Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 26 Agost, 2011

Mor el primer alcalde de Centelles de la democràcia

CENTELLES | Redacció.- Amb 103 anys, Joan Grau, alcalde de Centelles entre 1979 i 1982, va morir el passat dijous dia 18 d’agost. Nascut l’any 1908 a Barcelona, Grau va ser el primer alcalde que els centellencs van escollir per elecció democràtica, just després de posar punt i final a més de quaranta anys de dictadura franquista.

VINT ANYS A L’EXILI
Grau va ser una persona lluitadora i lleial als seus ideals, fet que el va portar a viure un exili de més de 20 anys per França i Algèria. Joan Grau havia militat a Estat Català i havia participat en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va casar-se amb la centellenca Paquita Goméz l’any 1933, per això, quan va tornar de l’exili va decidir establir-se al municipi osonenc. L’any 1979 Joan Grau encapçalava la llista d’Entesa pel socialisme, grup polític que el va portar a l’alcaldia de Centelles fins l’any 1982. Era una persona estimada i molt apreciada pels veïns del poble. Ara fa 3 anys, el 2008, Centelles va dedicar-li un sentit homenatge per els seus cent anys de vida. L’església parroquial de Santa Coloma va albergar el divendres 19 a la tarda l’últim adéu a l’exalcalde, una persona compromesa amb el poble.

Enllaç

“Els d’aquí” i “els d’allà”?

Teia Crosas
Torelló

L’hora de la calor, molt poca gent pel carrer, he sortit perquè em cal arribar-me a la caixa, i m’adono que per la vorera de l’altra banda camina un nen negre tot sol. Deu tenir uns 7 o 8 anys, penso, i de seguida noto com m’agrada el seu tarannà, com camina tan lliure i tranquil, com jugant tot sol… De cop veig que ha travessat el carrer, i ara camina davant meu, diria que més que camina gairebé balla… Té algun objecte a la mà, que llança cap a la paperera sense sort: “Ooooh, no he fet gol” diu baixet. Recull el tros de fusta del terra i el torna a tirar, i ara encerta: “Goool” tot alçant una mica la veu, amb un gest de felicitat.
Ara just estic passant pel costat de la paperera i no puc evitar somriure-li i dir-li: “Has fet gol, eh?” Fa que sí amb el cap i es posa a caminar al meu costat: “-Què és això?” em mostra una avellana amb closca que té a la mà. “És una avellana. No la coneixes?” Em fa que no. “Es trenca i es menja el de dins, és bona!”. Vol trencar-la amb les dents i li recomano que és millor buscar una pedra, que la closca és dura. Em demana si sé com es pot plantar perquè neixi la planta que les fa. Li explico que és un arbret que necessita força terra i que es fa bé als camps o al bosc. M’escolta atentament… Com m’agrada caminar al seu costat i conversar amb ell, amb aquesta mirada tan neta i plena de curiositat… Amb un català perfecte m’explica que van plantar moltes coses a l’hort de l’escola, que els raves creixen més de pressa que les pastanagues, que van deixar moltes plantes petites a la terra, com ara les tomaqueres, i que té ganes de tornar a l’escola per veure si han crescut i fet tomàquets… De cop diu “Adéu!” i entra en una botiga d’alimentació.
Segueixo el meu camí i m’adono de l’estat de felicitat perquè sí en que em trobo… Poc després arribo al banc, m’acosto a un caixer automàtic. N’hi ha dos més ocupats per dues persones autòctones, una dona i un nen, també d’uns 7 anys, que sembla que està investigant com funciona la màquina.
“És el seu fill?” demana una veu que ve de darrere el taulell, a uns metres del caixer. “Sí” respon la mare. “És que està...” “Sí, sí, nen! Vine aquí i para ja, eh? És que ens han d’avisar a tot arreu? Què et dic? Quiet, eh?” la veu dura i nerviosa, el nen capcot i encongit, amb posat d’avorriment al costat de la mare que encara continua queixant-se d’ell. De cop m’adono que aquella felicitat perquè sí que sentia s’està esvaint per moments, i em surt demanar-me per què encara tenim tant el discurs de “els d’aquí i els d’allà”, i aquella certesa de que ho fem tot tan bé, i que qualsevol que arribi s’ha d’adaptar totalment a la manera de fer d’”aquí”. I jo que cada vegada em costa més distingir si és que pertanyo a algun grup, sí que puc distingir clarament quina de les dues situacions d’avui m’inspira i em dóna més esperança. No serà que tots tenim bastant per aprendre de tots, i que el que convé és que ens anem integrant tots plegats al que ens porti a una millor manera de viure i relacionar-nos, vingui d’on vingui la inspiració?

Enllaç

Els entrebancs i la banca

Ramon Torra

Fa més d’un segle que Nord-amèrica va començar a marcar les pautes capdavanteres del món actual. Als inicis del segle passat, allà ja s’hi feien màquines i experiments de tota mena que començaren per produir bens de consum a gran escala, quan a la nostra Europa tot es feia sense solta ni volta en base a la mà d’obra artesanal existent i força traçuda.
Tot aquest enrenou que tant va reeixir allà amb una forta empenta de progrés, ací moltes de les innovacions existents d’ells no les vàrem poder veure fins ben entrats els anys seixanta i algunes fins i tot als setanta de l’acabat segle.
Quan varen començar a esclatar els primers revessos dels terrorisme internacional, d’aquest segle XXI, va haver-hi la intervenció de l’Iraq que amb una coalició euroamericana va enderrocar un dels dictadors més sanguinaris i exterminadors que va patir el poble kurd, a més d’altres trapelleries com la guerra de l’Iran i la invasió de Kuwait. Aquest enderrocament dictatorial va generar molta indiferència a Europa. Foren pocs els països que s’hi avingueren a col·laborar, i d’altres s’hi negaren en rodó llançant-los tota mena d’improperis, malgrat els assassinats comesos a mans d’aquell sapastre. Mentre va succeir tot l’enrenou i ací estàvem encantats cridant contra la guerra, allà els banquers començaren a muntar la que havia de ser la gran enredada de post guerra. Amb el vistiplau del govern federal, començaren a prestar diner en hipoteques, sense la més mínima prevenció, a persones que ja sabien d’antuvi que mai el podrien tornar. Ningú s’explica que el govern d’USA permetés semblant desgavell a tots aquells descontrolats banquers. Al cap d’uns anys, hem pogut constatar la millor de les respostes i veiem com els banquers americans s’inventaren la més fina de les sortides fent-ne l’endós, amb suculents interessos, que hi feren caure un grapat d’orelluts, directius de bancs i caixes europeus. Els nostres banquers compraren directament als bancs americans, sense cap mena d’aval, totes les hipoteques incobrables o escombraries que en posseïa la banca privada d’allà. Com fou possible que els banquers europeus, que mai ens han deixat un euro sense garantia, s’emboliquessin fins a la nou del coll? A resultes d’aquell fabulós muntatge, els europeus hem pagat amb escreix un finançament a fons perdut de tota aquella potulària federal i aquells banquers que, sense que aquí ens n’adonem, ens han fet pagar un diner que ells no haurien recuperat mai.
En una petita empresa de construcció de maquinària, dedicada en més d’un seixanta per cent a l’exportació, vaig viure problemes de cobraments de totes les espècies i un munt de rotlles que s’inventa tothom per a no pagar. Ara bé, mai vaig permetre que cap dels interessats despatxés mercaderies sense el previ pagament per endavant, a menys que anés acompanyat d’un aval governamental!
Aquesta ensarronada, planificada des de temps ençà, solament podia ser pensada perquè Europa pagués les guerres i ajudes globals en les quals es va negar a col·laborar, i que foren assumides per al govern nordamericà.
Ben recentment hem pogut constatar que la Xina ha adquirit deute públic dels nordamericans. Fixem-nos que ni un sol dolar l’han invertit en bancs privats. És que els xinesos són més intel·ligents que els nostres banquers?
Són els USA els que porten el timó del món i ho continuaran potser tot aquest encetat segle. Ells són els responsables dels terrabastalls que es produeixen a les borses de tot el món i qui sap si no ho han provocat per a muntar la segona gran enganyifa, abaixant el valor de les aportacions monetàries exteriors que més tard els permetrà recomprar el seu propi deute públic a preu de parracs de tots els estrangers que hi han apostat? Hem vist aquest darrers dies com els dirigents de la Xina estossegaven amb to amenaçador contra aquestes rebaixes i que si les perllonguen durant gaire més, acabarem estossegant tots. Baladrers de l’antitot, els americans són i seran els que faran, quan els convingui, l’arrencada dels motors per anar endavant, puix que ells controlen les nodrisses de tots els sistemes comunicatius globals. Cada vegada que tots piquem damunt un teclat de qualsevol ordinador, amb o sense internet, automàticament contribuïm a engreixar les arques de tot el sistema nordamericà.

Enllaç

Joan, hi ha una rata a la cuina!!!

Joan Turró Calvet
Director

Era dissabte pel matí, i a casa nostre tothom dormia menys un servidor. Tot d’una, per la terrassa i des de l’apartament del costat entre corrents la meva germana Carme xisclant: «Joan, hi ha una rata la cuina!!!». M’aixeco del sofà i busco una ‘arma’ per afrontar tal repte. A la pared hi ha recolzat el ‘para-sol’ nou del meu cunyat, per part de la Teresa. No m’ho penso i agafo la llança que es clava a la sorra. Així armat entro a la cuina on hi ha l’altre cunyat Pep i em diu que hi ha una ratassa, que li ha vist la cua de pam i mig i que s’ha amagat darrera la nevera. Amb la llança furgo i surt la rata que salta entre les nostres cames per amagar-se al darrera de la cuina. Aconsegueixo fer-la sortir i fuig de la cuina. Volia entrar al menjador, però en Pep ja havia mig tapat l’escapatòria amb una caixa de cartró. Per un moment, la rata s’atura i mira a la meva germana, tiesa al darrera la caixa. Jo penso que li saltarà al damunt, en el mateix moment que li clavo un cop de llança al cos. La rata reacciona tornant a la cuina, però ja està tocada i aconsegueixo enganxar-la amb algun del centenar llarg de cops al terra que vaig fotent. Finalment, queda estesa al costat de la nevera i l’arrossego fins l’entrada de l’apartament. Els cops no havien estat molt precisos. La rata sembla que obra un ull per contemplar la situació i és quan rep un altre centenar de cops de llança (també va acabar malmesa) fins que estira la pota, amb quatre o cinc rampells de les parts del darrera.
Al migdia anem tots a dinar a casa l’altra meva germana, l’Igna, i expliquem la història, enriquida amb la prèvia de quan la Carme descobreix ‘cagallons’ al menjador i en Pep parla d’una patata a la cuina amb ‘enormes’ dentallades. L’altre cunyat, en Joan, ens parla dels seus intrusos, una mena de llangardaixos mig transparents que volten per les parets de la terrassa i que la deixen plena de ‘cagallons’. Ja!, salta la Carme, una senyora de Sant Feliu que els ve a ajudar, «ni llangardaixos, ni punyetes, això és una rata!». L’Igna amb cara de circumstàncies deixa anar: «Un ratolí...». La Carme se la mira amb la seguretat de qui per una vegada se sent protagonista: «No, una rata». Com no teníem més pistes, vam optar pel més sensat. Marxar.

Enllaç

Centelles presenta una programació molt variada per la Festa Major

CENTELLES | M. Oliva.- Ahir dimecres, Centelles va presentar la programació de la Festa Major d’enguany. La festa comença dijous 25 d’Agost i s’allargarà fins el 4 de setembre.La Vinguikitaja, és l’acte que donarà el tret de sortida a 10 dies plens d’activitats. Els Catarres, Txarango, Bonobos i Dj. Mayamé són els grups que donaran vida a aquest esdeveniment.
Els centellencs encetaran la diada del divendres amb companyerisme, inaugurant la 20a Tómbola de la Solidaritat de Mans Unides. Seguidament, el Pregó de la Festa Major a càrrec de Miquel Vallduriola Mata i Correfoc. La nit del divendres anirà acompanyada a ritme de rock dels anys 50 i 60 i finalitzarà amb un Festalateva.
La part més lúdica de la festa serà dissabte amb rutes naturalistes guiades, intercanvi de plaques de cava, vici-aigua, torneig de billar, campionat de futbol fang i concentració de vehicles clàssics.
Dissabte serà el dia que concentrarà més nombre d’activitats com el sopar picnic, teatre, ball, concert, rua i festa caribenya per afegir una mica de salsa a la festa. Les activitats lúdiques també hi seran presents el diumenge amb la plantada de gegants i tallers infantils, partides d’escacs, rutes, tennis taula, teatre, pintura i concert de Swing i els Centelles Jamaican Beats. Els pirates del Caribe posaran l’aventura i acció del dimarts i els jocs creatius, la cursa embruixada, el teatre i el ball de Festa Major donaran el toc més màgic a la festivitat del dimecres.

Enllaç
Pàgina 2 de 12 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11981469 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2263 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 18
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 04:03 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19