Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 02 Juliol, 2009

Sembrant vida o recol·lectant euros?

Alba Camponeses
Veterinaris Sense Fronteres Osona

Molts recordareu la campanya publicitària “Junts sembrem vida” realitzada per Danone. Aquesta maniobra de màrqueting oferia la possibilitat de reduir la solidaritat a la simple compra de iogurts. Per cada producte Danone que es vengués la multinacional es comprometia a regalar una llavor per a diversos projectes a l’Àfrica. Abans es feia la digestió amb Actimel. Ara, al mateix preu s’aconsegueix canviar el món, o almenys això anunciaven.
Però no sé si sabreu que la crisi alimentària que pretén combatre la citada campanya no és deguda a una falta de producció d’aliments. Doncs al món es produeixen suficients aliments per alimentar a tota la població, el problema es deu a la mala distribució d’aquests. I una de les causes que ens ha portat a la situació actual és el gran poder corporatiu, que en el món de l’alimentació controla totes les etapes productives i que a poc a poc va eliminant als petits competidors. I aquí tenim Danone, la primera indústria lletera intensiva del planeta, la segona mundial d’aigües embotellades i la segona en “nutrició infantil”, entre altres “lideratges”, com el de destruir la ramaderia camperola del món. 
Danone és una multinacional amb vendes per valor de 14.000 milions d’euros anuals. L’empresa aportarà 550.000 euros en tres anys a la campanya “Junts sembrem vida”, és a dir 183.000 a l’any, el que representa un 0,0013% de les seves vendes. En el món de la cooperació al desenvolupament, un projecte de 183.000 euros és un projecte diminut, que en aquest cas ha estat engrandit a través d’una campanya publicitària que amb tota seguretat resultarà molt més cara que la seva aportació a la mateixa campanya a Àfrica. Doncs només el 2006 Danone va gastar 1.000 milions d’euros en publicitat a tot el món, 80 d’ells a Espanya.
Si fem el càlcul a partir dels 3 cèntims aproximats que guanya per cada iogurt, etc. per a obtenir els diners necessaris per a finançar els 183.000 euros, requerirà vendre 6 milions d’unitats, el que assolirà en les pròximes 14 hores! És a dir que Danone rendibilitzarà la inversió humanitària si incrementa les seves vendes un 0,6% en els tres mesos de durada de la seva campanya. I segur que ho farà en molt més!
Davant la crisi dels preus dels aliments de principis de 2008, que va deixar 100 milions de famolencs més, què és més lògic? menjar iogurts o treballar per canviar les causes polítiques i comercials que van originar la crisi? Mitjançant campanyes publicitàries agressives fan creure que apadrinant un nen o menjant un iogurt el món canviarà. A canvi de diners, et proporcionen la dosi de valeriana solidària que relaxarà la consciència sense suggerir res més. És obscè que una empresa poc solidària utilitzi la solidaritat. I així doncs, encara podem parlar de verdader compromís Danone? Hem de preguntar-nos si estan sembrant vida o recol·lectant euros.

Enllaç

Diumenge va morir el Bisbe Josep Maria Guix

El Bisbe emèrit de Vic deixa un llegat important de lluita contra la pobresa i els més necessitats i un compromís amb el país

VIC | Joan Mill.- El Bisbe emèrit de Vic, Josep Maria Guix i Ferreres va morir diumenge, a l’edat de 81 anys. Feia una setmana que havia ingressat a l’Hospital General de Vic, on va ser traslladat a la unitat de cures intensives. Divendres, el seu estat va empitjorar fins a arribar al desenllaç de la seva mort.
Guix va néixer el 19 de desembre de 1927 a la Coromina, al municipi de Cardona. Va fer estudis al seminari de Solsona, Barcelona, Comillas i a l’Institut Social Lleó XIII a Madrid. El maig de 1952 va ser ordenat prevere a Barcelona, durant el Congrés Eucarístic Internacional. Quinze anys més tard va ser nomenat Vicari General de l’Arxidiòcesi de Barcelona. El 1968 fou ordenat bisbe auxiliar de Barcelona pel Monsenyor Dadaglio, nunci apostòlic a la basílica de Santa Maria del Mard, des d’on va presidir la Fundació Pablo VI, embrió de la Fundació Universitària Abat Oliva.
Durant la seva llarga trajectòria, ha estat catedràtic, degà i subdirector de l’Institut Social Lleó XIII i professor de l’Escola de Periodisme de l’Església. Era doctor en teologia per la Universitat de Comillas, en ciències socials per Salamanca i diplomat en psicologia per la Universitat de Madrid.

BISBAT DE VIC
L’any 1983, el Papa Joan Pau II el nomena Bisbe de Vic, després del llarg bisbat de Ramon Masnou. Va ser bisbe durant 20 anys, quan el 2003 va renunciar-hi substituït pel bisbe actual, Monsenyor Romà Casanova.
Durant els vint anys del seu mandat, Guix va deixar una forta empremta en la societat del bisbat de Vic i de la comarca d’Osona. Era un home de país dins l’església catòlica, un home que predicava amb l’exemple la caritat i la fe i que sempre va treballar pels més dèbils. Cal destacar la defensa que feia de la doctrina social de l’Església més transformadora, que va fer realitat a través de la seva estreta vinculació amb Càritas i molt especialment amb el Centre Català de Solidaritat d’ajuda als toxicòmans.

MUSEU EPISCOPAL
Una de les grans obres que faran que es recordi Monsenyor Guix és, sens dubte, el Museu Episcopal de Vic. Creat l’any 1891 pel bisbe Josep Morgades i Gili, cent anys més tard i sota el mandat de Guix, el Bisbat, l’Ajuntament de Vic i la Generalitat de Catalunya signen el conveni de col·laboració institucional, que inicia una nova etapa del museu que comporta la construcció del nou edifici que avui coneixem, inaugurat el 2002.
Un any abans, la conselleria de Cultura de la Generalitat l’havia declarat museu d’interés nacional i el 2003 aconsegueix el Premi Nacional del Patrimoni Cultural per la important contribució que fa per la difusió de l’art medieval català.

Enllaç

Vic diu l’últim adéu al Bisbe Guix

Jordi Pujol, Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Maria Vila d’Abadal presideixen un enterrament multitudinari a la Catedral de Vic

VIC | Joan Mill.- La Catedral de Sant Pere de Vic es va omplir ahir el matí de feligresos que volien donar l’últim adéu al bisbe emèrit del Bisbat, Josep Maria Guix. Després de la processó des de la capella ardent del Palau Episcopal, la celebració la va presidir el bisbe Casanova, acompanyat de tots els bisbe catalans, així com els rectors de les parròquies del Bisbat de Vic i del de Solsona.
La representació institucional l’encapçalava l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, el vicepresident actual Josep-Lluís Carod-Rovira i l’alcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal. També hi eren presents altres personalitats del món polític, social i cultural de la comarca i la practica totalitat del consistori vigatà.
HOMILIA
En la seva homilia, l’actual bisbe de Vic Romà Casanova, va destacar la preocupació del difunt pels temes socials, el «seu infatigable treball» i de com va complir «fidelment l’encàrrec de vetllar per a tota l’Església». Casanova també va tenir un record pel país i va pregar per «Catalunya amb profundes arrels cristianes i tant estimada pel bisbe Josep Maria».

SEPULTURA A LA CATEDRAL
Després de l’eucaristia es van espargir les seves despulles amb aigua beneïda i amb encens. El bisbe Guix va ser enterrat seguidament a la mateixa catedral, tal i com és costum en els bisbes. Concretament va rebre sepultura a la capella de Sant Josep.

Enllaç

Més a prop la Universitat de la Catalunya Central

Els alcaldes de Vic i Manresa es van trobar divendres per sumar esforços i començar a definir com ha de ser el projecte

MANRESA | ACN.- L’alcalde de Manresa, Josep Camprubí i el de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, van defensar divendres passat la necessitat de treballar en un projecte universitari comú que ha de culminar en la creació de la universitat de la Catalunya Central. En una reunió a Manresa, els dos alcaldes van coincidir en fer una universitat «territorialitzada» que també hauria de donar resposta a la resta de comarques veïnes. La intenció és crear una universitat aprofitant que la UVic té el reconeixement com a tal per part del Parlament. De moment, però, els alcaldes no han explicat en quines condicions es desenvoluparia el projecte. Un dels primers passos serà l’elaboració d’un estudi que ha de servir per concretar els detalls de la iniciativa.
Vila d’Adabal i Camprubí van destacar la necessitat de sumar esforços i de començar a definir com ha de ser el projecte universitari. Els alcaldes van explicar que es vol convertir la UVic en una universitat territorial però que, de moment, encara s’ha de veure «en quines condicions» es farà. D’aquesta manera l’alcalde de Vic va respondre a la possibilitat que l’oferta de la Fundació Universitària del Bages s’integrés a la UVic.
L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, va voler deixar clar que cada comarca tindria una seu i va insistir en què totes les parts s’han de «sentir seu» el projecte. «La UVic ha de ser de tots, no hi ha de sortir perdent ningú», va destacar l’alcalde de Vic, que va explicar que ara seran els especialistes els encarregats de fer un estudi per definir els detalls del projecte.

Enllaç

«La ciutat de Vic ha de liderar el projecte de la Catalunya interior»

L’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, ha tancat els actes de balanç de mitja legislatura a la Sala de la Columna

VIC | Redacció.- L’alcalde Josep Maria Vila d’Abadal ha tancat la roda d’actes de balanç de dos anys de legislatura municipal, aquest dimecres a les vuit del vespre a la Sala de la Columna.
La posta en escena l’ha argumentat amb la necessitat que tenen els polítics de comunicar, compartir i evitar mals entesos. Un exemple de rumorologia: «la gent es pensa que l’alcalde viu a Barcelona i no és cert, visc a Vic, a Sant Joan del Galí».
Al llarg de la seva exposició s’ha servit d’exemples com la conferència de Salvador Cardús, durant la cloenda del curs de l’Aula de gent gran, en la qual el sociòleg analitzava l’estat crític en el que viu la societat actual. Vila d’Abadal va dir que no s’han de buscar enemics externs o donar culpes als altres, s’ha de potenciar la identitat pròpia, augmentar l’autoestima, ser positius i feliços. En l’exposició, Vila d’Abadal ha recordat que Vic sempre ha liderat propostes i ha estat referent al país. Va desgranar diferents exemples de ‘pla pilot’ com l’oficina municipal de benvinguda o l’extraordinari model del Centre de Normalització Lingüística fent una funció única de cohesió social, amb l’exemple dels pastorets o la lectura de textos de Maria Àngels Anglada. El diàleg social és l’objectiu prioritari de la ciutat de Vic, i en aquest sentit va recordar que intenten ser propers a la gent, escoltar els veïns i trepitjar el carrer. En aquest aspecte va recordar la tasca dels regidors de barri i el gran encert de la bústia del ciutadà per resoldre amb eficàcia els petits contratemps.
Creure amb la gent i les entitats. Aquí va donar un ampli llistat d’associacions que fan una gran tasca i que seguiran sent recolzades des de l’Ajuntament. «Ja no estan aïllats. Són feliços. Només per això ja valia la pena ser alcalde de Vic...», fent referència als sords i al servei 24 hores que s’ha posat en marxa per ajudar-los.
Recollir les demandes de la gent gran com que tinguin gratuïts els serveis de bus i piscina són peticions que s’han assumit perquè hi ha voluntat d’escoltar.
Referent a la crisi econòmica, l’alcalde va dir que era el moment de jugar al màxim i invertir tot el que sigui possible arribant als límits de l’endeutament i prioritzant les feines per a les empreses de Vic i comarca. La promoció de la ciutat, el suport al medi rural i la necessitat que els ciutadans se sentin segur a la ciutat, van ser altres dels temes abordats.
Vic capital va ser l’esclat final: «vull que la ciutat lideri un projecte per a Catalunya, on les ciutats com Vic es vertebrin, tinguin opinió, l’expliquin i es faci… Vic no vol més, que es governi cent per cent des de Barcelona, ens ha de cedir capitalitat i li hem d’exigir, però junts, Vic no pot sola, ha de ser capital i líder d’un grup de ciutats que governin i diguin com ens hem de relacionar i que també pesi la seva opinió en el moment de desenvolupar el territori: Catalunya interior, aquest és el projecte». Compartint i amb les infraestructures que calen, amb una molt especial al capdavant, la UVic. Punt i final amb la gran joia que és el casc històric: «L’hem de defensar fins el punt que sigui un valor pujant la seva conservació i que la gent s’en senti orgullosa».

Enllaç
Pàgina 3 de 1766 pàgines « Primer  <  1 2 3 4 5 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1988316 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5947 segons
Total Entrades: 8827
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 07/02/2009 12:14 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 6
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 07/05/2009 02:06 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19