Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 23 Maig, 2008

L’aigua, “una delicatessen” (1)

Núria Cortinas

Sempre s’ha dit que l’aigua és incolora, inodora e insípida, però aquesta afirmació passa a l’historia quan n’analitze’m alguns factor. Existeix una estreta relació entre el gust de l’aigua mineral i el terreny del que procedeix.
L’aigua a més de ser necessària, s’ha convertit en una beguda plaent, vinculada directament amb la salut i el benestar. L’Organització mundial de la Salut (OMS) és qui recomana beure vull vasos d’aigua diaris. En els últims anys, les cates d’aigua són cada vegada més habituals. Abans l’aigua estava considerada com una beguda necessària però humil i nomes es diferenciava per si tenia gas, o no. Actualment, el valor gastronòmic de l’aigua és el d’un producte de prestigi que fins i tot compta amb les seves pròpies cartes. A osona, que en tingui constància, nomes en tenen al restaurant l’Auca d’en Jordi .
Enguany la tendència segueix a la dels països com: Estats Units, França i Anglaterra on es habitual trobar-nos la carta aigües junt amb la de vins, olis o cafès, molt aviat i seran a molts restaurants de casa nostra, encara que, segurament nomes l’utilitzin un sector exclusiu de clients.
Les cartes d’ aigües solen presentar varietats tant del país com extragueres, dividides en funció de les aigües gasificades o no. Entre las agües sense gas les més conegudes són la Fuensanta (Astúries), Font Vella (Girona) y Solan de Cabras (Cuenca), aquesta est última amb un baix contingut de sodi.

Enllaç

«La relació qualitat-quantitat-preu dels nostres plats l’hem cuidat sempre»

Fussimanya és un nom que va més enllà del d’un restaurant de la comarca. Els seus menjadors s’omplen de clients vinguts, molts d’ells, de força quilòmetres de distància. Situat a Tavèrnoles, va néixer amb la construcció de la nova carretera del Parador Nacional. Actualment el seu gerent és en Josep Viladecàs, fill de la Dolors i en Rossend, que són els que van iniciar el negoci ara fa ja gairebé quaranta anys.

image

Abans de la construcció de la carretera del Parador, a la finca de Fussimanya si és que si vivia, de fet quedava força apartada. Però aquests emprenedors van aprofitar la construcció de la nova via, ja fa quaranta dos anys, per convertir aquesta idíl·lica casa en un restaurant: Fussimanya. La primera carta, ens recorda en Josep, l’actual gerent: «estava basada gairebé només en carns a la brasa i embotits». Al llarg d’aquests anys ha evolucionat i actualment s’ofereix una carta amb uns excel·lents plats de «peix i de guisats», conservant, això sí, «tot l’esperit dels inicis».
A l’establiment hi arriben clients cada setmana de molt lluny, gent que s’arriba a Osona amb el dinar o sopar a Fussimanya com a objectiu principal -i en alguns casos únic- de la seva vista a la nostra comarca. L’èxit del restaurant i la seva cuina és indubtable. Trobar les raons d’aquest èxit, probablement és complicat, però en Josep ens descobreix que el secret més important és «haver mantingut al llarg de tots aquests anys una estreta relació entre la qualitat dels nostres productes, la quantitat de menjar que oferim i també uns preus raonables, sense ser mai abusius». I tot això fet, sempre «amb uns productes d’alta qualitat. Nosaltres som molt exigent amb les nostres matèries primeres». Uns productes, que com els embotits són, a més «d’elaboració pròpia». Per en Josep, aquest és «un altre valor afegit molt valorat pels nostres clients».

Enllaç

Divendres, 16 Maig, 2008

El Roncato segueix estable en el llindar de la glòria

El Roncato Patí Vic va tenir el Barça contra les cordes però va faltar rematar-lo

Pujalte: «La valoració de la temporada és bona, l’equip segueix creixent i això ens dóna forces»

image

BARCELONA | Sagi Raurell- La final de la Lliga Europea de clubs es va tornar a quedar en un somni. Aquesta vegada el Roncato Patí Vic ho va tenir molt a prop. I tal com manifestava el tècnic Ferran Pujalte a Ràdio Vic només acabar el partit: «aquest és un equip que segueix creixent». Aquestes paraules d’optimisme i plena confiança en el futur deixen clar que l’entrenadors seguirà dins l’equip la propera temporada.

UNA GRAN SEMIFINAL
El palau es va omplir per presenciar aquesta final four. El Roncato, com ja havia passar la darrera temporada a Bassano es va haver d’enfrontar a l’equip organitzador. Tot i aquest handicap el conjunt osonenc va està sempre ficat dins el partit i només va rebre el 2 a 1 defintiu a favor del Barça a poc més de dos minuts pel final. I a més va ser en una jugada de mala sort. El mateix autor del gol, l’argentí Carlitos López, reconeixia no saber ni com l’havia fet: «de cop, he notat un rebot a la cama i he vist la bola dins».

Enllaç

El problema del deute extern

La Parròquia de Roda ha organitzat la Setmana Solidària per demanar l’abolició del deute extern dels països subdesenvolupats

image

El Grup “Tercer Món” de la Parròquia de Roda de Ter ha organitzat la Setmana Solidaria sota el lema El deute extern i l’empobriment dels països del Sud. Aquesta setmana solidària s’ha fet coincidir amb la Setmana del Comerç Just i la Banca Ètica.
Els objectius principals d’aquesta iniciativa són molt clars. En primer lloc es vol fomentar la participació ciutadana i evidenciar la corresponsabilitat de tots i totes amb el deute extern. En segon lloc es vol denunciar la il·legitimitat del deute extern i en tercer i darrer lloc es vol generar debat social entorn de les conseqüències del deute.

Enllaç

Quan l’amor no té preu

Algo pasa en
Las Vegas
De Tom Vaughan amb Cameron Díaz i Ashton Kutcher | EUA  | 2008  | COMÈDIA ROMÀNTICA  |
HHIII

No és pas la primera vegada que vaig al cine pensant què
punyetes faig jo mirant una pel·lícula com aquesta i, a l’hora de la veritat, sortir pensant, doncs tampoc ha estat tant malament. Això és el que m’ha passat amb Algo pasa en Las Vegas, que d’entrada semblava un “trunyu” i els primers vint minuts van confirmar dolorosament els meus pronòstics. La part que passa a la ciutat dels casinos, amb el nesessari emborratxament dels protagonistes per què s’acabin casant i se’n penedeixin, és massa esbojarrada i plena de tòpics com per ser presa seriosament pel públic adult. Per començar, la Díaz repeteix per enèssima vegada el paper de boja semidespullada. Però Algo pasa en Las Vegas té una virtut que, sincerament, s’ha de reconèixer: la seva estructura és correcta i apurada, tant que fins i tot aconsegueixen enganyar-me en el moment en què la parella s’enfada, i això té mèrit. Perquè, no ens equivoquem, aquesta pel·lícula explica la història d’una parella que es casa, s’odia, s’enamora, s’enfada i tal i tal i tal. Hem vist moltes vegades aquest tipus de pel·lícules. Però potser haig d’admetre que el tàndem Díaz-Kutcher té força química (encara que ella sembli la seva mare, el que fan sis anys), i que alguns gags estinguin força aconseguits. Però curiosament el més eficaç de la pel·lícula, tal com sol passar en molts casos, són aquells que menys apareixen. El jutge encarregat del plet matrimonial, encarnat per Dennis Miller, i un amic fugaç del marit de nom Zach Galifianakis. A part dels alts i baixos, la pel·lícula ofereix un bon entreteniment que no perdurarà a la memòria de ningú. El que més molesta actualment de la construcció dels guions és el recurs del trauma per dotar amb fons psicològic els personatges. En aquesta la guionista s’ha volgut recolzar en el complex d’inferioritat, però tampoc insisteix massa en explicar aquestes circumstàncies. Ara, això sí, el film quasi s’embarca en un terreny més que delicat amb el tema de la dona treballadora. Doncs des d’aquí ho dic alt i clar: les dones professionals amb èxit no són unes histèriques; i els caradures que no claven ni cop no tenen un encant irresistible.
De tota manera, la gràcia dels actors aconsegueix remuntar tan pobra premissa, entre que hi ha alguns riures i que Kutcher és el nen bonic de la càmera, és possible que gran part del públic desitgi la reconciliació de l’un amb l’altre al més aviat possible.

Enllaç
Pàgina 7 de 17 pàgines « Primer  <  5 6 7 8 9 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 923746 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 1.1106 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/05/2008 10:59 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19