Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 26 Setembre, 2008

L’alcalde de Vic té clar que «en cap cas Osona es pot separar del Ripollès»

Per Vila d’Abadal no tindria sentit que «un govern d’esquerres i catalanista mantingui la divisió provincial»

image

VIC | Redacció.- Mentre la Generalitat continua donant serveis territorials a Manresa, aquests dies l’alcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal ha recomençat la batalla per la creació de la Catalunya Interior. En el darrer consell d’alcaldes d’osona, Vila d’Abadal va fer públic un manifest on aposta per la creació d’una regió que ell anomena de la Catalunya interior. Una idea que, tal com l’alcalde va explicar aquest dilluns al programa de Ràdio Vic ‘Vic en viu’, va sorgir de la constatació de la vegueria de l’Alt Ter «naixia amb un problema de fons i és que el Ripollès no s’ho creu». Per això Vila d’Abadal va decidir «aparcar el tema administratiu de la divisió i començar a treballar amb les comarques que ens envolten en temes de país que ens impliquen a tots». Perquè l’alcalde vigatà està convençut que la definició del territoris de les vegueries no es posarà sobre la taula «com a mínim fins al 2012». Per tant, a parer seu, «tenim temps de fer territori, d’estrènyer relacions amb el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà, el Solsonès, el Bages, etc». I per fer aquest treball Vila d’Abadal vol aprofitar la Universitat de Vic «per convertir-lo en un lloc on tots els alcaldes puguin treballar temes tecnològics, de formació, turisme, transport, sanitat, medi natural, etc.».

SEGUIR LLEGINT...

Enllaç

Pura pirotècnia

Wanted (Se busca)
De Timur Kehmambetov amb Angelina Jolie, James McAvoy i Morgan Freeman | EUA  | 2008  | ACCIÓ
3 estrelles

S’ha de veure quin problema hi ha amb Wanted (Se busca), si
‘glamuritza’ la violència o no. Evidentment a nivell superficial per suposat que si. Incomptables plans d’Angelina Jolie ficant morrets i lluïnt-se com la ‘macho alfa’ de la cinta en són un clar exemple. A un nivell més profund fa de mal dir, ja que la pel·lícula dona tantes voltes inecessàries que t’acabes per pedre buscant una profunditat que segurament no té. La pel·lícula comença seguin l’estela de El club de la lucha. Ja saben, pseudodiscurs anti-capitalista, aquesta vegada molt dissimulat, basat més haviat en la grisor i miserabilitat de les nostres vides per tenir una feina, una relació estable i similars. En aquesta part de la pel·lícula el director es llueix amb un estil molt de moda actualment, que consisteix en explosions narratives i sobretot, la utilització de recursos anti-realistes per multiplicar el missatge de les imatges. Els poso un exemple: un personatge colpeja a un altre amb un teclat i les lletres surten volant formant una expressió molt mal sonant. Després les coses es relaxen i durant bona part de la mateixa es limita a ser una pel·lícula d’acció normal i corrent. Aixo si, amb un toc de ‘magí’ que la fa quelcom més innovadora i emocionant. El que passa és que quant s’explica el ‘meollo’ de l’assumpte, qui són aquets assassins impecables, aquesta societat secreta que recluta al pobre James McAvoy, la cosa es transforma de forma lamentable en un pastís indigerible. Wanted (Se busca) té el clàssic gir final en què no només es planteja on es troba el b´’ o el mal, no i ha mal que per bé no vingui, tot ha estat un somni i moltes altres coses que ben bé no saps per on tiraran ni quin sentit tenen. I en mig de tot l’enrenou hi trobem a la Jolie xerrant menys que mai i gràcies, ja que quant ho fa demostra les limitacions que té com actriu, cosa que ja fa temps que sabem. Per la seva part Morgan Freeman fa de Morgan Freeman, i això ja és molt. Terence Stamp demostra que ja fa tems que està en caiguda lliure i sense solució aparent. I per últim el gran protagonista, James McAvoy, que tot i tenir un físic marcadament anglès, ulls clars, pell clara i estar cridat a fer només pel·lícules de Jane Austen, ha estat capaç de ficar-se en un producte on és el que més naturalitat desprèn, al mateix temps que es capaç de ficar-se com si res a la pell d’un intachable assassí per encàrrec i demostrar sense cap mania, que tot i el seu aparent físic nyicris, té un cos d’aquells que agrada ensenyar.

Enllaç

Osona es suma a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

Aquesta setmana, del 22 al 29 de setembre, es celebra arreu de Catalunya una setmana de conscienciació pel transport sostenible

OSONA | Redacció.- A Osona, igual que a la resta de Catalunya, enguany serà el sisè any consecutiu que des de la Comissió Institucional s’organitza la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que s’emmarca dins la iniciativa europea de la ‘Eurpean mobility week’. Aquest setmana dedicada al transport pretén ser un nou pas en la conscienciació de l’opinió pública sobre la necessitat d’una nova mobilitat urbana, que eviti els efectes negatius derivats de l’ús inadequat del cotxe a la ciutat. Amb l’objectiu que quedi palès que aquesta reflexió i necessitat d’actuació cal que s’estenguin tot l’any, és requisit obligatori per adherir-se a aquesta campanya europea que els ajuntaments implantin en el seu municipi noves mesures permanents a favor de la mobilitat sostenible.
A Osona, els municipis de Vic, Manlleu i Tona s’han sumat també a aquesta setmana i han organitzat alguns actes.
Tona, és la població amb més actes que es faran durant aquesta setmana. Aquest dijous es passarà l’audiovisual d’una travessa pels Pirineus amb BTT, de Llançà fins Hondarribia, a la Sala d’actes de l’Ajuntament. Dissabte es farà una pedelada popular contra el canvi climàtic.  A les 5 de la tarda EcoLúdic oferirà circuits de vehicles i motos elèctrics per a nens. Aquesta activitat servirà per presentar les energies renovables i els sistemes de transports sostenibles als més petits. Un dels altre actes que es faran coincidint amb aquesta setmana es farà una crono-escalda al Castell de Tona, amb un recorregut de 1.100 metres i un desnivell del 20%.

Enllaç

Xevi Pons pren el relleu de Solà com a campió estatal

El manlleuenc s’ha adjudicat el títol estatal de terra quan encara queda una prova per acabar

image

VILLAQUILAMBRE | Redacció- El pilot manlleuenc Xevi Pons (Mitsubishi) es va adjudicar dissabte el seu primer títol estatal, en acabar segon a Villaquilambre, penúltima prova del campionat estatal de ral·lis de terra. El pilot manlleuenc es va adjudicar el títol després d’una brillant temporada en que no ha tingut rival. La prova a la ciutat lleonesa va ser un duel entre el nou campió i l’anterior, Dani Solà. El de Muntanyola va ser el guanyador de la cursa, amb 3.3 segons d’avantatge respecte Pons, en un ral·li que es va decidir al darrer dels vuit trams. Pons va poder lluitar per la victòria després que al tercer tram, el seu màxim rival en la lluita pel títol, el canari Lemes (Mitsubishi) hagués d’abandonar, deixant el títol a mans de Pons quan encara quedaven dues proves.
El manlleuenc reconeix que «l’objectiu a principi de temporada era el títol i estic molt content. En cotxes és el primer títol que aconsegueixo».
Pons afirma que no ha estat «gens fàcil. A principi de temporada el principal rival era en Dani (Solà), però ha tingut diferents problemes i al final Yerai Lemes ha estat molt ràpid i ens ha posat les coses difícils. Potser ha estat el pilot revelació». 

Enllaç

La U.E. Sant Vicenç, un club lligat amb un poble

La U.E. Sant Vicenç ha celebrat enguany el seu 75è aniversari. Dos santvicentencs, Josep Vilalta i Ivan Vilalta, han escrit un llibre titulat “75 anys d’història de la U.E. Sant Vicenç de Torelló, 1933-2008” que explica la història d’un club sense deixar de banda la seva relació amb el poble al qual representa. El resultat és una fantàstica crònica social del municipi de la Vall del Ges.

image

SANT VI-CENÇ DE TORELLÓ | Sergi Zorrilla.- Unes 200 pàgines de llibre ens expliquen els 75 anys de la Unió Esportiva de Sant Vicenç de Torelló, una institució que s’ha fet gran a mida que també ho ha fet el poble.
En commemoració per aquest aniversari, Josep Vilalta i Sallés i el seu fill Ivan Vilalta i Aguilar han escrit un llibre titulat 75 anys d’història de la U.E. Sant Vicenç de Torelló, 1933-2008. És una obra que no tracta l’equip de futbol del poble com un factor aliè a la vida social local sinó que n’és una peça més. Repassa l’història del municipi partint de l’equip i d’aquesta manera, el llibre esdevé una crònica social de tot el poble. Tal com ens comenta Josep Vilalta, «al ser un poble petit, l’equip de futbol sempre ha estat lligat a l’evolució del municipi i per tant, han anat agafats de la mà».
Recol·lectar les dades necessàries per fer el llibre ha resultat una tasca laboriosa i feixuga ja que els clubs petits no tenen una hemeroteca pròpia ni tampoc guarden documents antics. Per tant, Josep i Ivan han hagut de destriar i buscar entre munts de papers, de diaris, d’anotacions i d’informes diversos per tal de poder muntar aquest trenca-closques. El resultat final però es esplèndid.
El llibre comença explicant-nos els inicis de l’entitat. Els autors s’atreveixen a afirmar que el futbol va entrar a la comarca a través de Sant Vicenç, concretament, a través de la colònia Fabra i Coats. A partir d’aleshores es va iniciar l’auge del futbol i es començaren a formar diferents clubs de futbol arreu de la comarca, entre ells, la U.E. Sant Vicenç (1933). Un any després de la fundació de l’equip es va inaugurar el primer dels quatre camps de futbol que tindrà al llarg de l’història el Sant Vicenç, el Castellnou. No es coneix el dia exacte però fou durant el més de març quan la U.E. Sant Vicenç va inaugurar el camp amb un partit contra el F.C Voltregà. El partit va acabar 4-4.
L’equip ha passat per moments complicats i el primer fou quan l’entitat va haver d’afrontar els difícils anys de la guerra civil. Foren uns anys confusos on la informació externa escassejava molt. El setmanari “Torelló” que era el que divulgava les notícies de la zona havia estat censurat i no tornaria a ser publicat fins el 1954. El poble tenia les ferides de la guerra ben obertes i això es reflectia en tots els àmbits del municipi, també en l’esport. La conseqüència directa d’aquest fet fou que el camp de futbol es va deixar de pagar i es va començar a fer servir com a espai per conrear-hi hortalisses.
No fou fins el 1950 que el Govern franquista va començar a incentivar la pràctica de l’esport i sobretot la del futbol. Com a resposta, l’Ajuntament de Torelló va acondicionar un altre espai per a la pràctica del futbol, concretament a la part dreta de l’entrada del poble, al costat de la masia de Mas Andreu. El camp era de dimensions reduïdes i no era del tot rectangular però, tot i els nombrosos inconvenients i irregularitats, el futbol tornava amb força al poble.
Els anys van anar passant i a la dècada dels 70, la U.E. Sant Vicenç es va retrobar amb el futbol amateur i participava en diverses competicions. Aquest va ser el moment de deixar enrere el camp esmentat anteriorment i passar a tenir-ne un al centre del poble. Així doncs, durant la temporada 72/73, es va inaugurar el que avui es coneix com el “Camp Vell”. Aquest era un camp petit però amb un molt bon accés fet que va provocar que una gran afluència de persones assistissin als partits. Documents i articles constaten que fins a 600 persones s’havien reunit al Camp Vell per veure jugar el seu equip. Els espectadors es posaven al voltant del camp i presionaven amb força al rival. Segons Josep Vilalta, aquesta fou una de les èpoques més daurades del futbol a San Vicenç ja que «la gent seguia l’equip amb molta passió».
Durant la temporada del 1981-82, va haver una sèrie de canvis a la directiva molt importants i que marcaran el futur de l’equip. Rogeli Sallarès encapçalarà la direcció de l’equip. Al cap de cinc temporades com a president, a la temporada 1986/87 va aconseguir que la U.E. Sant Vicenç obtingués una plaça a segona regional. Aquell fou un dels moments més àlgids del club ja que aquest era l’objectiu que

Enllaç
Pàgina 1 de 16 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2675461 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5395 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/12/2010 06:20 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19