Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 29 Agost, 2008

Cap Amitges

Toni Vilaróimage

Son les deu quan comencem a caminar enfilant per la pista que porta al refugi d’Amitges, la temperatura ambient resulta força agradable per caminar amb lleugeresa, no obstant marxem amb pantaló llarg i l’anorac per evitar el vent humit que hi bufa. Seguim vorejant el llac de Sant Maurici per la seva esquerra pujant per la pista de terra que porta al refugi d’Amitges i que utilitzen els taxis autoritzats per portar-hi els turistes fins aquell indret, hi ha un petit sender marcat que enfila pel costat del riu de Ratera, però com no creiem que aquest dia hi passin massa cotxes, preferim la pista doncs puja més planera. Es passa a tocar de l’estany de Ratera amb una caiguda espectacular d’aigua que forma una cua de cavall, llàstima del gris del dia doncs el paisatge malgrat tot és realment un contrast de colors.
      Poc després de passar l’estany, a menys de mitja hora del refugi d’Amitges, deixem la pista per seguir un sender marcat amb estaques que en primer lloc segueix una lleugera baixada fins a tocar l’estany de les Obagues que el voreja per l’esquerra, hem travessat més d’una palanca de troncs per creuar els torrents que baixen amb força, també ens ha calgut fer equilibris per sortejar algunes passeres i creuar rierols sense mullar-nos, doncs de moment el dia és cada cop més gris, fred i emboirat, fins el punt que no podem treure’ns cap peça de roba per la forta humitat del dia i ens està baixant al mateix davant nostra un espès núvol de boira, mentre que per llevant encara és ben visible la vall d’Espot i els pics dels Encantats.
      Fins aquí el sender s’ha mantingut planer o amb petits desnivells tot sortejant la fondalada del riu, a partir d’aquí la pujada és considerable amb constants gira-jongues per anar guanyant altura. En una raconada hem sorprès uns isards a pocs metres de distància que hem pogut fotografiar just quan s’escapaven, seguim pujant amb fort desnivell per l’esguerra de la vall.

Enllaç

Clima i vida

Pere Tremolosa
Coordinador científic

image

El clima és el que ens dona vida, però també moltes vegades la meteorologia extrema ens la pot treure.
Un huracà, un tornado, inundacions o sequeres ens fan recordar els efectes devastadors del clima. Però no tan sols ens afecten els desastres climàtics. La nostra vida quotidiana ve determinada pel clima de moltes maneres. Ens influeix en el tipus d’habitatge en el qual vivim; en la roba que ens posem quan fa fred o quan fa calor; en els aliments que mengem i fins i tot en el caràcter i salut.
El clima determina les classes de plantes i animals que viuen a diferents parts del món.
L’aire que volta la Terra és essencial per a la vida, no podem veure’l, ni assaborir-lo o olorar-lo, però proporciona els gasos necessaris per a la vida humana, animal i vegetal. I l’atmosfera actua com un escut que ens protegeix contra els nocius raigs ultraviolats del Sol. Però els tres gasos principals de l’aire, que constitueixen fins un 99 per cent del total, són el nitrogen, l’oxigen i l’argó. El tant per cent restant es compon de quantitats molt minses d’anhídrid carbònic, heli, hidrogen, meta, neó, ozó i xenó.
L’anhídrid carbònic és important, ja que les plantes l’empren en la fotosíntesis. L’aire també conté vapor d’aigua i partícules de pols i sal que el mar desprèn.
La majoria de l’aigua del món es troba en els mars i oceans, però aquesta aigua no és adequada per els animals i les plantes de terra ferma, els quals per viure necessiten aigua dolça. A través del cicle de l’aigua, l’aigua dels oceans s’evapora i passa a l’aire en forma de vapor. Aquest vapor es pot condensar i formar núvols que el vent arrossega. D’aquets núvols se’n desprèn la pluja,  la neu, l’aiguaneu i la calamarsa, tots aquets fenòmens fan que l’aigua caigui sobre la terra i proporcioni l’aigua dolça necessària per els éssers vius. El cicle de l’aigua es completa quan l’aigua torna als oceans mitjançant els rius.
Les tempestes, els llamps, els huracans o els tornados, entre altres, són fenòmens meteorològics admirats i respectats per tots, ja que són capaços de canviar la fisonomia d’una zona i ocasionar víctimes i desplaçament de milers de persones.
Les tempestes més destructives són els huracans, que poden ocasionar milers de víctimes.
Tanmateix, els principals factors que influeixen en el clima de un lloc són la seva latitud, el terreny i la proximitat respecte el mar.
Els meteoròlegs tenen diferents mètodes per classificar els climes del món. Però moltes de les calcificacions que es fan servir deriven dels treballs del meteoròleg rus Vladimir Koppen, que ideà un sistema que basat en la temperatura i la precipitació. Dividí el món en cinc tipus climàtics, A,B,C,D i E, i més endavant hi afegí el tipus H.
A és el clima plujós tropical; B és el clima sec amb precipitació anual total de menys de 250 mil·límetres i un índex alt d’evaporació; C és el clima de latitud mitjana o temperat amb estacions d’estiu i hivern ben definides; D és el clima fred i nevat; E és el clima polar i H és el clima muntanyós semblant a climes polars. Cada un dels climes principals es pot subdividir segons la pluja i temperatura.
I gràcies a les estacions meteorològiques de terra i mar, els meteoròlegs observen les dades regulars amb diversos aparells: la temperatura es mesura amb els termòmetres, el moviment de l’aire amb anemòmetres i panells, la pressió de l’aire amb baròmetres i la quantitat d’humitat que i a l’aire amb els higròmetres. També existeixen aparells per a mesurar la precipitació de neu i pluja o la humitat de la boira.
La tasca dels meteoròlegs és molt important, i les estacions meteorològiques solen fer quatre sèries d’observacions al dia. Les lectures que s’enregistren es passen a un codi internacional i es transmeten als centres de previsió del temps. En aquests centres es confeccionen els mapes del temps.
Actualment. l’ús de satèl·lits com el Meteosat, entre d’altres, ajuden de manera imprescindible en el pronòstic del temps.
Per acabar, si respectem el medi ambient, el clima també ens respectarà, ja que tot va lligat al cicle de la vida a la Terra.                     

Enllaç

Obesitat i sobrepès sota control

Miló Munts
Dietista
image

La obesitat i el soprepes són dos problemes de salut molt importants en els nostres dies, que no tant sols tenen connotacions negatives pel que fa a l’aspecte estètic sinó també tenen greus repercussions en la salut física i psíquica de la persona. Per comprendre bé a la persona obesa hem de saber que moltes vegades pateixen una malaltia de la qual no en són del tot responsables i sobretot de la qual n’estan poc informades, tant de les conseqüències a curt i llarg plaç ( malalties cardiovasculars, diabetis, problemes respiratoris, problemes articulars…) com de les solucions que hi ha al seu abast.
Una persona que pateix obesitat i sobrepes pot començar en qualsevol moment un tractament per a canviar la seva situació actual i anar aconseguint mica a mica una pèrdua de pes, fins arribar a un pes de poc risc cardiovascular i finalment a un pes adequat per a la seva talla i edat. La persona es preguntarà: això és possible? Hi ha cap mètode ràpid i miraculós? , la resposta és que l’ èxit és possible, sempre que fem les coses bé i sense atabalar-nos, per això només caldrà fixar uns objectius realistes i assumibles, ara bé, de mètodes miraculosos no n’hi ha si volem fer les coses amb un respecte per a la nostra salut. No podem fer dejunis sense control, ni saltar-nos àpats , ni passar tot el dia amb un brou “màgic” a base de verdures, per què l únic que aconseguirem serà deshidratar-nos i desnutrir-nos, arrossegar-nos tot el dia , passar molta gana i al final desanimar-nos perquè o no haurem perdut pes o bé al cap de quatre dies n’ haurem recuperat el doble .
Quan una persona comença un tractament cal en primer lloc que per part del dietista rebi molts coneixements sobre alimentació, nutrició i salut, per tal d’ entendre molt bé tot el procés que començarà a canviar la seva vida. En segon lloc cal que la persona estigui molt motivada i convençuda que tindrà èxit en el seu propòsit i en això el professional de la salut el pot ajudar molt.  En tercer lloc ha d’ estar disposada al canvi, ja sigui en el seu estil de vida, en el seu temps lliure, en la seva manera de cuinar i de disfrutar dels àpats… segurament petits canvis li duran grans satisfaccions, i fins i tot el dia li semblarà més profitós i qui sap , pot ser també millorarà la salut dels que te al voltant, parella, fills , familiars i amics. Moltes persones es queixen de que el treball o el tipus de vida que porten i les seves relacions socials els dificulten enormement i els impedeixen de portar un equilibri alimentari i d’ exercici saludable. Cal dir-los que el que un mateix vol canviar ho pot canviar, a vegades només cal seure, pensar-hi una mica i trobar les solucions. Ara bé aquestes solucions han de ser de fàcil aplicació, pràctiques i que encara que ens costin un esforç aquest no arribi a ser un sacrifici o una mortificació, perquè sinó no es duran a terme, i ja sabeu que sempre podeu demanar el consell a un professional de la salut que us podrà acompanyar en tot el procés.
Per tant, sempre s’ hi és a temps per a començar a cuidar-nos una mica , segur que la nostra salut ens ho agrairà.

Enllaç

El 33 emetrà un documental fet per tres alumnes de la Uvic

VIC | Sergi Zorrilla.- Qui havia de dir als tres estudiants de tercer de comunicació de la UVIC, l’Aymar, en Guillem i en Dani que el que va començar com un simple treball de classe, acabaria emetent-se per la televisió pública catalana. Són molts els indrets que han recorregut i molta la gent que han entrevistat, però finalment, els nostres tres protagonistes han aconseguit que la seva creació audiovisual pugui ser televisada al conjunt del territori catalanoparlant.
El reportatge és el seguiment del camí cap a França que va fer l’Amadeo, un exiliat de la Guerra Civil.  Després d’un llarg treball, la recompensa ja està aquí i el pròxim mes de setembre el podrem veure dins del programa del canal 33 Tallers.doc. L’Aymar ens explica com ha estat l’experiència.

Abans de res, ens podries fer cinc cèntims de l’argument del documental?
Una família de Montsó (Osca) que marxa cap a l’exili es converteix arran d’una fotografia en un símbol de la retirada de la població espanyola cap a França. Amadeo Gracia és el nen protagonista de la fotografia i un dels últims testimonis vius que van viure l’exili en primera persona. Ell ens explica la seva història. Seguint les passes per les que ens porta la fotografia, recorrerem el camí que ell va fer.
Com va sorgir la idea de fer aquest documental i amb aquesta historia?
La nostra primera idea era fer un documental centrat en la personalitat una mica estranya d’un personatge que un de nosaltres coneixia, però aquest personatge no se’l veia massa disposat i ho vam descartar. Pocs dies abans del plaç que teníem per escollir tema, un dels tres va veure una notícia relacionada amb el Museu de l’Exili de la Jonquera i se’ns va ocórrer trobar un personatge que hagués fet el camí de l’exili i a dia d’avui reviure amb ell aquell camí fent el mateix recorregut. Després de buscar a molts personatges i de moltes negatives, va sorgir la història de l’Amadeo Gracia. Una història que ens fascinava perquè està plena de sorpreses. Ens vam aconseguir posar en contacte amb ell i ho vam tirar endavant.
Qui us va dir que aquest documental tenia possibilitats d’arribar lluny?
Va ser decisió nostra, des de el primer moment sabíem que teníem una gran història entre mans i era això el que havíem d’ensenyar. Va haver-hi un moment on aquesta confiança en el projecte va créixer força. A la universitat va venir una representant d’un programa de documentals de LA2 per conèixer els diferents documentals que gent de la classe havia pensat. En veure el nostre projecte no va fer cap crítica, l’únic que va dir és que si finalment el fèiem, que ens passéssim per aquell programa perquè els interessava molt. La nostra professora de la Uvic, Marta Hincapié, també ens va engrescar a tirar endavant la idea.
Per quins llocs heu passat fins a poder passar el documental pel 33?
La història de l’Amadeo es mou per molts llocs i son molts els viatges que havíem de fer per no deixar-nos res i això comportava uns diners, que nosaltres no teníem. Així que vam buscar una productora, Paral·lel 40, que produeix els documentals del programa del canal 33, “Taller.doc”. Només un dia després del que ens havia dit la representant de LA2 vam enviar la sinopsi del documental a aquesta productora i aquella mateixa setmana ja ens vam entrevistar amb ells perquè volien conèixer més sobre el projecte. Després d’un mes on vam tenir dues reunions més, van aprovar el projecte i van decidir produir-nos el documental. Després d’acabar els exàmens vam marcar cinc dies de rodatge amb tres professionals de la productora: un càmera, un sonidista i una ajudant de producció. Un cop acabat el rodatge hem estat dos setmanes de muntatge a Barcelona.
Ha estat difícil compaginar la feina de la universitat amb constants viatges cap a França, Aragó, Madrid….
Una mica sí. No m’agradaria desvetllar-vos masses secrets de la història del “Petit Amadeo”, però per nosaltres va ser tot un procés d’investigació. Inicialment vam viatjar pel nostre compte a França en més de dues ocasions per conèixer el que la gent ens podia explicar sobre la història i per veure quin camí havia fet ell. En un principi no teníem clar per on enfocar el documental perquè necessitàvem saber què opinava el protagonista de tot això  i a què  li donava importància i a què no. Així que abans de la última reunió amb els de Parallel40 vam anar a Madrid, concretament a Alcalá de Henares i vam parlar amb l’Amadeo per conèixer de primera mà la història.
La veritat és que ens hem deixat forces diners en aquest documental però compensa molt. Estem a Prats de Molló com si fóssim d’allà de tota la vida..
Com et sents després de veure que el que va començar com un treball universitari, ara es retransmetrà pel 33?
Molt content i orgullós de que una empresa com la televisió catalana aposti pel nostre documental. Nosaltres sabem que és molt difícil tirar endavant segons quins projectes per falta de diners, així que quan se’t passa per davant una oportunitat així, és com una mena de regal.

Enllaç

17 anys de Tómbola Solidària

Ahir estava prevista la inauguració de la 17a Tómbola Solidària de Centelles. Els diners recollits aniran destinats a un projecte a l’Índia. L’ONG amb delegació a Vic té engegats gairebé una vintena de projectes a països necessitats d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina image

CENTELLES | A. Casasas.- Ahir, a les 20:00 del vespre, estava prevista la inauguració de la 17a Tómbola Solidària de Centelles. Des de fa 17 anys, per la Festa Major del poble, Mans Unides obre les portes de la Tómbola de la Solidaritat, que ja s’ha convertit en un acte més de la Festa. Durant els dies que duri la Festa Major, s’aniran recaptant diners, que es destinaran a l’Índia, concretament a Andhra Pradesh. L’import recollit servirà per ampliar un centre per a nens orfes afectats per la Sida. L’ONG Mans Unides, que té delegació a Vic, està portant a terme un treball molt important a diversos països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. Tenen projectes solidaris a països com ara Ghana, l’Índia, Mali, El Salvador o Argentina. Els focus d’interès dels projectes que han engegat es centra en el sector de la població més vulnerable a la pobresa i a l’exclusió social en aquests països, que són les dones i els nens. Actualment la delegació d’Osona de l’ONG està presidida per Carme Palmarola.

Enllaç
Pàgina 2 de 26 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11956947 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3252 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 18
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 04:39 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19