Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 09 Maig, 2008

La gastronomia xinesa, diversa i sofisticada ( 1 )

Nuria Cortinas

La gastronomia xinesa, una de les més diverses i sofisticades del món.
La gastronomia xinesa és molt més del que estem acostumats a degustar en els restaurants xinesos que trobem a la nostra geografia. Molts xinesos parlen de ‘cuina occidental’ com concepte que cobreix tots els països d’Occident, des d’Europa a Amèrica. Això pot semblar relatiu, però els occidentals fem el mateix amb la idea de cuina xinesa. A la cuina xinesa podem trobar moltes varietats i peculiaritats regionals. El menjar cantonès, per exemple, és conegut per la seva varietat, tot i que es distingeix per la suavitat de la majoria dels seus sabors, també utilitza ingredients com l’all, el pebre i la salsa d’ostres. La composició dels plats és costosa, i gran parts dels aliments es solen fregir amb rapidesa en oli molt calent. La cuina de Fujian és famosa pels seus delicats guisats de peix i de cranc, per les sopes i pels sabors com el de la salsa de soja. A la vall inferior de Yangzi la cuina és més elaborada, i utilitzen molt la salsa de soja, en aquest cas equilibrada amb sucre i vi. Els plats de Shangai, condimentats de greixos i olis, són més pesats. Cap a l’oest, a Sichuan i Hunan, els plats són secs i amb espècies, usant amb abundància el pebre picant. Pels plats més refinats es barregen diversos sabors: picants, afruitats, amargs i salats. Les varietats de plats regionals depenen també de si les matèries primeres es poden transportar fàcilment. Així doncs les fruites, per exemple, es consumeixen allà on es produeixen. Al nord-oest, el menjar d’estil uigur és semblant al de l’Iran. El menjar mongol es redueix a senzills plats de xai condimentats amb iogurt i llet fermentada d’euga. La manera de cuinar tibetana i mongol inclou molts làctics, que els xinesos solen trobar desagradables.

El llogater

Mercedes Cruces
Grafòloga

image

El bonic i antic edifici de pisos de l’any 1864 estava enclavat en el casc vell de la ciutat. Era de cinc pisos, amb dues portes per replà, menys la cinquena planta que només tenia una porta. Un bell ascensor de fusta i ferro forjat, amb seients del mateix material noble, et donava la benvinguda. Un gran mirall visellat convidava a mirar-te, mentre lentament, com bressolant-te et pujava als pisos superiors. Estava jo buscant allotjament per un temps indefinit. El volia cèntric, per poder desplaçar-me a peu a la Universitat de Vic. El rètol que penjava de la gran porta de ferro amb motius florals, anunciava que un dels pisos estava en disposició de lloguer, concretament el de la planta tercera, segona porta. Una de les balconades donava a la gran plaça Major.
Em vaig posar d’acord amb la immobiliària per a visitar-lo. Em va agradar molt, era ampli, lluminós. Estava ja moblat, amb mobles molt antics que es veien cuidats. Les parets estaven folrades en seda vermella, pesades cortines penjaven dels les àmplies finestres, en els alts sostres hi havia unes figures geomètriques que em van semblar molt rares, capritxosament formaven cercles, triangles, quadrats, rectangles… Grans llums de llàgrimes de cristall es despenjaven del sostre. Amb l’aire que entrava per la porta oberta i la finestra del menjador, el so dels vidres em va semblar una melodia musical. No ho vaig pensar dues vegades, vam arribar a un acord en el preu que em va semblar molt raonable i fins i tot bastant econòmic, estranyant-me que no hagués estat llogat abans, ja que l’estat del pis era molt bo i la situació del mateix immillorable. Solament vaig haver de traslladar-me amb els meus objectes personals.

L’heroi que ens ha tornat l’esperança

Iron Man
De Jon Favreau amb Robert Downey Jr., Terrence Howard, Gwyneth Paltrow i Jeff Bridges | EUA  | 2008  | ACCIÓ  |
HHHII

L’allau de superherois que salten de les vinyetes a la pan-
talla és tan gran aquests últims anys -i el que està per arribar, anticipat en part en aquesta mateixa pel·lícula-, que el públic ja no sap a què atendre’s a l’hora d’afrontar cada nova proposta. Constituït ja com un subgènere en tota regla, la gran majoria dels títols inspirats en aquestes fantàstiques figures, vénen acompanyats dels grans estudis cinematogràfics, pressupostos desorbitants i protagonistes de renom; de tota manera, en no poques ocasions les expectatives disten molt d’estar satisfetes. Però de vegades això no és així...
Tony Stark (Robert Downey Jr.) és el proveïdor armamentístic més gran dels Estats Units. Durant la presentació a l’Afganistan de la seva última creació bèl·lica, és segrestat per uns terroristes, dels quals aconseguirà escapar-se gràcies al seu art per crear una superarmadura que li servirà com a posterior font d’inspiració per fabricar l’arma definitiva: un vestit ultraavançat equipat amb els més diversos enginys, que utilitzarà per combatre el mal que ell mateix ha creat amb la seva feina al servei de la guerra a tot el mon. Iron Man, un dels grans titans de l’univers Marvel, ha tingut una de les millors posades en escena que podria desitjar, amb una cinta dinàmica, divertida, espectacular i que passa amb un obrir i tancar d’ulls, tot i que la seva trama s’allarga fins a les dues hores. Gran part d’aquest èxit és gràcies a la magnífica i directa realització de Jon Favreau, qui per postres ha comptat amb un magnífic Robert Downey Jr. que materialitza perfectament al dandy cínic, faldiller i despreocupat que troba en el seu penediment una nova motivació existencial, però sense renunciar al seu caràcter desenfadat i irresistible. A més, i per estrany que pugui semblar, els fantàstics efectes especials i l’acció, abundant, hiperbòlica, ben planificada i fins i tot sorprenent per inesperada -el duel involuntari amb els F-22-, es supedita al desenvolupament de la història i els esdeveniments, i no a l’inrevés, com ja ha passat amb altres adaptacions de la Marvel. De fons, com ja us podeu imaginar, pul·lula un missatge obertament antibèl·lic sobre els horrors de la indústria guerrera yanqui, això sí, tampoc és que aquest missatge sigui tan descaradament evident que acabi fent-se al·lèrgic. Iron Man és un magnífic i saludable exemple que les majors encara poden presentar-nos productes perfectament entretinguts, que veritablement ens fan sentir com nens per una estona.

«No he parlat mai català perquè ho faig molt malament, però l’escric correctament»

n Félix Ortega va fer dilluns el seu darrer ple com a secretari de l’Ajuntament de Vic, després de 42 anys i 7 alcaldes

image

Nascut a Burgos, Félix Ortega va entrar com a funcionari de l’Ajuntament de Vic el 30 de març de 1966, en plena època franquista. Ha viscut la transformació de l’Ajuntament de Vic a l’època democràtica i ha tingut una relació «suficientment bona» amb tots els alcaldes que ha estat, perquè assegura que «no importen els partits sinó les persones».

L’Europorc arriba coincidint amb un greu crisi del sector

La vuitena edició d’aquest important congrés se celebrarà el proper dimecres i dijous a l’edifici El Sucre de Vic

image

Els propers 14 i 15 de maig se celebrarà a Vic una nova edició, la vuitena, del Congrés Europorc. Enguany la cita coincideix amb un moment molt delicat del sector, que pateix una important crisi de la qual no es veu el final. L’encariment del cereal i el baix preu de la carn són els detonants de les pèrdues que acumula el sector. Per això, els temes econòmics tindran un paper destacat al congrés.

Pàgina 2 de 6 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1011367 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5001 segons
Total Entrades: 7276
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/26/2008 12:01 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 10/12/2008 12:51 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19