Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 16 Maig, 2008

El Roncato segueix estable en el llindar de la glòria

El Roncato Patí Vic va tenir el Barça contra les cordes però va faltar rematar-lo

Pujalte: «La valoració de la temporada és bona, l’equip segueix creixent i això ens dóna forces»

image

BARCELONA | Sagi Raurell- La final de la Lliga Europea de clubs es va tornar a quedar en un somni. Aquesta vegada el Roncato Patí Vic ho va tenir molt a prop. I tal com manifestava el tècnic Ferran Pujalte a Ràdio Vic només acabar el partit: «aquest és un equip que segueix creixent». Aquestes paraules d’optimisme i plena confiança en el futur deixen clar que l’entrenadors seguirà dins l’equip la propera temporada.

UNA GRAN SEMIFINAL
El palau es va omplir per presenciar aquesta final four. El Roncato, com ja havia passar la darrera temporada a Bassano es va haver d’enfrontar a l’equip organitzador. Tot i aquest handicap el conjunt osonenc va està sempre ficat dins el partit i només va rebre el 2 a 1 defintiu a favor del Barça a poc més de dos minuts pel final. I a més va ser en una jugada de mala sort. El mateix autor del gol, l’argentí Carlitos López, reconeixia no saber ni com l’havia fet: «de cop, he notat un rebot a la cama i he vist la bola dins».

Enllaç

El problema del deute extern

La Parròquia de Roda ha organitzat la Setmana Solidària per demanar l’abolició del deute extern dels països subdesenvolupats

image

El Grup “Tercer Món” de la Parròquia de Roda de Ter ha organitzat la Setmana Solidaria sota el lema El deute extern i l’empobriment dels països del Sud. Aquesta setmana solidària s’ha fet coincidir amb la Setmana del Comerç Just i la Banca Ètica.
Els objectius principals d’aquesta iniciativa són molt clars. En primer lloc es vol fomentar la participació ciutadana i evidenciar la corresponsabilitat de tots i totes amb el deute extern. En segon lloc es vol denunciar la il·legitimitat del deute extern i en tercer i darrer lloc es vol generar debat social entorn de les conseqüències del deute.

Enllaç

Quan l’amor no té preu

Algo pasa en
Las Vegas
De Tom Vaughan amb Cameron Díaz i Ashton Kutcher | EUA  | 2008  | COMÈDIA ROMÀNTICA  |
HHIII

No és pas la primera vegada que vaig al cine pensant què
punyetes faig jo mirant una pel·lícula com aquesta i, a l’hora de la veritat, sortir pensant, doncs tampoc ha estat tant malament. Això és el que m’ha passat amb Algo pasa en Las Vegas, que d’entrada semblava un “trunyu” i els primers vint minuts van confirmar dolorosament els meus pronòstics. La part que passa a la ciutat dels casinos, amb el nesessari emborratxament dels protagonistes per què s’acabin casant i se’n penedeixin, és massa esbojarrada i plena de tòpics com per ser presa seriosament pel públic adult. Per començar, la Díaz repeteix per enèssima vegada el paper de boja semidespullada. Però Algo pasa en Las Vegas té una virtut que, sincerament, s’ha de reconèixer: la seva estructura és correcta i apurada, tant que fins i tot aconsegueixen enganyar-me en el moment en què la parella s’enfada, i això té mèrit. Perquè, no ens equivoquem, aquesta pel·lícula explica la història d’una parella que es casa, s’odia, s’enamora, s’enfada i tal i tal i tal. Hem vist moltes vegades aquest tipus de pel·lícules. Però potser haig d’admetre que el tàndem Díaz-Kutcher té força química (encara que ella sembli la seva mare, el que fan sis anys), i que alguns gags estinguin força aconseguits. Però curiosament el més eficaç de la pel·lícula, tal com sol passar en molts casos, són aquells que menys apareixen. El jutge encarregat del plet matrimonial, encarnat per Dennis Miller, i un amic fugaç del marit de nom Zach Galifianakis. A part dels alts i baixos, la pel·lícula ofereix un bon entreteniment que no perdurarà a la memòria de ningú. El que més molesta actualment de la construcció dels guions és el recurs del trauma per dotar amb fons psicològic els personatges. En aquesta la guionista s’ha volgut recolzar en el complex d’inferioritat, però tampoc insisteix massa en explicar aquestes circumstàncies. Ara, això sí, el film quasi s’embarca en un terreny més que delicat amb el tema de la dona treballadora. Doncs des d’aquí ho dic alt i clar: les dones professionals amb èxit no són unes histèriques; i els caradures que no claven ni cop no tenen un encant irresistible.
De tota manera, la gràcia dels actors aconsegueix remuntar tan pobra premissa, entre que hi ha alguns riures i que Kutcher és el nen bonic de la càmera, és possible que gran part del públic desitgi la reconciliació de l’un amb l’altre al més aviat possible.

Enllaç

Victòries de Xevi Pons i Albert Orriols

Cap de setmana exitós pels pilots osonencs, amb el triomf de Xevi Pons a l’estatal de terra i el d’Orriols al Critèrium del Berguedà

image

GUIJUELO/GIRONELLA | Redacció.- Els pilots osonencs de ral·lis van tenir un bon cap de setmana, com ho demostren la victòria de Xevi Pons (Mitsubishi) al ral·li de terra de Guijuelo, i la d’Albert Orriols (Peugeot 206 WRC).
Pons no va tenir oposició a la tercera prova de l’estatal de ral·lis de terra. El de Manlleu va ser el clar dominador d’una cursa marcada pel fang i que va tenir també a Nani Roma (Mitsubishi) un dels seus protagonistes. El pilot de raids va fer un gran ral·li i va completar el doblet osonenc, prenent el relleu de Dani Solà, segon a l’anterior prova del certamen i absent en aquest cursa. Aquesta tercera victòria a les tres proves disputades refermen encara més Xevi Pons al capdavant de la classificació d’aquest campionat.

Enllaç

El teatre de la UVIC

La Setmana del Teatre es va estrenar ahir amb el concert ‘música i cinema: la música que es mira’

image

La setmana del teatre (del 14 al 20 de maig) de la Universitat de Vic organitzada per l’Aula de Teatre de la universitat es va estrenar ahir amb el concert “música i cinema: la música que es mira” a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Bandes sonores tan clàssiques com Cinema Paradís, El Padrí, Casablanca o Ballant amb llops van sonar ahir dels instruments de l’orquestra en un concert que es va fer a l’aula magna de la Universitat de Vic. L’activitat dins del programa “MusikArt”, prova d’acostar el món músical als estudiants i ho fa apropant físicament la música simfònica al seu entorn quotidià i fent entendre de quina manera la música simfònica reflecteix el món actual i l’assistència a concerts en els principals auditoris i equipaments del país. A banda d’aquest concert, a les 16h de la tarda, membres de l’Aula de Teatre de la Uvic interpretaven “Fem el boig” una lectura dramatitzada traduïda pels alumnes de Traducció de la universitat.

Enllaç
Pàgina 6 de 17 pàgines « Primer  <  4 5 6 7 8 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1163256 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.7659 segons
Total Entrades: 7517
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/13/2008 02:39 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 17
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 11/21/2008 05:34 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19