Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 26 Setembre, 2008

L’alcalde de Vic té clar que «en cap cas Osona es pot separar del Ripollès»

Per Vila d’Abadal no tindria sentit que «un govern d’esquerres i catalanista mantingui la divisió provincial»

image

VIC | Redacció.- Mentre la Generalitat continua donant serveis territorials a Manresa, aquests dies l’alcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal ha recomençat la batalla per la creació de la Catalunya Interior. En el darrer consell d’alcaldes d’osona, Vila d’Abadal va fer públic un manifest on aposta per la creació d’una regió que ell anomena de la Catalunya interior. Una idea que, tal com l’alcalde va explicar aquest dilluns al programa de Ràdio Vic ‘Vic en viu’, va sorgir de la constatació de la vegueria de l’Alt Ter «naixia amb un problema de fons i és que el Ripollès no s’ho creu». Per això Vila d’Abadal va decidir «aparcar el tema administratiu de la divisió i començar a treballar amb les comarques que ens envolten en temes de país que ens impliquen a tots». Perquè l’alcalde vigatà està convençut que la definició del territoris de les vegueries no es posarà sobre la taula «com a mínim fins al 2012». Per tant, a parer seu, «tenim temps de fer territori, d’estrènyer relacions amb el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà, el Solsonès, el Bages, etc». I per fer aquest treball Vila d’Abadal vol aprofitar la Universitat de Vic «per convertir-lo en un lloc on tots els alcaldes puguin treballar temes tecnològics, de formació, turisme, transport, sanitat, medi natural, etc.».

SEGUIR LLEGINT...

Enllaç

Pura pirotècnia

Wanted (Se busca)
De Timur Kehmambetov amb Angelina Jolie, James McAvoy i Morgan Freeman | EUA  | 2008  | ACCIÓ
3 estrelles

S’ha de veure quin problema hi ha amb Wanted (Se busca), si
‘glamuritza’ la violència o no. Evidentment a nivell superficial per suposat que si. Incomptables plans d’Angelina Jolie ficant morrets i lluïnt-se com la ‘macho alfa’ de la cinta en són un clar exemple. A un nivell més profund fa de mal dir, ja que la pel·lícula dona tantes voltes inecessàries que t’acabes per pedre buscant una profunditat que segurament no té. La pel·lícula comença seguin l’estela de El club de la lucha. Ja saben, pseudodiscurs anti-capitalista, aquesta vegada molt dissimulat, basat més haviat en la grisor i miserabilitat de les nostres vides per tenir una feina, una relació estable i similars. En aquesta part de la pel·lícula el director es llueix amb un estil molt de moda actualment, que consisteix en explosions narratives i sobretot, la utilització de recursos anti-realistes per multiplicar el missatge de les imatges. Els poso un exemple: un personatge colpeja a un altre amb un teclat i les lletres surten volant formant una expressió molt mal sonant. Després les coses es relaxen i durant bona part de la mateixa es limita a ser una pel·lícula d’acció normal i corrent. Aixo si, amb un toc de ‘magí’ que la fa quelcom més innovadora i emocionant. El que passa és que quant s’explica el ‘meollo’ de l’assumpte, qui són aquets assassins impecables, aquesta societat secreta que recluta al pobre James McAvoy, la cosa es transforma de forma lamentable en un pastís indigerible. Wanted (Se busca) té el clàssic gir final en què no només es planteja on es troba el b´’ o el mal, no i ha mal que per bé no vingui, tot ha estat un somni i moltes altres coses que ben bé no saps per on tiraran ni quin sentit tenen. I en mig de tot l’enrenou hi trobem a la Jolie xerrant menys que mai i gràcies, ja que quant ho fa demostra les limitacions que té com actriu, cosa que ja fa temps que sabem. Per la seva part Morgan Freeman fa de Morgan Freeman, i això ja és molt. Terence Stamp demostra que ja fa tems que està en caiguda lliure i sense solució aparent. I per últim el gran protagonista, James McAvoy, que tot i tenir un físic marcadament anglès, ulls clars, pell clara i estar cridat a fer només pel·lícules de Jane Austen, ha estat capaç de ficar-se en un producte on és el que més naturalitat desprèn, al mateix temps que es capaç de ficar-se com si res a la pell d’un intachable assassí per encàrrec i demostrar sense cap mania, que tot i el seu aparent físic nyicris, té un cos d’aquells que agrada ensenyar.

Enllaç

Osona es suma a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

Aquesta setmana, del 22 al 29 de setembre, es celebra arreu de Catalunya una setmana de conscienciació pel transport sostenible

OSONA | Redacció.- A Osona, igual que a la resta de Catalunya, enguany serà el sisè any consecutiu que des de la Comissió Institucional s’organitza la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que s’emmarca dins la iniciativa europea de la ‘Eurpean mobility week’. Aquest setmana dedicada al transport pretén ser un nou pas en la conscienciació de l’opinió pública sobre la necessitat d’una nova mobilitat urbana, que eviti els efectes negatius derivats de l’ús inadequat del cotxe a la ciutat. Amb l’objectiu que quedi palès que aquesta reflexió i necessitat d’actuació cal que s’estenguin tot l’any, és requisit obligatori per adherir-se a aquesta campanya europea que els ajuntaments implantin en el seu municipi noves mesures permanents a favor de la mobilitat sostenible.
A Osona, els municipis de Vic, Manlleu i Tona s’han sumat també a aquesta setmana i han organitzat alguns actes.
Tona, és la població amb més actes que es faran durant aquesta setmana. Aquest dijous es passarà l’audiovisual d’una travessa pels Pirineus amb BTT, de Llançà fins Hondarribia, a la Sala d’actes de l’Ajuntament. Dissabte es farà una pedelada popular contra el canvi climàtic.  A les 5 de la tarda EcoLúdic oferirà circuits de vehicles i motos elèctrics per a nens. Aquesta activitat servirà per presentar les energies renovables i els sistemes de transports sostenibles als més petits. Un dels altre actes que es faran coincidint amb aquesta setmana es farà una crono-escalda al Castell de Tona, amb un recorregut de 1.100 metres i un desnivell del 20%.

Enllaç

«Podem dir sense complexos que a Catalunya fem música de qualitat»

El Mercat de la Música Viva de Vic va tancar les portes de la seva vintena edició, aquest diumenge, amb 1.354 professionals acreditats. Ni la pluja va poder amb aquesta 20a edició del mercat, la primera des de la signatura del contracte programa amb la Generalitat. Amb la satisfacció de la feina en feta ara el Mercat pretén fer un nou esforç per atreure programadors internacionals. També es vol recuperar la realització de produccions pròpies del mercat per omplir.


image
Plaça Major. Foto: Martí Escudé

image
Joan Serrat, durant l’InVICtro Foto: Ferran Higueruelo

image
Pau Riba a la Plaça Major Foto: Guillem Ramos-Salvat/PV

VIC | Redacció.- La pluja dels primers dies no va aconseguir aigualir el XX Mercat de la Música Viva de Vic, que novament va convertir la ciutat en la capital de la indústria musical del país. Tot i que els dos primers dies va semblar que hi hauria menys gent que en passades edicions, finalment, l’èxit de dissabte i diumenge ca fer que s’acabés superant l’afluència de públic de la passada edició, que era d’uns 100.000 visitants.
La gran afluència del públic que va assistir als concerts de dissabte nit a la Plaça Major amb Pau Riba, Plouen Catximbes i Gossos, els d’altres espais a l’aire lliure, i les actuacions de Pascal Comelade i Momo, al Cinema Vigatà, o de Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries, a La Pietat, són entre d’altres una clara prova que el MMVV segueix sent el principal aparador del sector musical de l’estat.
Per Josep Burgaya, president d’ImpeVic i segon tinent d’alcalde de Vic, amb aquesta vintena edició, es consolida el «paper important del Mercat al servei del país en l’àmbit de la música, en el marc del Contracte-Programa entre el consistori i la Generalitat de Catalunya, i amb una qualitat artística alta en les actuacions i un pavelló comercial dinàmic on la gent es troba i fa negoci en el millor sentit de la paraula». És en aquest sentit que Burgaya remarca el dinamisme que els dies de Mercat donen a la ciutat i l’«alta participació i implicació ciutadana, amb l’assistència als concerts i, fins i tot, accions improvisades que constitueixen una veritable programació alternativa i complementària a l’oferta oficial».

SEGUIR LLEGINT...

Enllaç

Mosso bo, mosso dolent

Joan Turró Calvet
Director

FORA DE TEST

Hi havia una vegada una parella de mossos que aturaven els vehicles, perquè... els hi venia de gust. No, no potser, segur que era un raonament molt més profund o un glop d’intuïció (que masses vegades té el mateix valor). El fet, real tot i que comenci com un conte, va succeir dijous de la setmana passada quan representants de les forces de seguretat catalanes em van parar a la rotonda de l’entrada sud de Vic i… van encertar. Fa quatre mesos que he de passar l’ITV i no ho he fet. Sóc culpable. Però tinc ganes d’explicar aquesta curta, però intensa experiència. M’estalvio els primers instants, avorrits com sempre, rebuscant papers que a la fi van demostrar el meu delicte, però com el bon mosso em va deixar abandonat dins el vehicle durant deu minuts llargs, vaig sortir del cotxe per intentar esbrinar què passava. En l’instant d’apropar-me al vehicle policial, de la banda del conductor va sorgir esperitat el mosso dolent (amb bigoti crec recordar) i, sense deixar-me obrir boca, em va llançar un ‘quieto-parao’ amb males puces acompanyat d’un «no pot estar a la calçada pública sense xalecu, torni al seu vehicle». Només moure els llavis em va espatar «o marxa immediatament o el sancionu», mentre deia això s’en va anar cap a un altre cotxe que tenien aturat per fer-li arribar el preceptiu regal. En aquells instants, va passar la dona d’un company d’hoquei, es va aturar i em va demanar què em passava. Li vaig esgripar una lletania de mals modus. Tranquil·litzada, em va abandonar entre el bo i el dolent. En aquells moments, el bo va sortir del cotxe (ho havia escoltat tot) i molt amablement em va suggerir que anés al cotxe, que de seguida venia amb la sanció. Així va ser. Mentre amb rialla sorneguera m’invitava a signar la sanció, es va apropar l’altre exigint més contundència i una nova recepta pel ‘xalecu’. Els moments de tensió de la primera trobada es van reproduir i s’hagués acabat malament (m’imagino emmanillat i pel terra), si no fos per la finta que va fer el bo, donant-se per la pell i reconeguent que no m’havia advertit que m’anava a multar. Si en trobeu un amb bigoti (per què serà?), molt d’ull. 

Enllaç
Pàgina 1 de 16 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11293196 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3149 segons
Total Entrades: 14187
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 12/02/2011 01:34 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 26
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 02/05/2012 01:59 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19