Usuaris registrats:
Accedir-hi
El canvi climàtic ja és una realitat a Osona i les conseqüències es comencen a notar en tots els àmbits
El grup de Defensa del Ter ha presentat un ambiciós treball sobre el canvi climàtic a la comarca d’Osona. En dues jornades, ponents de diversos àmbits socials han constat que el canvi climàtic ja és una realitat a Osona, com demostra el fet que en els darrers temps s’han detectat els majors períodes de calor de la història. Això provocarà que en pocs anys les conseqüències es comencin a notar en l’agricultura i la ramaderia, la flora i a fauna, l’energia, l’organització urbanística, els residus i el sector industrial, entre d’altres àmbits.
Miquel Cañellas.- VIC | MIQUEL CAÑELLAS.- Seria molt gruixut dir-ne merda embotellada? o potser envasos perduts? Desgràcies com la que el nostre fotògraf ha captat dessota un viaducte a l’entrada sud de Vic, es deuen a factors ben variats. Primer: que en poques fonts es pot beure aigua; a la plana pràcticament en cap. Segon: que és costum marxar de casa amb un envàs ple. Tercer: que es torna a casa amb les mans al cap. Quart: que una bona majoria de gent neta i endreçada a casa, lluny de la llar es comporta de forma depreciable. Cinquè: avui es pot ser brut i porc impunement. Sisè: que malgrat molts serveis de seguretat, guardies rurals, policia, mossos, municipals, guardia civil i funcionaris de tota mena es pot ser porc impunement. Setè: que les teories estan apreses sobradament però la bona pràctica requereix d’un bon exemple. Vuitè: que la pedagogia és inútil quan l’ase no vol beure. Novè: L’individualisme porta a menystenir el que no és de propietat privada i patrimoni exclusiu. Desè: que no hi ha cap hàbit que s’aprengui a l’escola si a casa els pares són uns bruts. Reflexionem-hi… reflexionem-hi.
Editorial
Dos de cada tres pensionistes d’Osona cobren per sota del salari mínim interprofessional, aquesta xifra és una realitat dramàtica de la nostra societat del benestar. Avui, la majoria de gent gran o amb minusvalies segueixen sent ciutadans de segona i un micromón dins la nostra organització consumista. Les evidències no enganyen i avui l’Estat és incapaç de donar resposta a les demandes d’aquest sector i s’articulen “cures pal·liatives” com voler responsabilitzar a la pròpia família d’uns deures que abans havien estat drets com a ciutadans.
El mareig de xifres és una constant cortina de fum que no ens permet analitzar la realitat del cas personal. Un observador no afectat passa de puntetes per un territori de queixes, si fa poques setmanes ha escoltat com des del govern es penjaven medalles de superàvit a la seguretat social.
Editorial
Aquest dissabte s’inaugura el nou edifici firal de la zona del Sucre, poques setmanes després que s’hagi complert l’aniversari de l’incendi que va destrossar el recinte i algunes il·lusions. Mai prou celebrat que no es lamentessin desgràcies personals, l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic va apostar per una reconstrucció precipitada abans de replantejar el concepte firal de la ciutat que, avui, només se sustenta en alguns actes lúdics i massius, però que estan buits de personalitat. És cert que es va realitzar un esforç generós i poc valorat en aconseguir que se celebrés una nova edició del Fòrum Gastronòmic, però les evidències -avui ja a Girona- ens han de fer qüestionar aquella decisió.
La fórmula màgica no existeix, de fet és una recerca que la majoria de ciutats tenen plantejada i pendent de resoldre, però la primera justificació que les assegurances es feien càrrec de la reconstrucció ha estat una cortina de fum i al final només s’ha aconseguit un edifici per fer el mateix que ja es feia. Això sí, amb totes les garanties de seguretat.
En aquest sentit, cal celebrar que la ciutat de Vic recupera un edifici per aspirar a ser -com a molt- el que ja era. Avui hi ha una altra fira en perill de fugida i no sembla -com el Fòrum- que les instal·lacions siguin la principal causa.
Miquel Cañellas, articulista.- Pocs comiats a un vigatà aplegarien tanta gent de tota mena i condició com el que va tenir, després de la seva sobtada mort, el farmacèutic vigatà Miquel Ylla i Viñas, a l’enterrament celebrat el passat dimarts a la parròquia de Sant Doménech de Vic. Al costat del poble, gent de tots els estaments. Deslliurats de tota obligació protocol·lària hi eren presents l’alcalde Codina i quatre exalcaldes de la ciutat; un fet inaudit; potser irrepetible (?). Representants de la Universitat de Vic, de l’empresariat de la Comarca, polítics, titulats de professions lliberals, artistes, etc. En Miquel Ylla els convocava involuntàriament a tots. El senyor Miquel era a Vic una persona coneguda i tot un cavaller; baix d’estatura però gran en bondat i afabilitat. Nenuc, pels més propers, l’avi Miquel dels néts, senyor Miquel pels coneguts o en Miquelet de cal Ylla, en boca dels pocs que ja en resten de la seva generació. Sí! Miquelet; aquest diminutiu tan proper, amable, innocent que encara ens sentim dir sovint els que tenim la sort de portar aquest nom de pila tan vigatà. I ben orgullós que el lluïa… i és que el seu vigatanisme era fidel i militant.
Aquesta pàgina ha estat visitada 11956268 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3412 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 19
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 03:19 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19
| Març 2006 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM

