Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 02 Setembre, 2010

Les misèries de la línia Vic-Puigcerdà

Aquests dies han volgut vendre com una gran notícia que el final de les obres a l’intercanviador de la Sagrera de Barcelona, que clouran el 6 de setembre, permetran habilitar un nou tren semidirecte a la línia de Barcelona a Puigcerdà. El tren, que sortirà a les 6 i 20 minuts del matí, permetrà fer el recorregut des de la capital de la Cerdanya en dues hores i mitja, quaranta minuts menys. També se n’introduirà un de tornada que rebaixarà el viatge en trenta minuts. Espectacular. Sí ha aconseguit el conseller Nadal amb aquest anunci recordar-nos que tenim una línia tercermundista i des de l’Ajuntament de Vic, l’alcalde Josep Maria Vila d’Abadal assegura que s’ha de celebrar qualsevol mesura que es faci en aquesta línia, sobretot si arriba fins a Puigcerdà, però en la seva opinió suposa un canvi molt poc important pels usuaris habituals d’aquest servei. Una mesura que sí pot ser important i que compta amb el suport de l’Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) és el projecte d’unir Vic i Ripoll amb una freqüència de 20 minuts, que es podria portar a terme tan sols fent un desdoblament de la via a les estacions de Borgonyà i la Farga. En els propers dies Vila d’Abadal i l’alcaldessa de Ripoll aniran a presentar-lo al director General de Mobilitat, Manel Nadal, i en cas d’acceptació i calendari llavors sí serà el moment de celebrar una gran notícia.

Enllaç

Prou, a l’alta tensió

Aquest estiu ha agafat per sorpresa a la majoria d’alcaldes afectats el projecte embrionari d’una nova línia d’alta tensió de 220.000 volts que uniria Vic amb Cercs, seguint pràcticament el mateix recorregut de l’actual línia de 110.000 volts. Des de Madrid, Red Eléctrica de España ha presentat un estudi on es presenten dues possibles alternatives de traçat, una en paral·lel i l’altra buscant un traçat amb menys impacte ambiental. Tot i que en principi s’apuntava que la nova línia comportaria el desmantellament de la vella, aquest punt no està gens clar. La reacció dels alcaldes dels municipis afectats és absolutament contrària a la construcció d’aquesta nova infraestructura i al reiteratiu trinxament del territori. El panorama de la Plana de Vic, especialment pels visitants, és d’un impacte brutal a causa de les torres d’alta tensió que travessen en totes direccions. Els osonencs hem estat acceptant, amb comptades excepcions, aquest espoli del nostre patrimoni paisatgístic i natural, justificat en base a un creixement desordenat i desbocat que ens ha portat a la crisi actual. La propera setmana hi ha Consell d’Alcaldes i, tot i no estar a l’ordre del dia, sembla que podria ser un dels temes de discussió. A més, amb les eleccions a 10 setmanes i sent competència de l’executiu català l’autorització de la construcció, sembla que podria ser una de les reivindicacions a negociar i escoltar des del territori, plantejant alternatives que passin pel soterrament i desmantellament.

Enllaç

Un lipdub per l’independència

Pere Ricart Vilardebò
Organització del lipdub per l’independència

D’un temps ençà, el famós seny del poble català, que haig de reconèixer que, personalment, moltes vegades m’ha semblat un afalac per part del nostre opressor perquè ens sentim cofois i contents en el statu actual, sembla trontollar.
A les diverses i variades veus que expliquen l’espoli al que estem sotmesos (60 milions d’eurus diaris, diuen reputats entesos i experts en la matèria), hi hem de sumar la d’aquells que, pel fet de parlar un idioma peninsular que no es el castellà, els menysprean. I encara per postres, pel fet de viure a aquí, ens hem de sentir insultats individualment i com a col·lectiu, “catalanes ladrones, mentirosos, ladinos...” i l’etcetera podria ser molt llarg.
Molt bé. Doncs com a poble potser hem començat a recuperar el seny, però el de debò, i a tot això ja no responem acotant el cap. Després de tres segles d’esclavatge, comencem a alçar el cap, i a sotstreure’ns d’aquest jou; també volem una bona sanitat, i una bona educació, i unes bones carreteres (i sense peatge) que a altres llocs i amb la nostre suor, tenen molt millor que nosaltres. Per tot això, ja fa una temporadeta que l’assumpte es mou. Ja no ens quedem asseguts al sofà mirant la tele, i la bona gent d’aquesta terra, vinguts de tot arreu però amb un esdevenir comú, engega propostes com les diferents onades de consultes i d’altres accions com la que nosaltres proposem.
Volem fer un lipdub per l’independència. Què és un lipdub?. No gaires explicacions tècniques per què no sóc un expert; basicament una espècie de play-back (allò que mous els llavis mentre sona una cançó i fas veure que cantes) amb força gent i amb l’especificació que és un únic pla-seqüència, o sigui, que no es fan talls en la gravació. Després es sol penjar a internet i habitualment te un cert èxit de difusió.
Volem omplir la plaça major, i els voltants, i tot Vic. Volem fer el rècord mundial de participació en un lipdub. Volem omplir-lo de gent, de persones que creguin en aquest país, i el vulguin mostrar al món. El grup del país Valencià Obrint Pas, ens ha cedit per aquesta ocasió, el seu tema “La Flama”, doncs aquesta cançó farem servir. Les persones i entitats que donen suport a aquesta iniciativa creix, i amb això comptem, per que els recursos són mínims, però la voluntat tota.
I ho volem fer des de un to festiu, de bracet amb la nostra cultura, els nostres esportistes, les nostres tradicions, la nostra singularitat. Aquest ha de ser un petit pas més, alegre i ferm, cap a la consecució del dret a decidir el nostre esdevenir.
I hi volem tothom, perquè en aquest afany, tothom hi es benvingut, catalans vells i nous, units per l’estimació a aquesta terra malmesa, que ara ens crida i per el demà, que per tots serà comú. L’únic condicionant a tot això, serà no mostrar cap simbologia partidista, ni cap element o mostra de menyspreu envers res ni ningú. No necessita la nostra pàtria de tants flacs favors.
I també volem l’independència, o que tots aquells que aquí ens ha tocat viure poguem decidir de manera inequívoca el nostre present i el nostre futur.
Aquesta vol ser la nostra modesta aportació a aquest afany d’assolir la llibertat, per que com deia el poeta, “no et limitis a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. Res no podran contra un poble unit, alegre i combatiu”.

Enllaç

La ‘sorprenent’ visita d’un ministre a Sant Hipòlit

Joan Turró Calvet
Director

Les darreres esgarrapades de l’estiu ens deixen sempre cròniques socials, de festes, de retrobaments, d’aventures, de passats sense futur i de futur sense passat. El proper dilluns el món ja estarà engegat. També les escoles!!! Tornem a la rutina diària i a les tertúlies de tele i ràdio (dilluns a les 9 del matí a través de Ràdio Vic i Canal Català Osona) amb l’horitzó d’unes eleccions catalanes que tindran el ‘morbo’ afegit que el tret de sortida oficial de la campanya electoral el donarà la visita del papa Benet XVI, que consagrarà el temple de la Sagrada Família com a basílica -la única inacabada del món- en una cerimònia que tindrà lloc el proper 7 de novembre. Serà una tardor intensa i de lluita que començarà amb la vaga general.
Aquests darrers dies d’estiu, però, encara estan plens de festa i de preparatius. A casa, aquests dies el món gira al voltant de l’Eva que ha decidit marxar un curs a estudiar a Granada, dins d’un programa anomenat Séneca (el mateix que l’Erasmus, però amb universitats de l’estat espanyol). Ara és allà i cada dia truca entusiasmada de com és la ciutat i, especialment, del tracte amable que reben de la gent de la ciutat. Un dels detalls que explicava i que potser ens hauria de fer pensar: ‘Estava localitzant un gimnàs i voltava pel carrer amb un planell a la mà, però no el tenia ni desplegat eh!, quan s’ha acostat una senyora i amb extrema amabilitat m’ha demanat si em podia ajudar a trobar el que estava buscant!’. Fantàstic. Aquí som ‘trempats’ selectius. Com a la festa del bicentenari que vam anar dissabte a Malla. Quatre grans amics, entre ells el meu cunyat Pep, van fer una festa per celebrar que aquest 2010 han arribat al mig segle. Diuen que hi havia tota la jet-set vigatana de certa edat… això ho confirmava un dels joves assistents a la celebració que amb aquella sornegueria pròpia de la seva edat va deixar anar: ‘...avui a La Femme no hi haurà ningú!’ (pels que no tenim identificat el local, em diuen que és una discoteca en la qual els joves desentonen...). Però per jugada de distracció d’aquest final d’estiu, s’endú el premi d’honor l’alcalde de Sant Hipòlit, el bon amic Xevi Vilamala, que clourà els actes d’una participativa Festa Major amb la inauguració del camp de gespa artificial presidida pel Ministro de Trabajo, serà per la feina que ha donat…

Enllaç

Inusual incertesa

Carles Vilà Besoli
Economista

Aquestes dues paraules ‘inusual incertesa’ eren pronunciades el dia 21/07/2010 pel Sr. Ben Bernanke, President de la Reserva Federal Americana, en una audiència al Congrés nord-americà, per definir la situació econòmica del país. Més tard va dir que la recuperació seria insuficient per rebaixar l’atur, que faran el que calgui per no tornar a caure en recessió “double dip” i que mantindran els tipus d’interès al nivell actual del 0,25% durant un llarg període de temps.
El dia 12/08/2010, el Conseller Delegat de Cisco Systems, Sr. John Chambers, fabricant de les xarxes informàtiques més grans del món, en la presentació dels comptes del seu darrer trimestre fiscal, ha reproduït les dues paraules màgiques “inusual incertesa” per descriure el futur de l’economia, i els títols de la Companyia a NY han baixat aproximadament un 10%.
Sens dubte aquestes dues paraules faran fortuna, ja va ser el Sr. Ben Bernanke el primer en pronunciar dues paraules que en el seu moment varen tenir molt d’èxit els famosos “ brots verds”.
El Sr. Alan Greenspan, expresident de la mateixa institució americana, el dia 01/08/2010, deia que la situació que viu l’economia nord-americana, se sent quasi com una recessió i que si els preus de l’habitatge segueixen caient serà inevitable una doble recessió per sortir de la crisi.
El prestigiós institut de cicle econòmic (ECRI), en el seu indicador de creixement avançat setmanal publicat el 6/08/2010, marca “121,8 “, millor que la setmana anterior, no obstant diuen que si tornen a tocar mínims, que es varen fer el 18/06/2010, malament, de moment marca clarament un refredament de la economia nord-americana, per als propers trimestres. 
El Sr. Bill Gros, gestor del Fons d’Inversió Pimco Total Return Fund, juntament amb d’altres inversionistes de relleu internacional, estan preocupats per la “deflació”, aquest senyor diu al “The Wall Sreet Journal Europe“:  ‘la deflació no es únicament un debat intel·lectual, està succeint’, ja estan prenent posicions conservadores en les seves inversions.
En John Mauldin, analista financer de gran prestigi als EEUU i autor entre d’altres d’una anàlisi sobre la situació espanyola d’enorme divulgació titulat: “Un desastre está a punto de suceder en España”, publicat l’01/09/2009, en el seu últim article del 07/08/2010, acompanya un informe molt complert de l’economia xinesa firmat per Simon Hunt, que posa molts interrogants al futur d’aquest país, les autoritats es veuen obligades a refredar l’economia per evitar una bombolla immobiliària de grans proporcions, les últimes dades del mes de juliol ja indiquen un refredament de l’economia, depenent en excés de les exportacions i amb una inflació per sobre de les previsions anuals, induïda pel gran volum de crèdits posats a disposició dels xinesos, per cert el Sr. Mauldin també s’apunta al “double dip” per al 2.011.
El Sr. Jean Claude Trinchet, president del Banc Central Europeu, el dia 05/08/2010, ens diu que observa una millora de l’economia europea per als propers trimestres, per damunt del previst, desigual per als diferents països (es referia sobretot a Alemanya i França) l’exportació és el motor fonamental d’aquesta recuperació, de moment manté els tipus d’interès al 1% i diu que seguiran així per un llarg període, més tard ha dit que l’incertesa en el creixement de la Eurozona durarà al menys els propers dos anys. 
I voldria citar el President espanyol en la seva visita al Rey a Marivent, quant diu que és possible que el tercer trimestre l’economia espanyola, no creixi tant con el segon, per cert dades recentment publicades pel servei d’estudis del BBVA, diuen que el mes de juliol el PIB esta creixent a un ritme del 0,1, inferior al 0,2 del 2T/10.
He volgut començar amb les darreres declaracions i informes de solvència d’arreu, n’hi ha d’altres de molt més pessimistes, però no els vull espantar, suposo que hores d’ara ja tothom coneix que la situació és difícil. El deute internacional. Primer els Estats els salven de la ruïna més absoluta i per compensar ens posen a tots contra la paret. Vist en perspectiva, és lògic que abans de comprar més deute dels països i institucions endeutats, es vulguin assegurar que cobraran allò que s’els deu i per tornar a comprar deute exigeixen rigor i més interessos, com faria qualsevol de nosaltres. La deute ha fet trontollar totes les economies del món i els més endeutats són els perdedors (Estats, Administracions públiques en general, Empreses i Famílies). El crèdit s’ha acabat tal com l’havíem conegut fins a finals del 2007. A Espanya, fins la tardor del 2008, després de la caiguda de Lehman Brothers, no es va reconèixer oficialment la crisi, i fins que aquest mar de deutes no s’hagi paït no és possible un creixement fort i sostingut, que ha de començar forçosament per la inversió en nous equipaments, induïda per l’increment de la demanda exterior. 
Hi ha dos visions del que s’ha de fer per sortir d’aquest forat, els europeus han optat per la via de l‘estalvi, els EEUU encara dubten entre l’increment de la despesa (augmentant la deute) o aplicar la via Europea, Paul Krugman, economista de plantejaments neokeynesians, és partidari de l’increment de la despesa, que justifica per no recaure en una nova recessió i un llarg estancament de l’economia mundial (tipus Japó), crec que desprès de les eleccions del novembre, quedarà ven definit el camí que seguiran, els xinesos van tirar la casa per la finestra, però ja estan reculant, modestament crec que l’estalvi de recursos i la màxima eficiència en el treball és el camí a seguir, fins que veiem amb claredat la sortida de la greu crisi que estem passant i que no es resoldrà posant en més dificultats les generacions futures, els que hem gaudit d’un benestar a tot el món desenvolupat mai vist fins ara, hem de pagar el preu que ens correspon. Ja sé que pagaran justos per pecadors. Ho tenim que fer per no tirar enrere, hem de ser més productius i més competitius, que vol dir treballar més i a uns preus més baixos.  No és fàcil, però no hi ha altra forma de fer-ho.
Quan els que dirigeixen el món diuen paraules com les que hem sentit al President de la Fed Americana, quedes astorat, perquè no m’imagino davant de un Consell d’Administració dient als socis que la situació econòmica és d’una “inusual incertesa”, perquè la pregunta seria immediata: ‘vostè, per què cobra?’, la gent vol certeses per actuar amb seguretat, ja veiem que de moment això no podrà ser i estem condemnats a actuar amb molta prudència els propers temps. 
La doble recessió, que n’hi ha que estan segurs que es produirà, ha set excepcional a la historia, s’ha produït en comptades ocasions, però la crisi que estem vivint és completament excepcional, representa un canviar en tot, valors, condicions de vida i moltes més coses mes, però en tot cas aquesta no és una crisi com la del 29 del segle pesat, que es va `presentar de cop i amb totes les conseqüències. Ens la van donant a trossos i amb alguna traca per animar, però la sortida ha de venir per un canvi radical a tot el món, amb eines noves que canviaran les formes de viure i relacionar-se. De moment, els multimilionaris americans ja estan disposats a donar la meitat dels seus patrimonis, que deuen saber que el comú dels mortals desconeixen.

Enllaç
Pàgina 2 de 2395 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 4818651 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.9171 segons
Total Entrades: 11894
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/26/2010 11:55 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2010 01:22 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19