Usuaris registrats:
Accedir-hi
El Mercat del Ram torna un any més a la capital osonenca i, a més, aquest any ho fa amb algunes novetats importants.
Partint de la filosofia que les fires i mercats de Vic impliquen a tota la ciutat, aquest any s’ha fet un pas més endavant i s’ha volgut ampliar, encara més, la fira i la festa ramadera a més zones de Vic.
Sota el nom “Travessem el riu” neix una proposta aquest any que amplia el recorregut del mercat fins al barri del Remei i de l’Estadi. Per aquest motiu, al passeig Pep Ventura fins arribar a la rambla Josep Tarradellas s’hi han organitzat un seguit d’activitats d’aventura dirigides als més menuts. Així els més petits, però també aquells adults que s’atreveixin, podran travessar el Mèder amb una tirolina, per exemple, a més d’altres esports “d’aventura” que es portaran a terme al voltant del riu.
A més de les activitats a peu de riu, també hi haurà instal·lats els inflables i un parc infantil a la Rambla Josep Tarradellas, que restarà obert dissabte i diumenge d’11h a 14h i de 16h a 20h.
I CONCURS DE CAVALLS
Aquest any s’ha decidit recuperar una competició, que es va celebrar en tres ocasions durant els anys 80. Així arriba al Mercat del Ram el I Concurs Morfològic i de Bellesa de Cavall Àrab.
Prop de seixanta cavalls procedents de tot l’Estat espanyol passejaran la seva bellesa pel pati de sorra de la zona el Sucre. El jurat es fixarà en els aspectes morfològics dels animals, donant especial èmfasi en quatre punts: el tipus en general, el cap i el coll, el cos i les extremitats.
La manera de caminar i la postura més elegant també seran premiades.
La competició es durà a terme al pati de sorra de la zona el Sucre dissabte, entre les 10.30h i les 14h i entre les 16.30h i les 18.30h. La gran final es farà diumenge de les 11.30h a 14h.
A més, aquest també es compta amb una exhibició eqüestre molt més àmplia que l’any passat. La mostra s’ubicarà al pati de sorra de la zona el Sucre. Diferents modalitats de doma i diverses exhibicions seran algunes de les activitats programades per dissabte i diumenge. Per exemple, es podrà gaudir de dos partits de Horseball i de diverses demostracions de salts d’obstacles, també i haurà una mostra àmplia de races de cavalls, així com també demostracions amb carruatges antics. La jornada finalitzarà amb el ja conegut espectacle “Internacional Horse Show”, a càrrec del francès Jean Marc Imbert.
La Llei de Vegueries està aixecant una forta polseguera al Parlament. El Tripartit no ha acceptat cap de les propostes de compareixença que havia presentat CiU, entre elles la de l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, el president del Consell Comarcal d’Osona i alcalde de Centelles, Miquel Arisa, l’alcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, o representants de les plataformes El Ripollès Existeix i l’Alt Ter. Des del grup parlamentari de CiU es lamenta aquesta situació i es denuncia la falta de criteri del Tripartit. En aquest sentit, recorden que la segregació de La Canonja va suposar 12 compareixences al Parlament i la llei de vegueries s’enllestirà amb només 16 compareixences per a tot el país, en un sol dia. El grup parlamentari de CiU havia presentat 97 sol·licituds de compareixença per abordar el tràmit parlamentari de la llei de vegueries, però només s’han aprovat les 16 que havia sol·licitat el Tripartit. El Tripartit vol fer una llei de vegueries a la seva mida, la llei del Tripartit, denuncia CiU i explica que es plantejarà quina ha de ser la seva actitud a partir d’aquest moment del procés,
Cal preguntar-nos quins interessos, a esquenes del territori, hi ha per donar sortida amb presses i sense consens una llei que ha de determinar la futura divisió territorial de Catalunya. Manresa, per exemple, difícilment serà mai la capital d’Osona si ho ha de ser a cop de decret. Tampoc es demana tant, només escoltar.
El Consell Econòmic i Social d’Osona celebra aquest divendres al matí una reunió. Es tracta d’una trobada de la comissió per la reindustrialització a la comarca. En aquesta reunió s’hi trobaran empresaris, polítics, sindicats i representants de diferents entitats de la comarca, amb l’objectiu de debatre sobre el que cal millorar a Osona per evitar la desindustrialització. Aquesta reunió de divendres de la comissió de reindustrialització és la primera que tindrà lloc al Consell Econòmic i Social. De cara al mes d’abril està prevista una trobada de la comissió de formació. El que siguin capaços de pactar els diferents agents socials convocats serà determinant per donar sentit i continuïtat al Consell.
Aquestes reunions han de servir per aconseguir un consens que permeti tenir una sola veu davant el govern i obtenir un suport clau que només es pot aconseguir si es presenta un projecte amb sentit i amb el suport dels diferents actors
La trobada de divendres no ha de servir per marcar diferències, si no per buscar uns punts de partida claus pel present, però especialment pel futur del nostre territori. L’aposta per consolidar amb formació i innovació els sectors que avui tenen poc valor afegit és una de les claus, però per això cal que es deixin de banda velles afrentes i renunciar a lideratges que no corresponen.
Joan Turró Calvet
Director
El president del govern espanyol és un paio simpàtic, amb ell es va posar de moda la paraula ‘talante’ i a la majoria ens va fer gràcia… avui, som molts els que enyorem una altra paraula, menys simpàtica, i de la qual ha demostrat ser-ne poc partidari: ‘Talento’. Tenen una extraordinària semblança fonètica i de les set lletres que les composen s’en repeteixen sis. L’insignificant canvi de la ‘e’ per la ‘a’ hagués comportat rescriure la història recent i el futur immediat d’Espanya i de Catalunya, que s’escriuen amb una ‘c’, perdó ‘C’, de CRISI.
L’entrevista que ens va brindar la Mònica Terribas, a TV3 i en horari de màxima audiència, a José Luis Rodríguez Zapatero va escenificar la quadratura del cercle de la crisi. Entre els mesos que es va negar a fer servir la paraula i l’anunci de la pujada de l’IVA pel juliol: «quan estarem en el camí de la recuperació econòmica», resulta que serem l’Estat que haurà superat amb més rapidesa la crisi. Un 22.5% de l’audiència, amb un total de 732.000 espectadores, van ser testimonis de la ficció.
La realitat, però, és que no hem tocat fons. Cada dia hi ha més distanciament entre dos mons, un en crisi i l’altre que s’ho mira de lluny. Però la vida no és així... No hi ha dues realitats, ni ens podem permetre viure uns d’esquena als altres. En el món 1, la crisi ens està ofegant i no hi ha perspectives de millora, el sistema productiu s’està parant, perquè l’aixeta del finançament està tancada per a la majoria de petites i mitjanes empreses que són el nostre teixit industrial. Avui, tots som capaços de dir noms i cognoms, quan no el propi, de situacions insostenibles. En el món 2 estem assistint a espectacles com les fusions de caixes a costa del diner públic, del de tots. Tranquils, diuen que el tornaran. En el camí deixaran un munt de prejubilats que, i no m’equivoco, treballaran a estones en l’economia submergida provocant més atur i perjudicant la possible creació de llocs de treball. Hi ha grans mesures en perspectiva, apujar l’IVA, retallada sanitària i que l’Administració pagui a 30 dies… a partir del 2013. Gràcies pels ànims, senyor Zapatero, d’un desig brutal de canvi.
Antoni Vallès
Articulista
Aquesta pregunta me la faig moltes vegades, sobretot quan llegeixo la premsa del nostre país, o escolto les notícies dels mitjans audiovisuals. Però també penso que si només em dedico a recollir aquestes notícies i després comentar-les al carrer i amb els companys de treball, deixaré d’utilitzar un instrument que tinc al meu abast i que l’haig de fer servir, es diu “llibertat d’expressió” I es troba inclosa dins la Declaració Universal dels Drets Humans. Doncs bé, acollint-me amb aquests drets m’atreveixo a exposar el següent: Ja sabem tots que sobre el cas Millet s’han llençat llacs de tinta, o potser no se’n ha parlat prou, sigui com sigui l’altre dia vaig poder escoltar per una emissora de radio, que el seu advocat tenia prevista la possibilitat d’al·legar un possible trastorn mental, perquè ben mirat, el Sr. Millet es una persona benestant amb mitjans de vida suficients com per no caure en un seguit de delictes dels quals presuntament se l’acusa. És a dir, que ara ens volen fer creure que se li va “capgirar el cap”.
Doncs bé, arribats en aquest punt, jo em pregunto: S’ho ha rumiat el Sr. Lletrat abans d’assumir aquesta teoria, si realment li beneficiarà o per contra el perjudicarà al seu client?
Perquè per aquesta regal de tres, qui hauria pogut adoptar aquesta actitud seria el Sr. Roldán, que acaba de sortir de la presó. Bé, tampoc és que n’acabi de sortir ara precisament, donat que des de fa més de dos anys ja gaudia del tercer grau, i la institució penitenciària tant sols hi anava a dormir, la resta del temps feia vida normal i anava a treballar com qualsevol persona lliure. Però tornant a la similitud dels dos casos, aquest també hauria pogut al·legar un cert trastorn, que va falsificar títols d’Enginyeria I no sé quants més, que de cop I volta es va trobar dirigint el destí d’un cos de seguretat tan honorable com la Guardia Civil. Que de sobte aconsegueix mitjançant uns canvis de reglamentació, tenir a la seva disposició els fons reservats de l’Estat destinats a aquest cos. Que li posen a sobre la taula el fons del Col·legi d’Orfes. Que d’una forma o altre arriba a acumular tant de poder que ja molta gent el veia com el següent ministre d’Interior.
Amb tota aquesta acumulació de poder social I econòmic, no seria gens estrany que se li haguessin creuat els cables I lògicament amb l’ajut de testaferros hagués iniciat tota aquella sèrie de corrupteles. De tota manera hi ha comparacions que resulten odioses I aquesta podria ser una. Perquè el cap I a la fi tal com el Sr. Roldán diu, ell ha pagat els seus delictes d’acord amb la llei, I els altres en canvi van marxar tranquil·lament I no els ha jutjat ningú. I a pesar del temps transcorregut les quantitats defraudades suposen una diferència de 5 vegades més en el cas del Sr. Millet.
Per això , tant si se’n surt com si no el Sr. Millet amb aquesta tracamanya jurídica que diu que vol intentar el seu advocat, això no deixaria de ser un insult a la intel·ligència de tots els ciutadans de Catalunya. I em sembla que ja n’hi ha hagut prou amb l’espoli de la major institució simfònica que ha tingut aquest país al llarg de la seva història.
I és que hi ha tants casos últimament; com el Sr. Farruquito actuant al Gran Teatre del Liceu, el qual a partir d’ara es podria anomenar “El corral de la pacheca”.
Per aquests motius I per molts altres he començat amb la pregunta de capçalera que podríem traslladar-la al llatí segons la frase bíblica o no: Quo vadis Catalunya?
Aquesta pàgina ha estat visitada 11957440 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2942 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 05:28 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19
| Març 2010 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM

