Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 07 Desembre, 2007

150.000 persones visitaran el Mercat Medieval de Vic

Entre avui i diumenge se celebra el mercat que més públic atrau a la ciutat, amb una oferta de més de 300 parades

image

VIC I Redacció.- Avui obre les portes el Mercat Medieval que, com a principal novetat, s’entén aquest any al sud de la ciutat. Per primera vegada el Mercat ocuparà la rambla dels Montcada que travessa el riu pel Pont de Queral cap al carrer de l’Hospital del Cloquer i Jaume Portell.

Enllaç

Un RECiclatge de por

David Conill
Paco Plaza i Jaume Balagueró han resultat ser els reis del cine
de terror fet a Espanya: OT: La película n’es un clar exemple. No, en serio, prenent com antecedent les anteriors de Balagueró; Darkness o Frágiles o de Plaza; Romasanta i tenint en compte que, només de projectar-se en el passat Festival de Sitges, la pel·lícula que ens ocupa va ser venuda als Estats Units per que els americans en facin un remake (amb, segurament, varis milions més de pressupost i una protagonista amb la camiseta més mullada) un esperaria una d’aquelles pel·lícules de gènere que marcaran època. Doncs no, [REC] és una nova mostra de que el cinema espanyol a après a vendre els productes i fer-nos creure que son bons fins i tot abans de ser visionats.
En la meva modesta opinió [REC] es una pel·lícula de terror per adolescents novells en el gènere. Plaza i Balagueró aconsegueixen transmetre a l’espectador un tipus de terror primari, sec i irracional que fa que alguns clavin les ungles a la butaca cada dos per tres. Però es que en el fons [REC] es una senzilla pel·lícula d’espants basats en els recursos més primaris i previsibles propis de diversos subgèneres del cine de terror, des de l’aparició de persones d’una forma o altre; “zombizades”, passant per l’ús de la foscor com a mitjà al terror desconegut però imminent o de certs enquadraments de càmera, que fan que l’espectador es pregunti si al fons d’aquell passadís o darrera d’aquella porta s’hi amaga un nou terror disposat a atacar a aquells pobres personatges que pateixen més que una mona dins un aquari. Teoria del capítol primer de “El meu primer llibre de pelis de sustos”. A més, la pel·lícula pateix d’alguna cosa que, en la meva opinió, marca la diferència entre una pel·lícula que fa por i una gran pel·lícula de terror: l’atmosfera. Però es que en el fons, o no tant, la pel·lícula es un pupurri de molts estils, títols i situacions vistes en el gènere durant la seva llarg i maltractada existència. Religió, racisme, exorcisme i molt patetisme en un pupurri on l’única que se salva, i per dir-ho d’alguna forma, es la Manuela Velasco, la resta dels actors estan descol·locats i histèrics com si a base de crits i sacsejades de càmera ni hagués prou per amagar les mancances d’una pel·lícula, on i com es diria de forma col·loquial, ens han venut la moto. Però clar, que podem esperar d’una pel·lícula on el guió, i vull creure que ni havia, te menys història que el tren de la bruixa.

Enllaç

Un capítol obligat

En Joan Mundó, familiarment en Tramon, i la Carme Güell són les animes del Petricó, un establiment que ha tingut èxit des de el primer dia. Aquest duet ha aportat l’experiència viscuda al llarg dels anys en diferents espais culinaris i això ha creat una complicitat que es deixa veure en tots els seus locals.
En Tramon sempre ha estat un provocador, és un professional exigent amb la seva feina i ha encertat sempre a l’hora de plantejar una proposta amb la qual tothom s’hi sent còmode. No se sent un creador sinó un bon intèrpret que connecta amb allò que el públic espera.
Molts el varem conèixer fa dècades a CAN GRAPES i des d’aleshores no ha parat d’obrir restaurants i de llençar-se a la follia. És una follia que enganxa i que té molts adeptes a la nostra Comarca.
Aquí es fa una cuina fàcil, i un “cochinillo” per llepar-se’n els dits, per no parlar de la patata amb col que té un sabor que els urbanites fa molt de temps que van oblidar, si és que mai han tingut l’ocasió de tastar-ho. Les carns a la brasa que són impecables, són també una bona opció per sopar en aquest cèntric local de Vic.
Pel que fa a la carta de postres curta i senzilla; no aconsegueixen alçar gaire el vol i en aquest sentit es troba a faltar alguna innovació.
El que sobretot s’ha de tenir en compte en aquest restaurant és la carta de vins, àmplia i suficient amb gairebé dues-centes referències. Tot i així, trobo a faltar alguna lleugera concessió als amants de les novetats; hi ha grans vins que donarien un toc d’alegria al seu Celler. El servei, d’acord amb l’ambient, és jove però amb l’experiència suficient per interpretar correctament el seu paper.

CONFIDENCIAL
Decoració rústica de Taverna, entorn informal, familiar i agradable. La simpatia dels dos propietaris s’afegeix a aquest escenari en que sempre hi ha lloc per la diversió, per la tertúlia i per passar-ho la mar de bé! Obren només els vespres però tots els dies de la setmana i el preu mig de la carta són 18 euros.
Us recomano fer reserva si voleu sopar en aquesta casa, la gran afluència d’un públic desitjós de menjar i passar-ho bé a la vegada, pot comportar esperes.

Enllaç

El grup Suite 24 al concurs Emergenza de Barcelona

El passat setembre es va formar a Sant Pere de Torelló, el grup Suite 24. Amb tant sols tres mesos de vida, el proper 15 de desembre, el grup de pop-rock dur participaran al concurs Emergenza que es realitza a la Sala Mephisto de Barcelona.

image

SANT PERE DE TORELLÓ | Txell Sentís.- Quatre són els components que formen el grup Suite 24. Amb tant sols tres mesos, ja tenen un ampli repertori. El proper 15 de desembre participaran al concurs Emergenza a Barcelona i a principis del 2008 ja tindran la seva primera maqueta.
Com es va formar el grup?
Bé, la idea la va tenir l’Isaac. Tenia uns temes composats, i vaig pensar que era el moment de buscar un grup. En principi, volia fer un grup acústic, un altre guitarra i un baix, jo tocaria la guitarra i cantaria. Em vaig posar amb contacte amb el guitarrista del grup, en Ferran, i desprès amb en Dani, que és el baixista. Vaig assajar amb ells per separat, i també amb un teclat, però hi faltava percussió, i varem començar a buscar un bateria. Vam provar amb un altre bateria i un teclista i al setembre es va incorporar l’actual bateria, l’Edu. I des d’aleshores Suite 24 som nosaltres quatre.
Perquè vau decidir el nom de Suite 24?
Doncs mira, assagem tres cops per setmana, unes onze hores en total, i de tant en tant fem una escapada al Casal d’Avis a fer un cafè. Va ser en un d’aquests descansos quan varem decidir posar-nos Suite 24. Hi havien moltes propostes, però finalment Suite va ser un nom que ens va agradar, i varem pensar que un número darrera li donaria molt de joc al nom, i es va triar el 24. A més, el nom del grup és molt internacional.
Per qui no us hagi sentit mai, com definiu la vostra música?
La nostra musica és pop-rock, i encara més, és pop-rock pur, no hi ha fusions d’altres ritmes, ni influències d’altres tipus de música.  Actualment hi han molts grups que fan pop-rock, però amb fusions índies, punk, metal, dance etc..., nosaltres volíem el so natural, i després de moltes hores d’assaig podem dir que ho hem aconseguit, no només fem el so que buscàvem, sinó, pensem que hem creat un so propi, un so Suite 24.
Quines influències musicals teniu?
En tenim moltes. Cada membre tenim les nostres pròpies evidentment, i tots ho posem sobre la taula quan creem els temes.

Enllaç

Cap a un benestar personal

Miló Muns
Alimentar-se correctament, és una de les grans preocupacions de la societat actual. No només preocupa al personal sanitari relacionat amb la dietètica i nutrició, sinó a moltes altres persones que demostren a diari el seu interès en seguir una alimentació equilibrada, com el principal medi cap a un benestar personal.
Una dieta equilibrada és aquella que cobreix els requeriments nutricionals proporcionant tots aquells nutrients que necessitem per mantenir la salut individual del nostre organisme. Això vol dir que hem de menjar de manera variada, consumint aliments de tots els grups.
La varietat és la clau per gaudir de la riquesa dels diferents sabors, olors, aromes i textures; de fet, menjar i beure formen part de l’alegria de viure i la gastronomia no està en desacord o en contra amb les recomanacions dietètiques ni amb una alimentació saludable, hi ha moltes formes d’elaboració dels menús i tècniques culinàries que ens permeten seguir gaudint d’una alimentació variada i equilibrada.

Enllaç
Pàgina 1 de 6 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 754480 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4586 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/12/2008 10:56 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19