Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 25 Juliol, 2008

Les llunes de Jacint Verdaguer

3-Lluna de la Joventut (i 3)image

XXII
Els arbres passen,
passen morts
davant la mirada de l’home.

En el seu espai
senten palpitar les branques.

Les fulles els verdegen,
el tronc els dóna la saba,
centre de la seva existència,
déu de vida llarga.

Els xiprers perennes
sirenes de l’odissea del temps,
alts, majestuosos,
testimonis silenciosos
del passat, present i futur
de l’espècie humana.

Tristos i respectuosos
en el cementiri,
com elevant pregàries,
fantasmes en la nit,
siluetes misterioses
sota un llamp de lluna.
Quí els va posar al costat del sepulcre
per a acompanyar als morts?

Quí va dir que són malenconiosos,
fúnebres?…

Si la seva presència ens recorda
que encara malgrat la mort
existeix la vida
i tot es renova.

XXIII
Després de la mort del seu germà
un brigadier requeté,
Mossèn Galcerán
a la guerra civil se’n va.
Va penjar la sotana
per ser capità.

La tropa carlista
amb goig el rebrà.

A mossèn Cinto li diu:
“Vens amb mi,
o et vols quedar?”
Aquest li contesta:
“Lluito en una altra guerra,
és particular”.

A cura de les ànimes
que poblen tan perillós lloc,
en la seva labor apostòlica
es quedarà sol.
Un riu de sang
haurà de creuar,
el Ter ja no canta,
regant els camps
es posa a plorar.

Veus s’escolten en la foscor…

Matem el capellà
i el seu sagristà!

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:02
a la secció Osona Comarca • a la secció Insòlit • (0) Comentaris • Enllaç

La sabata de taló de l’escultor d’Alpens ja és a la Manxa dins la ruta Almodóvar

image

L’escultura d’una sabata de taló de l’artista d’Alpens Enric Pla i Montferrer triada per senyalitzar la Ruta Almodóvar va marxar el passat dimarts des d’Alpens (Osona) en direcció a la comarca manxega de Campo de Calatrava. L’escultura d’Enric Pla i Montferrer va fer prop de 800 Km fins a arribar a Granátula de la Calatrava, un dels quatre municipis que configuren la recent ruta cultural a l’entorn de l’obra i vida del cineasta espanyol Pedro Almodóvar. L’obra, titulada “Feminitat II”, està feta amb acer corten, i «reflecteix amb encert el caràcter provocador i sensual dels personatges femenins que Almodóvar presenta en els seus films», segons explica el seu autor. 

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:02
a la secció Osona Comarca • a la secció Cultura • (0) Comentaris • Enllaç

De menjar poc, parlar poc i alçar-se matí, ningú no se n’ha de penedir…

Aquest és un proverbi català que m’agrada manllevar per parlar d’aquestes dietes tant estrictes que veig que fa una bona part de la societat. El temps modern ens sotmet a mil tensions, a la feina, en les relacions personals, ambientals, falta de temps… Moltes d’elles, dissortadament la major part, són inevitables, ja que són pròpies de l’estil de vida de la nostra societat; per això és una llàstima que hom no quedi pres en les que únicament depenen d’un mateix.
Com resumia ja Avicena (s.XI): “Si el cos de l’home és sa, totes les coses que li semblen millor a la boca, l’alimenten millor”. Aquest plantejament tradicional parteix de la idea que cap animal en llibertat està obès, i que una alimentació natural facilita la salut del cos, i al contrari: un cos sa pot assimilar tots els aliments del seu entorn natural. Segons aquest punt de vista, no cal fer dietes, sinó simplement portar una alimentació adequada a la persona i les seves circumstàncies.
A l’altre extrem de la tradició, s’està imposant un enfocament inspirat en pressupostos més o menys racionals, que dedueix el valor dels aliments a partir de les seves característiques físiques i químiques. La idea subjacent a aquesta concepció de l’alimentació és que dels camps de concentració no en va sortir ningú gras. La principal proposta és, doncs, lluitar contra els quilos de més limitant la ingesta. I entremig hi ha tot un ventall de prescripcions dietètiques fonamentades en els supòsits més variats: dietes hipercalòriques; la dieta de l’astronauta (que no era la que seguien els astronautes); la de la clínica Mayo (que ni la clínica reconeix com seva); dieta de l’esportista; de Scarsdale; del Dr. Atkins, a base de greixos i que prohibeix els aliments avorrits, com les verdures i la patata; dieta del Dr. Lutz, que prohibeix el pa; dieta de menjar la meitat (...)

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:00
a la secció Osona Comarca • a la secció Gastronomia • (0) Comentaris • Enllaç

A la piscina i al mar, “tira’t amb cap”

Aquest és l’eslògan de la campanya estiuenca de l’ADFO, que es torna a posar en marxa aquest mes de juliol

image

Aquest mes de juliol s’ha posat en marxa de nou la campanya “A la piscina, tira’t amb cap”, que organitza l’associació de disminuïts físics d’Osona (ADFO). “Tira’t amb cap” té la finalitat de conscienciar a la població de les greus conseqüències que es poden generar d’una mala capbussada, en especial de les lesions medul·lars i traumatismes craneoencefàlics, a causa de llançar-se de cap a l’aigua, ja sigui a la piscina, el mar o al riu sense conèixer la profunditat i topant de cap amb el fons. És en aquesta època quan aquest tipus de lesions augmenten de nombre considerablement, sobretot perquè hi ha una gran quantitat de persones que van a la platja i que per culpa d’una imprudència acaben amb greus lesions, sovint irreversibles. Com en el passat estiu, ADFO s’encarrega de repartir unes lones i uns plafons informatius a les piscines comarcals per tal de fomentar l’ús de mesures preventives. És per aquest motiu que cal recordar als banyistes el compliment d’unes normes bàsiques per tal d’evitar possibles lesions.  Des de l’associació els recomanen no capbussar-se en zones on no en coneguin la profunditat i que el primer cop es llancin de peus. També aconsellen que no es llancin a l’aigua tot fent tombarelles o figures complicades si no s’en té un bon domini, ni que ho facin a sobre d’altres persones. La campanya informa al banyista de la forma adequada de tirar-se de cap, que és amb els braços estirats endavant, al costat del cap i del coll per protegir-se. “Tira’t amb cap” recomana als pares que no deleguin la vigilància dels infants únicament al socorrista, i que mai es banyin en zones que no estiguin controlades. Finalment, aconsellen a tots els banyistes que sempre facin cas de les indicacions dels socorristes i de les banderes que regulen el bany a les platges. A més de l’ADFO, en la campanya “Tira’t amb cap” també hi col·laboren altres institucions com ara la Creu Roja d’Osona, i entitats financeres, en especial l’Obra social de Caixa Terrassa.

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:00
a la secció Osona Comarca • a la secció Solidaritat • (0) Comentaris • Enllaç

Un heroi carregat de defectes

Hancock
De Peter Berg amb Will Smith, Charlize Theron, Jason Bateman i Hayley Marie Norman | EUA  | 2008  | AVENTURES  |

Pel que sembla, el guió original de Hancock portava per títol
el molt més suggerent “tonight, he comes” i explicava la història d’un adolescent problemàtic que es trobava amb un superheroi. La cosa va anar canviant de mica en mica fins que després d’un parell de re-escriptures, va aparèixer amb la forma que la podem veure a la nostra cartellera. Un és perfectament conscient d’aquest procés quan veu la pel·lícula. Sembla un pupurri d’idees, notablement inconnexes. La cosa comença relativament bé. Hancock (Will Smith) és un home amb poders, vola, és invulnerable, súper fort i empassa alcohol com els Led Zeppelin i els Rolling junts. Però no és massa popular a Los Angeles, per la seva mala imatge, les seves formes grolleres, el seu alè i la seva tendència a destrossar tot tipus de bens materials durant les seves accions heroiques. Un bon dia salva a Ray (Jason Bateman), un publicista que decideix canviar la seva imatge pública perquè els ciutadans l’estimin de nou. Fins aquí (uns deu minuts) tot va bé. Un pot pensar que allò anirà per el camí de “Una teràpia peligrosa”, on el publicista ensenyarà l’heroi a ser més humà i cordial, mentre que el superheroi li ensenyarà a aquest a parar bales amb les galtes del cul. Però no. Enmig de tot això apareix la dona de Ray (Charlize Theron), i a la mitja hora de Hancock canvia completament. Quasi sembla una comèdia romàntica, fins que es converteix en un remake de Los inmortales. I la cosa no es queda aquí, perquè també té el seu moment Matrix Reloaded, els seus tocs a Superman returns i si m’apuren fins i tot a Forrest Gump. Com dirien per allà: “total pa ná”. Amb una mica d’esforç, entre Ray i Hancock es podria establir una dinàmica mínimament graciosa que donava de sobres per la pel·lícula, que retrata, com totes, de manera original i diferent als superherois. La resta, el que fa es donar-li a l’espectador la sensació que l’equip creatiu de la cinta tenia tant control sobre ella com el projeccionista de la sala. L’acció i els efectes especials tampoc són gran cosa, a joc amb la resta. A veure, la pel·lícula no resulta del tot avorrida, està tot a un nivell mig-baix que resulta força insípid. L’únic destacable són els dos o tres moments de comèdia que aconsegueix arrancar algun riure del públic. Ni tant sols Will Smith, que fa el seu paper recurrent de l’heroi macarra però simpàtic (estil Dos policías rebeldes), aconsegueix tirar la cosa endavant. Charlize Theron, guapa com sempre.

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:00
a la secció Osona Comarca • a la secció Cinema • (0) Comentaris • Enllaç
Pàgina 1 de 21 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11293194 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3080 segons
Total Entrades: 14187
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 12/02/2011 01:34 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 26
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 02/05/2012 01:58 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19