Usuaris registrats:
Accedir-hi
Els responsables del grup han iniciat converses amb diferents propietaris i l’obertura és imminent
VIC | Redacció. -Després de mesos d’estudis i negociacions sembla que finalment el grup Inditex, que presideix Amancio Ortega, està decidit a obrir una botiga Zara a Vic, i aquets dies s’ha vist el mateix Ortega dinant amb algun constructor en un restaurant del centre de la ciutat. Per aquest motiu en els darrers dies s’han activat les negociacions amb diversos propietaris i sembla que una de les opcions que té més possibilitats és que la botiga s’obri a la nova urbanització del Portal de la Rambla que està construint Habitatges Osona.
Entre avui i diumenge se celebra el mercat que més públic atrau a la ciutat, amb una oferta de més de 300 parades
VIC I Redacció.- Avui obre les portes el Mercat Medieval que, com a principal novetat, s’entén aquest any al sud de la ciutat. Per primera vegada el Mercat ocuparà la rambla dels Montcada que travessa el riu pel Pont de Queral cap al carrer de l’Hospital del Cloquer i Jaume Portell.
Toni Vilaró
Seguim pista amunt, doncs ara remunta un xic fins l’anomenat Pla de la Selva, deixant el riu molt al fons. Passat el Pla on per manca d’arbres el sol hi escalfa de valent, deixem la pista per seguir de nou l’antic sender per on s’hi traginava el material de ferro, fusta i carbó per les fargues. Passem per l’anomenada Borda del Gavatxo i cal dir que tot aquest recorregut de suaus pendents entre arbres a banda i banda i els prats verds d’herba molt alta i amb infinitat de flors sobre tot blanques que amb d’altres de colors es fan mirar.
Deixem de nou aquest magnífic tram de camí per seguir definitivament per la pista que tot planejant va resseguint pel mateix costat del riu, fins que en el Puntanou el travessa i el segueix ara per la seva dreta, en un petit revolt del camí ja albirem les primeres cases d’Areu i sobresortint de tot una altíssima grua de color groc que trenca totalment l’idíl·lica visió de l’indret i demostrant que s’hi construeixen noves residències, tot i això encara tardem més d’un quart d’hora en arribar i ara si que l’estat d’ànim i el cansament i també la sed i la gana,fan que sigui un esforç seguir caminant, doncs portem hores sense parar de baixar des dels prop de 2800 metres del port fins els1000 metres d’Àreu.
Però tot s’acaba i la pista també, arribats al primer bar que trobem que també és fonda i hostal ens asseiem a l’ombrivola terrassa del davant de l’entrada on ens hi serveixen unes refrescants begudes i ens donen permís per pendre-hi el dinar que portem, son exactament les quatre de la tarda i així ens ho recorda el campanar de l’església, fent càlculs fa deu hores que ens hem posat en marxa, és normal que estiguem un xic cansats. Refeta la gana i la sed i un cop fet el cafetet ens donen el telèfon d’un taxista per si ens pot venir a buscar, estem de sort i ens respon que ve tot seguit. En afecta abans de vint minuts ja el tenim allà doncs casualment l’hem arreplegat acabant de dinar a casa seva al mateix poble veí d’Alins.
David Conill
Fred Claus, el hermano gamberro de…
De David Dobkin Amb Vince Vaughn i Paul Giamatti | EUA | 2007 | COMÈDIA |
HHIII
Amb l’arribada del Nadal es tornen a repetir les tradicions
anuals: el turro, els regals, les inocentades del dia 28, la tieta que et segueix pessigan les galtes i aquella taxa de suicidis que sempre aumenta per aquestes dates. Després d’haver vist Fred Claus, el hermano gamberro de Santa Claus, no m’extranya.
Per començar, des de quan Santa Claus es diu de cognom Claus?, i és més; si són germans, era necessari posar els dos cognoms en el titol?, o és que potser tenien por que la gent pogues pensar que Fred Claus és germa de Sant Cristofol o Sant Josep i no entressin d’aquesta forma al cine? Nicolas (Paul Giamatti) és un nen bondadós, benintencionat i un xic matusser que sempre deixa en evidencia el seu germa gran Fred (Vince Vaughn). Quan d’adult aconsegueix la santitat, com qui aprova una promoció interna, es converteix en Santa Claus, aconseguint tots els beneficis que això comporta. Principalment la inmortalitat per la seva familia: pares, germans i -atenció- dona, a més d’un negoci en el Pol Nord, del que en viuen ell i un bon grapat d’elfos. Negoci que Clyde Northcut (Kevin Spacey) vol tancar. Fred, que porta fatal això de ser el germa de qui és, no se sap si és per allò de les llaunes de Coca-Cola, per ser un invent comercial capitalista, però el cas és que és un individu que odia el Nadal, i suposem que tambe Qué bello es vivir. Pero com era d’esperar, haurà d’ajudar el seu germa a salvar el negoci, el Nadal, als nens, i comprendrà el valor de l’amistat, ensenyarà a San Nicolás a relaxar-se i totes les lliçons que se’ls puguin acudir a vostes i no així passat ja per els Teletubbies. Sincerament, no hi ha per on agafar-la. L’humor, com sol ser habitual en aquestes comedietes, es basa per un costat en la visió comica dels seus protagonistes i en el més pur slasptik: gent donant-se cops. En aquest cas estem parlant de Vince Vaughn, que te la comicitat d’un torn de dentista, i per postres es passa mitja pel·lícula ballant, com si fos Will Smith. I no o és. L’humor fisic és tant poc original i esta tant pobrement rodat, que les escenes de caigudes i cops estan acompanyades dels efectes sonors típics dels videos casolans de bebés quedant-se adormits o gosos mosegant el seu amo a l’entrecuixa. Si bé Vince Vaughn, més o menys fa en aquesta el que fa sempre, un podria esperar de Paul Giamatti o Kevin Spacey aportesin alguna cosa al film. Doncs no!
Miló Munts
Dietista
Fa temps que es va posar de moda fer sopars d’empresa durant el Nadal amb els companys de feina. Això vol dir que comencem les celebracions 15 o 20 dies abans dels dies festius. Menjars copiosos, begudes alcohòliques, dolços i aliments hipercalòrics, són la base de la nostra alimentació.
El Nadal es caracteritza per un excés de tot allò que ens envolta, compres compulsives, abundància de coses materials i la variant més afectada és la alimentació i nutrició de les persones. Mengem més quantitat del que estem acostumats, fem àpats abundants i interminables, provocant uns efectes que en molts dels casos no són gens saludables.
Per tal que això no passi, ens hem de proposar un objectiu que alhora sigui realista i fàcil d’aconseguir. Per exemple: el manteniment del pes.
És lògic que no podem seguir cap pauta alimentària estricte durant aquestes dates ja que estem envoltats de menjar deliciós durant tot el dia, aparadors farcits de dolços exquisits, xocolatines amb diferents formes, supermercats plens d’estratègies per atreure la butxaca...etc. però si que és convenient que tot el que fem sigui amb moderació.
Aquesta pàgina ha estat visitada 754319 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5666 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 18
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/12/2008 07:19 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19