Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 26 Octubre, 2007

Contra el rei d’oros

Toni Coromina
Articulista

Des de petits hem assimilat la monarquia com un element figuratiu i inconscient lligat als contes infantils. El nostre disc dur és ple de prínceps blaus,  princeses encantades o reis del mambo més dolents que la tinya. Tanmateix, sol passar que, com deien els antics xinesos, l’arbre no ens deixa veure el bosc. Els símbols, com les paràboles, de vegades serveixen per explicar coses o pensaments difícils d’explicar amb poques paraules. Com les persones contràries a la monarquia que decideixen cremar públicament una foto (o una fotocòpia) del rei per deixar clar que no volen ser vassalls del monarca de torn.
En el cas que ens ocupa, però, i amb tots els respectes pels que cremen fotos del borbó, la seva acció ha acabat contribuint a augmentar la força dels defensors de la monarquia, l’espanyolitat, la raza, la hispanitat, la suposada unitat de destí de la madre patria i tota la simbologia dominant i separadora.
Passa el mateix amb les reivindicacions catalanes contra l’impresentable Felip V, un dels símbols més evidents de l’oprobi contra els catalans. És cert que qui perd els orígens, perd l’identitat; però resulta que si ens ancorem massa en els orígens, oblidem els obstacles que tenim en el present.
No sóc gens monàrquic; però em fa l’efecte que si ens obsessionem amb els símbols anacrònics (les guerres del passat, les banderes, els monarques o els colors d’un club de futbol) no ens adonem de les autèntiques cadenes que ens tenen lligats de mans i peus (i de cervell).
Si ser antimonàrquic significa trencar amb l’idea de vassallatge, subjugació i dependència abusiva envers persones, règims i sistemes, trobo a faltar crítiques i reivindicacions més directes contra el rei d’oros, un sobirà absolutíssim que a la majoria de mortals ens té encadenats. El rei d’oros és la gran banca, les multinacionals, els polítics i els impulsors del liberalisme salvatge, els inventors de les hipoteques abusives, els sindicalistes que pacten en nom nostre convenis de misèria, els polítics que congelen els nostres salaris durant dècades, les companyies de telefonia mòbil i les elèctriques que ens roben cada dia, els potentats del tercer món que envien els seus súbdits a la mort en pateres, o els mitjans de comunicació que airegen problemes aliens a la realitat, entre altres reis carregats d’euros i de dòlars.
A banda de criticar, blasmar i censurar amb intel·ligència la monarquia borbònica i el nacionalisme ranci espanyol (actituds ben lícites i plausibles), potser ha arribat l’hora de cremar la carta del rei d’oros, impulsar l’objecció fiscal i la lluita a les trinxeres quotidianes. No fos cas que arribéssim a ser un país independent d’Espanya, però un país format per súbdits d’un rei d’oros republicà que ens nega el pa i la sal. Recordin, amics lectors, que George Bush, a banda de primer ministre del rei d’oros, invasor de pobles i assassí d’innocents arreu del planeta, és el factòtum del Partit Republicà (per exemple).

Enllaç

Suport celestial i més

Joan Turró i Calvet
Director

Aquests dies torna a ser actualitat el procés de beatificació d’un munt de capellans assassinats durant la Guerra Civil. Dies enrera ja vaig parlar d’un meu tiet-avi capellà que van afusellar a Figueres el 17 d’octubre del 1936. He escrit al Bisbat de Girona perquè em donin una explicació dels formulismes per determinar que tal o qual persona va ser més màrtir que altre i, per tant, mereixedora d’optar al santoral. Sé que això ha estat qüestionat per alguns membres de l’església catalana, però -com diu la meva mare- tampoc té massa importància, perquè el que menys compte és el reconeixement terrenal…
Tot plegat, però, ha coincidit amb una entranyable visita de familiars de l’afusellat, un dels quals va arribar carregat de papers on s’estenien un munt de noms relacionats per un parentesc més o menys proper. Davant aquell projecte d’arbre genealògic se m’ha despertat de nou la curiositat i he començat a rebuscar en les històries i en els noms que m’explicaven els meus pares quan era massa petit. Un cop seleccionat el programa informàtic que s’adapta millor a les meves necessitats -Reunion 9-, he començat a posar fil a l’agulla i a repescar noms i dades més o menys públiques. Els arxius episcopals són una font molt interessant, perquè allà he trobat relacions del que s’anomena dispensa matrimonial (un document eclesiàstic per permetre els casoris entre parents) i n’he descobert més d’una a la família. És apassionant, tinc relació directa amb els Lluent, Caussa, Puignau, Macau, Corominas, Monturiol, Aymar, Bonicoy, Alegrí, Roura, Casabosc, Feliu…No sé, però avui em sento més acompanyat… al cel i a la terra.

Enllaç

Viladrau obre la Fira de la Castanya 2007

La fira s’obre oficialment divendres amb el lliurament dels seus guardons, i el cap de setmana amb les tradicionals parades i activitats

image

VILADRAU I Redacció.-  Aquest divendres amb l’acte de lliurament dels guardons ‘Castanya de Plata’ a la Fundació Jaume Bofill i Ferro, en ‘reconeixement a la seva contribució a la formació universitària dels joves viladrauencs, mitjançant l’atorgament anual d’unes beques d’estudis; i del ‘Pelló de Plata’ al pilot Joan Nani Roma, en reconeixement a la seva trajectòria esportiva, i amb l’entrega dels Castanyers de Plata s’obrirà oficialment la fira de la castanya de Viladrau. L’obertura de la fira es farà en una acte al CCENV, al Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau on també es presentarà el cava de la Fira 2007.

Enllaç

El Roncato Vic torna a la Lliga jugant el clàssic contra el Liceo

Ferran Pujalte: «Serà un partit obert, amb dos equips a l’atac, tal com agrada a l’afició»

image

VIC | Sagi Raurell. - L’Olímpic viurà aquest dissabte un dels partits més atractius de la temporada amb la visita del Liceo de la Corunya. Els duels de les darreres temporades entre osonencs i gallecs sempre han donat com a resultat partits d’allò més espectaculars. El partit d’aquest dissabte començarà a l’horari habitual d’aquesta temporada: dos quarts de vuit de la tarda.

Enllaç

El Güell Voltregà goleja a Europa i guanya moral

Els de Sant Hipòlit van sentenciar els alemanys del Weil a la CERS i encaren amb confiança el partit de l’OK LLiga a Igualada

image

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ | Redacció.- El Güell Voltregà torna aquest dissabte a la realitat de l’OK Lliga, en què ocupa posició de descens amb només tres punts, després del passeig europeu de dissabte passat a la pista del RSV Weil. Els d’Albert Folguera van sentenciar el partit d’anada de l’eliminatòria de la Copa de la CERS amb un contundent 1 a 10, davant un rival que no va oferir resistència. Cal destacar que el tècnic osonenc va aprofitar per repartir minuts i provar diferents jugades que en partits de l’OK Lliga és més complicat posar en pràctica.

Enllaç
Pàgina 1 de 6 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11956699 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3426 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 04:09 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19