Usuaris registrats:
Accedir-hi
FORA DE TEST
Joan Turró Calvet
Director
En l’edició del 31 de gener vam publicar unes converses amb en Josep Soler, un manlleuenc que fa 25 anys que viu al Japó, centrades principalment amb el karate que és la seva gran passió. Aquests dies, però ens ha fet arribar un missatge en el qual dóna una pinzellada de la situació laboral al Japó: ‘segona potència econòmica, però tercermundista per als treballadors’. Les quaranta hores de treball a la setmana tenen una excepcionalitat inimaginable a la nostra societat. Les empreses amb menys de 50 treballadors, et poden fer treballar 48 hores a la setmana sense augmentar el salari. Segons ens explica Soler de pròpia experiència, pel matí han d’arribar mitja hora abans per netejar, preparar les eines de treball i fer 10 minuts de gimnàs en comunitat. Treballa de les 9 del matí fins a les sis de la tarda, amb 60 minuts per dinar arròs i poca cosa més al menjador de l’empresa. Les hores extres són obligatòries i la primera mitja no suma, perquè consideren que cal per ordenar el material que s’ha utilitzat durant la jornada. ‘Fa 25 anys que visc al Japó i no he vist mai un treballador que agafés la baixa...’, escriu Soler. Van a treballar amb febre, adolorits, enguixats amb la cama trencada… Tenen cinc dies de vacances a l’abril i cinc més a l’agost per la festa Obon (segons els budistes, les ànimes dels avantpassats tornen durant uns dies a casa...). A banda, hi ha els ‘yukyu’ que són uns dies de vacances que es poden agafar repartits al llarg de l’any i quan un vulgui, però com no estàs obligat a fer-los i a l’empresa d’en Soler ningú s’els agafa, doncs ell tampoc. No tot és negatiu, explica en Josep que gaudeix de pagues extraordinàries, però només si l’empresa considera que ha tingut beneficis. Per Soler, els drets dels treballadors japonesos són: ‘sempre dir que sí i no queixar-se mai’. Acaba el missatge amb un consell: ‘si algú té intenció d’anar a treballar al Japó, millor que s’ho pensi dues vegades’. Enviem-li ànims: .
FORA DE TEST
Joan Turró Calvet
Director
De vegades, ens volem convertir en experts meteoròlegs socials, és a dir (sense que se m’enfadin la parella de la pàgina 50: Anna Jiménez i Manel Dot) en fal·libles predictors del temps que farà el proper cap de setmana, però aplicat a la vida quotidiana. Però aquest no és el cas de la nova secció que encetem a les pàgines d’opinió: ‘L’observatori’. Sí, però, ens hem inspirat en la part més senzilla de la seva encomiable tasca: reflectir a través de símbols la meteorologia recent viscuda. El nostre ‘observatori’ serà social, és a dir, alguns protagonistes de l’actualitat informativa sortiran acompanyats d’una imatge o d’un cúmul d’imatges indicatives de la seva virtut puntual: sol, núvols prims, tapat, calamarsa, tempesta, boira… L’equip de redacció va estar barallant altres possibilitats i es van valorar les apostes que han fet altres mitjans escrit, però el fet de compartir ‘observatori’ amb Ràdio Vic va fer que la meteorologia fos la opció triada, tota vegada que per simpàtica, pel fet que els efectes especials versió radiofònica seran especialment sucosos. La primera setmana, tot i desitjable a la vida real, no ens ha semblat oportú començar amb tempestes i llams i trons, però és evident que la propera edició regalimarà humitat. Voldria encoratjar l’apartat de participació a través de mail i Ràdio Vic, perquè de ben segur seran les propostes més encertades, fiables i sentides. Sol, solet per començar i per continuar, perquè cada setmana n’hi ha molts, afortunadament, per identificar.
No puc deixar de mentar la part de tristesa que comporta aquesta nova secció. L’ajustat espai que disposem ens ha forçat a prescindir (desitgem que temporalment) de la tira cómica que ens ha acompanyat des que vam iniciar aquesta aventura mediàtica, ja fa tres anys. El meu reconeixement i gratitud per a ‘La Nena’ i la nostra estima àvia ‘L’Angelina’. Que sigui un fins aviat.
FORA DE TEST
Joan Turró Calvet
Director
Els metges recomanen que els homes, a partir del mig segle, es facin revisions periòdiques de la pròstata, una glàndula interna de l’aparell extern que, suposadament, ens fa homes, però que acaba sent un objecte susceptible de negoci, generador de traumes i regulable quirúrgicament des de l’escapçament total a l’augment quasi desitjat, passant per tota mena de pròtesi… també amb comandament a distància. És de rebut, doncs, que el nostre personatge d’avui estigués amoïnat per la salut d’aquesta glàndula connectada al membre viril.
Fent cas als consells de salut i com ja està en situació de jubilat, es fa les corresponents revisions sanitàries, també una analítica de sang: Antígen Prostàtic Específic (APE) que és indici d’un possible procés cancerigen. El nostre amic va deixar la seva dosi de sang als laboratoris de l’Hospital General de Vic i als pocs dies va rebre una terrible confirmació, els resultats indicaven amb seguretat que la situació era greu. Drama familiar. Tothom intentant consolar-lo i explicant-li que avui dia hi ha moltes possibilitats de resoldre la situació amb èxit. De totes maneres, també li van aconsellar fer noves proves. Dit i fet, es visita amb un metge de confiança i li encarreguen noves anàlisis. La sorpresa va saltar. Tot estava perfecte. L’home, però, no s’ho acabava de creure i va demanar una contranàlisi que li va reconfirmar l’estat de bona salut prostàtica. Ara vol parlar amb l’HGV, i no per esbroncar a ningú com algú podria malpensar, si no per advertir que, possiblement, avui hi ha pels carrers de Vic un home satisfet amb la seva analítica, quan en realitat la situació és greu i hauria de rebre atenció mèdica.
FORA DE TEST
Joan Turró i Calvet
Director
En aquests dies de precampanya electoral, per tant, de desqualificacions, de negativisme i de menyspreu és especialment agraït explicar una bona nova. Tots els que estimem la nostra llengua hem de celebrar que s’hagi anunciat que, a través d’internet, es pot accedir gratuïtament a la ‘Gran Enciclopèdia Catalana’ (http://www.enciclopedia.cat). Aquests primers dies la cosa s’encalla, però no és criticable, si no encomiable aquest gran projecte que significa posar a l’abast de tot el món aquesta informació que, a més, serà oberta a partir de la tardor. Això significa que qualsevol de nosaltres podrà ajudar a enriquir aquesta font d’informació aportant dades i coneixements que, a diferència d’altres formats com la ‘viquipèdia’, estaran controlats per un equip de solvència contrastada.
Posar informació a l’abast de tothom és un repte que tenim tots aquells que ens dediquem al món de la informació. Precisament aquests dies Roda i Martí Pol faran un xic les paus, perquè el seu llegat tindrà un espai dins la nova biblioteca. A Taradell no van esperar tant i un seu fill predilecte, Antoni Pladevall, ja ha batejat les pedres de la biblioteca. Per cert, aquest dimarts presenta a l’auditori de Vic de la Caixa de Manlleu l’obra inèdita del jesuïta Bernat Bolós (1691-1759) que ell mateix ha transcrit: ‘Història del monestir de San Pere Casserras’.
Les grans obres no ens han de fer oblidar petits i vitals papers d’informació com el que jugava el nostre ocellaire predilecte, en Lluís Mir, que amb la seva tossuderia va aconseguir compartir afecció amb els lectors d’Osona Comarca i a l’inrevés, connectar ocellaires amb la realitat d’aquest nostre territori. Gràcies.
FORA DE TEST
Per Joan Turró Calvet
Director
El passat cap de setmana vam ser, com Ràdio Vic, a la fira Vic Enllaç i, com l’any passat, ens ho vam passar fantàstic, fent i retrobant amics i sentint-nos com en família. Tant, que fins hi tot hi va haver qui ens va ‘renyar’, tot justificant el perquè estem en una suposada llista negra «esteu castigats com la canalla de col·legi...». Sé que va ser un retret sorneguer i que provenia de l’esperit ‘forofur’ que molts portem a dins. Alguns el posen de manifest com a fanàtics seguidors d’un club de futbol i d’altres en l’entorn ‘garrofer’ que els hi és proper. Aquestes mateixes paraules escoltades en boca del tal, com a representant municipal suposarien un acte de nepotisme i supèrbia que res tenen a veure amb les virtuts de la democràcia i si molt, massa, amb les pleitesies de les dictadures bananeres. Sé que, per una setmana, em permetreu que obviï el nom de l’aprenent de prelat i em feliciti de ser fill d’aquesta fantàstica comarca que, desafiant les inclemències del temps, s’ha permès el luxe de convertir Torelló en la capital carnavalera de Catalunya i que ha donat peu a que altres municipis d’Osona celebrin abans i després del Terra Endins unes festes que són sana enveja arreu del país.
Per cert, la gran festa de Torelló m’ha servit per recuperar el contacte amb un vell amic… que també em va renyar. Aquesta vegada amb raó, perquè a Osona Comarca no vam publicar la foto de la carrossa guanyadora de la modalitat B. Aleix i Anna traslladeu les nostres disculpes a la colla dels Indecisos (segon any que guanyen), perquè un any més vareu saber captar l’esperit del carnaval escollint Gaudí i l’AVE per fer mofa i befa de l’actualitat.
Aquesta pàgina ha estat visitada 910096 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 1.1802 segons
Total Entrades: 7173
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/25/2008 07:09 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/28/2008 09:31 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19