Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 02 Novembre, 2007

VIC | G.R.- La portaveu del grup de la CUP de Vic, Laia Jurado, i un dels membres de la base del par

image

VIC | Redacció.- Un centenar de persones van participar aquest diumenge en la caminada que va organitzar la plataforma Preservem la Guixa-Sentfores en contra del Pla Urbanístic del Graell.  Una caminada, que va estar guiada per Miquel Cañellas i que va seguir el camí de ribera del Mèder i l’antiga sèquia d’ús hortícola i moliner de la Guixa. La intenció era conscienciar de la pèrdua de patrimoni natural que suposarà el projecte urbanístic del Graell i va comptar amb la presència del regidor de la CUP a l’Ajuntament de Vic, Quim Soler.
A partir d’ara, la Plataforma vol continuar fent accions per preservar el patrimoni que hi ha en aquesta zona. Per aquest motiu en breu demanaran a l’Ajuntament de Vic si el Pla Urbanístic preveu la conservació del molí de Sant Llorenç i les restes del l’església de Sant Llorenç de Boada. Si no és així, engegaran els passos amb la Generalitat, que s’ocupa de la urbanització de la zona, per tal que es conservi, com a mínim, aquesta part del patrimoni. Igualment estan atents a la revisió de la Pl general de la ciutat «per veure en quina mesura podrem participar en el planejament de la zona de la Guixa», expliquen des de la plataforma.

Enllaç

La CUP exigirà que s’aturin les obres del complex Cultural

El grup independentista amb representació a l’Ajutnament de Vic creu que les obres no poden continuar perquè encara no s’han fet els sondejos arqueològics image

VIC | G.R.- La portaveu del grup de la CUP de Vic, Laia Jurado, i un dels membres de la base del partit independentista, Jordi Bover, van explicar en roda de premsa les dues mocions que han presentat per ser debatudes al pròxim ple municipal.
En primer lloc el partit presentarà una moció demanant a l’equip de govern que s’aturin immediatament les obres del futur Auditori de Vic fins que no s’hagi fet l’estudi arqueològic que s’ha de fer a qualsevol obra tal i com consta en el Programa d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Vic i que , segons Laia Jurado, no s’ha fet. Segons apunten des de la CUP «la zona en la qual s’han iniciat les obres per construir el nou complex cultural podria ser el lloc on hi havia el barri antic de Santa Eulàlia, per tant, és evident que s’hauria de fer una excavació arqueològica per recuperar-ne les restes».
NO A L’ORDENANÇA DE LES BICIS
D’altra banda, la CUP vol que es derogui l’ordenança recentment aprovada on es regula el trànsit de bicicletes per Vic, ja que segons va explicar Jordi Bover «és una ordenança sancionadora, que no te en compte la informació i la prevenció, i només vol perseguir un altre col·lectiu». El partit creu que fins que Vic no estigui adaptat, una llei com aquesta no es pot aplicar i asseguren que no es pot promocionar un mitjà sostenible com és la bicicleta i després perseguir-ne els seus usuaris.
La CUP també ha explicat que una de les mocions que va presentar en el passat ple no van ser posades a l’ordre del dia per part de l’alcalde, en concret, una referent a la sol·licitud de les Delegacions Territorials de la vegueria de la Catalunya Central, per no quedar-se enrere amb altres ciutats d’aquesta demarcació, tot i que des de la CUP s’aposti per la vegueria de l’Alt Ter. 

Enllaç

Osona a la beatificació dels màrtirs a Roma

image

VIC | Redacció.- A iniciativa del rector de la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, Jordi Castellet, una vintena de veïns del Voltreganès van assistir aquest cap de setmana a l’acte de beatificació dels 498 màrtirs de la Guerra Civil entre els quals hi havia els 3 màrtirs de la Salle de Sant Hipòlit de Voltregà, i 21 màrtirs del Bisbat de Vic. La peregrinació també va comptar amb la presència del Bisbe de Vic, Romà Casanova.

Enllaç

«Quan tanco els ulls i respiro fons encara sento la fortor que feia la quimioteràpia»

Cristina Herra és la imatge de la campanya ‘Estimo la Mama’ d’Osona contra el Càncer.image

VIC I A.Vilaregut.- Cristina Herra és la imatge de la campanya ‘Estimo la Mama’ d’Osona contra el Càncer. Fa dos anys, quan en tenia 38 i després de nombroses proves li van diagnosticar un càncer de mama. Tot s’hauria simplificat més si a l’HGV disposessin del mamògraf digital. Un aparell, d’última generació que pot diagnosticar precoçment tumors en fase molt inicials.
Amb l’autoexploració i el mamògraf digital salvarem moltes vides- diu l’anunci de la campanya en la que tu participes. En el teu cas l’autoexploració, va ser la clau.
Sí, fa dos anys. Jo en tenia 38. Per sort jo tenia la costum de fer-me l’autoexploració, com ho recomanen els metges. Vaig esperar tres setmanes, tot i que pressentia que aquell cigró dur que jo em palpava al pit, no era bo. Em van fer una mamografia amb el mamògraf de l’HGV. Com no es veia gaire clar, també em van fer una ecografia, després una punció, dolorosa, que em van haver de repetir. Quan vaig anar a buscar els resultats, amb el meu marit, vaig dir-li al metge. És càncer oi, doctor?.
Quina va ser la vostra reacció?
Va ser impactant. Ens van explicar que m’havia d’operar, fer quimioteràpia, i després radioteràpia. Vam sortir de la consulta i no ens ho creiem. Mai penses que et pot tocar a tu, però el càncer toca una de cada tres dones. És una loteria que gairebé sempre toca.
Tens dos nens, que aleshores tenien 5 i 9 anys. Els vas explicar la malaltia?
Ho havia de fer. Ho vaig fer quan em va començar a caure el cabell, a la segona sessió de la quimioteràpia. Els vaig dir que la mare estava malalta, però que la caiguda del cabell era una senyal que m’estava curant. Ens vam rapar tots tres, com si fos un joc. Era l’estiu, feia calor i anàvem a la piscina més fresquets.

Enllaç

Taula rasa

Miquel Cañellas. Articulista.
Si fa tres mesos ens haguessin anunciat que un grapat d’hectàrees de conreu entre Vic i Sentfores quedarien reduïdes a un vast terrer erm i eixut, en un espai de temps més breu que tres setmanes, no ens ho hauriem cregut.  La Caminada organitzada aquest darrer diumenge al matí per la Plataforma Preservem La Guixa-Sentfores, ens va posar contra les cordes al descobrir una situació pràcticament de fets consumats, alhora que ens deixava l’agredolç de no haver estat més amatents tots plegats, a reaccionar amb més llestesa per tal d’aturar unes actuació urbanística que en aquests moments, i amb el sentir general de tots els que vam participar a la caminada, ens sembla com a mínim innecessària i demolidora. Vic ja ha traspasssat o frega el llindar de la fita il.lusòria dels 40.000 habitants, i hi ha qui perseguint i airejant xifres poblacionals seguides de zeros continua pensant que això és potència, prestigi i més ciutat. Romanticisme urbanita depassat per manca lucidesa que no es para a pensar en els recursos, el territori i el medi natural, ni tampoc en la tant publicitada “ciutat a la mesura humana”; la que volem per Vic.
Arran d’un article-reportatge ‘L’altra ruta dels Molins’ publicat el passat més d’agost en aquest mateix setmanari, ens fèiem ressò del que havia estat per a la ciutat i el seu entorn, l’existència d’aquests molins fariners arrenglerats al costat de l’antic camí ral entre Vic i Sentfores. Parlàvem en un apèndix, de la possible recuperació –ni que fos parcialment- d’aquesta antiga sèquia que naixia damunt l’embassament de la resclosa del Marquès a la font del ferro de Sentfores i entrava a la ciutat pel Prat de la Riera, després d’haver fet giravoltar les pales de quatre molins fariners i regar un bon grapat de taules de verdura, des del Clos a l’horta de l’Escalé. Cap notícia; ni res ni ningú s’ha dirigit a persones que sabien dels llocs citats o els estimàven; cap consulta prèvia per tractar de fer una valoració arqueològica o patrimonial del que es perdria o del que calia conservar en cas d’intervenir urbanísticament. Amb aquesta actuació, temem que es perdin irremissiblement els masos del seu traçat; com a mínim el de sant Llorenç ja sentenciat, conjuntament amb el seu molí, la bassa i el vestigi soterrat de l’antiga ermita romànica del lloc.  La sèquia ribetada de canyars i vegetació de ribera que conduia l’aigua entre la masoveria del Clos i el molí del Griell, ja és una imatge de postal soterrada i desapareguda després de la demolidora esplanació:“taula rasa” realitzada per un batalló ben coordinat de maquinària pesant. ¿No era possible buscar alternatives de contenció i recuperació de solars infrautilitzats en zones més properes al tramat actual de la ciutat que evitessin aquesta actuació precipitada tot just encara estrenada una legislatura en la que els nous representants del municipi de Vic, amb l’alcalde al davant, s’havien compromès a una política de contenció de creixement, a la revisió del POUM (Pla d’Ordenació d’Urbanística Muncipal) i uns compromisos preelectorals a favor de la pagesia vigatana:  com es menja tot això?  S’ha perdut molt conreu, s’ha perdut patrimoni (masos, molins i un vestigi del romànic) i s’ha perdut sobretot el sentit del seny i la mesura . ¿Realment hi ha tanta pressió demogràfica a Vic o la pressió està darrera d’una especulació i una perspectiva de diner fàcil que no entén d’ideologies, païssatges, conservació ni estima pel patrimoni?  Ens agradaria sentir o llegir altres veus més autoritzades i cultes que habitualment tenen per ofici estudiar o valorar els béns històrics i patrimonials de la nostra ciutat i d’Osona, i que organitzats en diversos estaments assemblearis (entengui’s Patronats), no piulen, ni sembla que tota aquesta moguda i pèrdua de patrimoni, vagi amb ells.  S’hi pot comptar, o preferiexen mirar cap a una altra banda? .

Enllaç
Pàgina 40 de 42 pàgines « Primer  <  38 39 40 41 42 >

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 923730 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4560 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/05/2008 10:55 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19