Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 25 Novembre, 2010

Pujadas presidirà la Cambra a Osona

Josep Pujadas i Gil, enginyer industrial i petit empresari de Manlleu, és el nou president de la Delegació a Osona de la Cambra de Comerç. Pujadas pren el relleu d’Oriol Guixà, que és el responsable de les 10 delegacions de la Cambra. L’anunci es va fer aquest dimarts coincidint amb la celebració del Dia de la Cambra a Osona. L’acte va aplegar més de 200 persones i va servir per distingir tres empreses de la comarca i també la trajectòria professional de Sebastià Rovira, fundador de MIMCORD i IQAP.

VIC | Pep Portet.- Aquest dimarts va tenir lloc el Dia de la Cambra a Osona. Es tracta d’una jornada en la qual es distingeixen diferents empreses de la comarca i també la trajectòria professional d’un empresari. La jornada d’enguany, però, va estar marcada pel relleu a la presidència de la delegació, que es va fer públic en el decurs de l’acte. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha escollit Josep Pujadas Gil com a successor d’Oriol Guixà. Pujadas, que ja formava part de la junta directiva de la delegació, va reconèixer que «quan em van fer l’oferiment no m’ho creia, ja que sóc un petit empresari», però Guixà el va convèncer «explicant-me que la Cambra és de tots els empresaris, grans, petits i mitjans».
El nou president explica que «tenim una bateria d’idees i iniciatives que hem de començar a posar en pràctica després de les eleccions, que condicionen en aquests moments qualsevol iniciativa». El que té clar és que la Cambra «ha de servir per potenciar els empresaris i els emprenedors, per ajudar a qui presenti projectes interessants, sigui contribuint en el finançament, un tema molt delicat actualment, o posant aquestes persones en contacte amb d’altres empresaris per poder aprofitar infraestructures i sinergies».

Enllaç

Artur Mas omple a vessar el Sucre

VIC.- El candidat a president de la Generalitat de Catalunya per Convergència i Unió, Artur Mas, va presidir dilluns a Vic el míting central de la campanya de CiU a la Catalunya Central. El recinte firal del Sucre, escenari de l’acte, es va omplir fins a la bandera, amb més de 1.900 persones, entre militants i simpatitzants de la federació. Mas va estar acompanyat dels tres candidats osonencs a les eleccions de diumenge, l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal i els diputats Francesc Homs Ramon Espadaler. En la seva intervenció Mas va alertar del perill que pot comportar l’excés de confiança i va fer una nova crida a la participació.

Enllaç

Última estació cap a la independència

Esquerra tanca campanya a Osona amb tota l’artilleria en un acte a Vic per demanar el vot per forçar a celebrar un referèndum

VIC | J. Mill.- Avui dijous, Esquerra Republicana de Catalunya celebra el seu acte de campanya a la comarca. I ho fa a partir de les 8 del vespre a l’auditori Marià Vila d’Abadal de l’Edifici del Sucre de Vic. Joan Puigcercós serà el protagonista principal de l’acte, on també hi prendran part l’alcaldable republicà a Vic, Joan López, el diputat osonenc Josep Maria Freixanet i el número dos de la candidatura d’Esquerra i president del Parlament, Ernest Benach.
Els republicans acaben amb molta força aquesta campanya electoral, després d’uns inicis on les enquestes els hi auguraven uns mals resultats. Sigui com sigui, i amb la feina feta durant aquest tram de campanya, cada cop són més les persones que, segons les enquestes dels últims dies, votaran als republicans, que han dirigit diferents conselleries en els últims set anys.

Enllaç

Odissea del Roncato Vic a les Açores abans de jugar al Palau

L’OK Lliga comença les jornades de creuaments directes entre rivals al títol
El Roncato torna a l’escenari del 0 a 4 de la Supercopa davant un Barça molt tocat

VIC | Sagi Raurell- El Roncato Patí Vic juga aquest divendres a la pista del FC Barcelona després d’haver viscut una autèntica odissea en el viatge a les Iles Açores del cap de setmana passat. El partit de l’OK Lliga al Palau Blaugrana començarà a dos quarts de nou del vespre. La competició de lliga entra dins les darreres cinc jornades de la primera volta i comencen els enfrontaments directes entre els equips candidats al títol.
Manel Domènch, Director Tècnic del Roncato Patí Vic, explica que les peripècies de l’expedició a les illes atlàntiques han estat molt complicades: «per arribar ja vàrem tardar 20 hores des de Vic. Vàrem haver d’agafar tres avions i un vaixell». I la tornada va ser encara més complicada: «un temporal de pluja i vent ens va tenir sitiats a les Açores fins aquest dilluns. No vàrem arribar a Vic fins dilluns al vespre».
Tota aquesta situació fa que el gruix de l’expedició estigui molt cansat:  «Estem cansats fins i tot els que no hem jugat. Són moltes hores viatjant i dormint malament».
Del partit del proper divendres al Blaugrana Domènech en parla com «un partit en el qual hi tenim molt més a guanyar que no pas a perdre».
De fet, el Roncato Patí Vic, dins aquesta OK Lliga ha signat millors resultats fora de casa, on ha guanyat tots els partits, que no pas a l’Olímpic. El directiu vigatà explica que «tenim molt clar on juguem aquest divendres. Entre el Barça i nosaltres no hi ha secrets».

Enllaç

La cultura de la mediocritat

Carles Costa
Reagrupament Osona

Incompetència, mediocritat, inconsciència, irresponsabilitat… Digueu-n’hi com vulgueu. Ja sé que no tots els termes emprats són sinònims però, si bé la forma és diferent, tots acaben tocant el mateix fons. L’article és amb afany de recordar la tercera premissa de l’associació Reagrupament Independentista. Independència, democràcia i treball. Aquest treball fa referència a la bona cultura del treball. Tothom -o quasi- és capaç d’encapçalar o abanderar la independència. Altres, tot i que penso que havent viscut de la política pràcticament tota la seva vida laboral no en tenen cap legitimitat, s’atreveixen a parlar de democràcia, de regeneració democràtica i política. Però ningú -a banda de Reagrupament- gosa incidir amb el bon treball. I és important, com la resta.
No oblideu que els catalans, antigament, de les pedres en fèiem pans. Antigament, vàrem fer del mercat de Reus un dels més prestigiosos d’Europa; no pas pel nostre do de comerciants, sinó pels bons productes que s’hi comercialitzaven. “Fot-li que és de Reus”, diuen. És més, els catalans
vàrem ser capaços de fer la revolució industrial sense cotó, sense carbó, sense ferro i amb un país pobre -Espanya- com a mercat. Què se n’ha fet d’aquells catalans? Què s’ha fet de la cultura del treball que tants fruits ens ha donat al llarg de la nostra història?
Tot això us ho explico perquè cada dia em topo amb aquesta mediocritat i m’atabala. Cada dia em topo amb el premi a la incompetència. Vals? No interesses. Aquell que fa una feina, un treball, del tot errat, irresponsablement, de manera mediocre, incompetentment, aquest és el “bo”. I això és, penso, fruit de la colonització a la que hem estat sotmesos els catalans durant més de 30 anys.
Ens hem espanyolitzat. Trist, però és així.
La gent que em coneix relativament bé, sap com d’important per a mi és el treball. La feina ben feta. I aquest és un problema de base. Comencem a l’escola garantint igualtat de resultats en comptes d’oportunitats, es continuen abaixant les notes de tall a les universitats, subvencionant als qui ni estudien ni treballen, i s’acaba essent encarregat de quelcom i escrivint bisbe amb “v”. I com apunta Xavier Roig al seu gran llibre La dictadura de la incompetència, “cap sistema educatiu pot tenir una qualitat superior a la dels seus mestres”. Què vull dir? Que si els mestres són mediocres, no s’avaluen, no s’impliquen, no competeixen, s’acaben formant més mediocres.
Alerta! No tots els mestres ho són. N’hi ha, i no pas pocs, que són excel·lents. Però per la resta és un problema i és greu. Passa el mateix amb els polítics. Aquells que siguin obedients amb els de la cúpula, faran carrera; aquells més llestos ho tenen molt complicat per no dir impossible. No foscas que els llestos acabessin traient-los la menjadora. I és clar, com ens assegurem que no ens treguin la menjadora? Creant, produint, ensenyant el mínim, a ser possible, menys del que som. Si els que pugen són menys llestos, me l’asseguro.
I aquest, entre d’altres, és el problema d’aquest país. Hem -han- creat una societat conformista, sense valors, sense esperit de sacrifici i pensant que tot arriba de París o que cau del cel. L’esperit emprenedor també sembla desaparegut. Els cervells han d’anar a pensar en altres punts de la geografia mundial perquè són massa llestos per créixer personalment i intel·lectualment aquí. A Catalunya hem d’arribar tots igual i a la mateixa hora. No importa si arribem lluny; més val arribar a prop, però tots junts. I com us podeu imaginar en la societat globalitzada que vivim, això repercuteix molt negativament al país. No som els millors a l’escola bàsica, no som els millors universitaris i, evidentment, no surten els millors professionals. I si no tenim els millors professionals, com que no podem competir amb Xina, Índia, Sud Àfrica o Brasil amb preu, tampoc ho podem fer amb qualitat. I així va el país. Estem condemnant el nostre país. I més trist encara, el de les generacions futures.
Sempre he cregut que la perfecció no existeix, però només cercant-la cada dia, en cada cosa que fas, és l’única manera de fer les coses raonablement bé. Doncs treball i excel·lència. No ho dubteu ni ho oblideu. Independència, democràcia i treball.

Enllaç
Pàgina 1 de 10 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11981386 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3030 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 17
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 03:40 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19