Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 07 Març, 2008

Ausa Futur s’amplia a 5 milions € i 10 socis

Els nous socis són Caixa Manlleu, Caixa Manresa, Divasa Farmavic, Josep Font de Bon Preu i la Fundació Eduard Soler de Ripoll

image

VIC | Redacció. - Divendres passat, a la Sala de Juntes del Rectorat de la Universitat de Vic, es va signar l’ampliació de capital d’Ausa Futur SA amb la incorporació de 5 nous accionistes. Els nous socis són Caixa Manlleu, Caixa Manresa, Divasa Farmavic, Josep Font de Bon Preu i la Fundació Eduard Soler de Ripoll. El capital de la societat és ara de 5 milions d’Euros i s’amplia l’actuació territorial a la comarca veïna del Ripollès. Recordem que els cinc socis fundadors van fer una aportació de 500 mil euros cadascun, i que els nous cinc socis han fet la mateixa aportació per arribar a aquests 5 milions d’euros.

Enllaç

Desarticulen un laboratori de droga a Tona i detenen cinc persones

Dels cinc detinguts, que tenen entre 18 i 36 anys, quatre són d’origen magrebí

image

VIC | Redacció.- Els Mossos d’Esquadra han desarticulat un laboratori d’elaboració de drogues a Tona. En l’operació s’han detingut cinc persones, una de les quals ha ingressat a presó per ordre judicial, i s’han intervingut diverses substàncies estupefaents en un pis. Els detinguts són Faysal B., de 18 anys; Daniel V., de 21 anys; Samir El B., de 36 anys, Mohamed O., de 20 anys i Mohamed B., de 27 anys; tots cinc amb domicili a Tona. Tots ells van passar a disposició judicial dilluns a la tarda per un delicte contra la salut pública, i després de declarar Mohamed B. va ingressar a presó.

Enllaç

Ridao diu a Vic que Duran s’ha venut per un càrrec a la Mesa

Més de 300 persones van assistir dilluns al míting que va oferir el líder d’ERC a les eleccions generals, Joan Ridao, a la Sala Marià Vila d’Abadal

image

VIC | Redacció.- El candidat d’ERC per Barcelona, Joan Ridao, va carregar fort contra el candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida en el mítin que va fer dilluns a Vic i que va aplegar més de 300 persones. Ridao va alertar que ara ja «està més clar que l’aigua» que si Rajoy obté «un sol vot més que Zapatero tindrà el suport de Duran». També l’ha criticat per haver afirmat a una conferència que no pot descartar votar José Bono com a president del Congrés. «Tothom té un preu», ha dit, i ha afegit que el seu és «la vicepresidència al Congrés o un càrrec a la Mesa». Ridao ha fet referència a la reunió que fa pocs mesos van mantenir els membres de Galeuscat, en la qual Artur Mas va assegurar que cap de les formacions polítiques que en formen part donarien suport a Bono.

Enllaç

Vic viu el ple més llarg i avorrit de la història

Les discrepàncies entre governi oposició van provocar que el ple de dilluns fes rècords de durada, de ridícul i de tensió entre regidors

image

VIC I Redacció.- El ple de l’Ajuntament de Vic de dilluns va fer història, i no precisament per qüestions polítiques, ja que en general l’interès va ser mínim, sinó per la durada del ple, que per primera vegada en l’actual període democràtic, es va allargar durant set hores, de dos quarts de dotze del migdia fins a dos quarts de vuit del vespre, això sí amb una hora de descans. Per primera vegada, i per sorpresa, l’alcalde va aturar el ple de 2/4 de 3 fins a 2/4 de 4 per tal que els regidors poguessin dinar perquè ja es preveia que el ple anava per llarg, ja que a aquella hora encara faltaven per debatre més d’una quinzena de mocions i els prop de quaranta precs i preguntes dels grups a l’oposició. Això passava just després que l’alcalde renyés al líder de la PxC, Josep Anglada, perquè havia tret una capsa de galetes i una llauna de refresc. La sessió es va allargar, especialment, per les discrepàncies entre equip de govern i oposició i per les vint mocions que presentaven els diversos grups, també l’equip de govern, tant en grup com per separat. 

Enllaç

Saltant al vuit

Jumper
De Doug Liman Amb Hayden Christensen, Jamie Bell, Rachel Bilson i Samuel L. Jackson | EUA  | 2007  | FANTÀSTIC  |
2 estrelles

La teletransportació juntament amb el domini mental son dos
dels meus superpoders favorits. Diguem que són dos dels meus superpoders preferits no vol dir que jo els tingui, sinó que el que vull dir és que si pogués escollir, i per postres m’els donéssin, sense cap mena de dubte aquets serien els primers de la meva llista. Per això quant vaig començar a veure Jumper i vaig veure a Hayden Christensen, anant d’un costat a l’altre com qui no vol la cosa, s’hem va fer la boca aigua. Es produïa el miracle del cine i l’espectador podia somiar amb veure’s en aquella mateixa situació, elevant-se sobre la monotonia de la vida no ficcional i celebrant el berenar sobre el cap de la esfinge. Però clar, l’alegria dura més que menys a la casa del pobre. Després d’un inici prometedor, i fins i tot rodat amb tensió, allò es transforma en una baixada en picat.
El film incorpora la clàssica trama amorós sense sentit i de grans bajanades pro-adolescents que no fa més que fica pals a la historia. Està clar que si jo tingués el superpoder de la teletransportació no estaria com per ‘liar-me’ de forma tonteta de l’encapritxa ment del batxillerat. El cert és que a partir de la mitja hora de pel·lícula la cosa es transforma en un salt constant. Saltant cap aquí, saltant cap allà, i de pas un semi-documental de llocs turístics. Que si les piràmides, que si Londres, que si Roma. Tinc que reconèixer, però, que els efectes especials i sobre tot el disseny visual a l’hora de mostrar els salts son més que interessants. Però ja se sap que l’acció va acabar matant la historia. Una pel·lícula de cien cia-ficció amb molta ficció i ni gota de ciència. Se suposa que ni han uns quants, en aquest món, amb aquest poder, i viuen força be, menjant a Nova York i sopant a Paris, el típic. Però un comando especial dirigit per Samuel L. Jackson, amb el cabell blanc, que sembla que porti el casc de Merlin a Excalibur, els persegueix des de que la historia es historia, i intenta acabar amb aquets amb l’únic argument de que “soló Dios puede estar en todos los sitios”, i ja està. Així doncs com ja us podeu imaginar la pel·lícula es força oblidable, de tota manera segur que al final el que quedarà gravat a la ment de tots els espectadors és el final, perquè és el final pitjor construït dels últims trenta anys. Es d’aquells finals en que o be no tenien ganes de continuarà treballant, o be es varen quedar sense pressupost, sigui con sigui el The End apareix de cop i volta.

Enllaç
Pàgina 1 de 6 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 753783 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4815 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/12/2008 02:12 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19