Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dimecres, 31 Desembre, 2008

Nani Roma busca la glòria al Dakar que estrena aventura a l’Argentina i Xile

Aquest dissabte comença la competició, que pren el relleu del mític ral·li africà inventat per Thierry Sabine

BUENOS AIRES | Pep Portet.- Aquest dissabte engega el primer Dakar fora de terres africanes. De fet, del nom de la cursa inventada per Thierry Sabine només en queda el nom, ja que ni els països ni el continent seran els que han fet mítica la prova. A Dakar, capital del Senegal, els seus habitants hauran de veure per televisió les peripècies dels participants a l’edició 2009 de la prova.
La suspensió l’any passat del ral·li a causa de les amenaces terroristes ha comportat un Dakar diferent, a l’Argentina i a Xile, que és una incògnita per a la gran majoria dels participants. De fet, el representant osonenc en la categoria de cotxes, Nani Roma (Mitsubishi), amb Lucas Cruz de copilot, coneix alguna part de la cursa d’haver pres part en proves anteriorment, però afirma que «és un territori desconegut, nou per a tots, i per tant, és una incògnita saber què ens trobarem. Tenim referències i alguna noció, però serà nou per a tots».
Pel que fa a les seves possibilitats reals a la prova, el pilot de l’equip Mitsubishi Repsol afirma que no es veu «com a guanyador. El que puc assegurar és que hem treballat molt i molt fort i que jo particularment em sento més preparat que mai. Tinc l’experiència de la moto i se el difícil que és guanyar».

Enllaç

«Tenim un nou pavelló modern, pràctic i que cobreix les expectatives de Vic»

La nova instal·lació esportiva ha costat prop de set milions d’euros i s’estrena aquest diumenge

VIC | Pep Portet.- Aquest diumenge s’estrena el nou pavelló municipal de Vic. L’equip de LEB Or del Club Bàsquet Vic serà l’encarregat d’estrenar aquesta instal·lació, que ha costat gairebé 7 milions d’euros. Abans, al matí, es farà una jornada de portes obertes. A partir de les deu del matí els representants de l’Institut Municipal d’Esports, regidors d’altres poblacions i presidents d’entitats podran visitar la instal·lació. De les 11 fins a la 1 del migdia serà jornada de portes obertes al públic en general.
Fins arribar a aquesta estrena, però, el recinte esportiu ha viscut situacions molt complicades. Recordem que el maig del 2007 es van iniciar les obres d’enderroc de l’antic pavelló, una decisió que va ser molt qüestionada atesa l’alta demanda d’instal·lacions esportives que té la ciutat. Un cop aterrat el pavelló, l’empresa constructora no va estar a l’alçada i finalment es va decidir rescindir-li el contracte. Això va comportar que unes obres que es calculava que estarien acabades la tardor del 2008 s’hagin endarrerit més de quatre mesos.
La regidora d’esports de Vic, Montse Rovra, explica que «ha estat un procés llarg i complicat, però ara ja veiem la llum». Rovira reconeix que «es van haver de fer algunes modificacions al projecte inicial de nou pavelló, que van fer encarir el projecte».

Enllaç

Quatre persones queden sitiades a Cabrera cinc dies a causa de la neu

La nevada de Sant Esteve va acumular més d’un metre de neu sitiant els responsables del santuari

CANTONIGRÒS | Montse Mir.- Les fortes nevades que van caure el dia de Sant Esteve a la comarca d’Osona han provocat que les quatre persones que porten el santuari de Cabrera quedessin sitiades durant cinc dies. Tal com explica la Montserrat, una de les afectades per la nevada, els responsables del santuari van pujar divendres al matí cap al santuari «perquè teníem encàrrecs, i qui s’havia de pensar que faria una nevada d’aquestes característiques». De fet, la Montserrat assegura que fa 38 anys que es cuida del santuari de Cabrera, «i no ens hi havíem trobat mai de la vida». La qüestió és que «va caure una forta nevada que amb poca estona va acumular més d’un metre de neu i, evidentment, no ens vam veure en cor de marxar».  Amb tot, els responsables del santuari tot ells persones grans, van tenir la sort que no se’ls va tallar el telèfon i ben aviat van poder fer-ho saber a l’ajuntament de l’Esquirol, des d’on es van comprometre a anar-los a buscar al més aviat possible.

Enllaç

Els galejadors de Centelles tornen a fer ballar el Pi

Més de 300 galejadors i centenars de persones de tota la comarca van aprticipar dimarts a la tradicional Festa del Pi de Centelles

CENTELLES I Redacció.- Centenars de persones han acudit un any més a la tradicional Festa del Pi de Centelles que, cada any, es celebra l 30 de desembre. Una gentada que ha omplert els carrers del municipi tan de públic en general com dels vertaders protagonistes, els galejadors, nom que es dóna als que tiren els trets, en honor a galejar per la Santa Coloma, ja que a Centelles no s’usa la paraula trabucaire. Des fa uns anys només poden ser galejadors els fills de Centelles o els que fa molts anys que hi resideixen. Amb tot un any més, la festa ha comtpat amb més de 300 orgullosos galejadors.Els actes de la Festa del Pi van començar el divendres 26 de desembre quan es va anar cap al bosc per senyalar el pi que s’haurà de tallar el dia 30.
El dissabte 27 es va fer la confecció dels cinc ramells de pomes i dilluns es va fer el reaprtiment de la pólvora, els pistons i les insígnies, al col·legi Ildefons Cerdà.

Enllaç

dimecres 31 de desembre

En Públic

Jaume Campàs i Fornols
Caldes de Montbui
Pare, em compres…? 
Tenim les festes de Nadal i reis, un any més, però durant tot l’any els nostres fills i filles no dubten de manera reiterativa en demanar: Pare, em compres…? Una manera de consumisme embrionari a la porta de casa se’ns manifesta. Ja fa temps que s’ha extès, en el pensament dels nostres infants, aquesta manera de fer. Doncs la societat de consum ho ha propiciat. Avui se’ns presenta com un gran mal de cap augmentat, doncs estem en ple temps de crisis i la mainada continua demanant.
Segons dades dels EUA, les empreses gasten més de 15.000 dólars en publicitat infantil. A l’Estat espanyol i la resta del món occidental se sap que la mitjana d’hores dedicades a la T.V per un infant és de tres i mitja, on la influència publicitària sobre consum és una constant.
Els pares tenim la responsabilitat de l’educació dels nostres fills, però en molts dels casos i desgràcia nostra la TV ha fet aquesta suplència.Però hi ha un fet que se’ns escapa de les mans i inconscients fomentem nosaltres mateixos el consum a l’infant, quan aquest intervé en decisions que no li pertoquen, una manera de fer molt extesa. Els fills participen en moltes ocasions de la compra de la casa, del cotxe, del pis… Aquests estan exposats a mercaderies que no els correspon.
Educar als fills en l’austeritat i en el sentit crític, vol temps. Però cal predicar amb l’exemple, un bon punt de partida perquè els infants aprenguin, i tot jove. L’us adequat del diner s’ha d’ensenyar. Si hom és comprador impulsiu caldrà cercar preus més barats, si no te’n pots estar.
Cal supervisar les nostres actituts vers a l’infant. Passar hores amb ells, analitzar els programes de TV i raonar allò que calgui. Cercar alternatives en la vida és bo. Un no texatiu no sempre arregla. Amb tot, però, la vida té límits i cal posar límits als nostres joves, doncs això ajuda a crèixer com a persones. No és el cor que vols cor que desitges, perquè a temps a venir, si cal demanar quelcom als reis, per a tots és sentit d’austeriat i dosis de paciència, ens ajudaran a saber viure i conviure amb als nostres petits i joves. Això la societat de consum no ha estat el seu objectiu. No esperem que aquesta ens ho doni busquem-lo… Potser no serà tot més fàcil, però si més feliços.

Pere Pi Cabanes
Sant Hipòlit de Voltregà
Ajuntaments messells?
M’han fet gràcia les infantils manifestacions fetes a la redacció d’Osona Comarca, publicades el 18 de desembre, pàgina 13 (mal número), per part d’aquest dels Ajuntaments de Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà dient: Volem rescindir els contractes amb Telefònica quan jo, un simple jubilat, he resolt el problema en vuit dies, aplicant allò de que “muerto el perro se acabó la rabia”.
Després de la mala experiència de Movistar, que l’agost ja ens van deixar més de un mes sense cobertura als vilatans d’aquest dos pobles, al trobar-me amb el mateix problema el mes de novembre i dient que tardarien uns tres mesos en poder donar-hi una “posible” solució i tenint en compte que avui dia, malgrat canviar de companyia, pots conservar el mateix número de telèfon, em vaig adreçar a l’oficina de Vodafone a Manlleu i al dir-los el motiu del canvi, van ser honrats i hem van aconsellar que abans de fer res, comprovés si a Sant Hipòlit existia cobertura de la mateixa, com així ho vaig fer a través de la firma Tecnicaudio informàtica de Manlleu i en un termini de VUIT DIES, des del moment de fer la petició de baixa, amb la d’alta, que de tot es van cuidar ells, jo només vaig tenir de presentar el meu DNI i firmar l’imprés corresponent i no tant sols no m’ha costat ni cinc cèntims d’euro si no que a més, m’han regalat una carga gratis de 18 euros, més una altra de 6 euros, o sigui ja veieu si és fàcil prescindir d’aquesta colla d’impresentables, tal com deia en un anterior escrit meu… si Movistar pot prescindir totalment dels vilatans de Sant Hipòlit, nosaltres també podem prescindir d’ells, per què de mesells… res de res.

Llucià Pou Sabaté
Granada
El Nadal dels altres
El Nadal ens parla d’il·lusió, d’esperar que els somnis de la nostra vida es facin realitat. Aquests dies remouen dins nostre tantes coses… es ressuscita l’alegria si s’havia perdut, es fan més vius la generositat i l’amor, la joia de retrobar-nos nens, el llevar-nos màscares que la vida va enganxar als nostres rostres, oblidar la lluita i les travetes i l’art d’avançar a cops de colze i els riures hipòcrites, guarir ferides, esborrar amb el somriure els solcs que van deixar les amargors. Nadal és la festa religiosa més popular de l’any, descobreix un sentiment de nostàlgia que ens fa anhelar paradisos perduts, ens parla que el millor sempre està per arribar… Aquestes emocions, d’on surten, quan afloren?. No només de la publicitat i pel·lícules que aquests dies posen a la televisió; sorgeixen del nostre interior, on es remouen certes fibres en el més profund…, aquestes nits plenes d’estels ens parlen de pau en l’ànima, de viure més intensament l’afecte amb la família i amics, veïns… amb tot el món. Però quan el dolor apreta: es pot “obligar a ser feliç” a qui se li ha mort l’ésser estimat que era el motiu de la seva vida, al que està sumit en la malaltia o greus problemes familiars, econòmics i de treball, o sent un buit interior profund? És el dolor “dels altres”, els que no tenen una vida fàcil. ¿Què els porta el Nadal, a part dels records d’altres moments que eren feliços, en altres circumstàncies, amb les persones que ja no hi són? No és fàcil mostrar-los com són les llàgrimes de Jesús Nen, les que corren també per les galtes de les víctimes de l’opressió i la misèria… és en veritat la mirada de Jesús la que il·lumina tantes solituds, doncs Ell és un de nosaltres i amb la seva solidaritat dóna sentit a tots els nostres sentiments. Moltes vegades no podem fer altra cosa que acompanyar a aquestes persones, donar-los la mà perquè sentin la escalfor humana, resar amb elles o estar al seu costat en silenci…
Quan el temps no està ple de sentit l’espera és insuportable, i quan hi ha un amor l’espera és una mica màgic, omple d’alegria. Recordo una jove que anava amb el cap cobert per les conseqüències de la quimioteràpia, i encara que tenia el cos demacrat reflectia una bellesa i senyoriu interior, una pau que es transmetia als del seu voltant. Jesús és sobretot l’Amor encarnat, la prova que no estem sols i que hi ha un motiu per a esperar, per a tenir paciència quan res es veu clar: és moment de quedar-se quiet i esperar, deixar-se dur per aquests plans misteriosos que Déu té, amb la confiança que el temps posarà les coses al seu lloc, que de tot sorgirà un bé per camins inescrutables. I cal dur un diari interior de coses bones, dedicar-se a les persones que tenim sense deixar de recordar les que ens van deixar, però saber que la vida continua; confiar en el Emmanuel que és Déu present que fa servir allò dolent per expurgar-nos com les plantes, i preparar-nos un cel molt gran, i per a deixar-se fer cal aprendre de les abelles que saben estar en cada flor el temps necessari per a treure el néctar que donarà mel al seu temps.
Nadal és llum més forta que la foscor que regna en el món, és alliberament de les tenebres de l’egoisme, i ens ajuda a veure les coses amb un sentit de missió: dur aquest amor encarnat als altres, ser els braços de Déu per a l’alliberament de tanta esclavitud, guerres, deportacions forçades, prostitució infantil i altres esclavituds, violència de gènere… aberracions, milions de morts i tortures, violacions i mil vexacions. A Betlem, en un clima de pobresa -deia Benedicte XVI- “la contemplació del Nen Déu en el pessebre ens fa pensar en els nens pobres, en els que, concebuts, són rebutjats o, tot just nascuts, no tenen mitjans per a sobreviure. Descobrim els autèntics valors del Nadal, deixant de costat tot el que aombra el seu genuí significat. En aquests dies sants, els cristians no commemorem el sorgir d’un gran personatge, i menys encara el començament d’una nova estació. El Nadal recorda un fet fonamental: en la foscor de la nit de Betlem es va fer una gran llum”.

Enllaç
Pàgina 1 de 38 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11293187 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3622 segons
Total Entrades: 14187
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 12/02/2011 01:34 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 25
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 02/05/2012 01:57 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19