Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dimecres, 23 Juny, 2010

«Aquesta celebració ha permès veure el caliu humà que es crea al centre»

El Centre Residencial Osona, abans Casa Moreta, celebra 25 anys d’història amb «satisfacció per la feina feta»

Un total de 142 joves han passat pel Centre Residencial Osona, primer Casa Moreta, durant els seus 25 anys d’història. Una efemèride que els seus responsables han volgut celebrar «perquè vam creure que era un bon moment per valorar la feina feta fins ara i, sobretot, retrobar-nos amb totes les persones, residents i treballadors que han passat per la casa durant tots aquests anys», explica l’actual director de l’entitat, Joan Sala.

SEGUIR LLEGINT...

Enllaç

Vic es llueix amb una brillant Copa Amèrica

Quan la Copa Amèrica no ha arribat ni al seu equador -acaba diumenge- està clar que Vic es pot penjar una medalla. La competició està aconseguint el que s’havien plantejat els organitzadors. L’aposta del govern de la Generalitat i del govern municipal està del tot justificada. Les 18 seleccions presents destaquen el treball fet i la resposta de la gent. Catalunya pot competir a nivell mundial. I a quin nivell!
El seleccionador Jordi Camps té a les seves mans la millor selecció catalana de la història, un grup capacitat no per guanyar aquesta Copa Amèrica, sinó que candidat a disputar títols europeus i mundials.
Però fora de la vessant esportiva i si seleccions com Equador, Costa Rica o els Estats Units estan molt lluny del nivell català, el que queda clar és l’obertura de Catalunya al món, i amb ells Vic. La capital d’Osona s’ha situat al mapa en aquests països. La cultura catalana, també. L’esperit dels catalans, igualment. L’exemple de l’acte inaugural, amb els grallers tocant els Segadors és el millor exemple. Catalunya havia jugat fins ara com a visitant. Aquests dies està jugant de local, d’amfitrió, mostrant-se al món com un país amb empenta, amb una cultura rica i plena. Els representants d’aquests països són coneixedors de les males arts de la Federació Espanyola, però s’han adonat que Catalunya és diferent. Catalunya no és Espanya.

Enllaç

Osona no té pediatres

Una vegada més es torna a demostrar que sanitàriament parlant els osonencs som catalans de tercera divisió. Sabem que la manca d’especialistes és una qüestió de país, que no afecta exclusivament a Osona, però també sabem que en som alguns dels més afectats. Fa anys que els professionals i els mitjans de comunicació denuncien la manca d’incentius que tenen els metges especialistes per quedar-se a treballar a Catalunya i, sobretot, per allunyar-se de l’àrea metropolitana i arribar fins a Osona. Però continuem en el mateix lloc, encara és hora que es faci alguna cosa per fer més atractives les places de zones com la nostra i continua aquesta competitivitat malsana entre la sanitat pública de l’àrea metropolitana vers comarques. De fet, s’ha arribat a un punt que la mateixa administració ha tirat la tovallola i lluny de cercar recursos per augmentar el nombre d’especialistes, ara l’objectiu és explotar al màxim els que es tenen. De la mateixa manera que es va fer amb les urgències nocturnes i de caps de setmana, ara es prepara un projecte territorial de pediatria per tal que els professionals tinguin “permeabilitat”, és a dir, facin de tot i a tot arreu.

Enllaç

Un toc d’atenció al “Centre Mèdic Manlleu”

Pere Pi Cabanas
Sant Hipòlit de Voltregà

Fet amb tot l’afecte i estima i essencialment amb atenció al creador del mateix, el Dr. Basilio Anía Martínez, que sempre em va honrar amb la seva inoblidable amistat.
Per visitar-te en aquest Centre, com es lògic, sempre s’ha de demanar dia i hora. Ara vista la meva experiència del dia d’avui 16 de juny….......això no serveix per res i no deixa massa bé la deontologia del esmentat “Centre”.
Vaig demanar hora -el dia per aquest doctor sempre és el dimecres- i em van donar a les 17,15 i al preguntar quants en tenia al davant em va dir que un. He arribat uns minuts abans i ja ni havien dos que s’esperaven i he interpretat que a recepció es devien confondre i ni havia un de més ja que havien arribat precisament, abans que jo. Passaven de dos quarts de sis i encara el doctor no havia arribat per començar les visites i ha arribat un altre senyor que s’ha assentat. Com que jo tenia a les 17,15 i ja eren més de les 17,30 he suposat que aquest nou arribat, tenia hora, més tard que jo. Ha arribat el Doctor i ha començat la primera i seguidament la segona visita demanant pel nom dels que s’esperaven davant meu. M’entres feia la segona ha passat una infermera joveneta i molt “pizpireta” que es veu que coneixia al que s’esperava, arribat darrera meu, per què he vist que es feien moltes carantoines. Ha entrat al despatx del metge i a la que surt la segona visita ella el crida i el fa entrar o sigui que la fet “colar”. Eren ja prop de les sis i arriba un altre senyora i quasi al moment surt la visita anterior i ja criden a la que acaba d’arribar. Immediatament m’he aixecat i he dit a recepció que anul·lessin la meva visita i els he donat a conèixer el motiu, ja que per aquest viatge de fer demanar dia i hora no calia alforges, si després “algú” l’ordre de visites se la passa pel replà de l’escala i la feia al seu ”libre albedrio”.
Doctor Anía “junior”, amb tot l’afecte i consideració, em permeto recomanar-li posi un xic d’ordre i serietat al seu Centre i a aquesta infermera, que pel Doctor sabrà qui es ja que vostè m’ha vist per qui feia “cua” i li canti una mica les quaranta i no es passi de llesta en el successiu amb les seves amistats per què si el mateix tenia pressa….haver-se llevat mes d’hora…a l’hora de demanar hora.

Enllaç

Sant Joan a Manlleu. Foc, tradició i identitat

Josep Mas Febrer
Regidor de Cultura
Ajuntament de Manlleu

L’àmbit nacional dels Països Catalans gaudeix d’un ampli sumatori de valors i de trets genuïns i característics que fonamenten el seu caràcter de comunitat nacional, amb base a la seva història, costums, llengua i tradició, entre altres. Són aquest seguit d’inputs comuns a nivell territorial, els que convergeixen també en la tradició i festa de la Flama del Canigó, dels Focs de Sant Joan. Deia aquell que “qui perd els orígens, perd la identitat”, però positivitzant aquesta referència, és on ha de prendre cos i fermesa la política social i cultural a nivell municipal i nacional, prenent com a base d’actuació que “qui reforça els orígens, reforça la pròpia identitat”, la individual i la col·lectiva, la de municipi i la de nació. Aquest és un dels eixos bàsics d’actuació prioritaris en l’àmbit cultural i social manlleuenc; respondre a la diversitat des de la identitat pròpia, atendre a la globalitat des de la genuïtat nacional i municipal. Manlleu aposta per refermar els valors que fonamenten la vigència nacional dels Països Catalans, i ho fa emfatitzant el suport a associacions i col·lectius amb vocació social i cultural en clau catalana.
La Flama del Canigó, els Focs de Sant Joan, la Festa de Sant Joan, reuneix un ventall ampli d’elements que la doten de la història i identitat necessària per ser considerada la Festa nacional dels Països Catalans, i aquest fet respon als diferents i diversos trets que la fan genuïna, democràtica i popular, i de ben segur, objecte necessari del reconeixement institucional als diferents nivells, tant des de l’àmbit local com el nacional, tenint present que ja des de fa segles el dia 23 de juny la Flama del Canigó baixa de la muntanya del Canigó i des del Coll d’Ares es distribueix arreu dels Països Catalans seguint moltes i diverses rutes. L’Ajuntament de Manlleu, com tants d’altres dels territoris de parla catalana, ja féu un petit pas en el seu moment, aprovant una moció per fer efectiva aquesta declaració i institucionalització de la Festa de Sant Joan com a Festa nacional dels Països Catalans.
Manlleu no defuig la responsabilitat inherent al municipalisme, i que radica, entre altres, en vertebrar un país fort i pròsper, divers i emprenedor, culturalment viu i socialment dinàmic. I aquest ha de ser també l’esperit que mogui el conjunt de catalans i catalanes, la voluntat i vocació de fonamentar i potenciar allò que ens és propi i identificatiu, les tradicions pròpies de la nostra nació. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó som un poble, un sol poble, i de ben segur que ho continuarem sent malgrat les ingerències d’obediència espanyola i francesa que amb permanència insultant refreguen suposats principis inspiradors d’uns territoris ocupants i que tendeixen a la disposició i imposició d’un genocidi cultural i social als Països Catalans, des del nord dels Pirineus fins al sud del País Valencià, passant per les illes Balears, la Franja, Andorra i l’Alguer.
És doncs motiu de felicitació i agraïment la tasca duta a terme per part de tota la bona gent que, entorn els Focs de Sant Joan, vetlla per la bona salut cultural i social dels Països Catalans, havent superat períodes històrics molt més difícils que els actuals, apel·lant en tot moment a la unitat nacional. L’Associació Tradifoc a Manlleu n’és un bon exemple, als quals cal agrair reiteradament el seu paper fonamental des de l’àmbit local amb projecció a la consolidació nacional.

Enllaç
Pàgina 2 de 44 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957518 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2569 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 05:38 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19