Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 27 Juny, 2008

Molta força i poca traça

El increíble Hulk
De Louis Leterrier amb Edward Norton, Liv Tyler, William Hurt, Tim Roth i Tim Blake Nelson | EUA  | 2008  | ACCIÓ  |
HHIII

Pel que sembla, a la Marvel, la versió que el 2003 va realitzar
l’Oscaritzat Ang Lee del seu personatge no els va agradar molt; així que han pensat per aquesta segona oportunitat, qui millor per solucionar els errors del passat que Louis Leterrier, del qual el currículum es resumeix en dues pel·lícules: Danny the dog i Transporter 2. Només començar la pel·lícula i mentres veiem els crèdits inicials, ens retrobem amb l’origen del gegant verd, esborrant tota relació amb el Hulk de Lee i deixant clar que els autors d’aquesta aniran per llocs completament diferents. També és d’agrair, que s’estalviïn la típica història d’origen pseudo-emocional estil “soc una ànima torturada, estic sol, ningú em compren”, tot queda resumit en un ràpid muntatge d’imatges sense diàlegs, titulars de diaris, papers de laboratori… Probablement El increïble Hulk sigui la pel·lícula de superherois més feta a mida dels fans i per tant més allunyada de la resta del públic. Marvel sembla que ha entrat al negoci del cine amb el mateix model que aplica als còmics, les seves pel·lícules es comencen a omplir de referències creuades, cameos, recomptes d’events del passat… Sense cap mena de dubte, això fa que els seguidors del gènere o els personatges vagin saltant d’una a l’altre, però la densitat d’informació i la -creixent- complexitat de l’univers Marvel-cine probablement li passi factura a l’espectador d’apeu. Un cop solucionat l’assumpte de tornar a presentar el protagonista, Hulk/Bruce Banner (Edward Norton), Leterrier ja te via lliure per entrar de ple a la història que vol explicar. A El increïble Hulk passen coses, si, però resulta ser un producte completament buit i insípid. El General Ross (William Hurt) vol capturar a Hulk, per fer-ho utilitzarà al soldat Blonsky (Tim Roth), que de tant “fotres” coses lletges per fer-li ombra al monstre verd s’acaba convertint en un ésser encara pitjor i més perillós, a qui només l’alter ego de Banner pot parar. També apareix per la festa Betty Ross (Liv Tyler) que a més de ser la filla del General es l’amor de Banner, qui ho diria! Descomptant els moments on el protagonista, en qualsevol de les seves dues encarnacions, esta lluitant, fugint de l’exèrcit o arrasant amb tot el que troba, la pel·lícula resulta força avorrida. Com a director, Leterrier no té molta personalitat i es limita a treure el repertori del director modern, estil pseudodocumental per aquí, una mica de Monstruoso (Cloverfield) per allà i així fins al final.

Enllaç

Llarga nit de tradició, festa popular i foc a tota la comarca

La flama del Canigó va arribar a tot Osona de la mà del nord catalans, un símbol d’unitat que es va escampar arreu del conjunt dels Països Catalans i que va encendre la flama i la festa.

image

Tal com marca la tradició el dilluns a la nit, vigila de Sant Joan, va arribar a la comarca la flama del Canigó, símbol d’unitat dels Països Catalans i una de les tradicions reivindicatives amb més solera de les que encara es preserven a tot el territori de parla catalana. Arreu del país els solstici d’estiu es celebra amb foc, un dels elements més importats de la diada, i és per això que el foc de la flama del Canigó es portada a tot el territori des de la Catalunya Nord per integrants del col·lectiu nord català, Focs de Sant Joan. Des d’aquest col·lectiu vol recordar, amb la llum de la flama, a tots els homes i dones del país del poble on viuen, quin és el seu futur i quina és la seva lluita.
Aquest any la celebració també compte amb un valor afegit, fa tres-cents anys del naixement del rei Jaume I, la figura i el mite que més i millor aglutina tot el territori de parla catalana, el que va de Fraga a Maó i de Sales a Guardarmar. Segons l’organització es vol celebrar més encara aquest any la festa de Sant Joan, i seguir perseguint «la dignifiació del conjunt dels Països Catalans, i seguir invocant el futur a que es té dret per mèrits propis els Països Catalans»
Coll d’Ares va ser la primera parada que va fer la flama, on va emprendre el viatge cap a Osona i Ripollès. En les diferents rutes que surtien des de Coll d’Ares n’havia ha tres que van arribar fins a Osona, des del Ripoll la flama va arribar a Vinyoles, Sant Hipòlit de Voltregà, La Gleva i Vic; desprès la flama va seguir el seu camí fins a la costa. Per l’altre banda la flama que des de Coll d’Ares va arribar a Molló, i també va arribar fins a Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Borgonyà, Vilaseca, Sant Vicenç de Torelló, Sant Pere de Torelló, Torelló, Manlleu i Roda de Ter. La tercera rama d’aquesta flama, en el seu pas per Osona, a dos quarts de 8 del vespre, va arribar als habitatges Montseny de Vic, seguidament va arribar a Centelles, a Sant Miquel de Balenyà, Seva, Tona, i a les 10 va fer acte de presència a Balenyà. Un bifurcació de l’expedició a Centelles també va anar cap a Taradell, Santa Eugènia de Berga, Folgueroles i Calldetenes.

Enllaç

El 20è Mercat de la Música programarà un centenar d’actuacions en una edició especial

La vintena edició del MMVV es celebrarà entre el 17 i el 21 de setembre en un certamen especialment lluït
A l’escenari dels 20 anys actuaran Pau Riba, Gossos i Plouen Catximbes entre el centenar de concerts programats

image

Entre el 17 i el 21 de setembre es celebrarà la vintena edició del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), un certamen que s’espera sigui «especialment lluït», segons el president d’ImpeVic Josep Burgaya. El vintè aniversari recuperarà «artistes i grups que des de fa més de vint i trenta anys creen música i espectacles i segueixen sent líders creatius del país». En aquest sentit, el director del MMVV LLuís Puig, que s’estrena en el càrrec, considera que és «un honor que creadors que s’han mantingut actius segueixin creient en el MMVV com a lloc idoni per mostrar les seves produccions».
En aquesta vintena edició del MMVV hi participaran un centenar d’artistes en la programació oficial i una cinquantena en la programació «emergent», o mercat OFF que organitza InVictro. Entre els noms més consagrats hi ha hi ha Pegasus, Pau Riba, Pascal Comelade, Toti Soli i el cantautor Joan Isaac. D’aquestes actuacions d’artistes veterans, Puig destaca el retorn de Pau Riba que presentarà en el marc del mercat el seu primer disc ‘100% Riba’ que inicia ‘una segona etapa’ de la seva carrera musical’.
Pau Riba serà un dels protagonistes la nit de ‘rock català’ que servirà per celebrar amb el gran públic la vintena edició del certament. Riba compartirà escenari amb els manresans Gossos que van actuar en les primeres edicions del mercat i que celebren els seus 15 anys i amb Plouen Catximbes cridats a ser un grup «gran de futur».

Enllaç

Prats de Lluçanès celebra la Festa Major

El passat dissabte es va celebrar la trobada gegantera on hi van assistir més de 17 colles de gegants

image

El passat dissabte, Prats de Lluçanès va celebrar una de les activitats més representatives de la Festa Major, la trobada gegantera. La majoria d’habitants del poble van seguir la desfilada dels gegants que van fer la ballada final a la Plaça Nova on es van repartir els records a tots els assistents que al final van ser 17 colles més la local.
A continuació es va fer el sopar geganter. La Plaça Vella estava plena de taules i cadires, sumant els sis-cents comensals que van poder menjar mongetes, carn i botifarra i van beure un bon vi.
Arribada la nit, era hora d’anar cap al Pavelló Municipal perquè a les 10 hi havia concert de Gossos, , la Companyia Elèctrica Dharma, els Pastorets Rock i uns joves de Capellades anomenats Segals. Més de 1300 persones van assistir als concerts.
Tot plegat va ser una jornada festiva en la que els organitzadors, que porten molt de temps treballant-hi, afirmen que va sortit tot al peu de lletra i sense cap incidència destacable.

Enllaç

Miliu Rubiera: “A Luís Enrique no li veig fusta d’entrenador”

L’especialista en llengües romàniques de Xixon mai ha tingut plena devoció pel nou entrenador del Barça Atlètic

image

En Miliu Rubiera Azkona és un asturià nascut a Somió, llogarret prop de Xixon. És llicenciat en Filologia Romànica i Filologia Francesa a la Universitat d’Uviéu. És un gran estudiós de la llengua catalana i admirador incondicional de la seva literatura.
Domina gairebé totes les llengües romàniques: portuguès, francès, italià, occità... fins i tot el cors, que el domina amb tanta solvència com el català. La facilitat d’ús que demostra amb la nostra llengua la podreu comprovar en les respostes que teniu a l’entrevista de continuació, escrites pels seus dits, ja que l’entrevista l’hem fet anar via correu electrònic.
Es dedica a la lingüística aplicada al camp de les noves tecnologies, especialment en cercadors webs els quals funcionen des del punt de vista semàntic: els resultats que ofereixen no són a partir de paraules sinó de significats.

Enllaç
Pàgina 1 de 3 pàgines  1 2 3 >

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11956883 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3197 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 04:31 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19