Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 26 Novembre, 2009

Osona Decideix es presenta a Madrid

Aquest dimecres Osona Decideix va presentar la campanya a la premsa espanyola i internacional a Madrid. Els encarregats de fer-ho van ser el director executiu Alfons López Tena i l’escriptora i periodista argentina, establerta a Catalunya, Patrícia Gabancho. López Tena va detallar el procediment electoral organitzat pel cos electoral que dirigeix i va recordar que el protocol preveu el vot per a majors de 16 anys i que no hi hauria discriminació per nacionalitat. El jurista va acabar la seva intervenció parlant del caràcter no vinculant de la consulta, recordant que ni el referèndum de l’OTAN, ni el de la Constitució Europea, ho havien estat. Poques hores abans, l’alcalde de Sant Pere de Torelló i delegat del govern a la Catalunya Central, Jordi Fàbrega, va signar un decret d’alcaldia posant a disposició de la comissió organitzadora del referèndum a la seva població, així com d’altres entitats o partits polítics, qualsevol equipament i instal·lació de titularitat municipal per a la realització de qualsevol tipus d’activitat relacionada amb la consulta popular. L’alcalde no té por de les conseqüències que pot portar el decret d’alcaldia, ni per part del govern de la Generalitat ni de la delegació del govern central a Catalunya, ja que per a Fàbrega, no es poden deixar els principis de banda i en moments com aquests s’ha de ser valent. Tot el procés de la campanya a Osona està agafant unes dimensions espectaculars per a tothom, menys per la majoria dels mitjans catalans. Especialment trist i deplorable és el paper que està jugant TV3. Només el seguiment de directrius polítiques permet entendre que les notícies del migdia dediquessin poc menys de mig minut a aquestes informacions.

Enllaç

L’Hospital, una víctima?

El passat cap de setmana es va consumar el robatori de dos aparells mèdics a l’Hospital General de Vic i també un altre a la Clínica de Vic. Els fets es van descobrir dilluns al matí, quan el responsable de la sala d’endoscòpies digestives de l’Hospital General de Vic es va adonar que havien desaparegut dos aparells mèdics essencials a l’hora de realitzar exploracions internes als pacients: el colonoscop i el gastroscop. Aquesta maquinària mèdica està valorada en uns 60.000 euros. Els furts han posat en evidència les escasses mesures de seguretat en ambdós edificis, l’Hospital General de Vic només disposa d’un guàrdia de seguretat en horari nocturn. Recuperar els aparells sembla un impossible, perquè tot apunta que ja són més enllà de les nostres fronteres en alguna consulta mèdica de l’est d’Europa. Des de l’HGV no s’ha justificat, però sí s’ha explicat que és el primer robatori d’aquest tipus que pateixen. Què cal fer? És evident que cal reforçar les mesures de seguretat, però s’ha de valorar dins la justa mesura de la greu situació de crisi que pateix la nostra societat. No ens podem imaginar que millorar la seguretat vagi en detriment d’altres serveis hospitalaris. És més, els responsables del Consorci ho negaran amb rotunditat i els hem de creure, però algú ens ha d’explicar qui o què assumeix aquest cost.

Enllaç

Franco ens va deixar una bona herència

Pere Pi Cabanes
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquests dies que sembla que hi ploguin les malifetes d’alguns polítics de València, de Madrid, de Santa Coloma de Gramanet, de… . em permetré donar-vos a conèixer de que això es veu que ens ve ja dels cromosomes dels nostres avant passats de quan la dictadura franquista, que també es “cohecheaba”a l’engròs.
Si fem una mica d’història, podrem comprovarr que aquest verb a spanya ja es conjugava fa molts anys, i per descomptat que això no es va iventar amb la vinguda de la democràcia com més d’un ens vol encolomar actualment, com si fos un virus que hagi vingut amb la mateixa.
Era a començaments de la dècada dels anys cinquanta, època dels cèlebres cupos, i era normal la dita que “el que teniaun cupo tenina un tresor”. Les companyies de productes químics que fabricaven el sulfat de coure havien de preparar els cupos que s’havien d’entregar oficialment a les Hermandades Sindicales de Labradores i Ganaderos per tal que els pagesos, com cada any, poguessin sulfatar les seves vinyes. Però... ves quina casualitat, cap disposava de la matèria primera que era el coure blitzer, i era el moment d’aconseguir una missió impossible… El cupo”
Anem per feina. Com es va rescoldre i aconseguir: la cros de Barcelona, 500.000 pessetes, Industrias QQuímicas de Zaragoza, 250.000, V. Ros de Martorell, 150.000 i indústris Químiques del Vallès, de Mollet, 100.000. O sia que a cadascuna, i d’acord amb la seva categoria industrial i la quantitat de quilos de coure concedits, havia d’aportar voluntàriament entre els quatre la mordida d’un milió de pessetes que en aquell temps no era moco de pavo, un director de banc de la Categuria D, que eren la majoria, cobrava 1.200 pessetes mensuals, i els auxiliars que també eren la major part d’empleats de banca, 350 que s’havia d’entregar a la persona del Ministerio de Indústria franquista, que va aconseguir la firma del cupo. Això sí com que tots erem persones de confiança, es va pagar un cop retirat el cupo per part de les quatre empreses.
En aquell temps, els que ja enen algun anyet reocrdaràn que era dfiícil aconsguir el fil de coure pr instal·lacions elèctriques, i normalment s’havia de comprar d’estraperlo. On va anar a parar el cupo de coure blitzer, que van carregar en cammions directament a les mines de Rio Tinto de Huelva, per exemple, d’Indústries Químiques del Vallès, que ja tenia fabricat el seu sulfat de coure… doncs a una indústria que trefilava fil de coure i s’anomenava Carim i que estava al barri de Sant Andreu de Barcleona, i on hi tenia una participació el senyor Matosas, gerent, i un dels socis d’Q del V.
O sigui que el que estigui lliure de tot pecat…. que tiri la primera pedra!?

Enllaç

Pel sol fet de ser dona

Rosa Donato
ERC Osona

Hem estat hàbils en la construcció del desig. Ens transformem adaptant-nos a les demandes de la cultura. Seduïm i alhora fem la nostra revolució social alliberant la dona de l’esclavatge i de la submissió de mil·lennis. Juguem de valent; moltes de nosaltres utilitzem totes les eines per posicionar-nos en un escenari descendent del patriarcat, d’altres només en fan servir unes quantes i n’hi ha que cap.
L’alliberament de la dona ha xocat amb les necessitats que el gènere femení ha cobert en la nostra societat sense cap reconeixement; en l’espai familiar el poder ha estat de la dona jugant un paper d’influència, fins i tot de domini; a la contra, en el món extern els homes han exercit la prepotència i la realització del seu ego. Una de les nostres fites ha estat equilibrar el contrast entre aquest dos contextos i és per això que la dona moderna té una actitud més fàl·lica que ha provocat perplexitat; les relacions també s’han vist afectades amb aquesta nova manera de fer i han augmentant, en alguns casos, les males formes; una d’elles la lluita pel poder generant manipulació, humiliació, falta d’autoestima, fins arribar al maltractament, la violència i la mort.
En conseqüència, una violència que pateixen les dones pel sol fet de buscar el seu espai de realització social o pel sol fet de ser una dona que alguns no volen acceptar. .
Han estat molts anys de lluita i de reivindicació; el desànim la impotència i l’esgotament són presents entre totes davant la violència masclista dels nostres dies.
Aquesta representa una greu vulneració dels drets humans i que cal combatre des del reconeixement de la plena ciutadania de les dones, del dret a la seguretat, a la llibertat i a la vida.
La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista -aprovada pel Parlament de Catalunya el setze d’abril de l’any passat- en la qual Esquerra va jugar un paper central, parteix del reconeixement dels drets de les dones i suposa un pas molt important en la lluita contra el maltractament. En canvi, la Llei espanyola està demostrant que és ineficaç després de quatre anys de aprovar-la. El govern espanyol n’ha de fer una reforma urgent per millorar l’eficàcia i l’abordatge integral de la lluita contra la violència; alhora tota la societat hem de ser conscients del paper fonamental que juguem per trencar el silenci donant suport a les víctimes i denunciant els agressors.

Enllaç

Àfrica, més pròxima del que ens pensem

Alba Componeses
Veterinaris sense fronteres Osona

T’has plantejat mai el funcionament dels aparells electrònics? T’has adonat que el preu del mero ha baixat molt últimament? Perceps que cada vegada hi ha més persones procedents d’Àfrica a la teva ciutat? Totes aquestes qüestions, que poden semblar dispars, tenen la seva resposta en la realitat que es viu al continent africà. Àfrica, aquesta terra desconeguda, que ens sona exòtica i llunyana, té més relació en el nostre dia a dia del que ens imaginem. I la nostra actitud té un efecte més important del que ens pensem en l’actual situació d’aquest continent.
Sols un parell d’exemples. Periòdicament hi ha booms mediàtics que ens recorden el conflicte que hi ha obert a la República Democràtica del Congo desde fa anys.La situació és molt complexa, el més fàcil és atribuir-ho a les diferències ètniques entre hutus i tutsis, i amagar les causes principals d’aquests enfrontaments. Un punt clau és conèixer que a la regió dels conflictes, el Nord Kivu, s’estima que hi ha el 98% de les reserves mundials de coltan. I què significa això? Doncs aquest és un material imprescindible en un munt d’aparells electrònics (mòbils, portàtils, videoconsoles,...). Sense coltan en el seu mecanisme no funcionarien. Això ens porta a entendre que aquesta regió és una zona estratègica, on hi tenen forts interessos grans empreses de l’electrònica de tot el món. Aquests són els veritables protagonistes dels enfrontaments que hi ha a la zona.
Per altra banda, fa uns anys que trobem al mercat mero a uns preus inusualment baixos. L’explicació es troba en que aquest suposat mero en realitat és perca, que procedeix del llac Victòria, a la zona dels grans llacs africans. Anteriorment en aquest indret s’hi practicava la pesca tradicional, i moltes famílies locals podien viure’n en bones condicions. Desde que van arribar-hi grans empreses internacionals per introduir-hi la perca (que ens venen com a mero) les espècies i la pesca tradicional s’han extingit. La població local ha passat a ser assalariada d’aquestes grans transnacionals i les seves condicions han empitjorat. Així van arribar els conflictes, la prostitució, la desnutrició, l’explotació,... Tot per produir un peix barat que comprem a Europa.
Amb el nostre comportament, fruit del desconeixement, perpetuem i alimentem aquest sistema. Cal donar a conèixer la situació, i a partir d’aquí intentar ser conseqüent amb les nostres eleccions del dia a dia. Potser no ens cal canviar-nos el model de mòbil cada any, i seria bo interessar-nos per la procedència del peix que comprem i rebutjar el que és del llac Victòria.
Des de Veterinaris Sense Fronteres treballem a les zones més castigades d’Àfrica per intentar mitigar els seus problemes, i alhora realitzem una important tasca de difusió i sensibilització de la realitat africana a casa nostra. Creiem que cal treballar sobre el terreny per pal·liar els efectes de les situacions que es donen, però per eradicar les verdaderes causes de tals problemes hi ha una importantíssima feina a fer desde casa nostra.
Des de Veterinaris Sense Fronteres Osona us animem a conèixer més sobre la realitat africana a través dels estudis que podeu trobar a la nostra pàgina web http://www.veterinariossinfronteras.org. Per qualsevol aclariment o ampliació, així com per venir a conèixer-nos, podeu contactar amb nosaltres a través de .

Enllaç
Pàgina 2 de 45 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957332 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2900 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 05:17 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19