Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Dijous, 27 Gener, 2011

La reforma de las pensions

Miguel Sánchez Gueldos
Secretari general CCOO d’Osona

La reforma de les pensions, tal com l’ha enfocat des d’un bon principi el Govern de l’Estat Espanyol, ha estat un cúmul de despropòsits, tant pel que fa a les decisions preses, com pel que fa a la forma de comunicar-les als mitjans de comunicació. 
Aquest és un Govern fortament collat pels mercats financers i institucions de reconegut prestigi mundial com,  el Fons monetari internacional i les agències de qualificació de deute, i que a mesura que a anat passant el temps, ha vist com el seu marge de maniobra a l’hora d’aplicar mesures de caires anava minvant progressivament.
Els sindicats i en concret CCOO, no ens oposen a una reforma de la seguretat social i en concret de l’actual sistema de pensions. Al que ens oposem, en tant que sindicat de classe i defensor dels drets adquirits per part dels treballadors en el decurs de la història, és a la forma (sense consens, per la via de la imposició i del càlcul o rèdit purament electoral) i al contingut de la reforma (jubilació als 67 anys, augment de període de carència, desaparició de la possibilitat de jubilar-se amb anticipació i introducció encoberta dels plans de pensions privats).
Entenem, que una reforma de les pensions, sota aquests auspicis, és del tot inacceptable. És inacceptable, entre d’altres coses, perquè representa un atac directe, com en el seu moment ho va ser la reforma del mercat laboral i com en el futur ho serà la reforma de la “Negociació col·lectiva” a l’estat del benestar.
No cal ser massa brillant per arribar a entendre que aquesta reforma, en els termes en què està plantejada, comportarà haver de treballar durant molts més anys ( en condicions més precàries, menys segures i més inestables, gràcies a la reforma laboral recentment aprovada) i al final de la nostra trajectòria laboral cobrar pensions més minses. En això consisteix el pla d’estalvis, que el govern vol aplicar a la Seguretat social. I de retruc, val la pena dir-ho, introduir el lucratiu negoci dels plans de pensions privats en les nostres vides, un bon àmbit de negoci per els mateixos especuladors que no fa tan de temps varen provocar la crisi econòmica i financera a escala mundial.
Amb aquesta perspectiva a la retina i tenint molt clar que hi ha línies roges que hom no ha de permetre traspassar, CCOO ha obert, forçat a obrir, una via de negociació (acord global, on s’inclouen aspectes de la reforma laboral, energètics i de negociació col·lectiva) amb el govern central, amb la finalitat d’arribar a un acord que ha de permetre la viabilitat de les pensions i el reforçament de l’estat del benestar.
Aquesta negociació va acompanyada de diverses mobilitzacions (tancament a la tresoreria de la Seguretat social) i actes informatius (acte sobre la reforma de les pensions a la Universitat de Vic). Aquestes accions serveixen per recordar-li al Govern que en el cas de no arribar-se a un acord satisfactori al final d’aquest llarg procés de negociació, CCOO seguirà mobilitzant-se amb proporció a la gravetat de l’assumpte, tal com ja va fer en el seu moment amb la reforma laboral.

Enllaç

Reflexions sobre la llei antitabac

Jaume Crivillés
Estanquer

Ja han passat unes setmanes des que el 30 de desembre passat el nostre govern (que vetlla perquè a tots nosaltres no ens falti salut i feina) va aprovar la modificació de la llei contra el tabac, això sí, el govern que ens estima tant va tenir la deferència d’aplicar la llei el dia 2 de gener i així poder fumar tranquil·lament l’última cigarreta de la revetlla.
Donat que des de fa anys em dedico a vendre aquest producte legal que es diu tabac, aquests dies, sense buscar-ho, la majoria de converses que tinc, giren entorn aquesta llei, a la seva aplicació, a si és justa o no, al dret dels no fumadors, a si els fumadors tenim algun dret…, m’he decidit a posar per escrit algunes reflexions sobre aquesta llei.
Jo sempre havia pensat que una llei és una cosa seriosa, ha de ser justa per a tothom, és a dir no discriminatòria, que s’ha de estudiar bé, tenir en compte totes les parts implicades, ha de tenir un motiu i un objectiu. Un cop llegida i estudiada aquesta modificació de la llei voldria ressaltar un seguit de veritats a mitges i dubtoses raons que se’m fan difícils d’acceptar.
Aquesta llei que la ministra senyora Pajín s’ha trobat a la taula ha estat aprovada únicament amb els vots del PSOE, IU i ERC, sense tenir en consideració les moltes esmenes presentades al senat per diferents grups polítics i que, entre altres, permetien la creació a l’hostaleria i als bingos, d’espais tancats dignes per als fumadors (sense servei del personal), indemnitzar al bars i restaurants que només fa quatre anys varen fer importants reformes per complir la llei que ara es modifica. Només s’ha tingut en compte l’opinió del lobby mèdic i farmacèutic, menystenint l’opinió dels molts altres sectors afectats directament com l’hostaleria, l’oci, les empreses productores i comercials de tabac, les més de 500.000 firmes de ciutadans (molts d’ells no fumadors) que demanaven no modificar la llei.
El ponent d’aquesta llei, senyor Llamazares d’IU que, en principi, és de suposar que és un partit amant de la llibertat, el consens, resulta que és el precursor de la llei més dictatorial i amb una forta ferum puritana de totes les lleis antitabac aprovades a Europa,
Aquesta llei espanyola és, sens cap mena de dubte, la més prohibicionista de tota la nostra civilitzada Europa, arribant a l’extrem de prohibir fumar en espais a l’aire lliure amb el raonament que així evitem un exemple negatiu. Irlanda i Anglaterra li van al darrera, a la resta de països, les lleis han regulat els espais públics tancats lliures de fum i sempre contemplen zones on poder fumar dignament. Alguns països, com Holanda i Alemanya, han modificat en poc temps les seves lleis i també permeten zones per fumar en espais tancats. Fa pocs mesos vaig anar a Suïssa, paradigma de país civilitzat, concretament a Basel, aquest país té una llei que no permet fumar en espais públics tancats, però fent servir el sentit comú, molts bars tenen dos locals, un amb la barra on no es pot fumar i al costat un altre local idèntic sense servei de cambrers on es pot prendre un cafè i fumar-se una cigarreta tranquil·lament. Aquest és un exemple de com una societat avançada pot evolucionar buscant el màxim respecte per a tots.
El senyor Llamazares ens diu en un article a El País el passat dissabte: “que la unió europea ha promogut per al 2012 la generalització dels espais sense fum en els seus estats membres”, això no és cert ni 2012, ni 2014, la UE en les seves recomanacions del consell no vinculants, insta als estats a treballar en la creació d’espais sense fum, però no diu res de prohibir, n’hi ha prou amb l’habilitació de zones separades perquè l’objectiu és la protecció de la població no fumadora, no la criminalització social dels fumadors que per voler gaudir del plaer d’una cigarreta ja tenen menys drets que la resta.
Ens diu el senyor Llamazares que no es tracta de prohibir “es tracta de regular com per exemple el tràfic, de dir on es pot i on no es pot fumar per defensar els fumadors passius”. La paraula més repetida en la llei 42/2010 es PROHIBIR, diguem les coses pel seu nom, regular és, efectivament, dir on és possible i on no és possible fumar, sempre que aquesta regulació respecti els drets de fumadors i també no fumadors, en espais públics tancats, tot el que no sigui permetre uns espais dignes pels fumadors és una prohibició com una casa de pagès.
També incideix en que “el civisme ha fet que la llei hagi estat aplicada i recolzada amb normalitat per els ciutadans”. Jo sempre he dit que les lleis encara que injustes s’han de complir, però, en aquest cas de llei dictatorial, a ningú se li escapa que és una llei acatada, no recolzada per la majoria, donades les sancions desproporcionades per als infractors tant fumadors com restauradors que, a més, han de fer de policies. Resulta que en el nostre país és més greu permetre fumar en un bar que conduir amb una tassa d’alcohol superior a la permesa.
Segons la senyora ministra aquesta llei farà que la restauració incrementi la seva feina creant nous llocs de treball, suposadament, perquè més gent anirà als locals lliures de fum. Tenim prop d’un 30% de fumadors a la nostra societat, i gairebé un 60% dels clients habituals a la restauració eren fumadors, segurament perquè una copa i un cafè estan estretament lligats a una cigarreta. Ja sortiran aviat estudis sobre la repercussió de la llei, però no fa falta ser profeta per encertar que precisament el que passarà és el contrari del que diu la senyora Pajín. Demaneu al sector de l’hostaleria si han trobat aquests nous clients que, suposadament, no anaven al bar perquè s’hi fumava. Per motius de la feina parlo amb molts propietaris de bars i restaurants i cada dia que passa estan més preocupats, deixant a banda que aquest és tradicionalment un mes de poca feina, molts d’ells tindran problemes per arribar a final de mes. Feia falta posar més dificultats en els temps de crisi actual?
Amb la llei anterior, que és la vigent a la majoria de països d’Europa, teníem espais per a tots els gustos, per què no demanar que les zones de fumadors tinguin una millor renovació d’aire? Això sí que seria avançar cap endavant.
Si tenim present el preu que paguem per un paquet de tabac, per exemple: dels 3,75 euros que val un paquet de Winston, 3,10 euros van a parar directament a la hisenda pública, crec que som uns bons contribuents i no mereixem ser considerats uns ciutadans de segona classe.
Estic totalment d’acord que s’informi dels perills d’abusar del tabac, tots els ciutadans tenim dret a escollir si fumem o no, aquesta decisió favorable o no, ha de ser personal i lliure. Després d’aquest pas enrere serà necessari fomentar més la llibertat, la responsabilitat i el respecte per a tots. Aquest model de societat paternalista, puritana i dictatorial és per a mi tot el contrari al que ha de ser una societat avançada.
Acabo escrivint aquestes línies mentre encenc una cigarreta, això sí, en la clandestinitat de casa meva.

Enllaç

La neu i el pa, una cua per estudiar

Joan Turró Calvet
Director

Quin rodolí. El titular de l’article d’avui ens pot fer perdre per les incontinències mentals que conformen uniformitats socials, sense més sentit que tenir una reacció davant un fet anormal, el que comporta una certa dosi de seguretat. Escric això, perquè tinc davant les imatges de cues de gent davant un forn de pa de Roda de Ter, just després de la nevada del 30 de gener de 1986, que va provocar la declaració de zona catastròfica d’una gran part d’Osona i que va deixar força gent incomunicada i a molts uns dies sense llum, perquè les torres d’alta tensió van caure cargolades per la conjunció incontrolable de la força del vent i la neu.
Era un dijous, jo estava a Can Potelles (Sobremunt), és una senyorial i enorme casa pairal on en aquella època hi havíem instal·lat Osona Ràdio, una emissora pirata que uns quants joves vam convertir en un referent musical del que va comportar donar altaveu a grups espanyols i catalans. Recordo que vam atrevir-nos a liderar la llista d’èxits amb ‘Perduts al mig de l’espai’ dels osonencs Duble-Buble. Però aquella tarda del 30 de gener ningú m’acompanyava als estudis i el que podia semblar una jornada bucòlica amb neu al mig de la muntanya es va convertir en una tràgica incomunicació, perquè l’antena de l’emissora, en un turonet a uns centenars de metres de la casa, va caure al terra doblegada per vent i neu i el telèfon sense fils que teníem connectat a Vinyoles d’Orís feia estona que ja no funcionava. Va ser una nit freda, fosca i solitària de notícies de la resta del món, perquè un cop esgotada la ‘burra’ d’emergència, cap aparell funcionava. L’endemà... això ja ho he explicat i les dificultats per caminar amb neu, més amunt dels genolls, i de com em van venir a rescatar… de la vora del foc i amb una gran torrada entre mans de Can Sala. A nivell personal hi ha moltíssimes històries, molt més interessants, que es van viure aquells dies, però les cues als forns de pa van ser una de les imatges més colpidores, perquè hi havia qui rememorava penúries de la postguerra i la policia va haver de posar ordre en comptades ocasions. Llavors no estàvem preparats, però les nevades més recents de Girona ens han recordat que davant les inclemències de la natura no hi ha previsió possible, perquè quan intervé el factor humà sempre s’escapa un o altre serrell. Benvinguda la neu, perquè del seu caprici en fem improvisació, que és mare del progrés.

Enllaç

L’1 de febrer comencen les obres de l’escola Centre

La intenció és que els alumnes d’infantil d’aquest centre públic del centre de Vic puguin iniciar el curs a les noves instal·lacions

VIC I Redacció.- L’Ajuntament de Vic va presentar dilluns les obres de la nova Escola Centre, que començaran l’1 de febrer. Segons està previst, els treballs tindran una durada de 9 mesos, amb la qual cosa entraran en funcionament el proper curs 2011-2012. L’objectiu és que els alumnes d’infantil ja puguin iniciar el curs a les noves instal·lacions. Al llarg de la presentació l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, va mostrar la seva satisfacció per poder començar aquestes obres que suposaran tenir «una escola pública al centre de Vic». A banda, també va assegurar que l’Escola Centre és un clar exemple del què és «el model Vic d’ensenyament» que vol «equilibrar i repartir» tots els alumnes immigrants per les diferents escoles de la ciutat.  De fet, l’Escola Centre va iniciar la seva activitat en unes aules prefabricades ara fa 3 anys. En aquest sentit la regidora d’Educació i primera tinent d’alcalde, Anna Erra, ha posat de relleu que fa tres anys «que un equip pedagògic potent està treballant per a aquesta escola» i que l’únic que els hi faltava era l’edifici. Erra remarcava també que amb aquesta obra es demostra que l’Ajuntament de Vic aposta clarament per l’Educació, ja que en aquest cas «sacrifiquem un aparcament per fer-hi una escola».

Enllaç

Vic estrena un nou servei 2.0 d’informació al bus urbà

Es tracta d’un prototipus pioner creat expressament per Vic a través del qual els usuaris reben informació de la ruta, però també turística i cultural

VIC | Redacció- L’Ajuntament de Vic va presentar aquest dimecres un prototipus de servei d’informació a l’usuari dins el transport urbà amb l’objectiu de millorar la qualitat d’aquest servei. Aquest prototipus, que va entrar en funcionament aquest mateix dimecres, consisteix en un mecanisme que s’integra a tots els busos urbans i on el viatger pot escoltar i veure la informació detallada de la ruta que està fent a través d’una pantalla de televisió. Aquest sistema està creat amb les noves tecnologies i per poder donar al viatger en tot moment informació d’última hora relacionada amb el transport urbà. És a dir, que podrà conèixer de forma immediata els horaris, rutes i estat actual de la circulació del bus que es vol agafar. Amb aquesta nova eina l’Ajuntament de Vic millora la qualitat del servei amb l’objectiu de donar facilitats a les persones per així potenciar el transport urbà públic en detriment del transport particular.

Enllaç
Pàgina 2 de 39 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11981398 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2830 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 03:46 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19