Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 25 Febrer, 2010

Jubilar-se als 67 anys…?

Pere Pi Cabanes
Sant Hipòlit de Voltregà

Com el senyor Corbacho s’atreveix a presentar aquesta proposició tant descabellada i fora de lloc, actualment, en un país com Espanya -que està ven vist que estem manats per una colla d’ineptes i “tanoques”, dignes deixebles del Doctor Franz de Copenhague del TBO quan se li encenia la bombeta. Ja ho cantava fa molts anys en Raimon.. No som d’eixa món ! S’ha assabentat aquest bon senyor, Ministre de Treball i S.S., així com el president del seu govern, el senyor Rodríguez Zapatero que a Espanya actualment ja hi han més de 4 milions de parats -a on els farem anar treballar aquests dos anys de propina? - i s’està prejubilant als 55 anys “per vells”, com li va succeir al meu fill quan va entrar a Endesa en Martín Villa com a President.
Són Polítics.
Franco a Mola: Del llibre “El Sable del Caudillo” de José Luis de Vilallonga: Un político es una persona que trata de medrar en la vida pública porque ha sido incapaz de hacerlo en la vida privada.

Enllaç

Càritas agraeix

Bisbat de Vic
Càritas

Davant la gran quantitat d’ajudes rebudes, volem donar les gràcies a totes les persones que ens han “Ajudat a ajudar”, ja sigui per Haití o pels necessitats del nostre bisbat.
Hem rebut el 50% més que l’any passat en ajudes per les necessitats del nostre bisbat, i les donacions per Haití (només de tres dels set Comptes/c que tenim oberts) superen ara ja els 40.000 euros.
Gràcies a tots per “Ajudar-nos a ajudar”. En moments en què es parla de la manca de valors, podem dir que la Solidaritat és ben present.
Recordem que les necessitats d’Haití continuen, i que el treball de Càritas al bisbat no és puntual, sinó constant. D’aquí que continuem confiant en vosaltres.

Enllaç

Ministeris o passarel·les

Ramon Torra
Manlleu

Des d’uns anys ençà, hem vist com la democràcia del PSOE ha posat de moda que per ser un govern progressista cal que hi hagi igualtat entre el nombre d’homes i dones.
Però si ens fixem amb la qualitat del progrés que aquest fet ha comportat, solament veurem que als ulls del cada dia més martiritzat ciutadà contribuent, més que un govern amb ministeris a mans del seu feminisme s’assembla molt més a una passarel·la de modes de la parisenca Christian Dior. Quines feines poden fer unes dones ministres que cada vegada que surten als mitjans d’informació canvien de vestit i pintura del morro? Caldria esbrinar-ne qui paga aquest esperpèntic bé de Déu de robes que es posen i que són canviades cada vegada d’estil quan surten en públic. Per suposat que no el costeja pas en Zapatero, aquest malbaratament el paguem entre tots i les deficiències d’aquestes dones ministres que es llueixen avui amb els ben espaterrants vestits també. Ara bé, si alguna d’elles hi és perquè en té suficient capacitat per a desenvolupar el càrrec que se li ha confiat ben posada hi sigui, però si d’altres les hi han posades solament per a donar imatge de modernitat avançada als europeus, s’han ben errat. Dubto que en cap més país del continent hi hagi cap nombre tant voluminós de ministresses com el que tenim a la pell ibèrica.
Des de molts anys enrere quan vaig arribar a la maduresa, em vaig adonar que les modes les inventaven els espavilats per a fer beure a galet la gran pleballa dels rucs. Qui no ha tingut temps de veure’n els resultats de les moltes modes que han deixat marcats de per vida tot un munt de ciutadans que encara avui en pateixen les conseqüències que se’n varen deixar marcar a la seva època?
Si mirem l’efectivitat que en tenen determinats ministeris a mans d’aquest esplet de ministresses s’està demostrant que els problemes que s’acumulen, acompanyats de les cada dia més deficients finances de l’Estat, veiem que deu ser perquè foren escollides a moda dit, enlloc de passar les seves intel·ligències pel sedàs de les capacitats, o hi són perquè és de moda tenir dones ministre? Amb quina confiança ens ho hem de mirar? De moment l’única efectivitat que se’ls veu, és la de fotre cops de cul amunt i avall als seus respectius ministeris amb uns afables sous que paguem entre tots, i elles estan eixancarrades! A la política si es vol ser seriós no s’hi pot anar a fer exhibicionismes de cap mena, el que cal és anar-hi a treballar i més ara que els problemes demanen solucions.
Recordo encara de ben viva memòria, una empresa molt important de maquinària on vaig relacionar-me, coincidint que s’estava reorganitzant per a millorar-se, doncs volia donar una presència d’empresa dinàmica i moderna. Un dia em van preguntar, ja que n’era de l’interior del país i els de vora mar sempre ens tenen com a retrògrads, com pensaria distribuir el personal d’administració i recepció en els seus despatxos. La meva resposta va ser ben simple. Si ho feu amb homes examineu-los arreu que fins que els hagueu ben provat no sabreu quin són els millors. Si ho feu amb dones us serà un xic més fàcil, cal que poseu les més lletges als llocs on us cal treure més feina de sobre, perquè sempre són les que saben treballar, i les formoses i belles davant de tot a recepció.
És això el que us cal fer si voleu enlluernar de bona arribada els vostres clients.
En una indústria d’aquesta Plana on vaig intervenir en el disseny d’alguns accessoris per a les seves màquines, un bon dia l’amo va voler ampliar la seva oficina amb una nova operària. Els seus fills després de conegudes les aspirants al lloc de treball, van indicar tot seguit la que els agradava més, tot d’una el pare sense embuts els va ventar: “Aquella no! Si jo entrés la que vosaltres voleu, tot el dia hauria d’estar pendent de fer anar els papers endavant, vosaltres per a qualsevol excusa seríeu ficats al despatx i em deixaríeu la feina del taller per a fer”. Imaginem-nos com va acabar… dient a l’altra dona que tenia les formes esperpèntiques i sabia treballar que el proper dilluns podia començar!

Enllaç

De bombers, millets, polítics i mitjans de comunicació

Joan Turró Calvet
Director

L’actualitat catalana d’aquests dies passa per dos fronts que són especialment sentits pel gruix de la ciutadania. L’incendi d’Horta amb la mort de quatre bombers, un estimat osonenc entre ells, i més novetats del cas Millet. El Parlament català està portant una investigació paral·lela sobre els tràgics successos del foc i s’estan succeint les declaracions de companys dels morts. Els bombers dels GRAF van criticar els polítics i els mitjans de comunicació que estan fent espectacle i ús electoral d’aquest tràgic accident. Especialment contundents van ser les paraules del cap dels GRAF Tarragona, Ricard Expósito: «Aquí s’han saltat totes les fronteres del respecte i de la dignitat». Una comissió parlamentària molt qüestionada, tota vegada que ja hi ha en marxa la investigació judicial.
Al mateix temps, però, la indignació de l’espectador ciutadà puja uns quants graus més al tenir coneixement de noves informacions al voltant del cas Millet. Resulta que un magistrat considera que des del Palau no s’ha subministrat suficient informació per provar que Clara Millet conegués les irregularitats comptables del seu pare, per tant no tenen raó d’haver-la acomiadat. O la tornen a fitxar en el seu càrrec al departament d’internacional o li paguen 79.000 euros d’indemnització. Pobre ‘Clareta’, diu que mai va ser conscient que el seu casament s’havia pagat amb calers del Palau, ni que d’allà sortien els euros del sobre que el seu pare li donava cada mes de diner negre. Fèlix Millet ordenava cada final de mes a les seves secretàries del Palau que preparessin els sobres per entregar a les filles i per al personal que tenia al seu domicili particular de l’Ametlla del Vallès. La Clara, a banda, cobrava oficialment uns 6000 euros bruts al mes de l’entitat. La pinta moral d’aquestes persones és realment un exemple a no seguir i la vergonya és un mot: ‘Torbament que se sent davant dels altres en cometre una falta o en fer alguna cosa que es considera ridícula o humiliant’ que, evidentment, no forma part del diccionari de can Millet.
Tot plegat, però, li cal un fil conductor. Que una o altra informació tingui més transcendència va sempre a remolc del ressò mediàtic. Molt sovint sense valorar-ne les conseqüències. Un exemple seria el fenomen Anglada, que ha nascut a Vic i, tard o d’hora, acabarà malament.

Enllaç

Treballar per al Vic del segle XXI

Xavier Tornafoch
Regidor d’ICV de Vic

A partir del passat Ple municipal se m’acut que la manca de direcció política a la ciutat és clamorosa. No deixa de sorprendre’m que l’alcalde Vila d’Abadal continui defensant el seu paper en el tema del padró després de tot el que ha passat i no s’atreveixi a fer un discurs més global i més ambiciós per a la ciutat. A Vic, com a moltes altres poblacions catalanes, tenim moltes incerteses i molts reptes davant nostre. El primer, el model econòmic. I després la nova societat que va sorgint. A ningú se li demanen idees brillants ni definitives, però mentre anem treballant el dia a dia com podem, caldria anar dibuixant l’escenari que volem per al futur. A mi m’agradaria que s’aprofitessin aquells instruments ciutadans que ja tenim (Consell de Ciutat, Pla Educatiu, etc) per a emprendre el debat que ens ha de permetre arribar a aquell mínim comú denominador en el qual tots, o gairebé tots, ens hi trobem còmodes. Això no és ni senzill ni còmode, i potser no dóna vots però és molt més efectiu… i responsable. Si pretenem encarar les dificultats derivades dels nous fenòmens a cops de titulars de premsa estem perduts. Farem que les males emocions, ben humanes, aflorin i això impedirà un debat serè. Hi ha coses, en aquesta direcció, que són ben concretes, una d’elles el nou Pla Urbanístic (POUM). Aquí podrem començar a posar la primera pedra del nou model de ciutat que volem i que ha de respondre a les necessitats del segle XXI, no del XIX ni del XX, cal que tots ho tinguem clar. Si d’aquest primer repte no ens en sortim haurem perdut una gran oportunitat, esperem que l’alcalde i els que l’envolten ho tinguin clar, perquè en cas contrari continuarem marejant la perdiu amb debats estèrils i ocurrències malintencionades que no condueixen enlloc.

Enllaç
Pàgina 3 de 47 pàgines  <  1 2 3 4 5 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957425 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2712 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 05:26 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19