Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 07 Desembre, 2007

Notable per Osona

Aquests dies és una constant opinar sobre l’informe Pisa 2006, que és un estudi de referència sobre els sistemes educatius -en base a preguntes fetes a alumnes de 15 anys- de l’anomenat món desenvolupat, en el qual l’ensenyament a Catalunya queda bastant mal parat, perquè en referència a l’anterior treball del 2003 s’ha anat un xic enrera. Si ho comparem amb xifres de nacions amb estat estaríem entre els trenta primers, per davant de Rússia, els Estats Units i Itàlia, per exemple. Els primers llocs hi trobem Taiwan, Finlàndia, Corea del Sud, Hong Kong… Podem interpretar-ho de moltes maneres i sempre hi ha una part de veritat, perquè al final acaben sent xifres estadístiques. Hi ha alumnes catalans entre els millors… també entre els pitjors, però el cert és que els nanos de La Rioja estan molt per davant dels nostres, com els de l’Aragó, el País Basc, Navarra, Cantàbria, Astúries, Galícia i… Castella i Lleó. És culpa del professorat? Segons el conseller Maragall ‘tenim magnífics docents’. És manca d’infraestructures i dotació per material escolar? Seria agosarat donar les culpes a les cargoles o a la manca d’ordinadors. És a causa de l’increment d’alumnes per aules i a l’arribada d’immigració? Aquest és un argument que utilitza algun partit, però no és la raó per excel·lència. Hi ha sí, un fet determinant, la implicació dels pares en el bon funcionament del centre. Aquest aspecte és definitiu per passar de la mitjana en positiu o en negatiu. Es fa difícil pensar que aquestes dades les tinguem algun dia extrapolades a nivell de comarques, però la percepció personal -ciència absolutament arbitrària- a Osona és de notable. 

Projectes i destrosses a Manlleu (I)

Ramon Torra
Articulista
Quan va entrar la democràcia, vàrem donar per suposat que ja mai més veuríem esguerros urbanístics com els que havien anat fent duran la dictadura amb els seus governants usurers. Després de ja passats uns quants anys de la transició, alguns convilatans m’han replicat del perquè no en faig un text que n’expliqui algunes de les defallences que han succeït aquests darrers anys. Hi ha encara algun il·lús que es cregui que tot el que s’ha fet és de mirall? Començo amb signes de les beceroles, dels fets que em semblen més rellevants.
Problema núm. 1: L’aparcament del carrer de La Font que fou el primer projecte que es va començar a desgraciar al poble, després de que s’avisés rotundament el batlle i consistori i que el propietari ja esperava convençut que li retirarien la casa de can Bòfies en permuta o a canvi de pisos per obrir un pas ample al davant de can Bernabé, un valent interessat que s’havia infiltrat a les llistes del grup Grunace guanyador de les primeres municipals. Va entabanar el nou consistori i també els de l’oposició Sr. Sitja i Sr. Manzano que aleshores predicaven per arrencar la plaça. El que no es va saber mai aquest individu, és que si es girava la direcció del carrer a la mida que resta ara, ja mai més retallarien el seu solar com abans havia estat previst. Una cop realitzat el nyap, aquest personatge va dimitir del seu càrrec de regidor deixant el “trasto” urbanitzat tal com el tenim i volia ell.

Cinquanta anys de l’Esbart Dansaire Sant Genís

L’Esbart Dansaire de Sant Genís, és una de les entitats més actives i representatives del poble de Taradell. Els seus inicis es remunten a l’any 1657. Una comissió ha preparat un programa d’activitats per celebrar el mig any de segle de l’entitat. El passat 10 de novembre, més d’un centenar de dansaires i ex dansaires van participar en una ballada de diferents danses a Can Costa i Font. La cloenda de la celebració es farà el desembre de 2008 amb la publicació d’un llibre sobre la historia de l’entitat.

 

TARADELL | Redacció.- L’Esbart Sant Genís de Taradell és una de les moltes entitats d’un poble dinàmic com és Taradell. Enguany l’Esbart celebra els cinquanta anys de la seva fundació amb un bon grapat d’activitats commemoratives. El calendari del cinquantè aniversari és molt ampli. Va començar el mes de novembre, i s’allargarà fins a finals del 2008. La Junta de l’Esbart Dansaire ha volgut donar una especial rellevància a la commemoració. Per això ha encarregat el disseny del programa d’activitats a una comissió especial que és qui està programant les activitats.

Pàgina 22 de 22 pàgines « Primer  <  20 21 22

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11956752 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2738 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 04:15 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19