Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 24 Setembre, 2009

El Mercat de Música Viva baixa el teló amb bona nota

El Mercat de Música Viva de Vic va tancar diumenge amb un notable increment de participants i amb gran satisfacció dels professionals. Les actuacions de Lax’n’Busto, a la plaça Major, i de Nour& Speed Caravan & Rabah Donquishoot, van ser dels que més assistència van aplegar. També, paper destacat per les presentacions de Marc Parrot, Roger Mas o Quimi Portet, que pràcticament van esgotar totes les localitats.

La Vella Dixieland va tancar diumenge a la plaça Major, amb la pluja com a protagonista a la part final del concert, una nova edició del Mercat de Música Viva de Vic (MV). L’èxit de públic i l’entusiasme dels professionals ha estat una de les notes destacades d’aquesta edició, en que el mercat ha agafat una important embranzida.
Després de quatre dies d’intensa activitat i amb una programació plegada d’estrenes i presentacions de disc, el Mercat encara el futur amb nous reptes i la clara complicitat dels agents del sector. Un futur que passa per consolidar la major presència internacional i de les comunitats autònomes (de grups i programadors), entitats i associacions professionals i per seguir treballant en la línia de desenvolupar treballs de col.laboració i coproducció amb altres fires, festivals i organismes d’aquí i de fora.
Els més de 70 estands del Pavelló Firal i l’intercanvi amb els visitants van permetre presentar l’oferta d’unes 400 empreses i la bona dinàmica de les activitats paral·leles i professionals va generar negoci i perspectives de futur entre el sector, que surt del Mercat d’enguany amb il·lusió i projectes. Es preveu que l’afluència de públic haurà estat sensiblement superior a la de les darreres edicions -sobre els 100.000 espectadors- i cal destacar el fet que tots els concerts van despertat l’interès de la gent, que es va repartir en els 12 espais del Mercat, gràcies a un programa equilibrat i que va permetre reconèixer millor els diferents escenaris pel format i contingut que s’hi presentava.

NOVES PROPOSTES
Les noves propostes de Marc Parrot, Roger Mas, Miquel Gil i també Quimi Portet van exhaurir gairebé totes les entrades a la venda, i les actuacions a la plaça Major i Sucre van congregar més públic de l’habitual. També la programació familiar al Centre Cívic Remei va superar la referència d’anys anteriors, amb un cartell més ambiciós i ampli. Un capítol a part es mereix la climatologia, que tot i l’amenaça gairebé contínua, va permetre que es portessin a terme totes les actuacions.
El Mercat de Música Viva de Vic va permetre acollir prop de 90 concerts repartits per 12 escenaris, dels quals més de 20 eren estrenes de disc o repertori. El carrer també va acollir les actuacions de gairebé 25 grups, a banda de les actuacions espontànies que cada any augmenten en el context del Mercat, més enllà del programa off.
Al Pavelló Firal, 25 grups van presentar a l’espai de showcases els seus nous treballs als professionals acreditats. Les habituals jornades professionals van conjugar amb bona dinàmica i assistència les trobades associatives -de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, la xarxa de teatres i auditoris de l’Estat, de les associacions professionals ARC, ACCES, Associació de Festivals, etc), amb les presentacions temàtiques i de les comunitats i les sessions formatives o de treball.

INVICTRO, CONSOLIDAT
La proposta d’InVICtro ha estat una de les triomfadores. De fet, és la més destacable en termes de progressió. La concentració de l’InVICtro en dos escenaris propers, i clarament diferenciats en el format i tipus de proposta, va facilitar un reconeixement més clar de l’escena off independent, tant per part del públic com pels programadors. Les possibilitats que el Mercat ofereix a aquests grups en termes de projecció i promoció els permeten assolir consciència del seu procés de professionalització, en un moment en què la nova indústria tendeix a treballar en base a d’altres paràmetres.

EL CONSELLER, AL MERCAT
El Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, va visitar dissabte el Pavelló Firal i reconeixia la necessitat d’un pavelló de negoci basat en la trobada presencial dels professionals a través dels estands com a model vàlid i vigent justament en un moment en què el sector més ho necessita. «Al Mercat es tanquen o s’endeguen alguns negocis. Justament pel fet que durant l’any els diferents agents del sector es relacionen en la distància, la proximitat que proporciona el Mercat és encara més necessària», afirmava.
En el segon any del Contracte-Programa que vincula a les administracions amb l’actual model de gestió, la present edició del Mercat de Vic és un pas decisiu que apunta a la consolidació dels objectius estratègics fixats: una major internacionalització –en termes d’importació i exportació de la música-; el treball en xarxa i col·laboració amb altres festivals i fires per fer que noves produccions impulsades pel Mercat tinguin vida i puguin girar per arreu; i el rellançament de la indústria en el nou context de mercat. A tot això, l’aportació de l’Ajuntament de cara a l’edició 2010, amb el nou Auditori de Vic -una sala de 800 localitats i dues sales més- ha de permetre fer un dibuix nou del Mercat i acollir propostes de gran format i projecció en les millors condicions tècniques i d’exhibició.
El president de l’ImpeVic, Josep Burgaya, admet que «estem molt satisfets del desenvolupament del Mercat de Música Viva d’enguany i es comencen a veure els resultats de la bona entesa entre les administracions».
Per la seva part, el director artístic del MV, Lluís Puig, reconeix que «l’escena catalana presenta bona salut, hi ha quantitat i qualitat. I el Mercat treballa conjuntament amb InVICtro, Sona 9 o Diversons per complementar l’oferta i aportar les màximes possibilitats al llançament d’un grup», afegint que «l’esperit de coproducció i de generar xarxes com a eix de treball s’ha entès molt bé i ja tenim propostes internacionals interessants per la propera edició. Nour & Speed Caravan & Rabah Donquishoot és un exemple d’èxit de la present edició».

Enllaç

Quatre dies intensos amb música de tots els estils

La cita del Mercat de Música Viva de Vic va oferir un ventall de possibilitats ampli per a satisfer tots els gustos musicals. A més, l’oferta es complementava també en els 12 escenaris repartits arreu de la capital d’Osona, des dels més petits i selectes fins a la plaça Major, que un any més va ser el referent. De fet, el concert dels Lax’N’Busto i l’espectacular sorpresa que van representar The Pepper Pots i Mazoni, capaços d’omplir de gom a gom la plaça Major, van ser només la punta de llança del Mercat. The Pepper Pots, més conegudes fora de Catalunya que a casa, van aconseguir fins i tot que el públic ballés. Fins i tot moltes de les veus apuntaven que potser és el grup que més els va sorprendre i agradar dels noranta que van desfilar per Vic al llarg dels quatre dies.
Tampoc poden faltar clàssics de sempre que continuen arrossegant el públic, com el músic osonenc Quimi Portet, que jugava a casa i que va omplir el Vigatà en la presentació de ‘Viatge a Montserrat’. Marc Parrot o Roger Mas, o l’incombustible Jabier Muguruza, també van tenir un paper destacat en aquesta edició del mercat.
A part del programa oficial, l’escenari Diversons instal·lat a la plaça de la Catedral, portat al mercat per l’obra social “la Caixa” també va sorprendre amb la qualitat de la música de paísos com Algèria, el Marroc o l’Argentina, entre d’altres. I com no, l’aposta segura de InVictro, que any rere any empenyen amb més força dins la programació del mercat.

Enllaç

Raül López, un altre or

La selecció estatal de bàsquet va aconseguir diumenge a Polònia el copa de campiona d’Europa, un títol que no tenia en el seu palmarès. Entre els protagonistes d’aquests èxits de la selecció estatal hi ha un vigatà, Raül López, que ja s’ha convertit en un clàssic. Amb aquesta medalla, ja en porta sis en onze anys a la selecció, tres d’elles d’or, dues en mundials i una en un europeu. Raül López ha afrontat aquest campionat conscient del seu rol a l’equip. En un conjunt ple d’estrelles, López ha fet el que molts pocs estan capacitats per assumir, catalitzar l’esforç d’un grup d’estrelles sota la batuta d’una companyonia que ha deixat de banda lideratges i protagonismes. Només així s’explica que un equip derrotat en les primeres jornades hagi acabat passejant-se davant dels rivals. Ha acceptat el seu paper i l’ha complert a la perfecció. Discret, callat com sempre, és un dels pesos pesants de l’equip, un jugador que sempre suma i que sense el llast de les greus lesions que han marcat una trajectòria brillant, no hauria tingut sostre. Ara, afronta una nova i il·lusionant etapa. L’espera el Kimkhi a la freda Rússia, on tindrà oportunitat de continuar creixent i d’aportar la seva experiència i vàlua en un equip que vol estar entre els grans.

Enllaç

La millora del bus urbà de Vic, un benefici per a Osona

L’Ajuntament de Vic ha fet balanç del primer any de funcionament de les noves línies de transport urbà. El nou conveni amb Sagalés ha comportat l’ampliació de les tres existents, amb la incorporació de les línies de Calldetenes i Gurb. S’ha passat de 160 mil quilòmetres l’any als 450 mil que es fan actualment. Pel que fa al cost, aquestes cinc línies comporten una despesa de 650 mil euros, dels quals l’Ajuntament de Vic es fa càrrec d’uns 580 mil. La resta els aporten Gurb i Calldetenes. Un altre projecte que el consistori vigatà ja ha presentat a la Generalitat és el de fer arribar el bus urbà als polígons de Vic, Manlleu i Roda de Ter. Aquest esforç que està fent la ciutat de Vic, però, queda sempre fora dels ajuts que es des de l’Administració catalana es destinen al transport urbà, perquè només primen els municipis de la corona metropolitana. Des de l’Ajuntament tenen clar que cal fer escoltar aquesta voluntat de la capital osonenca que recupera algunes velles reivindicacions del plantejament de comarca-ciutat que ha d’oferir serveis compartits als municipis veïns. La Generalitat mai ha compensat el greuge que suposa viure a comarques quan es fa referència al transport. Les inversions en millores de transport públic s’han quedat sempre a l’àrea metropolitana i els catalans de terres interiors sempre han estat obviats. Les pèssimes comunicacions interiors que han estat forçades al buscar rendibilitat en uns serveis que són bàsics, han comportat que els petits municipis estiguin aïllats del servei públic i les necessitats mínimes han passat a dependre de familiars i amics o de la bona voluntat veïnal. Per primera vegada, hi ha la voluntat manifesta d’ampliar el servei de transport públic a la comarca, però això no s’hauria de finiquitar només amb els municipis propers a Vic, perquè aquesta és una necessitat vital de molts municipis. 

Enllaç

En deuen tenir poca de feina o problemes…

Pere Pi Cabanes
Sant Hipòlit de Voltregà
http://www.perepicabanes.blogspot.com

Sembla mentida que amb els que ens està caient actualment a Catalunya, com la crisis econòmica, que de moment, encara no se li veu el final, el paro, tres quarts del mateix,  el possible terrorisme tant d’ETA com dels de Al Qaeda, la prostitució al carrer o a la carretera, la Llei de Successions… etc, etc, però ja diuen que “quan un no sap que fer… el gat pentina”, que ara com a problema estrella que tenim entre tants de quotidians, resulta que és el “Referèndum” que es vol inaugurar a Arenys de Munt -i que ja hi ha moltes altres poblacions que també ens han “amenaçat” que també s’hi volen apuntar i volen fer el seu-  poble que pràcticament el que el va fer més conegut, fins ara, va ser Salvador Espriu i el més llastimós del cas és que tota aquesta parafernàlia, no servirà per res, a banda les fortes despeses, que serà una manera com una altre de llençar els diners que tot això comportarà i dic que no servirà per res, perquè la Constitució Espanyola, aprovada per les Corts el 31 d’octubre de 1978 i ratificada per Referèndum Nacional el 6 de desembre del mateix any –amb vots a favor 87,87%, en contra 7,84%, en blanc 3,54% i nuls 0,75 %-  en el seu article 2 diu: La constitució es fonamenta en la INDISSOLUBLE UNITAT DE LA NACIÓ ESPANYOLA, PÀTRIA COMUNA I INDIVISIBLE DE TOTS ELS ESPANYOLS I RECONEIX I GARANTEIX EL DRET A L’AUTONOMIA DE LES NACIONALITATS I REGIONS QUE LA INTEGREN I LA SOLIDARITAT ENTRE TOTES ELLES.  I per acabar d’arrodonir, l’article 8-1 diu el que és més “fotut”: Les Forces Armades, constituïdes per l’exèrcit de Terra, l’Armada i l’exèrcit de l’Aire, tenen com a missió, garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensant-ne la INTEGRITAT TERRITORIAL I L’ORDENAMENT CONSTITUCIONAL. O sigui que ja en podeu anar fent de “referèndums” que tots seran com un “brindis al sol”, perquè “legalment”, podríem, si arribés el cas, ser envaïts. Recordeu el “Companyasso” del 6 d’octubre del 1934 de tant trista memòria i que per la qual cosa, tot el govern de la Generalitat en pes, va anar a parar a la presó i sort de les eleccions del 1935 que el nou govern els va amnistià. Si no em falla la memòria, estaven condemnats a 30 anys. A més, a Espanya o sigui també a Catalunya, cada quatre anys -i des de el 1978 fins les ultimes eleccions del 2008 mireu si n’han passat de períodes de quatre anys- que tenim tres eleccions i quins millors “referèndums” que les mateixes, les Nacionals, les Autonòmiques i les Municipals i reviseu els resultats i comprovareu que els partits polítics que porten com a cavall de batalla d’independentisme, quins han estat els seus resultats. A Catalunya només té representació parlamentària ERC i ja veieu quina -i menys serà, ara que els hi ha sortit el “gra” d’en Carretero amb el seu “Reagrupament” suposo serà allò de ‘éramos pocos y parió la abuela’.  Al Congrés dels Diputats, quatre i el caporal i a casa nostre, els seus diputats només han servit perquè els catalans “gaudim” de un govern tripartit dels que la majoria, i només cal veure els escrits que surten publicats fa tant de temps i periòdicament a la premsa catalana, n’estem fins el “gorro” amb les seves lleis tant arbitràries com són la Llei de Successions, les fantasmagòriques ambaixades del senyor Carod Rovira, al que vaig demostrar-li personalment que no servien per res, etc, etc.
Si per una casualitat -Déu no ho vulgui- algun dia Catalunya fos independent, els pensionistes cobraríem més pensió? –recordeu que a Letònia, que fa poc que ho van aconseguir, el govern independent va informar que,  l’agost passat,  ja no tenien diners per pagar-les i coneixent el ‘panyo’ dels actuals tripartits governants catalans, què passaria?. Els treballadors cobrarien millors sous?.  Perdoni’m que ho dubti.
Perquè no em prengueu pel que no soc, us desitjo bona i pacífica Diada i Referèndum, però anem tots els catalans per feina positiva i deixem de somniar truites o fer volar coloms.

Enllaç
Pàgina 2 de 43 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957296 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2978 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 05:13 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19