Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 29 Abril, 2010

L’home, una espècie en perill?

Jaume Campàs i Fornols
Caldes de Montbui

Un nombre indeterminable d’espècies diuen els mitjans que estan en perill. Se’n descuiden d’una, l’home. L’home com obra culminant de la creació, ha posat la vida i la seva existència en perill. No sembla que el món hagi trobat encara qui l’alliberarà del seu jou .Un jou propiciat per la cobdícia, a proporcions desmesurades, de tal manera que ha pertorbat la balança posant en perill la realitat existent. Una existència de fet tocada, quan el centre de l’univers que és l’home, ha esdevingut el principal protagonista, malversant la vida en fins gens clars, idolatrant al diner..
La desmesura ha danyat als més febles somouen les ments pacífiques, embotint els sentits. Els ha distret de les seves responsabilitats vers la terra i els ha convertit en joguines de mercat. L’home ha deixat de ser .l’ésser model de la creació, per esdevenir l’esclau. Ell és avui un recurs, un interès, hipoteca, guany o pèrdua, consum… tot menys home.
Semblaria que la sortida s’ha fos, quan fa trenta anys nosaltres ens miràvem els països subdesenvolupats immersos al malson d’un deute extern propiciat per les males gestions d’uns pocs, en perjudici d’uns molts. Una pèssima administració dels bens en benefici d’uns quants infectava no tant sols la vida de les persones sinó el medi ambient. Avui les causes d’aquells despropòsits ens han arribat a nosaltres a mans de la societat de consum. Un postulat de marca capitalista. Que mentre no ens ha afectat de manera plena, semblava que no passava res però, quan s’ha desfermat ha esclatar la crisi econòmica a resulta d’un buit de valors humans.
El món li cal canviar la seva estrella al servei de l’home. Valor sempre existent no de moda, però si vàlid. La consciència social del vell continent cal recuperar-la. Hom s’ ha de canviar a si mateix per canviar la societat. Ens cal canviar el pensament, la consciència, la vida, la nostre persona per millorar la nostra existència.
Soc militant de l’esperança diu Pere Casaldàliga. Aquest bisbe emèrit del Brasil, perseguit en una terra hostil, per defensar els més desvalguts, enfront de les multinacionals sense escrúpols que van posar els beneficis davant, menys preuant la vida de l’home. L’idea de Casaldàliga costa de tenir seguidors. Però la veritat del missatge, és que per canviar l’estructura social cal que primer canviem nosaltres. Canviar la vida a favor de la justícia, és millorar-la a favor de l’esperança. I certament ens cal esperança per poder viure i millorar l’espècie humana

Enllaç

El 22 de maig tots a Madrid, per deixar-hi la pell!!!

Joan Turró Calvet
Director

Quan escric aquestes ratlles el Barça ja serà, o no, finalista de la Champions que es diputarà al Bernabeu el dissabte 22 de maig, a la capital d’Espanya, territori enemic com mai. Des que el Barça va perdre a Milan el partit d’anada, han estat set dies de combat mediàtic intens amb campanyes incentivades des del club i amb els jugadors de protagonistes: ‘ens hi deixarem la pell…’, que ha calat profundament entre l’afició. El camp serà una olla a pressió i pels voltants de l’estadi es viurà una tensió com feia anys no es respirava. Tothom, en directe o a través de mil i un mitjans de comunicació habituals i també paranormals, vol impregnar part de la seva força a un equip que necessita seguir demostrant que és el millor del món. El resultat ens dirà si cal amplificar-ho: ‘El millor de tots els temps’.
El futur del Barça influirà en la política del país en els propers anys. Segur. Les eleccions al Parlament català del mes de novembre (?) tindran un nou candidat, Joan Laporta, segons els èxits de l’equip de futbol. Si guanya Champions i lliga, pocs dubten que serà candidat a la presidència de la Generalitat, però aquestes seran altres històries.
El que no hauríem de perdre és el rèdit d’aquesta capacitat de convocatòria que té el Barça. El repte del Tribunal Constitucional es mereix una resposta extremadament contundent i aquesta vegada ho tindríem senzill. Algú s’hauria d’atrevir a liderar una marxa contra Madrid que coincideixi amb el dissabte 22 de maig. Hi ha molts catalans que ja ho tenien a l’agenda, amb entrada o sense, per donar suport al Barça si disputava la final. Per tant. Que ningú desprogrami res, si és que la èpica no ha funcionat. Amb futbol o sense, el 22 de maig s’ha d’ocupar la capital d’Espanya. La cobertura mediàtica està garantida. Quants milions de persones estaran pendents del que passi a Madrid? La senyal televisiva i els comentaris periodístics arribaran arreu del món. Si pel referèndum ja s’han mobilitzat mig milió de catalans, quants no aniríem a la Cibeles a passejar la senyera i col·lapsar la capital del regne. Si m’ho demanen, jo hi aniré. El repte? Un milió... o més.

Enllaç

Polítiques d’immigració de Zapatero: escopeta de dos canons

Guillermo Ángeles Fernández
Secretari d’immigració i integració
d’Unió Democrática de Catalunya

L’Ajuntament de Vic torna a estar a l’ull de l’huracà amb la seva polèmica decisió d’informar la Delegació del Govern sobre els estrangers irregulars que s’hi empadronin. Així ho entén una part de la premsa que la qualifica de mesura il·legal i electoralista.
Las declaracions de l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, han estat exagerades i distorsionades per generar la condemna immediata d’una part de l’opinió pública amb una campanya que vol distreure l’atenció de la crisi econòmica.
Amb la construcció d’una opinió adversa, es vol perdre l’oportunitat que la societat civil debati i encari les qüestions de fons que la preocupen com la immigració, un debat que cal afrontar sense prejudicis.
Davant d’aquest escenari ens podem fer aquesta pegunta: Per què la reflexió es queda aquí i no van més enllà? Per que no aborden les dràstiques retallades dels pressupostos destinats a polítiques socials que els ajuntaments han d’aplicar? Com explicar la reducció en un 70% respecte al 2009 d’aquests fons pressupostaris del ministeri de Treball i Immigració, que lidera José Corbacho?
És coherent aquesta decisió? Els ajuntaments de tot arreu, de l’Estat i de Catalunya, es veuen forçats a paralitzar els seus programes de serveis socials per falta de recursos i, conseqüentment, s’incrementa el descontent dels veïns –especialment en les localitats que tenen un percentatge alt d’estrangers. Vic n’és un cas amb un 25% d’immigrants.
Segons els seus detractors, l’alcalde de Vic comet un pecat capital quan fa servir un llenguatge políticament incorrecte, quan pretén situar en l’agenda pública i en el debat les contradiccions existents entre les normes legislatives en matèria d’estrangeria i la llei de bases de règim local o quan desemmascara l’incompliment objectiu i voluntari per part del govern de l’Estat de la llei d’estrangeria i de les normes comunitàries que afecten la situació administrativa de l’estranger il·legal de països no comunitaris. L’alcalde Vila d’Abadal aborda amb valentia una qüestió d’actualitat que implica no només els beneficiaris de les polítiques socials, sinó també la ciutadania en general, i per tant, els veïns de Vic. No hem d’oblidar que els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà i, per tant, la que rep en un primer moment les seves queixes i reclamacions.
El govern de l’Estat i alguns mitjans volen defugir el debat i qualifiquen la posició de l’ajuntament de Vic de xenòfoba. Amaguen d’aquesta manera el sentit profund de compliment de la llei que conté. Crec que aquesta campanya s’exhaurirà, que la realitat s’acabarà imposant, que la qüestió de la immigració il·legal s’abordarà amb serenor i sentit comú i que el govern de Zapatero ho assumirà.
Més enllà del debat sobre l’aplicació de llei, és evident que no pot quedar en paper mullat la recerca de solucions pels fluxos migratoris, el manteniment de la convivència i de la interculturalitat. En aquesta reflexió cal escoltar la societat civil i les organitzacions veïnals, perquè hi hagi un veritable debat democràtic i ampli que permeti arribar a unes conclusions aplicables des de la legalitat més escrupolosa.
Actualment el pacte per a la immigració del 2008 és una declaració d’intencions, però impracticable en alguns aspectes per falta de pressupost.
Per aquest motiu, afirmem que els focs d’artifici no ens han de distreure del nostre objectiu. Com a dominicà que porto molts anys en aquest país, vull fer un reconeixement al valor de l’alcalde de Vic per denunciar l’absència de polítiques migratòries coherents i per fer veure que els ajuntaments no poden afrontar les polítiques socials que genera el descontrol de l’administració estatal davant la immigració il·legal. Aquesta absència de política d’immigració real del govern Zapatero ha convertit una dinàmica social en una escopeta de dos canons.

Enllaç

Política industrial. El país que tenim. El país que volem?

Josep Pujadas
Enginyer Industrial

Llegit de la premsa internacional. El Congrés USA multa a TOYOTA, amb 16,4 milions de dòlars, un xic més de 12 milions d’euros, per amagar els defectes d’alguns dels seus vehicles, que han suposat accidents mortals i que han obligat a revisar tots els models arreu del món. Certament TOYOTA se les haurà de veure, cas per cas, amb els advocats de les seves víctimes i la cosa l’hi costarà a ella o a la seva companyia d’assegurances molts diners, però tot el que ha pogut fer l’autoritat pública, en un cas tant greu, és sancionar amb uns 12 milions d’euros. Fins aquí la noticia, tot seguit les reflexions i comparances.
Aquí s’ha aprovat la nova Llei de la Generalitat 20/09, de prevenció i control ambiental de les activitats industrials, que substitueix l’anterior 3/98 que no es va poder aplicar degut a la seva complexitat, tal com es reconeix en el preàmbul de la nova normativa.
Doncs bé, la nova Llei encara introdueix més complexitats. Quan els polítics busquen nous emprenedors que obrin empreses amb 15 dies, parlant de finestreta única i totes les facilitats del món, l’article 81 considera = “infraccions molt greus en els annexos I - II a) iniciar l’execució del projecte d’activitat que s’ha de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental, sense haver obtingut prèviament la declaració d’impacte ambiental corresponent”. Això pot comportar llargs mesos de gestions i despeses. En altres annexos, són infraccions greus “no sotmetre l’activitat inclosa en el règim de llicència ambiental als controls periòdics preceptius”. Controls que són cada 2, 4 ó 6 anys depenent dels annexos.
I les sancions aprovades en l’article 83 són esgarrifoses. En les greus, en l’annex I.1 comporten = “ 2) Clausura definitiva, total o parcial de les instal·lacions o bé clausura temporal, total o parcial, de les activitats per un període màxim de dos anys”. Com si un negoci es pogués tancar ni tan sols dos mesos i tornar a engegar com qui dona el polsador de la llum !!!. S’ens dirà que això no s’aplicarà. Però sabem que com que està aprovat per Llei, una administració pot tancar amb una signatura una empresa i cap jutge ho impedirà.
També la Llei contempla sancions reveladores en altres annexos = “a) en cas d’infraccions molt greus, multa de 240.405 euros a 2.404.049 euros”. Reveladores de la ganduleria de qui ha redactat la Llei, copiant molts paràgrafs literalment d’altres, sense ni dignar-se a arrodonir les quantitats, al traspassar les antigues pessetes a euros, ja que 2.404.049 euros son 400 milions de pessetes. I que segueixen la línia de voracitat sancionadora de la nostra Administració, totalment desproporcionada.
Les comparances esdevenen odioses, una companyia com TOYOTA, que competeix directament amb USA, i és el primer fabricant mundial de vehicles, que entre treballadors directes i indirectes, en supera en nombre els de tots els sectors industrials de Catalunya, només és sancionada amb 12 milions per l’autoritat de la primera potència mundial. Com és doncs que la Generalitat pot sancionar legalment una empresa mitjana fins 2,4 milions per oblidar de passar l’auditoria mediambiental periòdica ?. Un altre cas paradoxal parlant de medi ambient i sancions. Un vaixell xinès que es va desviar de la seva ruta per estalviar carburant, va malmetre la gran barrera de Coral d’Austràlia a on va encallar. Aquest fet s’ha saldat aquests dies amb una multa de 700.000 euros. Quantitat certament insignificant.
Com volem que vinguin empreses noves, si elles o els seus assessors coneixen aquestes facultats discrecionals de la nostra administració ?. Quan copsin que aquí més que a un estat de dret, ens acostem a les repúbliques “bananeres”, on es deixa subsistir a qui s’ajau davant el poder, i s’aplica tot el pes de la Llei i els seus reglaments als que no fan bondat, com els atraurem per a crear a Catalunya noves indústries?.
I, que passa amb els que ja son aquí?. Doncs a quedar bé i llepar a qui mana, i en cas de que s’els hi apliqui aquesta multa - legalment possible - de 2,4 milions d’euros, tan sols tindran una possibilitat d’escàpol. Intentar aconseguir que el funcionari que ha d’aplicar el càstig, accepti que la seva falta no es “greu”, si no que la qualifiqui de “molt greu”. En aquest últim supòsit en lloc d’intentar cobrar la multa a base d’embargaments, el Departament haurà de decretar el tancament de l’empresa, i empresari i treballadors tots junts podran passar a les llistes de l’atur. S’hauran acabat els problemes d’innovar, de buscar feina, cobrar si es pot, i pagar puntualment la seguretat social i tots els impostos derivats d’una activitat.
Aquesta és la política industrial que es reflexa en les Lleis i reglaments que es van aprovant al nostre Parlament de Catalunya. És el país que tenim. És també el país que volem?

Enllaç

EL II Lactium es farà amb les botigues tancades

CentreVic es queixa que l’Ajuntament faci la fira en un dia festiu mentre l’administració lamenta que els botiguers no aprofitin per fer caixa

VIC | Redacció.- La Decisió de l’Ajuntament de Vic de celebrar la Fira Lactium el cap de setmana de l’1 i 2 de maig no ha agradat els botiguers de l’Associació de Comerciants de CentreVic. Des del moment que l’Ajuntament els va fer saber que la fira es celebraria en aquestes dates, els representants de l’Associació de comerciants van mostrar el seu desacord i finalment han decidit que no obriran.
Tal com explica el president de l’entitat, Jaume Soler, «tot i que en general hi ha bona entesa amb l’Ajuntament, aquesta vegada creiem que no s’ha actuat correctament». D’entrada no els va agradar que la fira es faci un dia festiu, cosa per la qual van demanar que es canviessin les dates. En contra d’això, però, segons Soler «el que van fer és demanar els permisos pertinents perquè es puguin obrir les botigues i fer mercat». Una postura que, per Soler, ha posat el botiguer en una situació compromesa ja que haurà de decidir sobre la conciliació de la vida laboral i personal o l’oportunitat de negoci que generen aquests dos esdeveniments. Amb tot plegat, la decisió de l’entitat ha estat no obrir tot i que des de l’entitat sí que volen remarcar que «respectarem que hi hagi botigues, sobretot les alimentàries, que vulguin obrir».
Mentrestant des de l’Ajuntament asseguren que no entenen la postura de CentreVic, ja que segons diuen, si van prendre la decisió de demanar els permisos per obrir va ser perquè alguns botiguers del centre de Vic ho van demanar a títol individual.
Davant de la polèmica que s’ha generat, els botiguers demanen «consensuar un calendari firal anual per tal d’evitar problemes com aquests». Una demanda des d’ImpeVic tampoc entenen massa. Des de l’organització expliquen que el calendari firal és públic des de principis d’any i que estan disposats a consensuar-lo, però tenint en compte que hi intervenen molts agents i no només els comerciants de Vic i l’administració. En aquest cas concret, per exemple, per triar la data s’ha hagut de consensuar amb el sector i amb el calendari firal de la Generalitat, i ja l’any passat es va decidir que es faria sempre el primer cap de setmana de maig, cosa que, segons diuen des d’ImpeVic, els botiguers ja sabien des del principi.

EL LACTIUM S’INTERNACIONALITZA
Enmig d’aquesta polèmica la segona edició del Lactium, dedicada als productors de formatges artesans i dels derivats làctics, tindrà lloc els dies 30 d’abril, 1 i 2 de maig a la rambla del Passeig de Vic.
La part comercial de la fira estarà formada per una seixantena de parades que oferiran unes 150 varietats de formatges, a més de complements alimentaris i maquinària industrial. A banda es complementarà amb una gran quantitat d’activitats com l’espectacle Viu els sentits, un maridatge de tres formatges, vi i la veu de la soprano Clara Valero al Casino de Vic.
Amb tot plegat, aquest any el Lactium es consolida i, complint l’objectiu marcat en la primera edició, pren més força a nivell professional i internacional, ja que es comptarà amb la presència de professionals del sector vinguts dels Estats Units, Regne Unit, França, Itàlia i de diversos punts de Catalunya i Espanya.

Enllaç
Pàgina 3 de 61 pàgines  <  1 2 3 4 5 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957459 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2656 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 05:31 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19