Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 30 Setembre, 2010

En ocasions, les coses es fan bé

Emili Bayón
Director del Museu de l’Art de la Pell de Vic

L’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic de les colònies industrials del Ter i del Freser, (PDU), per part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, és una gran noticia per al nostre territori i, de retruc, pel conjunt del país. Després de l’aprovació del PDU de les colònies del Llobregat, el mateix equip redactor dirigit per Joaquim Sabaté, catedràtic d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Barcelona, ha enllestit un projecte la importància del qual podrem apreciar en la seva justa dimensió en els propers anys.
No hauríem d’oblidar ara els passos previs duts a terme abans de l’aprovació d’aquest PDU. De fet, la necessitat d’una intervenció integral sobre l’important patrimoni industrial i natural de la nostra conca arrenca de finals del passat segle, tant a nivell local (el projecte del Museu Industrial del Ter, el 1996), com territorial (la constitució del Consorci Alba-Ter el 1998). És també de justícia reconèixer el paper dinamitzador, i de suport, donat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a les iniciatives que des d’un seguit de municipis iniciaren la recuperació de les restes de la primera industrialització al nostre país. Municipis com Manlleu, Salt, Ripoll, Torelló i Roda de Ter foren pioners al Ter, seguint el camí iniciat uns anys abans per poblacions de “l’altre riu”, com Manresa, Puig-Reig, Cercs o Santa Coloma de Cervelló. Igualment, la commemoració del 150è aniversari de les colònies industrials de Catalunya, el 2005, va propiciar la col·laboració de municipis, diputacions i del govern català en el desvetllament d’un patrimoni que patia l’abandonament i la ruïna. Finalment, no voldria obviar la tasca constant des de fa anys de l’Associació d’Enginyers Industrials i d’Arqueologia Industrial de Catalunya en el reconeixement i difusió dels elements industrials més significatius del nostre país. En una primera relació dels “Cent Elements…” ja incloïen els edificis del Sucre i de la farinera Costa (Vic), així com la colònia de Borgonyà i el canal industrial de Manlleu. Darrerament aquesta relació s’ha incrementat, i apareixen, entre d’altres, la fàbrica de la Blava (Roda de Ter), Can Sanglas de Manlleu i la colònia Ymbern a Orís.
Aquest Pla Director per a la recuperació i posada en ús del que, encara avui, constitueix la més important concentració de colònies fluvials al continent, dota de normes urbanístiques, plans parcials de desenvolupament, mesures de protecció patrimonial i mediambiental i, també, d’eines financeres, la intervenció sobre aquest gran patrimoni dispers al llarg de més de 120 km (entre els extrems del Ter i el Freser i l’embassament de Sau). Dividit en sis grans blocs territorials i temàtics, el PDU comprèn la conca minera d’Ogassa (el ferrocarril carboner), la vall més feréstec (Ribes de Freser i les colònies), l’aiguabarreig del Ter i el Freser a Ripoll (el bressol de la metal·lúrgia), les grans colònies de la capçalera de la Plana (Borgonyà, Vilaseca, el Pelut…), la Vall del Ges (indústria de la torneria), i els grans nuclis industrials dels meandres del Ter (Voltreganès, Manlleu, Roda de Ter i Masies de Roda).
L’equip redactor del PDU ha creat un model interpretatiu i d’actuació que complementa totes i cadascuna de les grans colònies industrials, i les vincula a determinades característiques territorials, econòmiques i culturals. Apareix així un “paisatge cultural” capaç d’interpretar aquest ric patrimoni dispers. Paral·lelament, s’ha dut a terme un estudi exhaustiu de les potencialitats, els recursos i les mancances d’un territori que abasta 240 km2, així com un pla d’usos que respecta l’entorn fluvial i el valor arquitectònic dels diferents elements.
Pel que fa a la nostra comarca, el PDU ha estat generós en reconèixer la importància de les grans peces que comencen al municipi de les Lloses,-Montesquiu (la Farga de Bebiè), travessa Sant Vicenç de Torelló ( colònies de Borgonyà i Vilaseca, Orís (el Pelut), Torelló (La Coromina), Masies de Voltregà  (la Farga Lacambra), i arriba a les ciutats industrials de la Plana. Magnífics exemples que ens remeten a una arquitectura i a un urbanisme, que va des del model de la ciutat-jardí (Borgonyà, el Pelut), a l’arquitectura europea d’entresegles: la Farga de Bebiè (Suïssa), Borgonyà (Escòcia), Salou (França), o a personatges com Santiago Rusiñol (Can Remisa a Manlleu), o Miquel Martí i Pol (La Blava). Elements i personatges substancials a la nostra història, i vinculats a aquestes “fàbriques al camp” que impulsaren la industrialització rural i van contribuir a fer del Principat “la fàbrica d’Espanya”. Aquest PDU és una bona eina de futur. L’enhorabona als municipis riberencs.

Enllaç

No només pel ‘lipdub’ són famosos a la UVic

Joan Turró Calvet
Director

Hem de fer cas als experts… sempre que ens convingui. Però en el que sí coincideix tothom és que la formació, la investigació, la recerca, la innovació, el desenvolupament són conceptes que desprenen confiança de futur. Ho podem aplicar en foteses diàries o en treballs que acabaran significant segell de país. Fa temps que em preocupa millorar la potència del xut d’hoquei i en les poques estones que em passo a la pista, envoltat de veterans, no tinc temps de progressar adequadament. Aquesta setmana, però, he decidit aplicar la tècnica del golf en el xut de pala, vol dir que aquest vespre, al pavelló de Vic, els companys de l’Estic estaran en situació de perill… ‘Quina xorrada’, pensareu la majoria, però aquest fet és un intent d’innovació a partir que es va modificar una regla del joc que abans penalitzava aixecar l’estic pel damunt de l’espatlla. Ja no és falta, però ningú s’ha dedicat a explorar aquesta possibilitat per millorar l’acte vital del xut.
A la família també hi ha gent espavilada. La meva germana Igna -gran observadora- ja té fet un prototipus d’andròmina per gaudir a l’aigua (que no us explicaré), però un dia va confiar en la gent de la multinacional Bic i els va ensenyar el disseny d’un cendrer de butxaca. No li van tornar contesta, però avui ja estan comercialitzant un model semblant. Li han robat la idea. Qui sap, però ells tenen les eines i la capacitat i ningú s’atrevirà a posar en qüestió que tal simplesa no pugui ser patrimoni del seu departament d’I+D+i.
Afortunadament, però, al costat de casa hi ha molts savis que tenen eines i capacitat que s’han guanyat els darrers anys. El 23 de setembre es va presentar a Girona el programa Melisa (Mediador Lingüístic Sanitari) que ha estat desenvolupat per la Universitat de Vic i coordinat pel professor Jaume M. March de l’Escola Politècnica. Es tracta d’un programa informàtic -de fàcil accés a través d’internet- que permet que els pacients d’origen immigrant puguin comprendre les indicacions del personal sanitari. El CAP de Santa Eugènia i l’Hospital General de Vic ja són usuaris del Melisa, tot i que la demanda va sorgir des de Salt. El pacient escolta a través dels altaveus i veu imatges a través de la pantalla de l’ordinador de consells mèdics bàsics. De moment, ja està disponible en català, castellà, anglès, àrab, bereber i rus. Són bons a la UVic.
a

Enllaç

Sense indústria no hi ha futur

Carles Vilà Besoli
Economista

Fins fa ben poc semblava que els països “ rics” podrien viure exclusivament dels serveis, la globalització que ens ha vingut imposada per les grans corporacions, mantenint les seus de I+D+i i control als països d’origen, està en retrocés. Ja no és possible donar feina a tota la població d’aquests països, només amb els serveis, la deslocalització ha produït milers d’aturats en els països desenvolupats, en molts casos aquests llocs de treball no es podran recuperar mai més i els grans beneficiats de tot això han set els països asiàtics, dels que sobresurt amb escreix la Xina “ la fàbrica del món”, per desgràcia nostra, també s’han convertit en el banquer mundial i ja se sap, qui paga mana.
En aquest moment ja hi han empreses que comencen a tornar a casa, a Espanya la indústria del calçat de qualitat, també diferents indústries d’arreu dels països occidentals. Ja se sabia, però s’ha comprovat que els xinesos no tenen encara l’aprenentatge, ni la preparació dels seus tècnics és suficient per oferir la qualitat a què estem acostumats. Les facilitats per entrar al seu país no ha set gratuït, volien tecnologia, que és el que no tenen, però em temo que ja és massa tard, en aquest moment hi han molts interessos creuats que impedeixen tirar enrere. 
Avui els xinesos disposen d’ingents reserves sobretot en Dòlars USA, han comprat bonos (que l’administració americana ha emès per pagar els seus dèficits, produïts sobretot per incentivar l’economia) fins arribar a tenir les reserves més importants en mans de un país tercer, han comprat i són potencials compradors de deute públic de tots els països “rics” que han de finançar els seus dèficits públics (produïts pel mateix motiu que els americans), tenen poder per desestabilitzar l’economia mundial, en qualsevol moment. Recentment,  han obligat el govern japonès a intervenir amb el canvi del yen,  comprant deute japonès, per fer pujar el yen, i així impedir o dificultar la seves exportacions, com vénen fent des de fa temps amb el renminbi (yuan) que és la seva pròpia moneda, mantenint-la artificialment baixa, per exportar a uns preus sense competència. Això comporta la destrucció permanent de llocs de treball als països occidentals, per aquest motiu l’administració Americana no para de demanar una revalorització del yuan.
Disposen de un poder, que costarà capgirar, suposant que es pugi fer en circumstàncies normals, perquè el que està clar és que els americans no renunciaran fàcilment a la seva hegemonia tan militar con tecnològica. En aquest moment la Xina ja és el segon país que inverteix més en defensa, després dels EEUU, però la diferència encara és de 6 a 1, en recents declaracions d’alts càrrecs del govern xinès han manifestat en to desafiant que si els EEUU engeguen una guerra comercial, la perdran.
S’està lliurant una lluita aferrissada,  si els xinesos no cedeixen amb el canvi del “ yuan” l’únic camí que els quedarà als països occidentals serà l’imposició d’aranzels als productes xinesos i això de moment seria un mal pas de conseqüències imprevisibles que tothom vol evitar. 
La indústria és imprescindible per mantenir l’activitat, això és el que pretén el model d’economia sostenible del govern, necessita molta inversió en formació i investigació permanent per innovar en nous productes i abaratir els actuals, però si no ens podem guanyar la vida, malament, les societats occidentals ja s’han empobrit des de l’aparició de la depressió l’any 2007. El camí només ha començat, veurem fins on estan disposats a baixar el nivell de vida. 
Tenint molta feina per davant, s’ha acabat plorar i somiar que tornarà el passat (la destrucció de llocs de treball per la deslocalització, facilitats per endeutar-se i el diner fàcil, va portar a una economia improductiva i despilferradora), hem de mirar endavant i treballar molt, per fer possible una economia basada en l’esforç i el treball, els catalans sempre hem estat capdavanters en aquest tipus de reptes, ens en sortirem.

Enllaç

L’alcalde inaugura les obres del barri recordant que «Vic sense el Remei no és Vic»

La inauguració es va fer dissabte amb una gran festa que va aplegar centenars de veïns
Per Josep Maria Vila d’Abadal, ara el repte és continuar treballant per garantir la convivència

VIC | Redacció.- La ciutat de Vic va inaugurar dissabte la remodelació d’un dels seus barris més emblemàtics: el Remei. L’acte va consistir en una gran festa que es va allargar durant tota la tarda amb diverses acutacions que es van portar a terme en diferents espais del barri. Després de les exihibicions de dansa del ventre de Zendadansa i les actuacions musicals de Yoli i Kathy Sey i de la Coral del Remei a partir de les set de latarda es va encetar la festa més oficial amb un reccorregut pel barri a través de diverses fotografies dels mateixos veïns en què es fa un repa`s de tota la història del barri fins al moment més actual. El recorregut va estar presidit per l’alcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal vila abadal i el director general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya, Joan Ganyet, i va comptar amb la presència de diferents regidors de la ciutat així com de un gran nombre de veïns. A les 8 del vespre va arribar el moment dels parlaments, ocasió que l’alclde de Vic va aprofitar per assegurar que amb aquesta remodelació  «hem conservat l’essència i la història però hem fet el barri més elegant i amable». Igualment l’alcalde no es va estar de reconèixer una «manca d’atenció en els primers anys de la democràcia» per part de l’Ajuntament de Vic ja que «la primera prioritat era transformar el centre». Ara, però, l’Ajuntament ha esmerçat molts esforços en aquest barri que s’ha convertit «en un segon centre de la ciutat» que, en paraules de l’aclade, dóna més importància a la ciutat en seu conjunt. En aquest sentit, l’alcalde va ser contundent i va assegurar que «Vic sense el Remei no és Vic».

Enllaç

Vic disposarà de col·legis administrats electrònicament

És un dels set municipis catalans que engegaran aquesta iniciativa que augmenta la rapidesa, simplifica i proporciona més seguretat

VIC | Redacció.- Vic és un dels 7 municipis de Catalunya escollits per a portar a terme una experiència pionera en les properes eleccions al Parlament de Catalunya; els col·legis administrats electrònicament (CAE). Aquest nou sistema, que també es farà a Lleida, Prat de Llobregat, la Bisbal de l’Empordà, la Seu d’Urgell, Tortosa i Montblanc, es va presentar dilluns a la Sala de Consellers de l’Ajuntament de Vic.
L’acte va comptar amb la presència del conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ausàs; l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal; la regidora de la Seu d’Urgell, Mireia Pellicer i representants de l’empresa INDRA que ha desenvolupat aquesta aplicació. En del moment de la presentació, Vila d’Abadal va agrair a la conselleria que Vic hagi estat un dels municipis escollits i va assegurar que avenços com aquests permeten donar molt més bon servei a la ciutadania. Per la seva banda, el conseller va explicar que en aquestes eleccions es posa en funcionament en aquests 7 municipis, però amb l’objectiu que a curt termini el sistema es pugui desenvolupar als 947 municipis de Catalunya. A més, Ausàs, va explicar que de moment «aquest pas significa la mobilització de 1.356 persones implicades en el sistema dels col·legis administrats electrònicament; que afectarà a 207.411 votants».

Enllaç
Pàgina 2 de 49 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11957571 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2705 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/18/2012 05:45 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19