Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Divendres, 25 Novembre, 2011

Qui no corra, vola!

Josep Masoliver
Vic

“A río revuelto, ganancia de pescadores” diu un refrany castellà.
Ara que la Sanitat pública s’està deteriorant per la crisis i els pacients tenen necessitat de ser ben atesos i fugen cap a la sanitat privada, en forma de mútues o asseguradores, alguna d’aquestes fa l’agost.
En el cas d’Assistència Sanitària Col·legial (ASISA) han tingut la barra d’augmentar la quota un 10% gràcies a la crisi. Qui no corre vola!.

Enllaç

Ple tens a Manlleu per una moció de la PxC

Un centenar d’immigrants es concentren davant l’Ajuntament de Manlleu per assistir al ple que va desestimar una moció de la PxC

SEGUIR LLEGINT...

Enllaç

No se’n té mai prou

Roser Bermudo
Vic

Ara resulta que un membre de la família reial, a la que precisament hem de mantenir entre tots, està imputat en un cas de corrupció i evasió de capital; però tranquils… ja s’ha fet públic que aquest noi no haurà pas d’anar a declarar (només faltaria…!)
I la casa reial que tant s’exhibeix en proves nàutiques, esquiades i viatges a tort i a dret – per negoci i gaubança de les revistes del cor – en aquest assumpte diu que no es vol pronunciar. És clar, què voleu que digui?
També es va fer públic ja fa temps, que el cap d’aquesta nissaga – Joan Carles – tenia els comptes gairebé a zero en començar la seva bona vida, i ara és una de les fortunes d’Europa.
Què costa al país tan nombrosa família, i què aporta al país aquesta família tan nombrosa…?
Per què mentre tants ciutadans passen penúries per allargar una migrada pensió o un subsidi d’atur finidor, aquesta colla – tots – viuen com uns reis, ara que les retallades són cada vegada més aclaparadores?
Crec que hauríem de plantejar-nos seriosament que avui els temps no estan pas per mantenir reialeses; que s’apuntin tots a les llistes de l’INEM i que es paguin els filets, que es deuen menjar ben sovint.

Enllaç

El fantasma del PP

Joan Turró Calvet
Director

Ja tenim el fantasma del PP a les portes de governar l’Estat espanyol. Fantasma, sí. Avui no sabem res del que el senyor Mariano Rajoy, gallec ell, vol fer per governar Espanya. En tot cas sí tenim notícies que la senyora Merkel i el senyor Sarkozy han parlat amb ell. Jo penso que només per felicitar-lo. Menteix insidiosament qui insinua que li han donat ‘ordres’ de les mesures econòmiques que calen per Espanya. En tot cas, i quan sigui el moment, no diferiran de les recomanacions que ja van donar a Zapatero. Però, no. No hi ha vareta màgica, ni decisió brillant per treure’ns de la crisi.
Amb els resultats a la mà del 20N, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat noves mesures d’ajustament; vaja, retallades i augment d’impostos. Els catalans som tan intel·ligents que hem donat suport a les ‘retallades’ de CiU, perquè no hi ha més alternativa. Jo voldria interpretar-ho, també, d’una altra manera. Els catalans estem farts que ens robin i pensem que cal d’immediat un nou pacte fiscal amb Madrid. De fet, no hi ha alternativa. ‘Hem tocat el moll de l’os…’, el 2009 van ser més de 16 mil els milions d’euros que van marxar a Madrid i no van tornar!. Els Ajuntaments fa un any que no cobren de la Generalitat i, també els que han fet els deures, ja no poden més. O obren l’aixeta o el 2012 deixaran de pagar els proveïdors primer i després… els funcionaris. No queda temps per negociar. O Madrid canvia d’actitud o només ens queda fugir i ràpid.
En tres mesos hi haurà eleccions a Andalusia. Haurà fet els deures abans el PP? Un exemple, la Generalitat vol apujar les taxes universitàries el proper curs. Doncs bé, avui, segons m’explica, indignadíssima, la meva filla Eva que està estudiant a la Universitat de Granada, un crèdit allà val poc més d’11 euros, la meitat del que fan pagar a la Universitat de Girona. Ja n’hi ha prou. Els nostres esforços no poden servir per finançar absurditats com el nou port marítim de La Corunya (fill del desastre del Prestige), un pou innecessari i sense fons que ja porta dilapidats més de 700 milions i s’espera arribar als 1.000 milions d’euros.

Enllaç

21 de novembre. I ara què?

Carme Sayós i Motilla
Número 10 a les llistes de CiU per Barcelona

Des del primer dia en què vaig saber que ocuparia el número 10 de la llista de Convergència i Unió per Barcelona, vaig dir que la nit electoral seria la candidata de la comarca que més patiria. I així ha estat: per només encara no 10.000 vots no he sortit com a diputada. Però, ei!, sóc la primera de la llista d’espera!
El balanç? Estic contentíssima del resultat obtingut per Convergència i Unió a Osona: som la primera força política i amb diferència respecte la segona. Hem fet una bona precampanya, una fantàstica campanya i un gran resultat! I en general, CiU ha fet els deures a Catalunya.
I ara què? Ja hi ha hagut el tret de sortida i el Partit Popular, amb una majoria absolutíssima tal i com es preveia, continua amagant les seves cartes. I, per altra banda, el gran perdedor, és a dir, el PSC-PSOE, no mou fitxa i ho fia tot als respectius congressos. Resumint, com si res no hagués passat.
No m’he cansat de repetir que el 20-N Catalunya s’hi jugava molt, molt. I és així. Ara tindrem dos fronts oberts: l’un, a Espanya; i l’altre, a Catalunya.
A Espanya, el PP està dissenyant els seus plans de govern, però mantenen la seva incògnita, encara que els mercats i la ciutadania estan demanant que determini quin camí seguirà. I Europa també. No sabem si els “barons” del PP encara trauran el cap i faran claudicar al Sr. Rajoy perquè no sigui “el Presidente de todos los españoles” tal i com va dir en el seu discurs tan diplomàtic a la nit electoral. De totes maneres, crec que el PP no voldrà afrontar els plans contra la crisi en solitari, sinó que intentarà buscar acords. Altrament, seria obrar amb prepotència, ja que ningú, repeteixo, ningú, té la vareta màgica per solucionar definitivament la crisi, sinó que caldrà sacrificis i reestructuracions d’arrel.
Per altra part, el PSC té un greu problema estructural, de fons, d’idees i de lideratges. La Sra. Chacón ha quedat tocada per la mala campanya i pels mals resultats obtinguts el 20-N. I amb ella, altres personatges de la seva corda. Per tant, es preveu un congrés que es celebrarà al mes de desembre d’allò més suculent. Els abandonats socialistes catalans, arraconats fins ara pels socialistes espanyols afins al PSOE, com la Sra. Chacón o el Sr. Montilla, entre molts d’altres, poden tenir l’última oportunitat per aconseguir alguna quota de poder. Però tot quedarà en stand by ja que no serà fins al febrer de 2012 quan hi haurà la veritable reforma del PSOE, on es preveu un gran ball de bastons. Això significa que el Partit dels Socialistes de Catalunya han de decidir el seu futur en el seu congrés del mes de desembre per aportar la seva proposta al mes de febrer al congrés del PSOE, el partit mare i que actualment és un vaixell que va a la deriva i sense rumb determinat.
Així doncs, a Espanya tot està obert: per una banda, la línia oberta de la composició del govern es resoldrà d’aquí un mes; i per l’altra, la línia del principal partit de l’oposició, o sigui el PSC-PSOE, continuarà oberta i no es veu quin serà el seu horitzó.
L’altre front és a Catalunya. El President Mas ha pres les regnes i ha efectuat un cop de timó, començant pels ajustaments pressupostaris per redreçar l’economia de la Generalitat i posar ordre. Tot això, per fer tancar aquelles boques tan obertes o fer-les tornar mudes, i s’arremanguin també a treballar d’una vegada. Perquè el problema no només el té el President, o Convergència i Unió. No, no. El problema el tenim tots. Però Catalunya ha encomanat a Mas a liderar el restabliment de l’ordre governamental i econòmic, assumint una gran responsabilitat, malgrat que la situació no l’hagi creat ni ell ni el seu partit. I Mas, i el seu Govern, no han defugit en cap moment del seu rol, encara que els altres partits del Parlament es facin “els longuis”.
I aquesta solidesa del Govern de Catalunya, sense tenir tampoc la vareta màgica, ha comportat que els catalans i les catalanes han donat el seu suport a CiU, i als seus dirigents, obtenint un bon resultat electoral, amb un grup parlamentari fort a Madrid. El camí tot just comença.

Enllaç
Pàgina 2 de 17 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11981498 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2468 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 19
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 04:09 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19