Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 25 Juliol, 2008

Les llunes de Jacint Verdaguer

3-Lluna de la Joventut (i 3)image

XXII
Els arbres passen,
passen morts
davant la mirada de l’home.

En el seu espai
senten palpitar les branques.

Les fulles els verdegen,
el tronc els dóna la saba,
centre de la seva existència,
déu de vida llarga.

Els xiprers perennes
sirenes de l’odissea del temps,
alts, majestuosos,
testimonis silenciosos
del passat, present i futur
de l’espècie humana.

Tristos i respectuosos
en el cementiri,
com elevant pregàries,
fantasmes en la nit,
siluetes misterioses
sota un llamp de lluna.
Quí els va posar al costat del sepulcre
per a acompanyar als morts?

Quí va dir que són malenconiosos,
fúnebres?…

Si la seva presència ens recorda
que encara malgrat la mort
existeix la vida
i tot es renova.

XXIII
Després de la mort del seu germà
un brigadier requeté,
Mossèn Galcerán
a la guerra civil se’n va.
Va penjar la sotana
per ser capità.

La tropa carlista
amb goig el rebrà.

A mossèn Cinto li diu:
“Vens amb mi,
o et vols quedar?”
Aquest li contesta:
“Lluito en una altra guerra,
és particular”.

A cura de les ànimes
que poblen tan perillós lloc,
en la seva labor apostòlica
es quedarà sol.
Un riu de sang
haurà de creuar,
el Ter ja no canta,
regant els camps
es posa a plorar.

Veus s’escolten en la foscor…

Matem el capellà
i el seu sagristà!

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:02
a la secció Osona Comarca • a la secció Insòlit • (0) Comentaris • Enllaç

La sabata de taló de l’escultor d’Alpens ja és a la Manxa dins la ruta Almodóvar

image

L’escultura d’una sabata de taló de l’artista d’Alpens Enric Pla i Montferrer triada per senyalitzar la Ruta Almodóvar va marxar el passat dimarts des d’Alpens (Osona) en direcció a la comarca manxega de Campo de Calatrava. L’escultura d’Enric Pla i Montferrer va fer prop de 800 Km fins a arribar a Granátula de la Calatrava, un dels quatre municipis que configuren la recent ruta cultural a l’entorn de l’obra i vida del cineasta espanyol Pedro Almodóvar. L’obra, titulada “Feminitat II”, està feta amb acer corten, i «reflecteix amb encert el caràcter provocador i sensual dels personatges femenins que Almodóvar presenta en els seus films», segons explica el seu autor. 

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:02
a la secció Osona Comarca • a la secció Cultura • (0) Comentaris • Enllaç

A la piscina i al mar, “tira’t amb cap”

Aquest és l’eslògan de la campanya estiuenca de l’ADFO, que es torna a posar en marxa aquest mes de juliol

image

Aquest mes de juliol s’ha posat en marxa de nou la campanya “A la piscina, tira’t amb cap”, que organitza l’associació de disminuïts físics d’Osona (ADFO). “Tira’t amb cap” té la finalitat de conscienciar a la població de les greus conseqüències que es poden generar d’una mala capbussada, en especial de les lesions medul·lars i traumatismes craneoencefàlics, a causa de llançar-se de cap a l’aigua, ja sigui a la piscina, el mar o al riu sense conèixer la profunditat i topant de cap amb el fons. És en aquesta època quan aquest tipus de lesions augmenten de nombre considerablement, sobretot perquè hi ha una gran quantitat de persones que van a la platja i que per culpa d’una imprudència acaben amb greus lesions, sovint irreversibles. Com en el passat estiu, ADFO s’encarrega de repartir unes lones i uns plafons informatius a les piscines comarcals per tal de fomentar l’ús de mesures preventives. És per aquest motiu que cal recordar als banyistes el compliment d’unes normes bàsiques per tal d’evitar possibles lesions.  Des de l’associació els recomanen no capbussar-se en zones on no en coneguin la profunditat i que el primer cop es llancin de peus. També aconsellen que no es llancin a l’aigua tot fent tombarelles o figures complicades si no s’en té un bon domini, ni que ho facin a sobre d’altres persones. La campanya informa al banyista de la forma adequada de tirar-se de cap, que és amb els braços estirats endavant, al costat del cap i del coll per protegir-se. “Tira’t amb cap” recomana als pares que no deleguin la vigilància dels infants únicament al socorrista, i que mai es banyin en zones que no estiguin controlades. Finalment, aconsellen a tots els banyistes que sempre facin cas de les indicacions dels socorristes i de les banderes que regulen el bany a les platges. A més de l’ADFO, en la campanya “Tira’t amb cap” també hi col·laboren altres institucions com ara la Creu Roja d’Osona, i entitats financeres, en especial l’Obra social de Caixa Terrassa.

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:00
a la secció Osona Comarca • a la secció Solidaritat • (0) Comentaris • Enllaç

De menjar poc, parlar poc i alçar-se matí, ningú no se n’ha de penedir…

Aquest és un proverbi català que m’agrada manllevar per parlar d’aquestes dietes tant estrictes que veig que fa una bona part de la societat. El temps modern ens sotmet a mil tensions, a la feina, en les relacions personals, ambientals, falta de temps… Moltes d’elles, dissortadament la major part, són inevitables, ja que són pròpies de l’estil de vida de la nostra societat; per això és una llàstima que hom no quedi pres en les que únicament depenen d’un mateix.
Com resumia ja Avicena (s.XI): “Si el cos de l’home és sa, totes les coses que li semblen millor a la boca, l’alimenten millor”. Aquest plantejament tradicional parteix de la idea que cap animal en llibertat està obès, i que una alimentació natural facilita la salut del cos, i al contrari: un cos sa pot assimilar tots els aliments del seu entorn natural. Segons aquest punt de vista, no cal fer dietes, sinó simplement portar una alimentació adequada a la persona i les seves circumstàncies.
A l’altre extrem de la tradició, s’està imposant un enfocament inspirat en pressupostos més o menys racionals, que dedueix el valor dels aliments a partir de les seves característiques físiques i químiques. La idea subjacent a aquesta concepció de l’alimentació és que dels camps de concentració no en va sortir ningú gras. La principal proposta és, doncs, lluitar contra els quilos de més limitant la ingesta. I entremig hi ha tot un ventall de prescripcions dietètiques fonamentades en els supòsits més variats: dietes hipercalòriques; la dieta de l’astronauta (que no era la que seguien els astronautes); la de la clínica Mayo (que ni la clínica reconeix com seva); dieta de l’esportista; de Scarsdale; del Dr. Atkins, a base de greixos i que prohibeix els aliments avorrits, com les verdures i la patata; dieta del Dr. Lutz, que prohibeix el pa; dieta de menjar la meitat (...)

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:00
a la secció Osona Comarca • a la secció Gastronomia • (0) Comentaris • Enllaç

«L’experiència que es viu és individual i intransferible»

L’Albergueria mostra una exposició on la sala es converteix en un entorn digital únic

image

La sala romànica de l’Albergueria acull una exposició d’allò més particular. Es tracta d’un espai on l’intenció és que el mateix usuari es converteixi amb obra d’art a partir de l’interacció de l’obra en qüestió. L’interacció té com a suport la llum, el so i les imatges. Es tracta d’una experiència que ens ha de fer reflexionar de temes socials com la voluntat de presència, dissolució de l’individu en el tot, la defensa del criteri personal malgrat els entorns, la necessitat del benestar, la capacitat de testimoniatge… A més, és una obra d’art que queda partida entre la sala de l’Albergaria i una pagina web que també serà un punt de reflexió. Alex Monés és el creador de la part més conceptual de l’exposició i ens explica més detalladament què podrem trobar en aquesta exposició.
Com es prepara aquesta exposició titulada «La sal i la llum». No és pas una exposició convencional d’art contemporani oi?
No. Nosaltres hem basat l’exposició en el tema central del cicle: sons i silencis. Partint d’aquest binomi, vam voler buscar un paral·lelisme amb els sons i silencis socials. Hem aconseguit crear una metàfora gràfica a partir de noves tecnologies on el visitant de l’obra es podrà convertir en obra. L’obra com a tal sol és un suport a l’experiència interactiva que té el visitant. Es pretén que el visitant, movent-se amb el seu cos i interactivant amb la pantalla, ha de crear una metàfora on es podrà veure si nosaltres creem un silenci on un soroll, és a dir, si ens adaptem a la societat o si no ho fem. Evidentment, que no segueixi la manera de fer estipulada en alguns moments no és sempre dolent. Hi ha premis Nobel que si no haguessin estat diferents, no haurien arribat allà on ho han fet.
És una obra un pèl ambigua i per tant, s’ha de saber llegir entre línies per tal d’entendre-la. A nivell tecnològic és una obra molt complerta. Hi ha un projector gegant que ens projecta a una paret de l’Albergueria, que per cert és un entorn ideal, fet de pedra tosca i molt fosc i això és bo perquè tota la il·luminació es percep de manera més intensa.

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:00
a la secció Osona Comarca • a la secció Expressions • (0) Comentaris • Enllaç
Pàgina 1 de 21 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2663714 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5059 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/10/2010 01:47 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19