Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dimecres, 31 Desembre, 2008

D’ARE endavant, prou màfia del totxo

Sergi Oliva
Articulista

AqA la Generalitat se li ha anat l’olla amb l’ARE (Àrea Residencial Estrambòtica). És un despropòsit. D’ARE endavant, prou màfia del totxo. A Manlleu, diumenge al migdia, amb condicions metereològiques adverses, part de la població amb seny es va manifestar contra la política (fosca, molt fosca, rere la qual hi ha alguna mà negra) de creixement il·limitat al nostre poble i un seguit de poblacions més. 2.273 habitatges des de l’estació de tren fins Sant Jaume! Quina bestiesa! Quina bajanada! Pel cap baix són unes 6.000 persones més, població comparable a Roda de Ter (un 35% més d’habitants a Manlleu), mitjançant l’expoli i confiscació de terres naturals de la pagesia que seran requalificades per alimentar els llops afamats d’un sector, l’immobiliari, responsable de la nostra versió autòctona de la crisi global i que vol combatre aquesta crisi (vull dir beneficiar-se’n, tot i ser-ne els causants) amb més totxo. La Generalitat no ha de trepitjar el planejament urbanístic municipal amb una acceleració del creixement que demostra la seva incapacitat d’invertir amb decència en el sector de la construcció no urbanitzant exageradament sinó gestionant bé l’oferta dels pisos desocupats, en construcció o ja construïts. Una societat qualsevol és sostenible quan hi ha un equilibri i una inversió ajustada en tots els seus sectors econòmics. No anem enlloc amb una epidèmia d’urbanisme que no respecti els espais agraris. Cal un canvi de mentalitat econòmica. L’alcalde de Manlleu, Pere Prat, ha trigat una mica a reaccionar amb contundència contra l’ARE però a Manlleu s’ha generat una mobilització en contra d’aquest procés foll que l’ha menat a sumar-se activament contra el seu cumpliment, fins el punt d’amenaçar de dimitir del seu càrrec i tot el govern local d’ERC en bloc. No n’hi ha per menys. A Manlleu ha despertat la consciència col·lectiva del seny, tot havent-se format la comissió “Encara hi som a temps!”, on cal destacar l’activisme de diferents entitats: EL Casal Popular Boira Baixa, CUP Manlleu, Diables Serpents de Manlleu, Grup de Defensa del Ter, Grup municipal CIU-Manlleu, Grup municipal ERC-Manlleu, Grup municipal ICV-Manlleu, JARC, Pagesos de Manlleu i Unió de Pagesos. Diumenge es va penjar una llufa contra l’ARE a l’Ajuntament del nostre poble. Era el dia dels Sants Innocents, però l’ARE d’innocent i de sant no en té res. Si callem, seran els interessats que hi ha darrera de l’ARE els que ens penjaran la llufa a nosaltres eliminant el cada cop més denostat paisatge rural de Manlleu. Particulament no vull veure desaparèixer el Poquí. No n’ha de quedar cap rastre de l’ARE, i no ens autrarem fins que tinguem tota l’evidència de la seva desaparició. Creiem fermament que l’ARE atempta contra la dinàmica social manlleuenca, que ara per ara no necessita pas un nou barri. No millorarà pas la qualitat de vida dels nostres habitants i se’n derivarien tot un seguit de problemes de recursos i de cohesió social que no acceptem. Hem de dir NO; ARE NO! Ho rebutgem, no ho necessitem. La protesta de diumenge va tenir un nombre considerable de participants, prop de mig miler. No vull donar els noms de persones concretes que han aportat una part important del seu esforç en la mobilització ciutadana perquè crec que traïria l’esperit d’oposició a l’ARE, que és l’esperit majoritari de la població manlleuenca en conjunt. No podem callar. I no callarem. El futur que vulguem per Manlleu ja s’està escrivint en aquest present. La Generalitat de Catalunya s’ha de replantejar quina és la veritable manera efectiva de generar economia. Queda clar que la solució no és la pandèmia urbanitzadora. A Manlleu està despertant la voluntat col·lectiva de cap a on volem anar i cap a on no volem anar. A l’ARE no hi volem anar pas. Volem mantenir la nostra identitat de poblea.

Enllaç

Ferroviària ruïnosa

Ramon Torra
Articulista

La primera vegada que vaig sortir de Catalunya per fer cap a les comarques del país Valencià no vaig a ser capaç d’entendre com podia ser que en aquells anys seixanta que el turisme que baixava via sud i que creava unes immenses reguitzelles de vehicles per totes les vies de la costa especialment de Tarragona fins a Castelló no se’n cerqués una solució ferroviària adjacent que n’aclarís aquelles quilomètriques embussades que calia suportar just sortint del cap de la Diagonal barcelonina. Després de veure tants aldarulls de pas lent que s’havien de resistir acompanyats per els motors amb culates trencades per els escalfaments provocats per les cues, més tard es varen començar a construir els primers quilòmetres del que va ser l’autopista de Montgat amb direcció cap a Mataró i per l’altra banda amb un xic més d’endarreriment la que n’havia de ser la sortida per Esplugues amb direcció sud per Vilafranca. Allò va permetre, encara que fou des de l’inici de pagament, un desassossec per a tot el tràfic que anava i venia de nord enllà.
El que no s’ha pogut explicar mai ningú després de tants anys passats és, com s’ha pogut mantenir la línia ferroviària que podria ser i és encara avui si estès en condicions la més rendible de tot l’estat en una situació d’abandó amb característiques de tercer món i on en fan ben pocs dies fins hi tot hi ha descarrilat un comboi de mercaderies que en podia haver generat un gran xafastre amb pèrdua de vides humanes i que això es pot tornar repetir a qualsevol punt del seu trajecte per les deficiències que hi imperen!.
Si tinguéssim governants amb cinc dits de seny a la direcció d’aquesta mal denominada i amiseriada Renfe, ja en fan més de cinquanta anys que n’hauria de tenir via doble, és una vergonya que encara hi hagi trams que circulen tots els trens intercanviant-se per una via única, inclòs el tant gallardejat Euromet que va i ve des d’Alacant fins a Barcelona. No solament hauria de ser doble en tot el seu tram viari, sinó que ja se n’havia d’haver construït la primera via d’alta velocitat fins a la frontera la rendibilitat de la qual hauria donat profit per a subvencionar totes les altres que s’han creat en lloc de traçar cap a llocs ruïnosos com els que fa temps funcionen per l’únic plaer de satisfer les ambicions dels dos curts de gambals en política que les varen iniciar Felipe González i el seu “tenorio” Alfonso Guerra acompanyats del seguici de lladres que varen fecundar dintre les seves files per acabar alguns d’ells a l’hotel forrellat.
Ara acaben d’aparèixer unes iniciatives per aquesta línia que en demanen l’actualització i execució immediata d’un eix mediterrani que ja n’hauria de ser vell i gastat de tant servir amb aportació d’uns beneficis multimilionaris que se n’han perduts d’anys ençà. Ara surt tothom a cridar a favor d’un afer que és tant vell com els seus més adults habitants de les contrades que l’han hagut de resistir. Com poden ara els del Partit Popular que en porta força anys governant a la Generalitat valenciana exigir semblant execució després de malgastar-se els recursos amb bestieses dineràries d’execucions faraòniques per tota la seva demarcació, i no preocupar-se de la més important necessitat del seu país per el transport de tots els seus menesters via Europa si sabia que era la primera obra més urgent que li calia realitzar?.
Per altra banda, aquestes darreres setmana s’han sentit a blasmar a les mateixes corts valencianes les controvèrsies d’un Pspv (Psoe) on s’han negat a donar suport la iniciativa qualificant-la de sectària quan a ells és a qui primer els hauria de caure la cara de vergonya per no haver portat a cap les obres de millora i actualització just quan varen governar en un mateix moment, tant a Madrid com a València perquè foren ells els que en tingueren tots els atots per engegar un projecta que anés endavant?. Ah! i on ha estat tota una pila d’anys el Psc (Psoe) mirant-se el seu melic des de Barcelona d’aquesta mal aprofitada via de Tarragona avall?.
I finalment una altra amonestació que caldria fer és també que les patronals tant valenciana com catalana fins ara no se’l hagi encès el llum d’aquesta necessitat, havent passat tants anys d’abandonament i que n’hauria de portar un munt de decennis resolta?.
Caldrà veure si tot aquest enrenou que s’ha disparat ara i que ho ha fet en el pitjor moment perquè hem entrat en temps de crisi galopant, a veure com acaba tot aquesta sorollosa moguda de polítics i patronals interessats tots d’una vegada a resoldre’n l’afer. Que la llum sobtadament apareguda damunt d’ells, no s’apagui i que la línia acabi brillant amb una realització que ja mai havia d’haver arribat en la deixadesa que es troba fins avui.

Enllaç

Manifestació multitudinària contra l’ARE que es vol fer a Manlleu

Més de mig miler de persones van assistir a la concentració convocada per ‘Encara hi som a temps’

MANLLEU | Redacció.- Unes 500 persones es van concentrar aquest diumenge a Manlleu en contra del projecte de la Generalitat de crear una Àrea Residencial Estratègica (ARE) al municipi. La convocatòria l’havia fet la comissió ‘Encara hi som a temps’ formada per deu entitats que consideren que la construcció de 2.273 habitatges en una zona de nou desenvolupament urbanístic és un «disbarat».
Els opositors al projecte de l’ARE diuen que no pot ser que la Generalitat sigui qui marqui «per decret» i sense cap mena de procés participatiu el creixement i la urbanització dels municipis afectats. En el cas de Manlleu denuncien que es vol fer en un sòl qualificat com a rústic en la recent revisió del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM). Els promotors consideren que aquest fet «vulnera l’autonomia municipal» segons Xavier Crosas, portaveu de la comissió.

Enllaç

El ple de Torelló rebutja l’expedient de la Vitri

L’alcalde Miquel Franch, es vol reunir amb representants de l’empresa i demanar explicacions pels ajuts de la Generalitat

TORELLÓ | Redacció.- L’alcalde de Torelló, Miquel Franch, va anunciar en el ple celebrat aquest dilluns, que davant l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que s’ha presentat a la Vitri, que ha demanat una reunió amb el conseller executiu de l’empresa per fer arribar el seu rebuig a la mesura presa. També va anunciar que, pròximament es reunirà amb la Generalitat per reclamar que ha passat amb els fons públics que s’havien donat a la Vitri per traslladar-se parcialment a la planta d’Eslovàquia, però deixant la producció amb valor afegit a Torelló.
Franch va demanar suport als grups polítics del consistori, per tal de tirar endavant aquestes iniciatives. Tots els grups, tan de govern com de l’oposició, van manifestar el seu suport a l’alcalde.
Aquest expedient de regulació, deixarà unes 70 persones sense feina, el que representa tota la plantilla actual de l’empresa a Torelló.

Enllaç

Preacord de suspensió a Colomer Munmany

Els treballadors i l’empresa arriben a un preacord que comportarà un període d’atur de 90 dies per treballador en els propers cinc mesos

VIC | Redacció.- Els treballadors de l’empresa Colomer Munmany d’Acabats han arribat a un preacord amb l’empresa per tirar endavant un expedient de suspensió temporal de contractes, que podria portar una part dels treballadors a l’atur, un màxim de 90 dies d’un període de 5 mesos.
Climent Pujol, del sindicat CCOO d’Osona, explica que «és un bon preacord i segurament es posarà en marxa la segona setmana de gener. Ara hi ha vacances fins el dia 7 i després acabarem de decidir i signarem». Segons Pujol, «és un acord per esperar els mesos de març o abril en què es confia que hi hagi més demandes i augmenti la feina».

Enllaç
Pàgina 2 de 38 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957066 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2642 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 19
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 04:49 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19