Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 20 Juliol, 2007

El 60% dels subsaharians de Vic provenen de Ghana

A Vic hi ha 1.751 immigrants de països sud-africans i d’aquests 1.039 són ghanesos, un fet pràcticament únic a l’estat

En l’edició anterior iniciàvem un seguit de reportatges amb la intenció de conèixer més de prop la realitat de la població estrangera de Vic. Vam començar amb la comunitat xinesa i ara ens centrem en el col·lectiu de l’Àfrica subsahariana i, especialment, en els originaris de Ghana, que són la majoria. Una situació provocada pel boca-orella i que coneix fins i tot el cònsol espanyol de Ghana, que pensa que «l’entrada dels ghanesos a Espanya es va fer per Vic».

image

VIC | M.M.- La població immigrada de Vic és a punt d’arribar a una quarta part dels habitants empadronats. Una situació a la qual s’ha arribat d’una manera bastant sobtada i que, tal com ja dèiem en l’edició anterior, difícil d’assimilar per als ciutadans i per a l’Administració, que ha d’oferir els serveis necessaris i aplicar polítiques d’integració i de sensibilització de manera precipitada.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, dels 8.510 immigrants que hi ha ara a Vic, un 22% provenen de l’Àfrica subsahariana. Un xifra molt similar a la població que prové de l’Amèrica llatina, ja que representa un 21%.
Tot i així, tal com expliquen des del Pla territorial de Ciutadania i Immigració de la comarca d’Osona, «bona part de la població té la impressió que en aquests moments a Vic i a la comarca en general hi ha molts més immigrants subsaharians que de la resta de països del món». Una impressió totalment falsa, ja que si es tenen en compte les dades comarcals, en aquest moments a Osona un 12% de la immigració prové del sud de l’Àfrica i un 18% de l’Amèrica llatina. El que passa, segons expliquen des del Pla territorial de Ciutadania i Immigració de la comarca d’Osona, «és que hi ha un problema de percepció que distorsiona la realitat. Els immigrants subsaharians es veuen més en el paisatge urbà i, a banda, provenen d’una cultura on és habitual estar al carrer i parlar més alt del que parlem aquí», això fa que «es vegin més que no pas altres immigrants com els de l’Amèrica llatina, encara que per nombre n’hi hagi els mateixos».

SEGUIR LLEGINT...

El Merma

Toni Coromina
Periodista

Durant la passada Festa Major de Vic, el Merma, el famós Cap de Llúpia de Vic, va celebrar amb bombo i platerets els seus primers 175 anys de vida. Una trajectòria llarga i fecunda que ha marcat les vides de desenes de milers de vigatans que en la nostra infantesa hem interioritzat el personatge en el disc dur de la memòria personal.
Si, tal com diuen, l’infantesa marca la futura personalitat dels humans, no crec que sigui cap barrabassada afirmar que el Merma és, per als vigatans, més important que Jaume Balmes, Jacint Verdaguer, el canonge Collell, el bisbe Torras i Bages i els mateixos gegants de Vic, els comtes d’Osona.
El Merma, una barreja de dimoniet grotesc i bufó poca-solta, sol anar associat als primers records infantils. A mig camí entre la por i la conya, esdevé una representació de l’autoritat que posa a ratlla els nens entremaliats amb una xurriaca, però també la representació de la rauxa onírica i surrealista. És la versió civil i pagana del rei negre Baltasar, aquell mag oriental que porta carbó als nens que no han fet bondat i regals als que s’han portat bé. Però va més enllà i desperta sensacions irracionals indescriptibles.

Una de cagadubtes

Joan Turró Calvet
Director

Hi ha bons amics que només coincideixes transversalment. Tal dit significa que les nostres vides s’han allunyat, però que de vegades et retrobes perquè hi ha un altre viatger que se’ns creua a l’hora. Tinc la fortuna que alguns d’ells llegeixen, de tant en tant, aquest espai, i el comentari més coincident és que gràcies a l’escrit saben com ens va a la família… Són dèries d’escribidor i crec que fa molts dies que no en parlo o hi passo molt de puntetes. No patiu. Tot funciona.
Però parlant de família, aquests dies m’han arribat diferents nassades en relació a què un destacat polític de la comarca està consultant a diferents operadors la bondat de “fitxar” un familiar directe per un càrrec de confiança. Dies enrere, amb l’eufòria de sentir-se guanyador, aquest rol el tenia plenament assumit i així ho va fer saber a gent del seu més proper entorn… passen els dies i els escàndols mediàtics en temes de sous l’han frenat i en el seu conscient està germinant amb força un terrible mal: el dubte. Com els consells són de franc, he cregut oportú dirigir-li un parell d’arguments pel no.
Aquest estiu he fet treballar l’Eva (17 anys ja no és explotació infantil) a l’oficina i no ha cobrat ni un duro de l’empresa… De fet, en el meu cas, com en la majoria d’empreses del nostre territori, això no és important, perquè ens juguem els nostres calés, però quan parlem de l’administració local… això fa mal. Primer perquè seria un càrrec de confiança, amb el que significa de desconfiança vers els altres i segon, especialment contundent, perquè serà difícil explicar als seus votants que la família s’emporta quinze milions a l’any de les antigues pessetes.

Vic, dels pocs ajuntaments que no s’oposa a la MAT

La Plataforma No a la MAT es concentra davant l’Ajuntament de Vic per mostrar el seu rebuig a què sigui un dels pocs a cedir l’edifici per signar les expropiacions

image

VIC | Redacció.- Una vintena de membres de la Plataforma No a la MAT, entre els quals hi havia els regidors de la CUP de Vic Laia Jurado i Quim Soler, es van concentrar dimarts a la tarda davant l’Ajuntament de Vic. L’objectiu era evitar que l’únic propietari afectat del municipi per la construcció de la línia de 400.000 volts que es vol fer de Sentmenat a Bescanó pogués assistir a l’aixecament de les actes prèvies d’ocupació dels terrenys. Era un acte simbòlic per mostrar el seu rebuig a l’Ajuntament de Vic, «que ha estat un dels pocs que ha permès que l’acte es fes en el seu municipi», es queixava Pasqual Aguilar, un dels portaveus de la plataforma.
Els membres de la plataforma van estar més d’una hora davant del consistori, mentre un representant de Red Eléctrica i un del govern central signaven l’acte amb el propietari al qual expropien 274 metres de terreny. També hi havia el primer tinent d’alcalde, Xavier Solà, com a representant de l’Ajuntament de Vic.

El President de la Conferència dels Bisbes d’Espanya, a Vic

Monsenyor Ricardo Blàzquez, que també és Bisbe de Bilbao, va encetar dimecres el XX Curset d’estiu per a diocesans del Bisbat de Vic

image

VIC | Redacció.- El Bisbe de Bilbao i President de la Conferència dels Bisbes d’Espanya, monsenyor Ricardo Blàzquez, va ser a Vic aquest dimecres per inaugurar la primera jornada de la vintena edició del Curset d’estiu per als diocesans que cada any organitza el Bisbat de Vic. Amb uns 80 participants, especialment de capellans de la diòcesi vigatana, però també laics i catequistes, monsenyor Ricardo Blàzquez va oferir un total de tres conferències amb el títol genèric de La vida espiritual del prevere, avui.

Pàgina 2 de 19 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11956637 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2577 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 04:03 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19