Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 05 Febrer, 2009

Missió completa

David Conill
Crític

Valkiria
De Bryan Singer Amb Tom Cruise, Kenneth Branagh, Bill Nighy i Tom Wilkinson | EUA-Alemanya  | 2008  | INTRIGA  |

Déu n’hi do, amb amb els rumors i rumorets d’aquesta pel-
lícula! Que si era un producte fallit, que si tot el que toca Tom Cruise es converteix en “copro”, que si forma part d’una secta que menja placentes… Valkiria és una pel·lícula fenomenal, que proporciona gran divertiment, manté l’espectador en tensió, i a més, és capaç d’anar molt més enllà. Valkiria m’ha agradat especialment perquè és una pel·lícula seriosa, però no és pretenciosa. És un drama, però té acció. És realista, però segueix sent pur entreteniment. Aconsegueix la virtut, que sempre està en un punt entremig, en moltes i diferents variables i confirma al seu director com un tot terreny, senzill però sofisticat. En tot això té un mèrit excepcional Tom Cruise, a qui el temps posarà al seu lloc. Perquè ara està de moda posar a parir Cruise, sembla que l’home està de cap a caiguda, però segueix tenint un gust excel·lent per escollir els seus projectes, i encara més, quan més gran es fa, va a més i predomina en totes les seves pel·lícules una humanitat, que sense ell, careixerien. Essent Valkiria una pel·lícula molt més que notable en tots els seus aspectes, és la interpretació de Tom Cruise el que la fa memorable. Si tot el guió està orientat a explicar-nos la història d’una operació militar amb més dificultats que utilitzar un bidet ple de piranyes (amb innegables influències del gènere antinazi dels seixanta/setanta), el treball de Tom Cruise converteix la cinta en el relat existencial d’un fracàs vital. La història de Valkiria no és la d’un atemptat frustrat, és el relat del fracàs d’una vida. El que més em va cridar l’atenció és l’espectacular repertori d’actors que acompanyen a Cruise, no en falta ni un, inclòs Bill Nighy, al que ja es fa difícil veure com una altra cosa que no sigui fent de rocker de Love actually; Terence Stamp, aportant serenitat a tot plegat; Kenneth Branagh, impressionant sense més. Però també em va cridar l’atenció la pulcritud de la imatge, la llum que desprèn en tot moment, la poca intenció d’aconseguir uns sets impregnats de “realisme brut”, amb la clara intenció d’apropar-se a l’artificialitat formal de dècades passades i una planificació de la història molt viva, capaç de traslladar-se d’emplaçament de forma ràpida i efectiva. Recordaran la magnificament dosificada intervenció de cada personatge, doncs tot i ser molts, tots ells tenen el seu moment dins la trama, la seva personalitat i el seu desenvolupament. I per sobre de tot, Bryan Singer, que realitza un magnífic film carregat de clars homenatges al cine bèl·lic de tots els temps.

Enllaç
Pàgina 28 de 28 pàgines « Primer  <  26 27 28

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957100 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2518 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 19
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 04:53 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19