Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 30 Octubre, 2008

Aliments Afrodisíacs (II)

Núria Cortinas

També hi ha llegendes urbanes sobre aquest tema: pocions, pegues amb aspirina, barreges d’alcohols, cava amb rom…Encara que l’eficàcia d’aquests afrodisíacs no està científicament provada, el seu bon ús pot acabar amb una vetllada inoblidable. A més, tenen una gran tradició en cultures i civilitzacions passades on ja van buscar aliments “màgics” amb la finalitat de seduir la persona estimada.
Així van anar sorgint infinitat de pocions i receptes “miraculoses”, basades, la majoria d’elles, en la superstició i la bruixeria.
Em permeto recomanar-vos un primer i potent plat afrodisíac que és fàcil i alhora sensacional, espero que us agradi!
OSTRES AL CAVA un plat molt nutritiu i ric en proteïnes.
Ingredients per a quatre persones:
1/2 suc de llimona, la pell de/1 2 llimona, 1 porro, només la part blanca 3 decilitres de cava brut 4 dl de nata 1 cullerada de pebre Shi-chuang, 2 cullerades de mantega
Elaboració: Posar el cava, la nata, la pell d’una llimona, però només la pela groga, sense la part blanca, que amarga. Afegir, també, el pebre, escalfar a 80o centígrads i deixar coure durant unes tres hores. Retirar i passar per un colador. Repartir la salsa en el fons del plat. Obrir les ostres,  i posar-les damunt de la salsa. Picar el porro a la juliana, ofegar amb una mica de mantega a foc molt suau, deixar que vagi prenent color, transcorreguda mitja hora afegir el suc de mitja llimona i deixar coure una mitja hora més. Amb un ganivet posar-hi una mica de porro picat. També es pot afegir una gota de tabasco o una mica de caviar beluga. Espero que aquesta recepta us faci l’efecte que correspon, bona cuina!

Enllaç

«Som un espai de creixement personal i creatiu dirigit a tot tipus de persones»

El Teu Centre és un espai del carrer de Gurb número 101 de Vic on ajuden a les persones a trobar el centre interior.
Montserrat Colet és la gerent a part d’experta en Ioga i compta amb Elisenda Vilaró, terapeuta de shiatsu. Entre les dues duen a terme les variades sessions i tractaments per afrontar el dia a dia de manera més optimista i saludable.

image

VIC | Carles Tudela.-  Al carrer de Gurb gairebé a tocar de la plaça Mil·lenari hi ha un local que va obrir les seves portes a primers d’aquest mes, es diu El Teu Centre i com molt bé diu l’expressió ajuda a trobar el centre de cada persona per afrontar el dia a dia millor i també ajuden a persones que «passen per processos o etapes de canvi i transformació, ansietats o confusió».
A la recepció que veieu a la fotografia em tracten de manera senzilla i acollidora entre aroma d’encens i música -molt de fons- de meditació, la Montse (directora, gerent d’El Teu Centre i especialista en Ioga) i la Eli (terapeuta de Shiatsu). Conversem en un ambient de pau i frescor.
Ambdues desprenen joventut i il·lusió i m’expliquen que hi podem anar a fer de tot tipus de classes o sessions normalment en grups de 15 com a màxim ja que «necessitem una atenció especial per cada persona, d’aquesta manera garantim els bons resultats de cada sessió» excepte els massatges que són individuals.

TIPUS DE SESSIONS
El Ioga Terapèutic és un dels plats forts ja que és una de les especialitats que només podem trobar en tota la comarca d’Osona a El Teu Centre. Consisteix en incidir sobre les situacions diàries que afecten a cada individu i aconseguir així fer una progressió en el creixement interior, és més com diu la Montse «una actitud davant la vida».
A part del Ioga que coneixem a El Teu Centre hi ha la possibilitat de fer Ioga de preparació al part, que es duu a terme a partir del tercer mes. «Aquest tipus de Ioga ajuda a la dona a que l’embaràs i el futur part siguin òptims amb una bona consciència personal de la pròpia situació i ajuda a afrontar el part de forma natural».
El massatge metamòrfic, que també va molt bé per dones embarassades, tot i que està indicat a tothom, és un massatge individual que s’aplica a les mans, peus i el cap per ajudar a millorar l’estat davant de qualsevol patologia física o emocional.
El Shiatsu és un massatge d’origen japonès que treballa sobre contractures, els mals de cap de tot tipus, insomni… ho fa incidint directament sobre els meridians xinesos del cos, fet que reequilibra l’energia de l’individu aportant-li salut i benestar.
A més hi podem trobar sessions de PNL (programació Neurolingüística), Meditació, Reiki, Tai-txi i Qi gong.

Enllaç

Una ment sana i equilibrada

Dra. Sumpci Guillén i Font
Metgessa psiquiatra del Consorci Hospitalari de Vic

image

Una ment sana i equilibrada és aquella que està en una situació de benestar, capaç d’afrontar les demandes de la nostra vida, sense sentir-se dominada per les emocions.
Per tal que la ment se senti en equilibri precisa el descans necessari. Dormir les hores i menjar correctament ajuda a aconseguir aquest benestar.
La nostra ment i el nostre cos son inseparables. Per fer que la nostra ment estigui equilibrada es precís cuidar el cos i intentar que estigui sa, així doncs totes les mesures que utilitzem per mantenir el cos sa ja estant treballant perquè la ment estigui sana. El menjar, dormir, el exercici moderat, etc.
En el món que ens toca viure estem sotmesos a moltes pressions i necessitats d’assolir fites cada vegada mes exigents, això pot desequilibrar la ment si la persona no aprèn a trobar espais de calma, esbarjo i tranquil·litat, a vegades” perdre el temps”  una estona es guanyar salut.
Retrobar el plaer de comunicar-nos es una bona eina per mantenir la ment sana, sobretot perquè a la vida tenim preocupacions, ensurts i frustracions inevitables, poder compartir aquets pensaments que sovint ens fan mal emocionalment i rebre la resposta, consell o simplement la escolta d’una persona de confiança fa que un mateix no doni voltes a un cercle tancat i trobi sortides al malestar.
Es fàcil a la nostra societat l’accés a l’alcohol i les drogues que no per la accessibilitat son menys perilloses i sobretot perquè tendeixen a desequilibrar les nostres emocions. Fer un us moderat d’alcohol i evitar altres drogues ens ajuda al equilibri mental.

Enllaç

«El Mercat de les Flors segueix sent aquell espai flexible i de llibertat»

L’any 1985, Peter Brooks va inaugurar el Mercat de les Flors de Barcelona, un espai on tota proposta cultural hi tenia cabuda. Des de fa tres anys, Cesc Casadesús està al capdavant del Mercat i ha concretat l’oferta cultural a una sola disciplina: la dansa. Casadesús ha aconseguit que el Mercat es converteixi amb el centre dansa més important del Sud d’Europa i en tot un referent a nivell mundial

MANRESA | Sergi Zorrilla.- El passat dissabte, Francesc Casadesús (L’Esquirol, 1964) va recollir el Premi Nacional de Cultura de mans del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Casadesús ha estat premiat per la renovació, visibilitat i projecció internacional que està assumint el Mercat de les Flors, entitat de la qual ell n’és el director. Per explicar la trajectòria professional de Francesc Casadesús no podem passar per alt la seva gran tasca com a gerent de l’IMAC (Institut Municipal d’Acció Cultural) on també va fer de programador de diversos espais escènics.

Moltes felicitats pel Premi Nacional de Cultura.
Gràcies!
Què ha suposat per tu aquest reconeixement?
Ho considero com un recolzament de l’administració al nostre projecte.  A més, també indica que el que estem fent està tenint una forta incidència social. Aquest reconeixement ha donat continuïtat i ganes de completar allò que vam començar ara fa tres anys. És un projecte molt ambiciós però que ja està donant els seus fruits.
Com ha canviat el Mercat de les Flors en aquests últims tres anys?
El Mercat de les Flors ha fet un gran canvi. El més important podríem dir que ha estat el jurídic ja que abans era un centre municipal que depenia de l’Ajuntament de Barcelona i ara ha passat a dependre de la Generalitat i el Ministeri de Cultura. En aquests tres anys també s’ha concretat força la línia de treball força més concreta.
Podríem dir que aquesta línia s’ha centrat en la dansa?
Totalment. Abans ja va intentar centrar-se en la dansa, però per falta de recursos, sobretot econòmics, s’havien d’obrir a altres actes i disciplines. Ara, per fi s’han donat les circumstàncies perquè el Mercat de les Flors es pugui centrar en aquesta disciplina.
S’ha decidit centrar-se en aquesta disciplina perquè creieu que en aquest país no es valora prou?
Bé, ni a Catalunya ni a Espanya hi havia cap centre com aquest i això és un fet força significatiu. A Europa hi ha nombrosos centres que es dediquen plenament a la dansa: París, Londres, Copenaghe, Oslo, Estocolm. El Mercat de les Flors és el primer centre d’aquest tipus a l’Europa del sud.
Per tan crec que a la nostra zona, la dança estava força oblidada i el nostre centre li ha donat un impuls molt fort.
Quan et refereixes al Mercat de les Flors parles d’un Centre de Cultura i no d’un teatre. Perquè?
Perquè el Mercat de les Flors no es dedica simplement a l’exhibició sinó que l’obra o representació és l’última part de la cadena. És un espai motor que afavoreix tot allò relacionat amb la dança. Podem fer classes de dança, exposicions, tallers, demostracions, ensenyem a entendre la dansa… Tot això no es faria en un simple teatre.
Fa temps vas dir en unes declaracions que volies fer un Centre de Documentació de dansa. En quin procés està?
Ja està en el procés final. Al Mercat de les Flors disposem d’un arxiu amb més de 3000 vídeos de dansa. Digue’m que hi ha tota la dança realitzada a Catalunya els últims 25 anys.
I té molts usuaris?
Estic molt content amb l’èxit del Centre de Documentació. Des de el Mercat organitzem diverses activitats en les quals sigui necessari utilitzar l’arxiu. A més, hi ha diversos historiadors que hi treballen. Fins i tot gent curiosa s’hi acosta.
Tot i així, encara no està acabat. Ara estem acabant de digitalitzar els últims arxius.
Què queda del Mercat de les Flors que va fundar Peter Brook l’any 1985?
Jo crec que l’essència és la mateixa. El Mercat de les Flors segueix sent aquell espai flexible i de llibertat obert a tot tipus de propostes. Això si, actualment centrat en la dança. En definitiva, l’esperit és el mateix però s’ha anat adaptant als nous temps, fet totalment necessari en un camp en el qual les tendències canvien constantment.

Enllaç

Assetjament sexual a Josefina

Mercedes Cruces

image

Així van succeir els fets segons la meva teoria basada en la investigació i la documentació. Josep s’acosta a Josefina i l’afalagar, dient-li paraules deshonestes. Veient que ella riu, ho interpreta en el sentit que li agrada. Li proposa tenir relacions, cosa a la qual la nena es nega, perquè sabia perfectament quin tipus relació vol tenir amb ella. Ell li demana que s’ho pensi. Josefina contesta que un altre dia, Mentre, Josep va anar a fer un tomb pels voltants, segurament per a assegurar-se que no hi ha ningú a la finca. Josep retorna i es troba a Josefina recollint els plats de l’esmorzar i torna a demanar-li els seus favors. Josefina està sorpresa per la proposició de Josep Garriga, però no li té por. En cap moment pensa que pugui fer-li algun mal, pel que continua amb la seva feina. Josep, a la cuina, li torna a insistir i ella torna a negar-se, (Josefina en una declaració davant la policia diu: “el diumenge anterior al succés em va agafar del braç per a dur-me a la seva habitació”). Josep desesperat intenta abraçar-la i li aixeca les faldilles. Josefina crida, crida de tal forma que tement en Josep que els seus crits arribin fins als veïns o a escoltar-los els altres dos treballadors de la finca, l’agafa pel coll i damunt la mateixa aigüera l’amenaça amb matar-la si no calla i accedeix a les seves peticions. Ella contínua cridant i intenta desfer-se d’ell, llavors ell treu la navalla que té per a ús particular i li fa una rascada (tall petit) al coll. (Segons la declaració sumarial del doctor Ramon Llatjós, Josefina li va explicar a la clínica de Sant Josep de Manresa que: “vaig ser assetjada a l’aigüera, i amb una navalla en Josep fregava la pell del coll i vaig veure que no em feia sang”). Josefina no cessa de xisclar i corre a refugiar-se en una habitació del costat de la cuina on es guarden les andròmines velles. Intenta tancar la porta però el peu de Garriga l’hi impedeix. Presa d’un atac d’histèria i alarmat pels crits de la noia, en Josep per a fer-la callar, la punxa de nou amb la navalla al costat esquerre, dues vegades. Ella s’intenta defensar i s’agafa a la navalla amb les mans, causant-li altres talls, rajant d’elles abundant sang. Josep espantat i nerviós al veure la sang, comença a baixar i pujar per les escales sense saber que fer, intentant calmar la nena cada vegada que entra a l’habitació, adonant-se de la barbaritat que ha comès i tement que vingués la mestressa. Josefina s’ha tombat al terra amb una crisi d’histèria, fent crits i tirant cosses fins que es calma i s’adorm. Josep creient que ja ha passat el disgust la deixa per uns moments sola. Preocupat pensa en el que li dirà a la mestressa, de tant en tant entra, toca i mira a la nena, però aquesta continua arraulida i mig adormida al terra.
Als volts de les dotze torna la mestressa de la masia i es troba amb els plats a mig fregar. Cridant Josefina i no rebent resposta, la busca per les habitacions fins que uns cops (puntades) la guien fins a l’habitació de les andròmines velles. La troba tombada al terra de cap per avall i amb sang. Creient-la molt mal ferida, va sortir donant veus cridant al mosso sense que aquest contestés, tornant altra vegada on estava Josefina i girant-la va veure les ferides del coll i del costat. Veient que la nena es troba gairebé sense forces, la trasllada a una altra habitació, posant-la sobre un llit, i li cobreix la ferida del coll amb un mocador. (En les declaracions contradictòries i diferents de la mestressa del mas en els sumaris canònic i civil, diu; “no recorda si la va dur al llit i li va posar un mocador així com tampoc es va adonar al principi de les ferides, si no que va haver de ser la nena la que li va assenyalar on estaven”).

Enllaç
Pàgina 1 de 6 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11956970 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3543 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 19
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 04:41 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19