Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 29 Agost, 2008

Les llunes de Jacint Verdaguer.4-Lluna de la mort (i 2)

Mercedes Cruces
Grafòlogaimage

 


FUNERAL DE JACINTO VERDAGUER AL CEMENTIRI DE MONTJUÏC 1902.
I
Sonen a la catedral
campanes de funeral,
fins i tot les pedres sangloten
davant la pena mortal.

Fràgils llàgrimes de cristall
que es trenquen amb un crit,
clamant la llibertat
del prebisteri maleït.

Mur de lamentacions
com el de Jerusalem
tota la Plana ho és,
que mort està
Mosén Cinto Verdaguer.

Ja ningú li disputarà
la bogeria humana al Poeta,
tots es barallessin
per la glòria d’un poema.

Estàtua li aixecaran,
mut testimoni
de guix i ferro,
sense vida,
però ens recordarà
que un cop va viure un home,
escrivint en vers.

Granes i ors transformats,
en plata freda de juny,
somorta carn jeu
en taüt de fusta.

La mort es va endur a l’home,
arrossegant les seves misèries.

Mars de pèls rossos,
ulls blaus de remolí,
entre verds i marrons,
camps foscos i negres
s’ha podrit la matèria.

Fresc aire del matí
es respira per les valls,
és l’ànima que descansa
de vanitats terrenes.

La Atlántida ja està en el cel,
el Canigó la vigila
amb una espasa de foc.

Més,... no s’atreveixi l’Església
a posar un sol peu!
Quatre comtes la custodien
Bernat,Guifré, Gentil
i Berenguer.

Núvols de reconquestes
vetllen el seu somni etern,
coronat de tempestes
de passions i de gelosia.

Dracs de vent,
huracans d’esperits,
que ningú...
que ningú pertorbi el duel!

Hisseu banderes d’aixades,
en la porta celestial del jaç!
Perquè dormi tranquil
el Poeta navegant,
que ja la seva nau recorre
veloçment l’Univers.

FI DE L’OBRA POÈTICA LES LLUNES DEL POETA JACINTO VERDAGUER

Enllaç

L’horròscop de setembre

Josep Teixidor
«Richard»

Peixos: Tant si estàs lligat com si no, pots tornar a ser emprenyat o emprenyada per un mal rotllo del passat que li ha picat el rotllo nostàlgic i vol tornar a fer una revifalla amb tu. Envia’l a parir panteres, segones parts mai han estat bones. Tu al teu aire.
Aquari: Necessites uns dies de relax, si no te’n vas a Honolulu, prova d’anar d’acampada a Vidrà. Deixa’t a casa el mòbil i vigila que no t’emportis cap garrapata. Respiraràs bons aires i et quedaràs nou.
Capricorni: Mira per on, aquest mes pot ser l’hòstia. Prepara’t, possible gran activitat sexual, molta trempera, de moneder, força bé, bons rotllets. Doncs aprofita el dit aquell “qui dia passa, any empeny”. Aprofita la bona ratxa.
Escorpí: Tens tanta energia positiva que transmets bon rotllo per un tub. Encandilaràs tant que seràs el rei del cha cha cha. Endrapa tot el que se’t posi bé i et doni la gana, i fuig de les xinxes que et vulguin xarrupar tan bon rotllo.
Sagitari: Si vols passar unes bones vacances, vés-te’n a Cancun i no tinguis por dels temporals. Pitjor serà si et quedes aquí. Veïns, amics, sogres, el passerell, el gat… auxili!
Balança: Aprofita si tens vacances per fer allò de bon vent i barca nova. Agafa aires nous, fes noves amistats, no siguis garrepa i esforça’t a fer contents als possibles nous amics. Pots tenir bones sorpreses. Enrotlla’t.
Verge: Tu que gairebé tot l’any ets un festival, aquests dies relaxa’t. Vés de tranqui, no vulguis ser el rei o la reineta de tot. Deixa que els demès també tinguin els seus festivals. Fes-me cas.
Lleó: Si vas tenir unes bones vacances, t’has de treure aquesta mania de germaneta de la caritat. Para de voler estar al mig de tots els merders per arreglar-los, doncs ho espatlles més. Deixa que cadascú s’arregli les seves coses i tu cuida’t de les teves, que Déu n’hi do.
Cranc: Posa’t les millors gales de guerra, prepara’t tota la teva artilleria. Et farà falta per la guerra que et declararan alguns col·legues i companys de feina. Al lloro i descarrega a la més mínima tonteria o se’t follaran viu. Ah, aprofita’t del qui se’t posi a tir perquè potser no tindràs una oportunitat tan clara
Bessons: Desconnecta els dies que tinguis de vacances, però al lloro, que ningú et trepitgi el teu terreny. Aprofita per fer contenta a la parenta… o al parent… amic, amiga… el que sigui. Que l’estiu dura poc i a l’hivern a la vora de l’estufa podeu recordar les vacances aquestes. Au, per feina.
Taure: Escombra’t els quatre pesats de sempre, que farà molta calor… xafogor… Vés al teu aire, lliga sense comptar massa si ja estàs i deixa’t fer unes bones fregues, encara que sigui d’amagatotis en alguna roca perduda. Fes-me cas que estem a l’estiu i tota cuca viu.
Àries: Perquè aquestes vacances et vagin més bé, treu-te de sobre alguns d’aquests que com mosques colloneres et fan ombra, així estaràs feliç tombat a la tombona. Ah, i a les nits, festa, sols o a buscar qui us faci una refrescada.

Enllaç

Pablo Ornaque: “Gamper va ser més que un fundador”

El famós assessor museístic opina que la col·lecció sobre el futbol de la fira ‘Vic Antic’ no va estar a l’altura de la ciutatimage

Els qui aquest darrer cap de setmana han visitat el sempre interessantíssim Vic Antic i s’han sentit una mica decebuts amb l’exposició ‘Vic-Champions’ presentada per Manel Mayoral, tenen certa raó si ens creiem què ens en diuen alguns experts. La mostra de l’antiquari de Verdú pel que fa al món del futbol, si la posem al costat de les que ens proposa l’entrevistat d’aquesta setmana, en Pablo Ornaque, sembla que la trobaríem a anys llum. Els organitzadors de la Fira no la van encertar o van ser entabanats posant en relleu un material que no s’ho valia (impressió que traslladaven molts dels expositors presents a la fira). Els qui vulguin gaudir d’una autèntica exposició cultural de material antic amb el futbol com a referent, no poden dubtar: han d’anar al museu del FCBarcelona.
Coincidint amb l’exposició que va tenir lloc a Vic, es va inaugurar l’exposició ‘Ànima i Esperit del Barça. Nous Tresors d’en Joan Gamper’ al Museu del FCBarcelona, amb l’aportació de peces d’en Pablo Ornaque, que possiblement sigui el millor col·leccionista de material d’equips de futbol del món. Resseguint l’espai dedicat al fundador del FCBarcelona, no podrem fer res més que reverenciar la figura d’aquell qui va posar tot el que tenia a les mans i més, per aconseguir que el Barça acabés sent el club que ha acabat sent.

Vostè col·lecciona molt material sobre els equips de futbol, però en aquest cas es tracta d’un fundador. Per què Joan Gamper?
Perquè l’admiro moltíssim. Era un autèntic sportsmen. Practicava diferents disciplines esportives i a més les promocionava. Ell, en els anys 20 ja va reivindicar uns Jocs Olímpics per Barcelona, va ser clau per fundar la Federació Catalana, fundà el Barça, va encapçalar la creació dels primers reglaments de futbol…en canvi,  és l’home pitjor tractat de la història de Catalunya. De fet, va morir per defensar Catalunya.

N’està content de com ha quedat l’exposició?
És única. Un personatge com ell havia d’anar acompanyada d’una litúrgia incomparable i ho hem aconseguit. L’exposició toca el més fons de l’ànima. És un bany d’or sentimental.
Tinc entès que en Gamper primerament va ser capità de l’equip de futbol i llavors president, no?
Sí. Primerament funden el club i decideixen que el qui ha de presidir l’entitat ha de ser la persona més influent dins el món de les associacions esportives. D’això se’n diu tenir visió de futur. Aquesta persona influent era en Walter Wild. En Joan Gamper, conscient que per tirar endavant el club calia que l’equip anés endavant, agafa la capitania de la plantilla. Això et demostra que en cap cas va ser egoista i sempre va fer el que més li va convenir a l’entitat.
I com arriba a la presidència?
Arriben èpoques on l’entitat perillava i ell agafa la presidència per salvar-la. Per exemple, al 1909 el club únicament tenia 33 socis! Doncs va posar-hi diners de la seva butxaca i aconsegueix inaugurar el camp del carrer Indústria, convertint-lo en el millor estadi de tot l’estat espanyol.
Devia ser una persona amb molta empenta…
I tant! Quan als anys 20 va caldre revifar un altre cop l’entitat, va demanar diners per fer un estadi nou. Les seva convicció arribava al cor de la gent i això va fer que en 4 mesos ja pogués tirar endavant el camp de Les Corts, que llavors es va convertir en l’operació clau per entendre la grandesa posterior del club.
Sap si hi ha hagut algun altre fundador de club esportiu comparable a la figura de Joan Gamper?
N’hi ha hagut de ben importants, però ell ha estat el fundador amb més coratge que ha existit. Va ser diferent a tots: va treballar per la creació de la Lliga Catalana, va ajudar per recaptar diners per l’Orfeó Gracienc en l’època de la dictadura, Primo de Rivera el fa tancar, llavors el desterren, el deixen tornar fent una declaració jurada que mai més podria formar part ni de la directiva del Barça ni de cap altre lloc… llavors va patir una mala època econòmica amb la crisi del ‘29, que sumat amb l’arraconament per les pressions polítiques van poder amb ell. Ell va ser el vèrtex perquè el Barça s’hagi convertit en el club que socialment és el més important del món.
Què es pot d’en Joan Gamper a través de les peces que li han arribat?
Es pot endevinar que era un home molt estimat, perquè va rebre molts regals. Es pot saber que era molt curós. A l’exposició hi trobem el bagul que va portar durant 25 anys, viatjant per arreu d’Europa i està impecable. Les coses antigues et dibuixen les persones que les han tingut. L’ànima d’en Gamper era viatgera i lluitadora, el seu esperit era totalment barcelonista i el seu estil era cuidadós, perquè les seves pertinences estan molt ben conservades.
Quines peces destacaria de l’exposició?
L’exposició té dues orientacions; per un cantó tenim les peces íntimes d’en Gamper: els llençols, la cristalleria i la cobertaria del seu casament, tot amb les seves inicials. Hi trobem molts documents que ell guardava, com la mateixa crida que va fer per la construcció del camp de les Corts. Per altra banda hi ha un interessantíssim marc on hi hem recollit els números del Barça de l’any 1916. Són les fulles originals de la comptabilitat. En aquest marc s’hi demostra tota l’artesania comptable i els miracles financers que havien de fer per tirar endavant el Barça. Aquest material segur que serà d’interès per futurs llibres d’història dedicats al FCBarcelona. Llavors hi ha dues medalles d’or precioses que li van donar a en Gamper. Una és feta per en Llimona, del 1913, i una altra de les noces d’argent feta per en Segrelles, que per mi és la més genial del món.

ORNAQUE I VIC ANTIC
Tots sabem que és de l’Espanyol. Li deu fer molta més il·lusió trobar objectes dedicats al seu club que no pas dels altres, no?
Si et parlo professionalment, quan trobo alguna cosa del Barça i sobretot d’en Joan Gamper, t’he de dir que la il·lusió és màxima. Evidentment que tinc un plus de simpatia si localitzo algun objecte de l’Espanyol, perquè a part de ser la meva pàtria esportiva, també és molt més difícil de trobar-ne. Has de pensar que de cada 500 objectes dedicats al Barça, potser en trobaria 1 dedicat a l’Espanyol. El Madrid tampoc no en té ni la meitat. El Barça té molta més producció de tipus cultural que no pas la resta de clubs. Sobre l’Espanyol et diré que segurament el 70 o el 80% d’objectes que es poden trobar del club, els tinc jo.
De fet, tinc entès que ja els està preparant el museu…
Sí, de la mateixa manera que he fet el de l’At.Madrid, com també m’ho ha demanat el Reial Madrid…Ara justament he d’anar-me’n a viure a Madrid uns anys per la creació del museu de la Federació Espanyola de Futbol i un altre sobre l’esquí i la figura d’en Fernández Ochoa. Ja veus, un català a Madrid per fer aquests tipus d’exposicions és tota una fita!
La setmana passada vam tenir una exposició anomenada ‘Vic-Champions’ a Osona dins la fira Vic Antic. Què ens en pot dir?
Vic mereix més. Quan parlem d’exposicions d’aquest àmbit, n’hi ha de moltes categories i el material que es va mostrar a Vic tinc entès que era molt pobre.
Ha vingut a visitar la fira algun any?
Aquest ha estat el primer any que he fallat, perquè ha coincidit amb la inauguració de la d’en Gamper i hem acabat rebentats. Al Fira Antic hi he comprat peces molt bones. Vic en aquest sentit m’ha donat sempre molta sort.
Alguna altra connexió amb Osona a part de les fires d’antiquaris?
Tinc molta amistat amb molta gent de Vic; els Comella, els Codina, els Nogués… m’estimo molt aquesta ciutat i la seva gent.

Enllaç

La pluja, Lluís Presseguer, el bandoler, i el Duc de Pimientos, protagonistes de la festa d’en To

El xàfec que va caure a primera hora de la tarda va canviar l’estructura de la festa i anul·lar altres sorpreses.El nou personatge inventat per l’organització, el Duc de Pimientos, va acabar jutjat, i en Toca-sons, com un heroi.

image

TARADELL I Redacció.- El xàfec que va caure el dilluns a la tarda va deslluir aquest any l’arribada i la festa del bandoler Toca-sons a Taradell. Tot i que la festa es va poder celebrar seguint el guió original, algunes sorpreses que estaven previstes es van suspendre. «Ho hem deixat per l’any que ve», explica Carles Camps, membre de la Comissió organitzadora del Toca-sons
Alguns dels actes de la festa com les activitats organitzades per la canalla a la plaça de les Eres, tampoc es van poder celebrar. Tot i això, i després del xàfec que, cap a dos quarts de sis de la tarda va deixar el poble desert, «la gent va sortir al carrer per esperar i participar de l’arribada d’en Toca-sons», que aquest any, ha representat Lluís Presseguer, taradallenc vinculat a la companyia del teatre amateur del poble, i membre de la comissió d’en Tocasons. El nou personatge de la festa, el comte Duc de Pimientos enviat des de Madrid per Felip IV, per acabar amb el bandolerisme a la zona, va acabar tenint tot el protagonisme. Ni el poble ni els sometents van veure amb bons ulls la seva presència al poble, així que amb l’ajuda d’en Toca-sons i la seva banda, el van capturar, i el van jutjar als jardins de Can Costa i Font. El Duc de Pimientos es va salvar de la forca gràcies al pacte que va arribar amb els bandolers, donant-los la seva fortuna i la germana monja com a aval per cobrar l’acord. Tot i la pluja que va fer canviar l’estructura i escurçar la festa, la jornada es va tancar amb una bona valoració dels organitzadors.

Enllaç

Els artistes joves d’Osona ja tenen Artèria per expressar-se

Artèria és un grup d’amics i des de fa vuit mesos, una associació. Va néixer amb la voluntat de ser un canal pels artistes joves de la comarca que, com ells, es troben amb dificultats logístiques a l’hora de mostrar les seves creacions. Fins avui el col·lectiu ha organitzat diverses exposicions en espais facilitats per l’ajuntament i altres entitats, però a partir d’aquest estiu Artèria ja disposa de sala d’exposició pròpia al Centre Social Autogestionat La Torratxa. L’associació pretén que aquest espai sigui una plataforma per donar a conèixer l’art dels joves.
image

VIC | Redacció | Fotos: Mia Coll i David Fajula.- Artèria és una associació jove en molts sentits. Amb només vuit mesos de vida, els seus integrants s’han proposat oferir una plataforma d’expressió a la necessitat creadora dels joves de Vic i comarca, començant per ells mateixos. Artèria esta formada per Jordi Farrés, Gerard Rodríguez, Ferran Higueruelo, Gil Serrat, Mia Coll, Eulàlia Sellarès, Maite Coll i Laia Martínez. Tots ells són conscients de la dificultat que té el jovent avui dia per mostrar i compartir inquietuds, també en el món de l’art. Segons ells, l’art jove i independent està poc recolzat, hi ha molt poques galeries i el suport mediàtic és escàs, potser precisament perquè “encara no s’ha descobert el potencial que pot tenir”. Amb aquest panorama i després de comentar la jugada en diverses trobades van crear Artèria, per donar vida i empenta a l’art dels joves de la ciutat.

EXPOSICIONS I ACTIVITATS DUTES A TERME PER ARTÈRIA
A l’art jove li calia una Artroscòpia, i dit i fet, sota Artroscòpia I, Artèria va muntar l’exposició Escultures+02 i també una exposició itinerant de poesia al bar-llibreria l’Occità. Una vintena d’escultures de ceràmica i materials reciclats van lluir al Centre Comunitari i es van exposar a la plaça de St. Miquel de Clariana (la plaça de l’Estudiant). Ja en aquell moment, l’associació va donar a conèixer la seva voluntat d’abastar tants camps artístics com persones amb inquietuds se’ls hi puguin acostar, amb la confiança que des d’un col·lectiu les obres d’art podrien tenir més ressò i acceptació. El 8 de març i coincidint amb el dia de la dona treballadora, el col·lectiu va celebrar el Dia de les Arts al Carrer (PART) a la Plaça de la Catedral. Durant tot el dia es van fer tallers que van comptar amb la presència de grafiteros, dissenyadors, artistes i brakedancers, que van poder crear al carrer amb la participació dels assistents. En aquella ocasió es van vendre “samarretes de merda”, per difondre el bloc de l’associació i deixar petja arreu del món del seu particular concepte de merde. A part d’aquestes activitats organitzades íntegrament per l’associació, artèria també participa en projectes que associacions amigues els hi puguin demanar. Es van encarregar del disseny gràfic de la Caminada Nocturna Escolta, del cartell del Carnestoltes del Remei i del logotip de l’Associació per la Cultura Popular d’Osona. També van assistir com a associació a les Carpes de Ràdio, totes elles activitats no remunerades que els membres d’Artèria han fet de bon grat per contribuir a la xarxa sociocultural de la comarca.

Enllaç
Pàgina 3 de 26 pàgines  <  1 2 3 4 5 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11956938 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2753 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 17
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 04:37 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19