Usuaris registrats:
Accedir-hi
-Seccions
-Arxius mensuals
- Octubre 2008
- Setembre 2008
- Agost 2008
- Juliol 2008
- Juny 2008
- Maig 2008
- Abril 2008
- Març 2008
- Febrer 2008
- Gener 2008
- Desembre 2007
- Novembre 2007
- Octubre 2007
- Setembre 2007
- Agost 2007
- Juliol 2007
- Juny 2007
- Maig 2007
- Abril 2007
- Març 2007
- Febrer 2007
- Gener 2007
- Desembre 2006
- Novembre 2006
- Octubre 2006
- Setembre 2006
- Agost 2006
- Juliol 2006
- Juny 2006
- Maig 2006
- Abril 2006
- Març 2006
- Febrer 2006
- Gener 2006
- Desembre 2005
- Tot l'arxiu
- Per categories
-Darreres entrades
- El complex esportiu de Can Garrofa estarà fet el 2010
- Agredeix un mosso i fuig amb la seva arma
- Els boletaires temen una temporada curta
- Comencen les reclamacions per l’avaria de Movistar
- L’alcalde de Vic té clar que «en cap cas Osona es pot separar del Ripollès»
- Xevi Pons pren el relleu de Solà com a campió estatal
- L’autor de l’apunyalament de Torelló ja és a la presó
- Vic sorteja 56 pisos de protecció oficial al Nadal
- Vic estrena els primers espais de benvinguda educativa de Catalunya
- Caixa Manlleu permet ajornar el pagament de la hipoteca
- Vic tornarà a ser la capital de la música del país i ho vol ser també de tot l’Estat
- La marxa dels vigatans supera rècords de participació
- 11 de setembre
- El millor cartell de la història a l’Open de Vic de tennis taula
- Roger Puigbò i Rafa Botello, a punt pel debut als Paralímpics
-Subscriure
Divendres, 04 Gener, 2008
Si: l’home va arribar a la lluna
Centre de Recerca i Estudis Científics
Pere Tremolosa
Coordinador Científic
Aquest article és un aclariment per a totes aquelles persones que encara en ple segle XXI, estan dubtant, i que afirmen que l’home no va arribar a la Lluna, que tot va ser un muntatge fet pels nord-americans.
El maig de 1961, J.F. Kennedy es va dirigir al Congrés dels EEUU afirmant que abans de finalitzar la dècada, aconseguirien portar l’home a la Lluna i retornar-lo sa i en perfectes condicions a la Terra. Els apoloescèptics, és a dir, els que no es creuen que l’home va arribar a la Lluna, diuen que, per les paraules de J.F. Kennedy i per salvaguardar la tecnologia davant la guerra freda d’aquells moments amb Rússia, van fer el muntatge en uns estudis de l’arribada de l’home a la Lluna. Aquesta és la base que fan servir les persones que no creuen en l’arribada de l’home a la Lluna.
L’arribada de l’home a la Lluna és un dels esdeveniments més importants en l’evolució i història de la humanitat, representa un triomf de l’esperit i la voluntat humana.
L’astronauta americà Neil Armstrong, de 39 anys d’edat, va trepitjar per primera vegada la superfície lunar a les 3 hores 56 minuts, hora espanyola del 21 de juliol de 1969; i va dir aquestes paraules: aquest és un pas molt petit per un home, però un gran salt endavant per la humanitat.
A la Terra, en aquells moments, 528 milions de persones seguien l’esdeveniment a partir dels receptors de televisió. Cal dir que també es tractava de la primera emissió televisada en directe i amb protagonistes humans des d’un altre cos sideral. De la càmera de televisió connectada al vehicle lunar i a través de 380.000 quilometres de distància, la imatge era transmesa a una emissora terrestre d’Austràlia, i d’allà al satèl·lit de comunicacions situat a 36.000 quilòmetres d’altura, fins arribar a la Terra, cap els centres de control de la NASA i a tot arreu del món.
Tornant amb les coses dels qui creuen que l’home no va arribar mai a la Lluna, una de les afirmacions mes comunes és que no es veuen estrelles en el firmament lunar. Això es degut a l’absència d’atmosfera de la Lluna, fet que elimina el fenomen de la difusió de la llum, per això el cel apareix negre.
Una altre excusa dels apoloescèptics és que la bandera americana es mou, com si fes vent a la Lluna. Lògicament, a la Lluna no existeix el vent, i l’ondulació de la bandera americana es deguda al fet que aquesta havia estat emmidonada anteriorment, i seguia unes guies muntades en els pals de la bandera.
Una altre afirmació dels que no creuen en l’arribada de l’home a la Lluna és que falta el cràter que origina una nau espacial en aterrar o enlairar-se. Precisament, per abandonar l’òrbita o aterrar a la Lluna no fa falta molta potència, ja que amb 1.500 quilos d’empenta és suficient. A més a més, la falta d’atmosfera fa que els gasos expulsats no es concentrin en una columna, si no que es dissipin ràpidament; així, l’empenta del motor va originar un petit núvol de pols.
Les petjades que l’home va deixar a la Lluna encara actualment es troben tal i com varen quedar en aquells moments, ja que a la Lluna no hi ha vents ni fenòmens meteorològics que les puguin esborrar, a excepció d’impactes de meteorits. Per exemple, molts cràters de la Lluna varen ser fotografiats abans d’aterrar, mostrant imatges precioses de la superfície.
Científics de tot el món participen en l’anàlisi de les roques lunars portades a la Terra pels astronautes de l’Apollo 11 i d’altres missions lunars. Fins que no es va demostrar la inexistència de germens, l’esser humà no va tenir contacte directe amb el material lunar.
D’altra banda, Edwin Aldrin va ser fotografiat per Armstrong quan baixava per l’escala adossada a una de les potes del mòdul lunar. D’aquesta manera, Aldrin va ser el segon home que va trepitjar la Lluna.
Per tant està clarament demostrat i documentat que l’home si que va arribar a la Lluna. Les persones que actualment encara dubten d’aquest fet és que realment es troben molt mal informades.
Segurament en un futur pròxim es podran veure homes a la superfície de Mart i aquest dia també serà un gran pas per la humanitat.
Torelló crea el servei de transport adaptat
El servei es va aprovar en el ple extraordinari celebrat el passat dijous amb més de mig any de retard sobre el termini previst
TORELLÓ I Redacció.- Les persones amb mobilitat reduïda i persones grans amb dificultat de mobilitat ja es podran beneficiar del nou transport adaptat que l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló posarà en marxa pròximament, tal i com es va aprovar en el ple extraordinari que es va celebrar el passat dijous, 27 de desembre amb tot els vots a favor. Tot i que aquest projecte s’havia d’haver posat en marxa fa més de mig any, fet que va comportar que alguns grups com ICV-CdG els hi recriminés el retard i demanés que aquest servei s’ampli a més usuaris. El transport adaptat servirà per transportar aquestes persones als respectius centres assistencials com son el Centre de Dia de la Residència Cals Avis, el Casal de la Gent Gran o el CAP.
Ajudicades les obres del nou Teatre Centre
Després de mesos de retard, l’Ajuntament de Manlleu ha adjudicat finalment les obres del nou equipament a JOIG Constructors
MANLLEU | Redacció.- En els propers dies començaran les obres de construcció del nou Teatre Centre de Manlleu. L’Ajuntament ha adjudicat finalment les obres a l’empresa JOIG Constructors de Manlleu per un valor de gairebé un milió d’euros. Acaba així una etapa d’incertesa i cert neguit per l’endarreriment de tot el procés que es va iniciar l’agost de 2005. L’alcalde de Manlleu, Pere Prat, assegura que l’adjudicació de les obres garanteix que les obres del nou Teatre Centre tiren endavant, tal i com estava previst.
Les dotze campanades
Mercedes Cruces
Grafòloga
Arribava a la seva fi l’any 1909. Una any nefast per a la ciutat de Barcelona. El mes de juliol van succeir els fets que van donar lloc a la Setmana Tràgica d’aquesta ciutat. L’oposició de la classe obrera a la guerra contra el Marroc va desencadenar una revolta que va acabar en un desastre humà.
Les classes pobres van ser en la seva gran majoria les que formaven els exèrcits espanyols, mentre que l’alta burgesia es lliurava de la guerra pagant una quantitat de diners. La guerra del Marroc havia estat el factor que va instigar la revolta. Els clergues i els membres de l’alta aristocràcia s’eximien i això va provocar alhora una revolta anticlerical en la qual els anarquistes van cremar un gran nombre de convents, esglésies i altres institucions religioses.
En el cor de Domenech X… va niar el rancor…
Va arribar a Vic, la seva ciutat natal, derrotat i ple d’amargor. El seu germà petit, gairebé un nen, va ser afusellat pel govern després de capturar-lo en una de les barricades. Va morir entre els seus braços, i amb llàgrimes als ulls, li va prometre venjar la seva mort.
Va buscar a la seva víctima entre el clergat. El seu odi cap a ells creixia dia a dia enterbolint la seva ment i ocasionant-li una obsessió que no veuria alliberada fins a veure complerta la seva promesa. Durant mesos va planificar fredament la seva venjança.
31 DE DESEMBRE DE 1909 (HORA: 23:50)
Uns passos ferms ressonaven en el carrer del Call, es dirigien cap al número 27. A l’arribar va esperar amagat en el fosc portal. El fred era tan intens que congelava fins a l’alè. L’espessa boira seria el seu còmplice. Va estrènyer amb força l’arma que duia a la butxaca del seu abric per a assegurar-se que allí estava esperant per fer la seva tasca.
Va esperar cinc llargs minuts fins que per fi es va escoltar com una porta s’obria. Uns passos lents i cansins s’arrossegaven pels esglaons de l’escala de fusta que de tant en tant cruixia sota el pes del cos voluminós de mossèn Genís X…
El cor de Domenech X va començar a bategar amb força i un lleu tremolor a la seva mà dreta que estrenyia l’arma, li va fer sentir uns moments de temor i de dubte davant l’acte que anava a succeir i que tant havia planejat. La imatge del seu germà agonitzant li va fer sentir tal ràbia que el moment de debilitat es va convertir en més odi.
En aquest moment Mossèn Genís va passar molt a prop d’ell, tan a prop que va témer que el baf del seu alè el descobrís, però estava ben ocult en la foscor.
L’empinat i relliscós carreró relluïa lúgubre sota el trist fanal de gas que tot just enllumenava. Mossèn Genís caminava lentament i de tant en tant es parava per a agafar aire i recuperar les forces necessàries per a pujar fins a la plaça de Sant Felip Neri.
Domenech X… el seguia uns passos més enrere. Caminava enganxat a les antigues parets de les cases, sentint-se més protegit i ocult. El mossèn es va detenir just en el punt més fosc del carrer, sense sospitar que algú el seguia.
- Aquest és el moment - Va pensar Domenech X…
Llavors va sonar la primera campanada:
Protegit pel so del toc de la campana, va disparar la seva arma contra la seva víctima. Un curt silenci va dominar l’espai.
Segona campanada:
Un cop sec va sonar sobre l’humit paviment. Allà va quedar estès i inert el cos sense vida del clergue.
Tercera campanada:
Uns passos precipitats fugen cap a la Plaça Major on algunes persones celebren el cap d’any, barrejant-se amb l’alegre bullici de la gent.
Quarta campanada:
Les germanes Pelegrí guarnides amb les seves negres mantetes surten del seu domicili situat al carrer del Call. Just davant del seu portal es troba el cadàver.
Cinquena campanada:
Dos crits esquinçadors s’escolten en la nit.
Sisena campanada:
Silenci total.
Setena campanada:
Els veïns alarmats davant els angoixants crits obren les seves finestres i observen terroritzats l’escena.
Vuitena campanada:
Les germanes Pelegrí emmudides estan abraçades fortament i paralitzades pel pànic, contemplant com del cap del sacerdot raja un regueró de sang.
Novena campanada:
Alguns veïns alarmats han baixat fins al lloc del crim.
-Cridem a la guàrdia civil!- Van cridar unànimement.
Desena campanada:
Mentre arriben les autoritats, els veïns inicien una oració per l’ànima de Mossèn Genís.
Onzena campanada:
Els comentaris es disparen. Qui tan vilment l’haurà matat?
Dotzena campanada:
La guàrdia civil fa acte de presència i les autoritats competents retiren el cadàver.
I… així va ser com va començar l’any 1910 a la ciutat de Vic. Un assassí caminava solt. Per quan temps?…
CAS PRESCRIT
FI
«Volem ampliar la reserva d’aigua que tenim pels anys de sequera»
Eva Boixadé (ERC), alcaldessa de Lluçà, explica les mesures que s’adopten per la falta d’aigua al Lluçanès
Des del mes de setembre, Lluçà i altres pobles del Lluçanès, s’han d’abastir d’aigua amb camions cisterna, a causa de la sequera. L’ajuntament demanarà a partir de PUOSC, una partida per augmentar la capacitat de la reserva d’aigua que tenen al poble. Un altre dels reptes de l’alcaldessa és la creació de més habitatge públic, 16 vivendes que promourà el mateix Ajuntament, a preus assequibles.
Estadístiques
Aquesta pàgina ha estat visitada 1011301 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 1.0741 segons
Total Entrades: 7276
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/26/2008 12:01 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 8
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 10/12/2008 12:45 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19
