Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 25 Febrer, 2010

Nou procediment de l’Habitatge per activar la venda de pisos

L’Habitatge s’esforça cada dia per millorar i poder donar més i millor servei als seus clients, tant propietaris com possibles compradors, i volen fer-los arribar les seves innovacions i possibilitats de gestió.
Atesa la nova normativa a aplicar al sector immobiliari, han incorporat NOUS SISTEMES de gestió,  control,  publicitat i funcionament als ja habituals de L’Habitatge:
• S’han incorporat al grup de treball de Comprar Casa la xarxa immobiliària API, amb un nou i modern programa informàtic de gestió immobiliària, exclusiu i amb gran quantitat d’informació que els ha portat a poder disposar del certificat de qualitat AENOR i IQNET en ISO 9001 a la vegada que compartir producte amb més de 600 agències d’APIS de l’estat. Això els ha portat a poder negociar amb la majoria de les entitats bancàries que els han dipositat la seva confiança i ara són els dipositaris de les vivendes que disposen de dació -vivendes que s’han adjudicat directament- de les quals L’Habitatge és els dipositari de les claus i l’encarregat d’ensenyar-les i vendre-les.
• També s’estan adaptant a la nova llei d’habitatge, que els obliga a disposar de tota l’informació de l’immoble que ofereixen, com per exemple còpia de l’escriptura de propietat, fitxa cadastral, nota d’encàrrec signada per la propietat, etc… Sota la seva responsabilitat que per cada immoble que tinguin anunciat a l’aparador o inclòs a Internet del qual no disposin de la documentació obligatòria, la sanció que els pot caure és de 1.000 a 3.000 euros per cada immoble que no compleixi la normativa.

L’EQUIP DE TREBALL
A les oficines centrals de la Plaça de l’Estació hi ha 11 persones amb els coneixements i la trajectòria professional per assumir aquest repte que s’han imposat. Val a dir que han incorporat un broker financer amb una dilatada experiència que els ha aportat una nova línia de finançament per aconseguir les hipoteques de les vivendes que venen -no es volen permetre perdre una venda per culpa del finançament- a la vegada que també estan fent reagrupaments de deutes a la gent que els ho demana per tal de baixar l’import resultant de las quotes mensuals i així poder atendre els pagaments.
També són els pioners a l’Estat dels procediments i els Certificats IPV, que serveixen per donar tranquil·litat, seguretat i confiança a les operacions immobiliàries, especialment als lloguers i per fer un seguiment dels lloguers.
Posen a l’abast dels propietaris que han apostat per L’HABITATGE, amb el seu nou procediment PREMIUM, totes les innovacions que han realitzat, pensant que ajudaran i facilitaran les possibilitats reals de venda.
Però és en moments com els actuals on els petits gestos donen grans resultats. Després de molt valorar i estudiar el mercat, creuen que ha arribat l’hora d’apostar per la publicitat directa i única a Osona, amb 30.000 exemplars bustiats porta per porta, que arribarà a unes 100.000, persones de la nostra Comarca.

22 càmeres lluitaran per aturar els actes vandàlics a Roda

Una pregunta del grup de l’oposició (ERC) en el darrer ple municipal va treure a la llum l’autorització per part de la Comissió de vídeo vigilància de la Generalitat de Catalunya de poder instal·lar un total de 22 càmeres a cinc punts del poble de Roda de Ter. L’equip de govern de IPR-PSC i CiU vol justificar aquesta mesura per la manca de pressupost per poder contractar sis o set policies locals més i perquè serveixin de mesura dissuasòria en actes vandàlics que ha patit la població. Unes 150 instàncies denunciant actes vandàlics els darrers quatre anys, el que representa un acte cada deu dies, és el detonant d’aquesta mesura.

L’Ajuntament de Roda de Ter va obtenir el desembre passat el permís de la Comissió de vídeo vigilància de la Generalitat de Catalunya per poder instal·lar càmeres a cinc punts del poble de Roda, procés que feia mesos que es treballava. El mes de maig de l’any passat, l’Ajuntament del municipi va presentar la documentació pertinent a la Comissió de vídeo vigilància de la Generalitat per sol·licitar l’autorització per instal·lar càmeres per vigilar el trànsit. Però el mes de juny arribava la desautorització, per la qual cosa es van haver de tornar a començar els tràmits per sol·licitar-les, aquesta vegada, per a la seguretat ciutadana. El nou projecte preveu la instal·lació de 22 càmeres fixes en 5 punts del poble: la rotonda de la Creu de Codines, a la plaça Major, al carrer Bon Amic, a la cruïlla entre l’avinguda Tecla Sala i la carretera de Manlleu, i a la zona de la benzinera.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Roda de Ter, format per IPR-PSC i CiU, considera que les càmeres de vigilància seran un element dissuasiu davant als reiterats actes vandàlics que es produeixen a la població, sobretot, durant les nits del cap de setmana. L’alcalde de Roda de Ter, Antoni Llach (IPR-PSC), ha repetit en diverses ocasions que el poble de Roda no pot assumir una plantilla de 10 o 12 agents municipals, que seria el nombre necessari per cobrir les 24 hores tots els dies de l’any. Per aquest motiu, les càmeres són una eina per oferir més vigilància a Roda de Ter i reforçar i garantir la seguretat ciutadana.
El primer tinent d’alcalde, Esteve Franch (CiU), explica que quan es va sol·licitar el permís per a les càmeres es va acompanyar amb més de 150 instàncies d’incidents i un informe dels Mossos d’Esquadra que notificava les diverses trucades que havien rebut de veïns de Roda sobre incidents relacionats amb la seguretat ciutadana.
Segons Franch, valoren tres aspectes. D’una banda, «creiem que serà un element de dissuasió». De l’altra, «en cas d’actes criminals o vandàlics, les imatges són del tot legals i es poden utilitzar com a prova». Tercer, «té el cost d’instal·lació equivalent a una persona, quan pot donar el suport de quatre o cinc persones».

3 INCIDÈNCIES AL MES
Aquesta és una de les principals raons que s’esgrimeix. Tot i això, els més crítics apunten que 150 instàncies en quatre anys són poc menys de tres al més, una xifra que es considera ridícula i que no justifica aquesta «vigilància i control de les persones».
Franch insisteix en el fet que la instal·lació de les càmeres «no atempta contra cap dret del ciutadà i sí juguen a favor de la convivència». També afegeix que ja hi ha quasi 70 municipis de Catalunya que han instal·lat càmeres de vigilància. Entre aquests cal destacar les càmeres que va instal·lar Vic al carrer Sant Pere, i que han servit perquè baixés l’elevat índex de delinqüència i conflictivitat que hi havia en aquell punt fa uns anys.
El pressupost de les càmeres i la seva instal·lació té un cost aproximat de 29.000 euros i, en aquests moments, des de l’Ajuntament s’està valorant quina és la millor oferta dels 3 pressupostos sol·licitats. Franch reconeix que «s’està estudiant i esperem que en un termini de dos mesos les càmeres ja puguin estar en funcionament».
En principi, les imatges només es revisaran en cas que s’hagi produït algun incident. Aquestes càmeres garanteixen la intimitat dels veïns ja que, tal i com marca la normativa, no poden enfocar les façanes dels habitatges, només poden visionar els carrers i les voreres.

El poble de Martí i Pol o un Gran Hermano

Tot i que ja feia temps que el tema estava sobre la taula de l’equip de govern de PSC i CiU de Roda, no va ser fins a l’últim ple, que esquerra no va treure a la llum pública que l’Ajuntament ja tenia el permís per instal·lar les 22 càmeres, que sumades a les 6 que ja funcionen a l’ascensor del Pont Vell, serviran per ‘controlar’ el vandalisme a la població.
Jordi Serra, exalcalde i portaveu dels republicans a Roda de Ter, va denunciar que «aquesta no és la mesura més adequada i adient per la seguretat del poble» i «tampoc crec que sigui una inversió adequada, sobretot després de tancar l’escola d’adults per falta de pressupost».

MÉS DUBTES
Un altre dels dubtes que va manifestar Serra, és sobre el temps que els vigilants municipals dedicaran al seguiment de les càmeres, «reduint encara més el temps de vigilància que efectuen pels carrers del municipi». A més, segons el portaveu d’Esquerra, «aquesta no és la millor imatge que pot donar Roda, a més de limitar i condicionar la llibertat i intimitat dels nostres veïns».
Serra també va explicar a Osona Comarca que, la Direcció General de Policia de la Generalitat no havia autoritzat el primer projecte demanat per l’equip de govern, que «era per la vigilància del trànsit dins el casc urbà», i per aquest motiu PSC i CiU «havien variat el projecte i finalment van demanar permís per instal·lar 28 càmeres de seguretat exclusivament per a fets delictius», cosa que va ser autoritzada per la Generalitat de Catalunya.

MULTES I DELICTES
Les càmeres però, serviran a més per multar infraccions de trànsit, a part dels delictes que es pugui produir. Un dels altres motius que els republicans tenen per rebutjar aquest sistema és de la privacitat dels rodencs. Teòricament, l’alcalde i els vigilants municipals hauran de «vetllar i informar de la instal·lació de les càmeres i el dret de les persones a accés i cancel·lació de les imatges i que només siguin utilitzades per a fets delictius i no siguin cedides a tercers».
Així doncs, Esquerra es posa al capdavant de la defensa del dret a la intimitat i contra aquestes mesures que ja s’han consolidat a altres ciutats, amb èxits desiguals.
Els republicans ja havien mostrat el seu desacord en la instal·lació de les 6 existents a l’ascensor del Pont Vell, i ara han tornat a aixecar el crit al cel. A més, l’Ajuntament no havia fet públic el permís d’instal·lació, cosa que també va irritar als membres d’Esquerra Republicana.
Jordi Serra, va lamentar que Roda de Ter «es convertirà amb aquesta polèmica mesura, un Gran Hermano», i va recordar que ells ja estan d’acord en incrementar la seguretat del municipi, però «no a costa de la privacitat dels seus habitants».

Les 22 càmeres de Roda són una mala notícia

Una pregunta del grup de l’oposició (ERC) en el darrer ple municipal va treure a la llum l’autorització per part de la Comissió de vídeo vigilància de la Generalitat de Catalunya de poder instal·lar un total de 22 càmeres a cinc punts del poble de Roda de Ter. L’equip de govern de IPR-PSC i CiU vol justificar aquesta mesura per la manca de pressupost per poder contractar sis o set policies locals més i perquè serveixin de mesura dissuasòria en actes vandàlics que ha patit la població. Unes 150 instàncies denunciant actes vandàlics els darrers quatre anys, el que representa un acte cada deu dies, és el detonant d’aquesta mesura: instal·lar 22 càmeres fixes en 5 punts del poble: la rotonda de la Creu de Codines, a la plaça Major, al carrer Bon Amic, a la cruïlla entre l’avinguda Tecla Sala i la carretera de Manlleu, i a la zona de la benzinera. La decisió de l’equip de govern de Roda és un atac injustificable contra la intimitat de les persones. Els actes vandàlics dels quals es parla, un cada deu dies, no justifica aquesta vulneració de drets que compta amb el vist-i-plau de la Generalitat, després d’haver negat la instal·lació en base a uns suposats problemes de trànsit. Controlar un punt determinat, com ha estat el cas de l’ascensor, o argumentar-ho amb greus problemes de seguretat ciutadana poden tenir la seva justificació, però que el principal argument sigui no crear llocs de treball, no és de rebut. Segur que hi ha alternatives a compartir amb, per exemple, municipis veïns, el que ajudaria a millorar unes relacions que cal reconduir.

La Copa del Roncato Vic

El Roncato Patí Vic afronta aquest cap de setmana la Copa del Rei. L’equip que entrena el vigatà Quim López haurà de defensar el títol aconseguit ara fa un any a Galícia, derrotant el llavors totpoderós Barça. El camí cap el tercer títol de Copa tindrà el mateix inici que la darrera edició i que ja és tot un clàsic: Quarts de final contra el Noia Freixenet. El partit es jugarà aquest divendres, a partir de dos quarts de nou del vespre al pavelló Municipal de Lloret de Mar. El Roncato Patí Vic ha jugat totes les Copes del Rei des de que es va instaurar el nou format la temporada 1999. Els vigatans i el Barça són els dos únics equips que poden presumir d’aquest privilegi. Tots dos equips són també els que han jugat més finals. El festeig del Roncato amb aquesta competició va començar l’any 1999 a Alcobendas, amb el primer títol aconseguit davant l’Igualada. El segon títol va arribar la darrera temporada a A Corunya. En aquesta edició, segur, l’afició tornarà a respondre -no hi ha dubtes que serà la més nombrosa- i estarà al costat d’un equip que aquesta any aspira a tot per mérits propi, per potencial dels seus jugadors i per la tremenda força dels seus seguidors. Aquest cap de setmana, sí, toca: Tots a Lloret!

Pàgina 2 de 47 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957434 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2902 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 05:27 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19