Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 29 Gener, 2009

Societat o anacronisme

Ramon Torra
Articulista

Avui, tal com va el món, les ideologies polítiques estant en decadència, perquè totes han estat víctimes dels seus propis excessos, doncs el poder no és res més que remenar força i diner; això comporta ràpidament la corrupció o abús i sempre els primers que corren afiliar-se per tenir aquests afers a les seves mans són els personatges més cràpules a cada país, que acostumats anar sempre dalt del carro es canvien el jec amb vertiginosa velocitat. Una vegada situats són els que es cuiden de fer complir despietadament les consignes ideològiques que la seva formació, a la qual s’han ficat, dicta i exigeixen a tothom, i si cal amb les més severes amenaces repressores a la ciutadania.  És per això que els pobles estant farts i escarmentats de les ideologies de tota mena que s’han hagut de resistir i que quan algú parla d’elles ningú els dóna ni la més mínima credibilitat.
Durant els darrers cent anys hem vist dues grans guerres mundials per enfrontaments ideològics de mig món contra l’altre. N’hem vist de tots colors i sempre hem vist que tocava els rebre als mateixos i que són els de baix. Els de dalt que ens han governat, quan han perdut el seu lloc de privilegi per alguna guerra o expulsió, tots s’han escapat cap als seus florits exilis ben forrats amb els recursos que ens han robat o expoliat deixant com a realitat una reguitzell de morts que mai més ningú pot retornar a vida.
A Europa hem vist de tot, feixistes que assassinaven i robaven descaradament, uns altres que amb dogmes dels que es deien i es diuen socialistes i també marxistes, aquests darrers si els comptem les xifres en pèrdues humanes varen ser pitjors, de dictadors n’hem vist de tots els colors per tota la diàspora mundial i ara que sembla que hem començat a entrar en democràcia que diuen que és el menys dolent dels sistemes, també ens han aparegut les xacres dels mateixos aprofitats, abusant de tothom i afiliats a les formacions de les que coneixem com a partits polítics.
A nivell ibèric, ens han arribat partitocràcies denominades de dretes, esquerres i de centre. El de Dretes, quan l’aprofitat que hi ha pujat el carro roba, ho fa sempre que en té possibilitat, com que les quantitats robades per un sol individu són ben importants, ràpidament és detectat i conegut pel ciutadà. Si la situació d’influència d’aquest estafador és prou poderosa, més segur és que ni arribi al jutjat i si hi arriba es pressionarà fins evitar ser empresonat, tapant aquesta o qualsevol altra trapelleria que hagi fet, amb algun ben sonat acord multilateral, negociat entre tota la cort política d’un país. Quan els desfalcs són de l’ala dita d’Esquerra o Socialista, que d’aquesta a Europa n’hem vist també de totes dimensions, els robatoris poden ser totalment impossibles de detectar, perquè son tants mils a practicar-ne que el fet solament es detecta quan el país comença a empobrir-se sobtadament. Qui sap si el nostre empobriment que ens acaba de caure sobre el cap no ve d’algun d’aquests efectes?. Amb l’esquerra que ens ha governat aquest darrers anys, s’ha creat un sistema de llibertats tant descontrolades que qui no roba ha estat perquè no vol ser indecent, uns roben els ensers o menudeses del lloc que ocupen, altres roben els productes dels prestatges d’on hi ha taulell de venda, l’amplitud de descontrol imperant permet robar de mil maneres a l’Assegurança Social, hi ha qui va per al seu compte traficant amb tota mena d’il·legalitats burlant el fisc, tenim els que assalten a qualsevol indefens que n’atrapin i just acabats d’enxampar són posats lliures al carrer a continuar l’ofici únic que saben fer, també hi ha qui té la mà esguerrada cobrant suborns de tot arreu fent abús del poder que té confiat, d’aquests, són els que n’hi ha més i se’ls pot denominar com a lladres socials, generalment els trobem a tot arreu escampats per al mig d’on hi ha força i diner, són a les direcció de tots els esglaons de les empreses, n’estem farcits en tots els punts polítics i funcionarials de poder, a nivells escandalosos que tenen la mà trencada de tant doblegar-la indegudament, i també tenim els vagarosos que no en volen de pencar, vivint ben complaguts a costa del país d’invenció societària.
Els països riberencs mediterranis són els pitjors del nostre continent. Capitanejats per la veïna França, aquesta sempre ha estat la capdavantera que ha tingut els dirigents més fins per presentar els seus robatoris com un acte exemplar, resultant ser els més difícils per detectar, malgrat els seus gran vicis de corrupteles permanents.
Si d’aquesta desmesurada corrupció que en patim a tots els països, on en tenen esquerra la poguéssim multiplicar per els milions de ciutadans que en practiquen a petits o mitjans nivells, n’obtindríem una xifra esgarrifosament multimilionària que avui no hi ha ningú capaç de calcular i l’únic detall que ens la denúncia és la misèria general quan comença reflotar per un país, són les capes laborals més humils les primeres víctimes de pagar els plats trencats, però malgrat tot quan vénen eleccions corren a votar o elogiar aquests líders que els porten enganyats, el ciutadà honrat és l’únic màrtir que n’és de plànyer, puix els altres restants són uns vividors descarats que parlen sempre de llibertat i rampinen tot el que atrapen per engruixir el seu botí.
Finalment, els que encara queden mig salvats de les actuals files polítiques després de les moltes mancances que puguin tenir, són els que en diuen de Centre, d’una manera o de l’altra, com que estant acostumats a moure’s al mig d’extremismes rebent patacades i demagògies d’ambdues bandes en escreix, encara són els únics que han treballat en el seus quotidians afers sense dogmes despòtics que malgrat ser minoritàries encara de vegades han calçat millores que han afavorit al sofert ciutadà i per això són dels pocs que es poden presentar amb un xic de decència davant dels seus països. És a dir, tant els de Dretes com d’Esquerres estan acabant com uns impresentables per tot arreu on governen o han governat. Ben cert és, allò que sentim dir, que tots els extrems es toquen!.

Enllaç

Ampolla mig buida o mig plena

Oriol Guixà i Arderiu
President de la Delegació a Osona
de la Cambra de Comerç de Barcelona

És preocupant la tendència creixent que observem a la premsa del nostre país de fer-se ressò només de les notícies negatives. Si repassem les primeres pàgines dels diaris ens trobem, en general, amb una actitud pessimista a l’hora d’abordar la informació, que després no es tradueix en optimista quan les mateixes situacions dolentes es giren i es converteixen en bones.
En aquests moments de crisi de confiança, els titulars apocalíptics no ajuden a refer la situació, i amaguen altres aspectes positius que també són importants i que ens poden ajudar a veure la llum al final del túnel.
En aquest article voldria comentar alguns d’aquests aspectes:
El primer que vull destacar és la caiguda del preu del petroli i de les matèries primeres després del pic al qual van arribar l’estiu passat. Aquest fet, de moment, ha provocat una reducció dels costos d’aprovisionament de les empreses i un augment del poder adquisitiu de les famílies (s’ha tancat el 2008 amb una taxa d’inflació de l’1,4 %, la més baixa dels 10 últims anys). Si el preu del petroli sortia als principals titulars de la premsa el passat mes de juliol quan estava a 147 $, perquè no surt ara que se situa a una mitjana de 40,5 $? Perquè només es parla dels riscos d’una possible deflació i no es parla dels beneficis que de moment s’estan generant d’aquesta nova situació?
Es segon aspecte al qual em vull referir, és al fet que hem començat l’any 2009 amb un altre anunci del Banc Central Europeu de baixada dels tipus d’interès de mig punt, fins arribar al 2 %. Aquesta mesura donarà continuïtat i recorregut a les caigudes de l’euribor que en els últims mesos ha passat d’estar al 5,39% (juliol 2008) al 3,45% (desembre 2008). Aquest fet suposa una important reducció dels costos financers i hauria d’ajudar a re-incentivar l’activitat econòmica. Tot i que les entitats financeres han d’acabar de transferir aquestes baixades a les quotes a pagar, es tracta d’una molt bona notícia en un context en el qual les empreses i les famílies estan molt endeutades.
I finalment voldria destacar, que malgrat les dificultats per les que estem passant totes les empreses, individualment s’estan tirant endavant projectes i s’estan creant noves oportunitats. Però aquestes iniciatives emprenedores ocupen espais molt petits de les pàgines dels nostres diaris, dels telenotícies de les nostres cadenes televisives i dels informatius de les nostres ràdios. En cap cas se’n fa el ressò que es mereixen i que ajudaria a injectar una mica d’optimisme a la societat. Segurament el conjunt de fets negatius que estan passant és més gran que el dels positius, però les crisis també serveixen per posar les coses al seu lloc. Durant aquests períodes convulsos és important no deixar-se endur pel pànic perquè l’economia és cíclica i tornarà a créixer i expandir-se de nou. Podem veure l’ampolla mig buida o la podem veure mig plena, podem seure i lamentar-nos o treballar amb més energia i creativitat creant el futur.  La pitjor crisi és dóna quan es perd l’entusiasme, i entre tots hem de lluitar per no arribar a aquesta situació.

Enllaç

Divorci entre societat i polítics

Pere Pi Cabanes
Articulista

Vaig llegir, com cada setmana, l’interessa’n article de Miquel Roca i Junyent   “Más compromiso” publicat a La Vanguardia i posava el dit a la nafra recalcant l’abisme que hi ha entre “societat i política” cosa que a mi no m’estranya gens ni mica ja que TOTA la classe política de que gaudim actualment, sense cap excepció, s’ho ha guanyat a pols, el fet que no ens els prenguem amb seriositat ja que no ni ha ni un d’aprofitable, perquè tots plegats,  viuen dins de la seva torre d’ivori, despreocupant-se totalment dels problemes reals que afecten als ciutadans de a peu del país i en canvi tots ells estan encantats d’haver-se conegut. Només cal recordar com va acabar la “sequera” de l’any passat i que l’any vinent, com cada any, es trobaran amb el mateix problema com en temps d’en Franco que cada any era el de la “secular sequía habitual”,  en lloc de buscar una solució definitiva com podria ser per exemple l’aigua del “Roine”, que als del “tripartit” sembla que els parlin de dimonis, quan aleshores podríem donar aigua, fins i tot, als de les terres de l’Ebre que tant “solidaris” es van portar amb els altres catalans amb el possible petit transvasament. O l’invent dels 80 i actualment el dels 40, 50, 60, 70. I encara en Carod Rovira “y sus muchachos” pretenen l’independència de Catalunya. Si els d’Aragó com els de l’Ebre que són de la mateixa corda que el govern Central i el PSC, van amenaçar que ho portarien al Tribunal Constitucional el “petit transvasament” decretat, si fóssim independents segur que intentarien desviar l’Ebre cap a Bilbao, per allò que “diu que deien” alguns valencians, abans moros que catalans!
Fa un temps em vaig permetre escriure a tots els partits polítics amb representació parlamentària a Catalunya, donant-els-hi a conèixer els quatre problemes de la gent gran, que diuen, de boquilla, que “tant ens estimen i se’n preocupen”  i que al meu modest criteri haurien de defensar –l’estafa legal que són les pensions de viduïtat.  Anular l’IRPF a les pensions que en temps d’en Franco no es descontàven, que procedien de cotitzacions ingressades que ja havien tributat pel mateix concepte. Demanar al govern francès que indemnitzi als exiliats del 1939 i enrolats “voluntàriament” a les “Companyies Militaritzades Franceses de Miliciens Espagnols”, com varen fer, fa anys, Alemanya i el Japó. I retornar l’IRPF cobrat pel govern del PP sobre les indemnitzacions que va concedir la Generalitat l’any 2000 pel temps “internats” en camps de concentració o Batallons Disciplinaris Militars Franquistes de Treballadors, “cumpliendo las penas por el trabajo”, com havia fet l’any 1990 Felipe González en un cas similar i que el govern central, el novembre del 2007, ja ens va retornar el seu 66%, però el govern de la Generalitat es fa l’orni per retornar el seu 33% que va percebre el seu dia-. Sabeu quants em varen contestar… CAP NI UN. I encara voleu que en “fotem” cas de tota aquesta colla de galifardeus… no hem feu riure ja que a mi més aviat hem fan pena quan els veig per exemple a la televisió que són tant poca cosa, només cal veure’ls que fins i tot, per insultar-se al Congrés dels Diputats, ho han de llegir, com el sr. Tardà d’ERC, la sra. Nadal del PP., que no serveixen ni tant sols per improvisar els insults.
Degut a un escrit meu que va sortir publicat el 8 d’abril del 2008 I que portava per títol: PER QUÈ ENS SERVEIX LA GENERALITAT? DE MOMENT PER FOTRE’NS,  vaig estar convocat per CiU el dia 21 de maig del 2008 al Parlament de Catalunya i hem va atendre, molt amablement, el diputat Jordi Turull i Negre i va assegurar-me que ens volien ajudar. Poc temps després hem va telefonar dient que s’havia entrevistat amb el senyor Castells, Conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, i diu que va quedar sorprès, doncs no en sabia res d’aquest assumpte, la devolució del 33% del IRPF. O sigui que, a més a més, mentiders, ja que aquest percentatge prèviament feia temps que ja l’havia reclamat tant al President Montilla ,com a Joan Saura, a través de la “Mesa de Valoració” i per escrit em van dir que “ho passaven” a qui corresponia –o sigui al senyor Castells-. Aviat, d’això farà un any i el més calent encara està a l’aigüera.

Enllaç

Duran i Lleida visita Vic per pactar futurs ajuts per la ciutat

L’alcalde va aprofitar la trobada amb el líder d’Unió per agrair-li l’ajut amb la negociació del finançament dels 5 milions d’euros que Vic ha rebut del Govern

VIC | Redacció.- L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal i el president del Comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya i president del grup parlamentari de CiU al congrés del diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, es van reunir dimecres a Vic. En la trobada el líder d’Unió va aprofitar per visitar les instal·lacions de l’Escola Estel, l’empresa Llet Nostra i l’Ajuntament de la ciutat, on Duran i Lleida va fer la signatura de rigor al llibre d’honor.
Tal com es va dir en la roda de premsa posterior a la visita, l’alcalde de Vic havia convidat Duran i Lleida a visitar diferents empreses i institucions de la ciutat «per tal de poder apropar la realitat que ens envolta al polític català». També va aprofitar la visita per mantenir una reunió amb els líders dels diferents grups polítics a l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic (CiU, PSC i ERC) amb la intenció de tractar els principals temes que afecten el municipi.

Enllaç

El fort vent no provoca víctimes a Osona

Els bombers no van parar en tot el dia de fer sortides per retirar arbres, teules i planxes, però no hi va haver incidents greus

OSONA | Redacció.- Els bombers dels diferents parcs d’Osona van tenir dissabte passat un dia especialment complicat. Des de la matinada i fins ben entrada la tarda fortes ventades van comportar arbres arrencats i trencats, teules a punt de caure i planxes arrencades, tot i que afortunadament no hi va haver víctimes. Des del parc de Vic expliquen que «va ser un dia complicat. Vam haver de retirar molts arbres de carreteres, especialment dins de poblacions, i també hi va haver moltes sortides per teules a punt de caure, el cartell publicitari de la benzinera de Calldetenes, que es va arrencar. Van ser moltes coses, però no hi va haver ferits». Entre les diferents conseqüències del vent hi ha per exemple la caiguda de tres arbres al cementiri de Vic -a la foto, un dels arbres caiguts. Els arbres, de fet, van ser protagonistes. Per exemple, a primera hora un arbre va obligar a tallar unes dues hores la carretera C-17 a l’alçada de l’Ametlla, fet que va provocar algunes retencions i que va obligar a desviar el trànsit. De fet, les conseqüències de les ventades encara es deixaven sentir a principis de setmana, amb diferents actuacions per retirar teules i trossos de façana a punt de caure.

Enllaç
Pàgina 2 de 36 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957087 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3050 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 19
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 04:51 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19