Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 27 Juny, 2008

Molta força i poca traça

El increíble Hulk
De Louis Leterrier amb Edward Norton, Liv Tyler, William Hurt, Tim Roth i Tim Blake Nelson | EUA  | 2008  | ACCIÓ  |
HHIII

Pel que sembla, a la Marvel, la versió que el 2003 va realitzar
l’Oscaritzat Ang Lee del seu personatge no els va agradar molt; així que han pensat per aquesta segona oportunitat, qui millor per solucionar els errors del passat que Louis Leterrier, del qual el currículum es resumeix en dues pel·lícules: Danny the dog i Transporter 2. Només començar la pel·lícula i mentres veiem els crèdits inicials, ens retrobem amb l’origen del gegant verd, esborrant tota relació amb el Hulk de Lee i deixant clar que els autors d’aquesta aniran per llocs completament diferents. També és d’agrair, que s’estalviïn la típica història d’origen pseudo-emocional estil “soc una ànima torturada, estic sol, ningú em compren”, tot queda resumit en un ràpid muntatge d’imatges sense diàlegs, titulars de diaris, papers de laboratori… Probablement El increïble Hulk sigui la pel·lícula de superherois més feta a mida dels fans i per tant més allunyada de la resta del públic. Marvel sembla que ha entrat al negoci del cine amb el mateix model que aplica als còmics, les seves pel·lícules es comencen a omplir de referències creuades, cameos, recomptes d’events del passat… Sense cap mena de dubte, això fa que els seguidors del gènere o els personatges vagin saltant d’una a l’altre, però la densitat d’informació i la -creixent- complexitat de l’univers Marvel-cine probablement li passi factura a l’espectador d’apeu. Un cop solucionat l’assumpte de tornar a presentar el protagonista, Hulk/Bruce Banner (Edward Norton), Leterrier ja te via lliure per entrar de ple a la història que vol explicar. A El increïble Hulk passen coses, si, però resulta ser un producte completament buit i insípid. El General Ross (William Hurt) vol capturar a Hulk, per fer-ho utilitzarà al soldat Blonsky (Tim Roth), que de tant “fotres” coses lletges per fer-li ombra al monstre verd s’acaba convertint en un ésser encara pitjor i més perillós, a qui només l’alter ego de Banner pot parar. També apareix per la festa Betty Ross (Liv Tyler) que a més de ser la filla del General es l’amor de Banner, qui ho diria! Descomptant els moments on el protagonista, en qualsevol de les seves dues encarnacions, esta lluitant, fugint de l’exèrcit o arrasant amb tot el que troba, la pel·lícula resulta força avorrida. Com a director, Leterrier no té molta personalitat i es limita a treure el repertori del director modern, estil pseudodocumental per aquí, una mica de Monstruoso (Cloverfield) per allà i així fins al final.

Enllaç

Parlem de llibres de cuina (2)

Núria Corinas

Un de més recent; Corpus de la Cuina Catalana, la Bíblia de la cuina catalana tradicional, el receptari més complet fins al moment. 864 receptes entre entrants, primers plats, segons plats i postres, que es consideren tradicionals de la nostra cuina. Totes les receptes estan ordenades alfabèticament. També hi ha un glossari de termes culinaris i un índex per productes i per tipus de plat.
Els autors, supervisats per un equip d’experts, entre els quals Toni Massanés, Xavier Mestres i l’antropòleg Jesús Contreras, han recorregut totes les comarques de Catalunya a la recerca de les receptes més característiques de cada zona
No voldria oblidar-me del que va guanyar el premi Gourmand Cookbook Awards 2007, ja que ha estat considerat el millor llibre en català en diferents categories. S’anomena “Receptes entrelligades”, de Paulina Vergés. Quan es prepara un menjar, sempre n’acaben sobrant ingredients, ja siguin crus o cuinats. Aquest llibre vol recollir uns quants exemples. Primer elaborem un plat i, tot seguit, n’explica la derivació. Amb els mateixos ingredients bàsics es poden trobar dues solucions, dues combinacions diferents. Tot d’una, aquelles sobralles que ronden i rodolen per la nevera acaben rescalfades, si no hi ha altre remei, o descobrim que poden transformar-se en una nova, sorprenent i llaminera recepta. Llavors, fins pots tornar-te addicte als excedents! És aprofitar el temps de compra i de cuina. És assaborir dues vegades un ingredient que ens ha agradat. Aquest pla és apte per a molts paladars: els de butxaca minsa, els de temps limitat, els estalviadors, els que busquen relaxació i satisfacció a la cuina, els planificadors…
Veurem com unes cloïsses a la marinera poden ser unes bones companyes d’un plat d’espaguetis o com un ànec amb cireres es transforma en unes fonedisses creps o com d’un bacallà amb samfaina en surten unes mandonguilles i… seguim?

Enllaç

«M’agrada que el forn Sant Albert tingui com a escenari el Carrer Gurb»

El Forn de Pa Sant Albert és un dels establiments del carrer Gurb més emblemàtics perquè encara conserva l’ambient tradicional i familiar que actualment s’esta perdent en la majoria dels comerços. A més, el Forn de Pa Sant Albert ofereix una gran varietat de pans; unes 30 diferents i totes fetes de forma tradicional. 

image

Pepe Arrebola és el propietari de forn de pa Sant Albert des de fa quinze anys. En Pepe assegura que per ell, una de les coses més significatives d’aquest forn és el tracte familiar amb el que atenen als clients, la majoria d’ells del carrer Gurb.  El propietari és sent estretament lligat a la quotidianitat d’aquest carrer i al seu dia a dia. «Cada dia venc pa als veïns del carrer Gurb i m’agrada sentir-me una part més d’aquest carrer tant tradicional i que encara conserva la vida de barri». En una època on la societat tendeix a evolucionar cap a la individualitat, el Carrer Gurb encara conserva aquell ambient on els veïns s’ajuden uns als altres i aquest és un fet que Pepe Arrebola admira profundament.
Un altre factor que el diferència de la resta és la varietat i qualitat de pa que ven.

Enllaç

Esquelets gegants

Centre de Recerca i Estudis Científics

Els humans hem après, de diverses maneres, a viure confortablement fins i tot en els climes més durs i en llocs inhòspits.
D’altra banda, els animals i les plantes han hagut d’adaptar-se amb el pas de llargs períodes de temps a les condicions de la regió i del medi ambient on viuen. Normalment, les espècies animals tendeixen a concentrar-se en unes mateixes regions com ho fan, per exemple, els cangurs a Austràlia o els pingüins a llocs molt freds. Tan sols els animals domesticats per l’home o altres animals que hagin seguit a l’home en els seus viatges, com les rates, s’han estès per tot el món.
A qualsevol regió, les plantes i els animals viuen en associacions especials, és a dir, els animals s’adapten per servir-se de la vida de les plantes com aliment i refugi; els depredadors maten altres animals per aconseguir aliment i així es crea la cadena alimentària natural.
En una zona, que pot ser petita o molt gran, on els animals i les plantes estan equilibrats, s’anomena ecosistema. En un ecosistema no pertorbat el nombre d’animals i plantes sol ser quasi constant degut a factors com l’existència d’aliments i aigua, el clima, o enemics naturals, entre altres.
El manteniment d’aproximadament el mateix nombre de criatures vivents d’un any a l’altre dins d’un ecosistema s’anomena equilibri natural. Aquest equilibri pot resultar alterat per les activitats humanes com tales de bosc, incendis, construcció de ciutats i carreteres, contaminació, introducció d’espècies invasives… els efectes d’aquestes alteracions poden ser devastadores.

Enllaç

«El 100% dels enginyers de la UVic i els de Traducció i Interpretació treballen»

Estudiar a la UVic, és una garantia per trobar feina després, un cop finalitzats els estudis.  Una enquesta elaborada per la borsa de treball de la UVic, conclou que el 92% dels estudiants que van acabar l’any passat, ja estan treballant.
Els enginyers i els de la Facultat de Ciències Humanes Traducció i Interpretació, són els més buscats. Ja treballen un 100% dels estudiants.

image

Un 92% dels 725 titulats a la Universitat de Vic (UVic) durant el curs 2006-2007 estan treballant. El contracte temporal és majoritari en les facultats d’Educació (75%), i Ciències de la Salut (65%). En canvi en Empresa i Comunicació (50%), Politècnica Superior (67%) i Ciències Humanes i traducció (50%) dominen els contractes indefinits. D’altra banda, el 100% dels estudiants d’enginyeria de la facultat Politècnica treballen amb contracte indefinit. Són les principals dades d’un estudi d’inserció laboral elaborat per la pròpia Universitat vigatana.  Ramon Verdaguer, és el responsable de la borsa de treball de la UVic, i coordinador de l’estudi.

Enllaç
Pàgina 1 de 23 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2678503 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4967 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/13/2010 12:56 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19