Usuaris registrats:
Accedir-hi
VIC.- La Catedral de Sant Pere es va omplir, dimecres el matí, de feligresos que volien donar l’últim adéu al bisbe emèrit del Bisbat, Josep Maria Guix. La celebració la va presidir el bisbe Casanova, acompanyat de tots els bisbes catalans. La representació institucional l’encapçalaven l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i l’alcalde de la ciutat, Josep Maria Vila d’Abadal.
VIC.- La plaça de la Catedral i la basílica de Sant Pere són punts emblemàtics, carregats d’història on la festa i el vigatanisme hi són presents de manera rellevant i solemne el dia de Sant Miquel. En aquesta ocasió, fem la nostra aposta monumental i decorativa, d’aquest espai tan emblemàtic, com un pas més a la proposta de l’any anterior. Vam presentar en el seu moment aquesta façana neoclàssica amb les sis estàtues dels copatrons restituïdes al seu lloc original.Enguany hi afegim un element lluminós ran de terra. La col.locació de dos canelobres clàssics, serien un complement adient i bell a una façana que s’ha titllat injustament de freda. Potser amb la lluminositat d’aquests fanals, la façana que construí el darrer dels germans Morató, acabaria per enamorar.
Caixa Manlleu ha estat portada de La Vanguardia i notícia a la majoria de mitjans de comunicació del país i de l’Estat. La possible fusió amb Caixa Sabadell i Caixa Terrassa, amb visita dimarts dels principals directius de les tres entitats a la seu del Banc d’Espanya han donat ales a tota mena d’especulacions. Tot i que s’hagi obert la caixa de trons, és evident que aquest procés que s’acaba de destapar tot just a començat a caminar i que dins la seva proverbial capacitat de comunicació han desmentit una i altra vegada que la fusió existeixi. És evident. Només acaba de començar el que serà un camí llarg, però sense retorn. La dimensió de Caixa Manlleu, la més petita de les catalanes, sembla que ha estat un fet determinant per iniciar un camí que seguiran, segur, la majoria de les altres. Ser els primers té riscos, però també aquesta gosadia pot servir per garantir temes cabdals com el manteniment de l’Obra Social i de la majoria d’oficines i llocs de treball. Caixa Manlleu ha de seguir sent patrimoni d’Osona.
La possibilitat d’una fusió entre Caixa Manlleu, Caixa Sabadell i Caixa Terrassa ha destapat la caixa de les especulacions de tots els mitjans. A Osona, aquesta notícia ha estat rebuda amb certa preocupació per la possibilitat que es tanquin oficines i que hi hagi gent que es quedi sense feina. De totes maneres, des de cap de les tres entitats es val parlar de fusió, sinó de cooperació i de col·laboració.
MANLLEU/MADRID | P.P.- Caixa Manlleu es podria fusionar amb Caixa Terrassa i Caixa Sabadell, i d’aquesta unió en podria acabar resultant la tercera caixa catalana. El nom que s’apunta, després de descartar el de Caixa Central, és el d’Unió de Caixes Catalanes, tot i que també s’especula que les entitats podrien mantenir el nom en el territori i utilitzar UCC fora d’ell. El projecte també podria incloure altres entitats, com són Caixa Manresa i Caixa Penedés, que inicialment s’han desmarcat en aquestes primeres negociacions. De fet, segons apunta El País, la possible incorporació de Caixa Manresa, una de les de menor morositat de l’Estat, i Caixa Penedés, es veuria amb bons ulls des del sector i des de l’administració catalana, ja que les tres caixes que sí han reconegut contactes no tenen suficient massa crítica. Manresa fa valer la seva condició de caixa més sanejada i la seva gestió enfront de la grandària dels seus rivals, a més de diferències culturals, per a mantenir-se ara com ara al marge, encara que les seves resistències són encaixades des d’alguns sectors com merament tàctiques, per a guanyar pes en la resultant.
Sigui com sigui, aquesta possibilitat, que va destapar divendres passat La Vanguardia, es nega des de totes les parts, com a mínim utilitzant el terme fusió.
Caixa Manlleu ha enviat un comunicat en el qual apuntava que la reunió de dimarts a Madrid amb els responsables del Banc d’Espanya, a la qual van assistir els directors generals de Caixa Manlleu, Caixa Terrassa i Caixa Sabadell, es va produir ‘una reunió de treball, en la qual s’han intercanviat impressions i s’han exposat i valorat diferents projectes i línies d’actuació possibles entre aquestes entitats per tal de millorar l’eficiència’. La nota afegia que ‘dins d’aquest procés, actualment no hi ha cap projecte concretat, i les entitats seguiran en la via de converses i estudis, amb la finalitat de seguir aprofundint en les possibilitats de col·laboració i avaluar les actuacions més adequades que es podrien dur a terme en comú’.
SOBRARIEN 150 OFICINES
La unió de les tres caixes sumarà una xarxa de 762 oficines. El projecte comportarà duplicitats en algunes localitats on les tres entitats tenen oficines pròximes. S’estima un excedent de 150 oficines i de prop de 400 treballadors. La retallada de la xarxa i de la plantilla s’intentaria resoldre per mitjà de prejubilaciones de treballadors a partir dels 60 anys, segons detalla La Vanguardia.
Igualment, la unió també permetria a la caixa resultant disposar dels 300 milions d’euros del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
El bisbe emèrit de Vic, Josep Maria Guix, va morir diumenge i al llarg de la setmana hi ha hagut multitud de mostres de condol que han finalitzat amb l’enterrament a la Catedral de Vic, acompanyat d’un munt de ciutadans que li han volgut retre homenatge. Era un home especialment sensible a les necessitats de tothom, sobretot dels més pobres i va ser capaç de renunciar a tots els seus privilegis, ja que un cop finalitzada la seva etapa de 20 anys al front del Bisbat de Vic es va retirar a la seu de les germanetes dels pobres a Vic. Guix va tenir un especial afany perquè a totes les parròquies hi hagués un grup de voluntaris de Càritas. Però el bisbe Guix va tenir també una dimensió de país que el va portar a enfrontar-se a la cúria estatal per reclamar una identitat pròpia i independent per a l’església catalana. El Doctor Guix era un home que va estimar i servir el país i la seva gent des de la seva condició de bisbe de Vic.
És cert que no era de tracte distant, però el seu llegat perdurarà i una de les seves grans decisions anirà sempre més lligada a la ciutat de Vic, dotant-la del nou Museu Episcopal i assegurant, amb la modificació dels seus estatuts, que la ciutat en formi part indissoluble. En el ple municipal que se celebrarà el proper dilluns, s’aprovarà l’inici de l’expedient per atorgar a títol pòstum la Medalla d’Or de la ciutat al bisbe Josep Maria Guix. És un deute.
Amb la mort del Doctor Guix, el bisbat de Vic ha perdut un home bo.
Aquesta pàgina ha estat visitada 1987945 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.6801 segons
Total Entrades: 8827
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 07/02/2009 12:14 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 6
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 07/04/2009 10:46 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19
| Juliol 2009 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM

.
-
.