Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dimecres, 30 Desembre, 2009

Carlisme i catalanisme

Jaume Campàs i Fornols
Caldes de Montbui

M’he assabentat pel valencià Evarist Olcina, advocat i historiador, que ostentà el càrrec de secretari del Partido Carlista, amb seu a Madrid i que sota la seva responsabilitat coordinava els diferents partits carlins de les espanyes sota una direcció federal/confederal. Olcina ens ha fet arribar, en un mitjà de divulgació interna, del Partido Carlista, un article que no té pèrdua sobre el llibre: Nou resum d’història de Catalunya, de l’historiador Josep Termes, el qual posa de manifest la catalanitat del Partit Carlí de Catalunya, pel que fa a la referència històrica del s. XIX d’aquest país.
L’autor d’aquest comentari recull un seguit de dades històriques, que el professor Termes ha fet servir per donar testimoni de la forta vinculació carlina en la Història de Catalunya. De les que a continuació algunes d’elles en dono raó, per situar-nos en el context: ”Durant els conflictes bèl·lics, de guerra i guerrilles (que lluitaven estacionalment, per tornar a la feina del camp quan convenia), el carlisme català traspuava de fet catalanitat i ara en l’última guerra (1872-1875, per la via del foralisme plantejà una primera varietat de regionalisme, la que demanava el reconeixement dels drets històrics i del ”pase foral”.). La proclama de Carles VII en voler restaurar els furs catalans, valencians i aragonesos en el 1872, i la creació de la Diputació del General de Catalunya, amb funcions econòmiques i administratives. En la demanda dels carlins catalans d’aquella etapa, per la restauració efectiva dels furs catalans, ressalta que són catalogats ja d’independentistes, pel germà de Carles VII, el poc afortunat en aquests temes el príncep Alfons.”
El treball, que es tractat d’exhaustiu per les seves aportacions historiogràfiques, posa de relleu la catalanitat carlina, quan esmenta que a les comarques es catalanitzà més aviat la premsa carlina que la republicana. O bé l’intent d’un nou aixecament carlí el 1900 sota el Pi de les Tres Branques. Destaca del passat d’aquesta ideologia, que se significà en la fidelitat dinàstica, la religiositat catòlica, una tradició més o menys pairalista i el seu foralisme, on prengué rellevància una sèrie de prohoms del catalanisme entre els que figuren vigatans i olotins.
Davant d’aquesta anàlisi històrica, i ja amb un altre conjuntura, Olcina dona a conèixer que la dada de la major participació i l’elevat sí en la consulta independentista es va produir amb un 41%, en les esmentades comarques de passada tradició carlina (Osona i Garrotxa) fet que confirmava el contingut del treball de Termes, cosa ja sabuda de temps per altres autors, però que no era inútil tornar a fer-ne memòria.

Enllaç

Antenes de telefonia

ARP-Societat per a l’Avanç del Pensament Crític

El passat divuit de desembre el rotatiu francès Le Figaro es feia ressò d’un comunicat donat a conèixer en roda de premsa per representants de les acadèmies de ciències, de tecnologia i de medicina el dia anterior. Sota el títol “Antenes repetidores: absència de risc confirmada”, desenvolupava les conclusions a les quals havien arribat més d’una desena d’experts de les tres acadèmies. Després de revisar 97 estudis, en 86 d’ells no s’havia trobat cap efecte de la radiació de les antenes de telefonia mòbil sobre la salut humana; els altres onze alertaven de diversos efectes, però en uns casos els resultats no van poder ser reproduïts en les condicions descrites, mentre que en els altres només van aparèixer aquests efectes amb uns nivells de radiació entre 5.000 i 30.000 vegades superiors als emesos per les antenes de telefonia.
Amb aquestes dades sobre la taula, les acadèmies de ciències, tecnologia i medicina de França donaven a conèixer que les radiacions electromagnètiques de la telefonia mòbil “no són genotóxiques, ni cogenotóxiques, ni tenen cap efecte cancerigen, ni cocancerigen, ni alteren de cap manera el sistema immune, ni augmenten experimentalment la taxa de càncers”. Per això estimen que “reduir l’exposició a les ones de les antenes no està justificat científicament”. Quant als estudis que alertaven dels possibles efectes sobre la salut humana els retreien que no havien aportat ni una sola prova convincent.
Quan els mitjans de comunicació tracten el tema dels possibles efectes biològics de la telefonia mòbil gairebé sempre llancen missatges alarmistes a la població, la qual cosa contribueix a crear un clima d’alarma social. Com a resultat, i per desgràcia, moltes persones estan molt preocupades per la possibilitat de sofrir alteracions greus induïdes per la presència de les antenes de telefonia properes a les seves llars, al seu centre de treball o al col·legi dels seus fills, arribant en molts casos a emmalaltir com a conseqüència d’aquest temor.
Pel que hem pogut comprovar, i excepte error per la nostra banda, el periòdic que vostè dirigeix no ha donat a conèixer les conclusions de les acadèmies franceses sobre l’absència d’efectes biològics de la radiació de telefonia mòbil. Pensem que la seva publicació hauria estat una bona notícia, especialment per a totes aquelles persones que segueixen creient que la seva salut està sent alterada dia a dia per les ones telefòniques. Ens sembla que aquesta és una raó més que suficient perquè els lectors del seu diari rebin aquestes conclusions. Ens queda el dubte de si haurien presentat aquesta informació, i amb quina rellevància, si els acadèmics haguessin trobat evidències que la radiació de telefonia danya la salut.

Enllaç

Salut, diners i amor, l’etern desig per a l’any nou

Joan Turró Calvet
Director

No sé si fer la carta als reis de l’orient o limitar-me a les quatre ratlles de rigor de bones intencions per al 2010. La missiva als mags serà de difícil entrega, ja que amb això dels seus orígens orientals, no estan massa ‘ben vistus’ i segur que no arribaran a temps si els hi fallen els camells, perquè es quedaran retinguts, segur, en algun dels controls de seguretat que estan dissenyant els Obama i companyia.
Els desitjos per a l’any que estrenarem són evidents: salut, diners i amor. La realitat, però, sempre és particular i sinó repassem algunes de les darreres informacions que han publicat els mitjans d’informació. El 88 per cent dels homes i el 84 per cent de les dones diuen sentir-se molt o bastant satisfets amb les seves relacions sexuals; els mascles matisen, però, que els hi agradaria fer-ho més sovint… aquestes són dades referents a espanyols, segons la primera enquesta estatal sobre sexualitat que ha pagat el Ministeri de Sanitat, segons consulta feta a unes 10.000 persones majors de 16 anys. Aquesta és una nova evidència que ens cal la independència, perquè aquestes xifres són impossibles d’extrapolar a la nació catalana. Si més no, els 100 osonencs amb els quals he parlat d’aquests temes no coincideixen ni de bon tros amb aquests resultats… i no em refereixo a sumar un 10 per cent per fregar la ratlla de ‘tots contents’. De fet, el nostre ‘què cardes…’ és ben significatiu de la situació de crisi que patim.
En això sí que coincidim amb els espanyols: la preocupació per l’atur ha assolit els nivells més alts en els resultats de les enquestes del baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de l’última dècada, ja que és considerat el principal problema pel 79 per cent dels ciutadans de l’Estat espanyol. Fet que no es reflectia des de la darrera època de Felipe González (94%) i del final de José María Aznar (81%). Les dificultats per tenir feina i els problemes econòmics (47%), són les preocupacions més importants, segons l’enquesta corresponent al mes de desembre. Els enquestats que veuen la situació econòmica “dolenta” o “molt dolenta” són un 72,6%, a la part contrària, un 22,3% auguren una millora de la situació, davant d’un 42,7% que diuen que continuarà igual i un 26,6% que creuen que empitjorarà.
Bon any, us estimo molt. De tres desitjos al menys un el teniu garantit.

Enllaç

Els grans reptes de 2010

Ernest Benach
President del Parlament de Catalunya

Aquesta setmana acomiadarem el 2009, un exercici que legislativament parlant ha estat molt productiu (llei de salut pública, llei de centres de culte o llei d’accés de gossos amb assistència, entre d’altres), i donarem la benvinguda al 2010, un any que, intueixo, serà cabdal per enfocar alguns dels grans reptes de país que encara hem de resoldre i sense els quals difícilment podem aspirar a continuar progressant i creixent com a nació. Dit d’una altra manera, mentre que 2009 ha estat, sobretot, l’any de la llei d’educació de Catalunya, 2010 ha de ser l’any de la llei electoral i el de consultes per via de referèndum de Catalunya.
La manera de fer política està canviant, i en aquest nou marc, tant la llei electoral com la de consultes per via de referèndum esdevenen unes eines jurídiques fonamentals per tal que els ciutadans puguin expressar-se lliurement sobre quin futur volen a cada àmbit.
El nou any començarà també amb la rèmora que suposa la sentència de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional. Ara bé, sigui quina sigui la resolució final, hem de tenir en compte una cosa: el poble de Catalunya ja ha parlat. Doncs bé, si som conscients d’això, no ens ha de fer cap por defensar la nostra dignitat com a poble amb tots els elements cívics i democràtics que tenim al nostre abast.
Aquest serà, sens dubte, un dels grans reptes. Per a la societat i per als polítics. I no serà fàcil. El 2010 ens portarà una nova contesa electoral i, si bé és lògic que els partits ens movem per uns interessos legítims, també ho és que pel que fa als grans assumptes de país actuem com una sola veu i amb perspectiva unitària. Espero que tots en siguem conscients i que aquesta vegada sapiguem estar a l’alçada. Només així aconseguirem superar tots els reptes que condueixin cap a una nació més pròspera, més madura i més lliure.

Enllaç

VISCA LA RUMBA!

Llucià Guiteras
Graduat Social

Quan els polítics parlen d’unitat, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan al Parlament de Catalunya parlen de la collonada de les Vegueries, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan els polítics i els poderosos de Vic i Manresa es barallen per la capitalitat de la Catalunya central, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan la Conferència Episcopal Espanyola em vol adoctrinar, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan mirant la televisió una colla de tertulians es posen a cridar, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan a les revistes o a la televisió surt la Belén Esteban poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan els poders fàctics em pressionen perquè no escrigui o parli d’un tema, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan vénen eleccions i els polítics voldrien que els escoltés i em bombardegen des de tots els mitjans de comunicació, poso una rumba i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan parlo amb algú i s’autoanomena intel·lectual, li contesto: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan un “fonamentalista” sigui polític, religiós o de qualsevol altra mena em vol escalfar el cap li responc: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan vaig per la carretera i algú se salta un “stop” i no passa res, poso el compact del cotxe i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
Quan la meva dona es disfressa de pagesa per anar a fer els “Pastorets” i el nen es posa a riure, vaig corrents cap al compact, poso una rumba i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lai-lorai-lorà!Taca-taca-taca-taca-taca-tacatà!
Lairo-lai-lorailo,lai-lorai-lorà!,lairo-lai-lorailo,lai-lorai-lorà... “A mida que arriben homes es va fent gran la ciutat, a mida que els peus li creixen se li fa petit el cap…(sic).. a mida que perd la mida es va omplint de presoners….”(Los Manolos).

Enllaç
Pàgina 2 de 49 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957370 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2920 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 05:21 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19