Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 30 Desembre, 2010

160 joves del Pare Coll creen el primer lipdub del FestiVic

VIC| Montse Mir .- Una de les principals novetats d’aquesta 25e edició del FestiVic ha estat la creació del lipdub del Festival. Tal com explica Gregori Vizacaino, des de l’empresa organitzadpra, «ens vam adonar que la creació de lipdubs ha arrelat molt i especialment a la ciutat de Vic gràcies a dos lipdubs que han tingut un grandíssim èxit internacional com són el de la UVic i el de la Independència. Per aquest motiu vam creure que calia que el FestiVic també tingués el seu propi lipdub».

Enllaç

El FestiVic s’implica amb Joguines sense Fronteres

VIC | Redacció.- Per segon any consecutiu el FestiVic ha acollit un acte solidari, amb l’objectiu de col·laborar amb les persones més desafovarides, però tal com explicava el Regidor d’Acció Social i Ciutadania, Joan López, «ensenyar i sensibilitzar els joves que participen al Festival per tal que es donin compte que hi ha infants en situacions molt desafavorides». És en aquest sentit que aquest any, igual que l’any passat, el FestiVic ha volgut col·laborar amb l’associació  “joguines sense fronteres d’Osona”. Per aquest motiu durant tots els dies del FestiVic s’ha instal·lat una parada d’aquesta associació, on el públic que ho desitgi pot col·laborar oferint joguines, això sí, tal com remarca López, «la intenció és fer un regal a un infant amb una situació complicada, per aquest motiu cal remarcar que les joguines han de ser noves o estar en perfecte estat, perquè és un acte solidari i en cap cas una deixalleria».
Per donar més força a aquesta campanya que es fa des del FestiVic, aquest dimarts es va fer un acte públic en què van participar diferents personalitats de la ciutat amb l’objectiu de poder contribuir amb aquesta causa. Entre molts d’altres hi van ser presents la 4a tinent d’alcalde i regidora de Dones, de Joves, de Salut i de Cooperació al Desenvolupament, Gràcia Ferrer i Codinachs; el doctor Antoni Bayés; el president de l’Associació de Joguines Sense Fronteres, Jou Puigferrer; i altres regidors del consistori vigatà.

Enllaç

De com l’Artur es va colar a la festa del ‘rei Artur’

Joan Turró Calvet
Director

Fa un parell de setmanes, una menor de 16 anys va ‘desaparèixer’ dins d’una discoteca de Gurb. Amigues i família estaven tremendament nerviosos i preocupats i van demanar la presència dels mossos d’esquadra. El cos policial es va personar a la matinada del diumenge al local dels fets i al cap d’una llarga estona va aparèixer la noia de dins la sala de ball… Les incògnites i especulacions sobre els fets són secret de sumari, més quan fan referència a un menor, però el que em costa d’entendre és que el tal incident no tingui accions col·laterals. Els incidents descrits tenen diversos protagonistes menors de 16 anys i no és la primera vegada que entren en aquest local, però no hi ha cap incidència oficial oberta al respecte. Ni per aquest, ni per altres centenars de casos semblants, quan fem referència a la prohibició d’accés a aquests locals a menors de 16 anys. És freqüent, m’expliquen, que els tals menors hagin entrat gràcies a haver mostrat el document d’identitat d’algun amic o amiga de més edat.
El manlleuenc Artur Prat va ser un dels personatges més visualitzats durant la celebració de l’acte d’investidura del nou President de la Generalitat, Artur Mas. Fent-se passar per reporter acreditat va ‘colar-se’ al Palau i es va anar col·locant de manera estratègica per ser omnipresent darrera Artur Mas al pati dels tarongers o baixant les escales al seu darrera quan anava a saludar la gent que hi havia congregada a la plaça Sant Jaume o darrera Jordi Pujol i altres autoritats presents a l’acte. L’Artur portava una càmera domèstica digital amb la pantalla oberta i guarnit amb una gorra de color blau marí semblava que fes de Wally en mig de la munió de convidats. En un dels resums del canal 3/24, a la redacció el vam comptabilitzar en no menys de mitja dotzena d’ocasions. Increïble.
Diuen que els mossos estan desanimats… que el mandat Saura ha estat el període’ més negre’ de la institució. Hi ha, però, qui no entén perquè aquesta actitud laxa en determinades funcions no s’ha traslladat, per exemple, a les sancions de trànsit, especialment quan fan referència a problemes administratius. El nou conseller, Felip Puig, vol qüestionar decisions com: la limitació de la velocitat a 80 km/h, el codi ètic de la policia i la instal·lació de càmeres a les comissaries dels Mossos. Trobem a faltar una amnistia… de punts?

Enllaç

Atemptats contra la llibertat i la democràcia

Josep Bruch i Miralpeix
Articulista

Aquests dies estem assistint a una lluita veritablement transcendent, del resultat de la qual et pot dependre alguns aspectes importants del nostre futur com a ciutadans, tant pel que respecte a la llibertat com a la democràcia.
Estem parlant del cas Assange (o Wikileaks) i de la Llei González-Sinde. Pot ser hi haurà algú que pensi que aquests dos casos no tenen res a veure entre ells, però s’equivoca completament.
Quan a la llibertat. Des de sempre, els governs han intentat controlar la xarxa, és a dir, Internet, ja que és un mitjà que, al revés dels normals de comunicació, no n’han aconseguit un ple control, cosa que els molesta profundament. Els mitjans públics, ràdio, televisió, premsa escrita, etc., tot i que no ho pugui semblar, estant sotmesos a un control ferri per part dels governs, dels partits polítics i dels veritablement poderosos. Però la xarxa és una altra cosa. Se’ls ha escapat de les mans, i això els preocupa. Fins a tal punt, que han decidit, d’una vegada, treure`s la màscara i deixar veure, públicament, qui són, que fan i el que pretenen vers internet i el món.
Les burdes, brutes i mafioses maniobres que, en nom d’una suposada justícia, han muntat els serveis secrets americans en contra de Julià Assange, son tan evidents que dubto que hi hagi ningú, amb un mínim de seny, senderi o enteniment, que no li resti clar. Es tracta de tancar la boca, pels mitjans que sigui -no m’estranyaria gens ni mica que el pobre Assange tingués un d’aquests accidents inexplicables que li costes la vida-, a una persona que ha tingut la gosadia, en nom de la llibertat, de donar a conèixer de forma clara i expeditiva, a tot el món, el que molts ja sospitàvem, afegint-hi alguna cosa que sí, realment, ens ha agafat per sorpresa. Hi ho ha fet, precisament, pel conducte que més odien els governs. Pel que arriba directament a totes les llars dels que estem mínimament interessats en el que passa al món, i que, pel seu propi pes -la xarxa és més poderosa del que sembla-, ha mogut, després, als mitjans tradicionals a publicar-ho, deixant en calçotets a tota una colla polítics, aquests mentiders i galifardeus de professió, que es pensen que són els amos de tot i poden fer el que volen. Aquest cop han agafat por. No controlen totalment internet, i per això han decidit acabar, de qualsevol manera, amb la persona que ha ensenyat al món les seves vergonyes, i els hi ha demostrat que, dissortadament per a ells i sortosament per a nosaltres, encara hi ha espais de veritable llibertat.
Quan a la democràcia, i atemptat també contra la llibertat, parlem de la Llei González-Sinde (o simplement Llei Sinde), anomenada així només per que, com a bona criada dels americans, als quals s’ha venut de forma descarada, aquesta ministra ha colat, sense solta ni volta, en la Ley de Economia Sostenible. De ben segur ja s’ha garantit la jubilació. Defensant a capa i espasa els interessos imposats pels americans i per les multinacionals de la imatge i el so, vol evitar de totes totes les descàrregues per internet, criminalitzant-les amb una llei fraudulenta. A banda que, físicament, això és impossible, en el seu afany s’ha passat pel forro tota la possible jurisprudència dictada fins ara pels jutges: jo suposo que més de tretze sentències en contra del que ella proposa es pot considerar, com a mínim, jurisprudència. Així, deixa als jutges per analfabets i incompetents, i com diuen en dret, els substitueix vulgarment, i al seu lloc vol posar una ‘comisión administrativa’ que, formada pels seus ‘amigotes’ i capos, podrà prendre, directament, unes decisions que, única i exclusivament, corresponen al poder judicial. Però això no és tot. Per més INRI, varen intentar aprovar la llei sense que ni tant sols passés pel senat. En petit comitè, molt ben pagat, suposem, per tal que ningú no se’n assabentes fins que tot estigués ben lligat. Gràcies a l’acció ciutadana, aquesta maniobra plena de nocturnitat i traïdoria li ha sortit malament, però el Sr. Rubalcaba, també peó a sou dels EE.UU, ja ha dit que tornarien a presentar la llei. Cal estar, doncs, al cas i no abaixar la guàrdia. Quin país és aquest, on els seus ministres es venen als interessos de les potències estrangeres?
No m’explico més, doncs tot i que els temes donen prou per a fer-ho, no hi ha suficient espai en tot el periòdic, però sí que faré l’al·legat final: O ens revoltem tots contra aquesta colla que, segons el meu personal criteri, practiquen descarada i impunement el terrorisme d’estat, intentant ofegar la llibertat i la democràcia en benefici propi, o estem perduts. Com tinguin èxit, potser el nostre futur serà com el d’algunes pel·lícules de ciència ficció, en què l’única música que podia escoltar lliurement la gent eren cançons infantils; no es podien llegir llibres; només hi havien els diaris de l’estat, i fins i tot les converses més personals i íntimes eren intervingudes pel govern.

Enllaç

Terra Santa (1)

Ricard Lázaro Medina
Prevere

Del 5 al 14 d’octubre d’aquest any va tenir lloc la Peregrinació de la diòcesi de Vic a Terra Santa, que recentment s’ha recordat amb una trobada de gairebé tots el participants, incrementada amb familiars i amics, al Seminari de Vic.
En aquest viatge amb objectiu religiós hi van ser 75 pelegrins, vinguts de tot el bisbat, de Vic, Manlleu i altres localitats d’Osona, de Manresa, d’Igualada… amb la presència entre ells de quatre sacerdots: el vicari general, el vicari episcopal, l’arxiprest i organitzador habitual, i qui això escriu; dos dels quals érem novells en viatjar a la Terra de Jesús i de la Bíblia, però un altre hi havia estat ja 19 vegades, la primera de les quals fa 40 anys quan tot era molt diferent a com és ara, i el cap de l’expedició també és gairebé tant veterà. I entre els laics, si bé la majoria era la primera vegada que hi anaven, hi havia una important minoria per la que ja era la segona o tercera, o més, perquè aquest és un destí dels que es volen repetir sovint o bé fer-hi una llarga estança.
És a destacar que al grup hi havia de tot, gent gran i gent jove – els límits estaven en els vuitanta i escaig anys de més d’un i els catorze anys d’una noia - parelles, grups, gent sola… El viatge d’aquest any incloïa per primera vegada, com a novetat, l’anada a Petra, la monumental ciutat i necròpolis nabatea del desert a Jordània,  declarada patrimoni de la Humanitat i considerada una de les meravelles del món; la qual és dels temps de Jesucrist, el segle I de l’Era Cristiana, però que fins ara no es solia considerar “bíblica” tot i ser el lloc, segons una tradició, de l’aigua de la roca de Moisés, i encara avui dia la ciutat al costat de Petra es diu Wadi Musa. I recentment s’ha suggerit que aquí o a prop podria haver-hi estat un temps sant Pau durant el seu retir al desert després de la seva conversió camí de Damasc.  El que sí que vam poder comprovar és que aquest lloc fascinant és cada cop més turístic.
La visita a Terra Santa va incloure doncs, per aquest ordre, Israel, Jordània i Palestina. Naturalment, es va centrar en els grans llocs del Nou Testament com Natzaret, el llac de Genesaret i la resta de Galilea, així com Jerusalem i Betlem (aquesta última en territori palestí, a l’altre costat del Mur), però incloent també molts altres llocs, com el mont de les Benaurances, el mont Tabor de la Transfiguració...
Essent a l’octubre “temporada alta”, el punt més àlgid per als 3 milions de pelegrins cristians que cada any visiten els Sants Llocs, la gentada era enorme a tot arreu i vinguda d’arreu del món: vam coincidir amb grups de Filipines, d’Argentina, Alemanya, dels països de l’Est, de Mèxic, Itàlia, d’Estats Units, Japó... Basti a dir que en un dels llocs hi havia 200 autocars turístics estacionats, de visita.  Però tot i així l’eficàcia de l’agència, dels guies i de l’organització general va fer la situació força manejable: només un cop o dos es va tenir que fer una llarga cua.
Una característica de ser peregrins és que cada indret tenia un significat especial i comportava una celebració: al riu Jordà vam renovar les promeses del baptisme, en mig de gent que s’hi batejava; a Canà es van renovar les promeses matrimonials de les parelles participants; a Betlem hi vam celebrar el Nadal, no cronològic però sí geogràfic, doncs allà tot l’any és Nadal per als que hi van en pelegrinatge; a Jerusalem es viu la Setmana Santa i la Pasqua, i al Sant Cenacle els sacerdots de l’expedició renovàrem les promeses de l’ordenació.
I a més vam tenir sort, doncs vam poder veure la bella ciutat de Haifa i el Mont Carmel abans del recent i tràgic gran incendi que ha destruït els boscos que els envoltaven i que canviarà l’aspecte del paisatge durant molts anys, potser dècades…

Enllaç
Pàgina 2 de 49 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11981394 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2559 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 17
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 03:44 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19