Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 29 Abril, 2010

«L’Atlàntida situarà Vic en el lloc cultural que li correspon»

L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona es va inaugurar la diada de Sant Jordi amb una lluïda festa inaugural que va reunir totes les autoritats i representants del món polític, social i cultural de la comarca. D’aquesta manera es va encetar la programació d’un espai de primer nivell i màxima qualitat que vol convertir-se en motor i referent cultural.

VIC | Redacció.- Vuit anys després del tancament de l’antiga Atlàntida, Vic va estrenar divendres el nou Complex Cultural de la Ciutat. L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona, és un magnífic edifici que ha costat prop de 30 milions d’euros i que va obrir portes amb una gran festa inaugural presidida pel conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresseras i l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal. Entre els assistents, no van faltar, la majoria d’alcaldes d’Osona, així com una extraordinària representació del món cultural i social de la ciutat i el conjunt de la comarca. Entre ells, no van voler faltar a la cita el bisbe de Vic, Romà Casanova, la rectora de la Universitat, Assumpta Fargas o artistes de la talla de Pilarín Bayés o Pep Poblet, entre molts d’altres.
Tal com pertocava en una ocasió com aquesta, el tret de sortida de la festa el van donar els grallers de la ciutat que simultàniament amb els Sagals d’Osona van aixecar 4 pilars simbolitzant les 4 barres de la senyera catalana. Tot seguit el conseller Tresserras i l’alcalde de Vic van desfer el llaç vermell que cobria tot l’edifici.
Un vegada dins el nou espai, les dues màximes autoritats, junt amb les vídues de Ramon Montanyà i Joaquim Maideu, van descobrir les plaques del teatre i l’auditori que porten el seu nom. A banda, en el recorregut previ al concert inaugural també hi va haver uns moments per a poder signar el llibre d’honor de l’Atlàntida.
A partir d’aquí, el públic assistent va entrar al teatre i va arribar l’hora dels parlaments. Va ser en aquest moment quan l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal va assegurar que el tancament de l’antiga Atlàntida, al carrer Sant Fidel, a causa de l’aluminosi, en realitat es va convertir «en una gran oportunitat per la ciutat», que ha permès construir aquest gran equipament. Vila d’Abadal també va aprofitar l’ocasió per fer un resum històric dels equipaments culturals que ha tingut la ciutat de Vic i que mostren el seu dinamisme en la creació i la difusió cultural. A banda, el cap del Consistori vigatà també va voler destacar la importància de l’estrena d’un edifici amb aquestes característiques, ja que tal i com va afirmar, «la nova dimensió del complex cultural ve donada per una gran ambició, que ara situarà la ciutat de Vic al lloc que cultural que li correspon». D’aquesta manera, gràcies al teatre, «Vic tornarà a ser capital de cultura, tan a nivell comarcal, com català i europeu».
Però en el transcurs del seu discurs l’alcalde no es va oblidar de destacar alguns dels noms importants de la tradició cultural de la ciutat, com és el cas de Joaquim Maideu, a qui li han dedicat l’auditori. Així, doncs, l’alcalde va recordar la tasca pedagògica que va fer a Vic i a Catalunya a partir de l’ensenyament de la música. Igualment, l’alcalde també va tenir unes paraules per l’exalcalde, Ramon Montanyà, conegut per tothom com «l’alcalde de la Cultura i de la conservació del patrimoni». Algunes veus van mostrar-se crítiques pel fet que l’alcalde no va fer esment al seu predecessor en el càrrec, Jacint Codina. Però Vila d’Abadal explica en una entrevista a Canal Català Osona i Ràdio Vic, que simplement no el va mentar perquè «en el seu mandat no es va fer cap pas de transcendència per a la creació del Complex». Finalment Josep M. Vila d’Abadal va desitjar una «llarga vida a l’Atlàntida».

L’EMPENTA DE VIC
Per la seva banda, el conseller Tresserras va aprofitar el seu torn de paraula per elogiar la tasca de la ciutat de Vic en l’esforç i l’empenta que ha tingut en impulsar aquest gran centre d’arts escèniques que, a parer seu, pot tenir un importantíssim paper de dinamització cultural, de la mateixa manera que l’ha tingut la Universitat de Vic. Segons ells, aquests dues institucions «mostren la voluntat de conquerir el futur des de Vic».

PRIMER CONCERT
Una vegada fets els parlaments, va ser el moment d’estrenar la cantata El cant del lloc, feta expressament per a l’ocasió i que va servir per fer un primer tast de les condicions del nou teatre, que segons el públic assistent va aprovar amb nota, sobretot pel que fa a l’acústica.
El cant del lloc és una producció de Josep Baucells (música) i Lluís Solà (text) que va reunir més de 200 artistes de la Coral Canigó, l’Orfeó Vigatà i el Cor de Noies de Vic i la Coral Regina de Manlleu. L’obra, dirigida per Jordi Mora, i amb l’actuació especial de l’actor Santi Ricart va ser presentada a l’estil d’un oratori i és una interrogació sobre la situació de l’home actual i el lloc on viu.

BONA SONORITAT
Lluís Vila d’Abadal, director de la Fundació Estudis Musicals de Vic, es mostra satisfet perquè «el dia inaugural sempre és especial i únic, i veure les cares de la gent quan sortia, contenta, il·lusionada i radiant, dóna mostra que els va agradar l’espai. Potser hi va haver moments en que es va rebre alguna crítica que potser era massa gran, però s’ha assimilat i ningú ho planteja».
Vila d’Abadal destaca que «el concert inaugural va tenir una molt bona acollida. Veure l’Atlàntida plena de gom a gom ens va alegrar molt». De la bona sonoritat de l’edifici, tant del teatre com de l’auditori, Vila d’Abadal es mostra «orgullós» perque «hi ha hagut un equip professional que s’ha esforçat i el resultat és molt bo».

Enllaç

Edifici senyera, enharmonia de sentiments

VIC.- Segurament avui sonarà estrany, que la Imatge que us presentem no insisteixi en alertes anteriors: el difícil encaix del teatre auditori rera el llenç de façanes i campanars del nucli antic. I és que després d’una sonada inauguració, ara toca convertir en valor de futur una construcció de per si mateix agosarada, complexe i impactant. No es pot explicar s’ha de veure. Josep Llinàs ha construït on l’anterior consistori de Jacint Codina li lliurà un solar. Finalment -i valorant l’impacte estètic- m’apropo a l’opinió d’Enric Pladevall (artista-escultor vigatà) que si bé ha dit sentir-se impressionat profundament per l’edifici, davant del color d’or dels paraments fa un incís dient que, en planxa de coure envelliria millor. En tot cas deixem que el temps consolidi o qüestioni els accessoris i entretant gaudim d’aquest sublim regal.

Enllaç

Sí, al batxillerat nocturn

Quan es compleix un any del moviment comarcal en defensa del batxillerat nocturn, el Departament d’Educació ha garantit la continuïtat del segon de Batxillerat nocturn per al proper curs 2010-11 a l’Institut Jaume Callís de Vic. La primavera passada es van recollir més de 2.500 signatures, es van aprovar diferents mocions en els plens dels ajuntaments i es van celebrar diferents actes per evitar la supressió del batxillerat nocturn a la comarca. Malgrat això es va suprimir el primer curs i amb la perspectiva que s’eliminaria definitivament. Els 60 alumnes matriculats aquest curs, l’esforç del centre i la conscienciació social de la bondat d’aquesta oferta educativa han convençut el Departament d’Educació per mantenir l’oferta del segon curs de batxillerat nocturn al Callís. Al mateix temps, però, una cinquantena de professors de les escoles de Vic van concentrar-se a la plaça de l’Estudiant per protestar en contra de la política d’estalvi del Departament d’Educació. Les principals reclamacions dels mestres són: que es disminueixi el nombre d’alumnes per classe, que s’augmenti la plantilla de les escoles i que es cobreixin les baixes ràpidament i no es recorri a les hores extres. Una de freda i una de calenta. Però cal fer l’esforç màxim, dins el que permet la crisi actual, per garantir un ensenyament de qualitat, perquè només així podrem sortir de la crisi i afrontar amb garanties el futur.

Enllaç

L’Atlàntida s’estrena amb un excel·lent ‘cant del lloc’

L’Atlàntida, Centre d’Arts Escèniques d’Osona, és un magnífic edifici que ha costat prop de 30 milions d’euros i que va obrir portes amb una gran festa que va girar a l’entorn de l’estrena de la cantata El cant del lloc, feta expressament per a l’ocasió i que va servir per fer un primer tast de les condicions del nou teatre, que segons el públic assistent va aprovar amb nota, sobretot pel que fa a l’acústica. El cant del lloc és una producció de Josep Baucells (música) i Lluís Solà (text) que va reunir més de 200 artistes de la Coral Canigó, l’Orfeó Vigatà i el Cor de Noies de Vic i la Coral Regina de Manlleu. L’obra, dirigida per Jordi Mora, i amb l’actuació especial de l’actor vigatà Santi Ricart va ser presentada a l’estil d’un oratori i és una interrogació sobre la situació de l’home actual i el lloc on viu. Parlaments i festa a banda, cal destacar l’excel·lència i el simbolisme de l’obra representada, perquè l’aposta per la gent de casa davant la opció d’espectacles de gran renom dóna sentit a una instal·lació que neix amb la força i vitalitat que ha quedat patent aquests dies amb la ‘febre’ de l’estrena que ha obligat a fer una doble sessió de l’obra estrenada. Un excel·lent per a tots aquells que van ser a dalt de l’escenari per estrenar una infraestructura que s’ha de convertir en motor cultural, però també econòmic, perquè al seu voltant, segur, també hi poden créixer indústries culturals.

Enllaç

Pederàstia i antisemitisme?

Antoni Vallès i Martí
Vic

Quan veiem les notícies per la televisió, que normalment és a l’hora de dinar o de sopar, les assimilen d’una forma ràpida i sense tenir temps de comentar-les perquè cadascú tenim pressa per tornar a la feina o per descansar. Però quan aquestes notícies les llegim després al diari, amb calma i serenitat per poder-les reflexionar, la veritat és que la nostra ment reacciona amb molta més consciència i amb més o menys indignació. El tema dels capellans pederastes és un afer molt antic, el que passa és que ara s’ha fet més palès segurament, per la reacció que ha provocat la seva dimensió, per un costat el nombre de persones implicades; i per l’altra les seves nombroses víctimes, així com els països en que han succeït.
Per això em va cridar molt l’atenció la crònica enviada des de Roma per Sr. Rossend Domènech al seu rotatiu Els Periódico, del dissabte dia 3 d’abril, mitjà pel qual ens informa que “El Vaticà assimila les crítiques pels abusos a l’antisemitisme”. Es a dir que segons aquest titular, el Vaticà no es mereix ni tan sols ser criticat. Doncs bé, en realitat no solament es tracta d’unes crítiques guanyades a pols sinó que a més estem davant d’uns delictes que ja haurien d’haver estat sotmesos als tribunals de cadascun dels països afectats.
Sembla ser que l’autor d’aquestes manifestacions és un tal Sr. Raniero Cantalamessa i una de les seves responsabilitats consisteix en ser el predicador oficial del Vaticà, per això les seves paraules que segons va manifestar li van ser escrites per un “amic jueu” van ser exactament les següents: les crítiques “em recorden els aspectes més vergonyosos de l’antisemitisme”. Doncs bé, aquest homes es veu que no va tenir prou amb això, que a més va afegir : que aquest any coincideixen les pasqües catòlica i jueva, pensava en els jueus “que saben per experiència què significa ser víctima de la violència col·lectiva”.
Jo li diria al Sr. Cantalamessa que li pregunti al seu “amic jueu” si tota aquesta experiència acumulada sobre la violència col·lectiva va ser el detonador que els ha portat a cometre atrocitats contra el poble palestí. Precisament aquelles experiències els havien d’haver servit per recordar el significat de la submissió d’un poble per un altre, i el que representa que et vagin arravatant la terra que has anat cuidant durant anys i aquella casa que de cop i volta veus com vola pels aires i et quedes al carrer. Potser que facin més memòria abans de continuar ells amb aquestes pràctiques. Per altra banda no entenc aquesta sobtada i aferrissada defensa dels jueus per part de la jerarquia de l’església romana. Els hi podríem preguntar què feia el President de l’estat Vaticà quan es massacraven sis milions de jueus a tot Europa. Abans d’eludir la seva responsabilitat i condemnar als capellans pederastes, la jerarquia vaticana hauria de reflexionar sobre la seva punyetera mania del celibat. Jo crec que l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana com diu el “Credo”, hauria de ser més Església, sense necessitat de ser tant Catòlica, però això sí , amb una vertadera tasca apostòlica similar a la dels primers apòstols tot i que desconeixien el celibat, i deixant ja per sempre el terme romana per les pizzeries, descentralitzant el poder de Roma. (No oblidem que Jesucrist va ser crucificat per ordre d’un governador romà i aquest recolzat pels propis fariseus). Tot això adaptat a l’època que ens ha tocat viure, potser faria que tingués més adeptes i sobretot més compromesos i també alguns de nosaltres deixaríem de perdre la poca fe que ens queda en aquesta església.

Enllaç
Pàgina 2 de 61 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957467 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2706 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 05:32 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19