Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 27 Març, 2009

Jo també he estrenat l’eix Vic-Olot

Joan Turró
Director

Hi ha una colla d’espontanis -autoritzats i no- que ja hem circulat per l’eix Vic-Olot, tot i que fins el dia 3 d’abril a les quatre de la tarda no estarà obert a la lliure circulació. Un d’ells, lamentablement, va morir al voltant de les dues del migdia d’aquest dimarts. Josep Maria Jou, qui durant més de 13 anys va ser mossèn de Les Planes d’Hostoles, va accedir amb el seu vehicle -un Seat Ibiza- dins el túnel de la Codina (a l’alçada de Joanetes a la Garrotxa) i va xocar contra una màquina que hi havia aturada.  Dues hores més tard, sense tenir encara constància de la notícia, circulava amb un amic per la nova carretera amb els quatre llums d’intermitents engegats. Pel matí, em va explicar que ja hi havia circulat acompanyant alguns familiars i, tot i que no li he demanat, segur que hi ha passejat altres amistats. El dia abans, un altre amic m’explicava com un seu parent, d’edat avançada, va ser enxampat aquest diumenge pels vigilants, quan amb un company de tafanaria s’havien endinsat per la nova via amb la curiositat com a reclam i l’adrenalina com a combustible, segregada a partir del protagonisme d’una aventura prohibida, però no tant…
Escalfeu motors. És un viatge impressionant, d’anada els ulls al rellotge per comprovar que amb deu minuts arribem de l’entrada de Torelló a la de les Preses. Entremig haurem tingut just la noció de travessar un túnel interminable, gens claustrofòbic, i que al mig del recorregut ens indica el traspàs de comarca. La tornada és una altre història, perquè ja tens temps d’assaborir el paisatge i , si la meva memòria peix no m’enganya, l’impacte visual és superior al de l’Eix Transversal. L’entrada a Osona i el redescobriment de la Plana de Vic és fantàstic.
Assumits aquests primers impactes, ressolen un munt de preguntes sobre l’amplada de la via, les solucions que s’han articulat per evitar el probable col·lapse viari, els càlculs a diners malbaratats, l’impacte econòmic sobre el nostre territori, quan temps llançarem pel fet que la variant d’Olot no està ni dibuixada o ... 
Hi ha una frase, expliquen d’origen anglès, que diu ‘la curiositat va matar el gat’, en aquest cas al pobre mossèn… Al cel sia.

Enllaç

L’afició es bolca amb els jugadors del Patí Vic

27 març 2009

El Roncato Patí Vic s’ha proclamat campió de la Copa del Rei i ha aconseguit un títol que feia deu anys que no arribava a les seves vitrines. Aquest títol és especialment important, perquè significa la majoria d’edat d’un equip que, com mai, pot aspirar a aconseguir tots els títols que disputarà aquesta temporada. La qualitat dels jugadors és tant evident que l’afició, unes setmanes enrera, es va atrevir a escridassar l’equip amb la voluntat d’ajudar-els a que creguessin en la seva capacitat de derrotar a qualsevol equip, també el Barça. L’afició tenia clar que el seu enemic, el rival a batre, és el Barça, però en una situació d’igual a igual. Aquesta victòria ha estat especialment treballada perquè s’ha derrotat a l’anterior campió, a l’equip amfitrió i al favorit de la majoria. Però ha obert els ulls a molts aficionats de l’hoquei en general que, des de diumenge, tenen clar que el Roncato Vic és un dels favorits per guanyar la propera edició de la Copa d’Europa que es disputa a terres italianes. L’afició els hi va reclamar dilluns quan els jugadors van sortir a la balconada de l’Ajuntament i, per primera vegada, els jugadors van cridar, convençuts, la seva voluntat de tornar altra cop a la plaça Major per celebrar el màxim títol continental, la Copa d’Europa.

Enllaç

Universitat amb futur

27 març 2009

La Universitat de Vic signarà en els propers dies el contracte programa amb la Generalitat que garantirà uns ingressos de més de 40 milions d’euros per als propers quatre anys. La xifra duplica la quantitat que s’havia pactat pels anteriors cinc anys, però no acaba de complir les expectatives de la UVic. Tothom és conscient que es signarà un bon contracte i que si es resol el finançament de la Generalitat, això facilitarà que la revisió pactada pel 2010 podria assumir un increment de la dotació del contracte. La majoria d’aquests recursos es destinen a les activitats ordinàries, però també es contempla -i això és novetat- una dotació de més d’un milió d’euros anuals a la renovació d’equipaments. Aquesta notícia ha coincidit amb la presentació del grau de Mecatrònica, únic en tot l’estat espanyol, i que representa aquesta comunió entre empresa, universitat i territori que és bàsica per garantir un futur de la UVic, fonamentat amb la capacitat de liderar algunes facetes del coneixement.

Enllaç

Línies vermelles d’ERC a Vic?

Regidor-portaveu d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Vic

No és que m’interessi criticar especialment l’estratègia política d’ERC a Vic, és més la respecto, perquè entenc que és un partit “amic” que ha representat, i representa, una tradició política molt arrelada a Catalunya i a la nostra ciutat. Ara bé, em dol que s’escenifiquin actituds que no corresponen a la realitat, que es pretengui fer veure el que no és, que es jugui a la confusió, que es pretengui jugar la partida amb tots els jugadors. Això si que ho censuro. Potser que intentem, entre tots, fer una mica de pedagogia política i fer avinent a la gent que el nostre discurs és un, i no dos ni tres depenent del que convingui en cada moment. Si el grup municipal d’ERC fa un acte públic per a fer saber que ha traçat unes línies vermelles més enllà de les quals no acceptarà continuar al govern de la ciutat, s’obliga a actuar en conseqüència. Vés per on, a la primera oportunitat que es presenta per a palesar aquesta voluntat es fa enrere i s’abona al seguidisme vers CiU i PSC (per cert, a Vic aquest partit ha renunciat a defensar res que s’assembli a les propostes d’esquerra). Això és el que va passar a la darrera Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Vic quan el nostre grup va presentar una moció a favor d’una nova llei de l’avortament. L’alcalde, fent ús d’un més que dubtós, des del punt de vista jurídic, privilegi institucional va negar-se a incloure-la a l’ordre del dia del ple municipal del dia 1 d’abril. Amb el suport del portaveu del PSC i també... de la regidora de dones i salut,  portaveu alhora d’ERC. És a dir que ERC es nega a que sigui discutida, ni tan sols discutida, una moció a favor d’una nova llei d’avortament, que respecti la lliure voluntat de les dones i desjudicialitzi les actuacions dels professionals de la salut. Insisteixo, ERC es negà a que aquesta moció fos inclosa a l’ordre del dia. És per això que jo em pregunto: on són les línies vermelles d’ERC de Vic? Al final, com acostuma a passar, ens vam quedar sols, amb la portaveu de la CUP, defensant la llibertat d’expressió i de proposta de l’oposició.

Enllaç

Rumorologia

Sergi Oliva
Articulista

Si sou dels que no creieu en fantasmes, ovnis, bruixes i d’altres llegendes urbanes que ha inventat la molt fantasiosa ment humana, us recomano la lectura de Why People Believe Weird Things (Per què hom creu en coses estranyes) de Michael Shermer. I si sou dels que creieu en aquesta mena de coses, la lectura d’aquest llibre no és tan sols recomanable sinó imprescindible. És un assaig que, a banda d’exposar raonablement la distinció entre el que és ciència i pseudociència, estimula el bon senderi de tothom; convida a mantenir una actitud escèptica davant de qualsevol superstició que, sense cap més prova empírica que el testimoni subjectiu del supersticiós, es presenta a si mateixa com un fet real inqüestionable. La posició de l’escepticisme no és un mostra de cinisme, sinó una sana actitud de prudència crítica envers els actes de fe irracionals sobre tot allò indemostrable i gota objectiu argumentat com a vertader amb l’únic suport d’hàbils arguments retòrics que no es corresponen amb la realitat. Les supersticions es defensen amb tècniques del llenguatge que són invalidades pels mecanismes del món real i empíric. En alguns casos els supersticiosos juguen al joc de participar en l’era de la ciència i la tecnologia i presenten suposades proves per demostrar les seves creences, però sort en tenim del mètode científic que amb el temps i una anàlisi rigorosa tard o d’hora les desmunta. De tota manera, el que més m’ha cridat l’atenció del llibre esmentat no és només la postura neutra de l’escepticisme i la defensa de la veritat científica, sinó l’estudi que fa Shermer de la rumorologia, de com es propaguen els rumors, sovint falsos, i de la investigació de com tenen èxit aquests rumors en l’imaginari col·lectiu.
Abans de llegir Shermer ja m’adonava de la gran capacitat que té qualsevol comunitat humana tant d’estendre la realitat com la ficció perillosament barrejades. I escullo aquests dos termes que jutjo no morals per no posar-hi en el seu lloc perillosament barrejades la veritat i la mentida, termes més contundents però menys diplomàtics. Els rumors tenen facilitat per estendre’s com una epidèmia, i Shermer els estudia i ve a dir que no s’expandeixen com un fet espontani i natural dins dels col·lectius humans. Suggereix que neixen amb una intencionalitat de particulars o col·lectius d’un sistema tancat en el qual hi ha una ascensió del rumor en l’imaginari de la gent i el rumor no es dissol fins que el boca orella ha obtingut el seu objectiu d’escàndol i escarni públic o queda desmentit pel mètode científic (de vegades massa tard, quan ja s’ha fet un mal irreversible a algú i els causants del rumor que han tirat la pedra amaguen la mà). I quin és l’objectiu del rumor generat? Cremar una bruixa herètica de l’Edat Mitjana perquè tenia coneixements medicinals que anaven més enllà de les pregàries no amagava la por al fet d’ésser qüestionada l’autoritat espiritual de l’època? Convèncer que existeix la vida extraterrestre intel·ligent (cosa que no nego) i que aquesta ha contactat amb els humans (cosa que no crec) no implica uns beneficis de màrqueting i un consum molt rentable econòmicament pel misteri i la curiositat que desperta aquest rumor en els consumidors i que, per tant, es pot explotar amb productes culturals de tota mena, merchandising, etc.? O dir que tal o qual polític o persona de certa ideologia (potser que simplement no combrega amb els nostres ideals) se’n va al llit amb no sé qui fent el salt a no sé qui altre, i afavoreix vés a saber quines minories socials; amb això no es busca desacreditar aquesta persona o entitat públicament perquè desitgem fer-nos amb el seu poder o senzillament perquè li tenim tírria?
Els rumors també poden formar part d’un sistema obert. Seria el cas de l’opinió pública a través dels mitjans de comunicació. Són eines de gran influència. I hi ha rumors que mouen part de l’economia mundial: la Borsa. Es pot fer córrer la brama a nivell global i a nivell local. Quanta informació internacional es basa en dades parcials per crear una opinió pública determinada? Quants rumors no us arriben constantment sobre veïns del barri, d’aquest o d’aquell altre? I què és tota la premsa del cor? No són autèntics tractats de rumorologia? Els rumors poden bé ser fruits de la por, l’odi i el desig de poder, o també un divertimento per augmentar la fama d’algú. O un bon recurs publicitari per promocionar certes marques empresarials. Quan s’encén el foc del rum-rum és difícil d’apaivagar. Compte amb els piròmans que fan córrer la veu d’això o d’allò altre! Necessitem bombers d’escepticisme intel·ligent, sa i objectiu per combatre’ls.

Enllaç
Pàgina 2 de 25 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957135 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2795 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 16
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 04:57 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19