Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 28 Desembre, 2007

Més fred que no pas calor

David Conill

Fred Claus, el hermano gamberro de…
De David Dobkin Amb Vince Vaughn i Paul Giamatti | EUA  | 2007  | COMÈDIA  |
HHIII
Amb l’arribada del Nadal es tornen a repetir les tradicions
anuals: el turro, els regals, les inocentades del dia 28, la tieta que et segueix pessigan les galtes i aquella taxa de suicidis que sempre aumenta per aquestes dates. Després d’haver vist Fred Claus, el hermano gamberro de Santa Claus, no m’extranya.
Per començar, des de quan Santa Claus es diu de cognom Claus?, i és més; si són germans, era necessari posar els dos cognoms en el titol?, o és que potser tenien por que la gent pogues pensar que Fred Claus és germa de Sant Cristofol o Sant Josep i no entressin d’aquesta forma al cine? Nicolas (Paul Giamatti) és un nen bondadós, benintencionat i un xic matusser que sempre deixa en evidencia el seu germa gran Fred (Vince Vaughn). Quan d’adult aconsegueix la santitat, com qui aprova una promoció interna, es converteix en Santa Claus, aconseguint tots els beneficis que això comporta. Principalment la inmortalitat per la seva familia: pares, germans i -atenció- dona, a més d’un negoci en el Pol Nord, del que en viuen ell i un bon grapat d’elfos. Negoci que Clyde Northcut (Kevin Spacey) vol tancar. Fred, que porta fatal això de ser el germa de qui és, no se sap si és per allò de les llaunes de Coca-Cola, per ser un invent comercial capitalista, però el cas és que és un individu que odia el Nadal, i suposem que tambe Qué bello es vivir. Pero com era d’esperar, haurà d’ajudar el seu germa a salvar el negoci, el Nadal, als nens, i comprendrà el valor de l’amistat, ensenyarà a San Nicolás a relaxar-se i totes les lliçons que se’ls puguin acudir a vostes i no així passat ja per els Teletubbies. Sincerament, no hi ha per on agafar-la. L’humor, com sol ser habitual en aquestes comedietes, es basa per un costat en la visió comica dels seus protagonistes i en el més pur slasptik: gent donant-se cops. En aquest cas estem parlant de Vince Vaughn, que te la comicitat d’un torn de dentista, i per postres es passa mitja pel·lícula ballant, com si fos Will Smith. I no o és. L’humor fisic és tant poc original i esta tant pobrement rodat, que les escenes de caigudes i cops estan acompanyades dels efectes sonors típics dels videos casolans de bebés quedant-se adormits o gosos mosegant el seu amo a l’entrecuixa. Si bé Vince Vaughn, més o menys fa en aquesta el que fa sempre, un podria esperar de Paul Giamatti o Kevin Spacey aportesin alguna cosa al film. Doncs no!

Calendaris

image

Pere Tremolosa
Coodinador Científic
La història del calendari va començar a l’intentar fer coincidir els tres cicles astronòmics més evidents, és a dir, la rotació del planeta Terra sobre el seu eix: el dia; les quatre fases de la Lluna: el mes, i el gir de la Terra al voltant del Sol: l’any. Aquesta és una tasca més difícil del que sembla, ja que l’any no te un número exacte de dies, en concret són 365, 242. Aquesta fracció equival quasi a sis hores, i si no la tinguéssim present s’acumularia i ens faria perdre un dia cada quatre anys. D’aquí prové el 29 de febrer que trobem en els anys de traspàs. D’altra banda, la Lluna tarda 29, 530 dies a completar el seu cicle, així guanyaríem quasi un dia cada dos mesos si considerem mesos de 30 dies. Per això la missió del calendari és harmonitzar aquestes xifres entre si de manera científica, coherent i útil.
La inclinació de l’eix de la Terra és la causa dels canvis estacionals que tenim en el planeta Terra. El Sol se situa verticalment sobre l’equador al mig dia durant els equinoccis de primavera i tardor, que corresponen als mesos de març i setembre. Durant el solstici d’estiu, el juny, el Sol es veu més alt al cel des de l’hemisferi nord, i més baix des de l’hemisferi sud, ja que allà és hivern. En aquesta època el cercle polar Antàrtic queda en el lloc oposat al Sol i aquest no surt per l’horitzó, mentre que al cercle polar Àrtic se situa enfront el Sol. Tot i això, als sis mesos la situació s’inverteix.

Recomanacions per un Nadal saludable

image

Miló Munts
Dietista
Fa temps que es va posar de moda fer sopars d’empresa durant el Nadal amb els companys de feina. Això vol dir que comencem les celebracions 15 o 20 dies abans dels dies festius. Menjars copiosos, begudes alcohòliques, dolços i aliments hipercalòrics, són la base de la nostra alimentació.
El Nadal es caracteritza per un excés de tot allò que ens envolta, compres compulsives, abundància de coses materials i la variant més afectada és la alimentació i nutrició de les persones. Mengem més quantitat del que estem acostumats, fem àpats abundants i interminables, provocant uns efectes que en molts dels casos no són gens saludables.
Per tal que això no passi, ens hem de proposar un objectiu que alhora sigui realista i fàcil d’aconseguir. Per exemple: el manteniment del pes.
És lògic que no podem seguir cap pauta alimentària estricte durant aquestes dates ja que estem envoltats de menjar deliciós durant tot el dia, aparadors farcits de dolços exquisits, xocolatines amb diferents formes, supermercats plens d’estratègies per atreure la butxaca...etc. però si que és convenient que tot el que fem sigui amb moderació.

«La nostra obligació és evitar que la planta de purins hagi d’anar a terra»

n L’alcalde de l’Esquirol explica que el possible enderroc de la planta de purins és un problema de tota la comarca

image

Josep Mas, de CIU, aviat farà tres anys que és l’alcalde de l’Esquirol, va arribar al càrrec a mitja legislatura passada i a les últimes eleccions va tornar a ser elegit alcalde. És alcalde amb el suport d’ERC i el partit independent per Cantonigròs. Els principals projectes que es volen dur a terme durant aquests quatre anys són la construcció de la ‘casa dels nanus’ i la finalització del pavelló. 

«En la nova sala de cinema digital tècnicament tot és possible»

Albert Vilà, gerent de Multicines Vic El Sucre

image

L’Albert Vilà és el gerent de Multicines El Sucre de Vic. Aquesta instal·lació es va inaugurar l’any 1995 i aquest mes ha obert la primera sala de cinema digital a la comarca. De fet, fins ara només n’hi havien dues a Catalunya i totes dues eren a Barcelona. Aquest nou sistema obre les portes a una nova manera d’entendre les sales de cinema. Multicines Sucre té previst començar projectant un mínim d’una pel·lícula cada mes en aquest sistema de màxima qualitat. La sala podrà oferir, a banda, moltes altres opcions, com retransmissions esportives, tota mena de presentacions o videojocs, entre altres.

Pàgina 4 de 22 pàgines « Primer  <  2 3 4 5 6 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 913460 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4575 segons
Total Entrades: 7200
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/29/2008 06:05 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/30/2008 03:20 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19