Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Reportatge

Dijous, 25 Febrer, 2010

Polèmica a Roda per les càmeres ‘espia’

Intimitat i prioritats front al vanadalisme són els fils argumentals REPORTATGE P4-5

Enllaç

22 càmeres lluitaran per aturar els actes vandàlics a Roda

Una pregunta del grup de l’oposició (ERC) en el darrer ple municipal va treure a la llum l’autorització per part de la Comissió de vídeo vigilància de la Generalitat de Catalunya de poder instal·lar un total de 22 càmeres a cinc punts del poble de Roda de Ter. L’equip de govern de IPR-PSC i CiU vol justificar aquesta mesura per la manca de pressupost per poder contractar sis o set policies locals més i perquè serveixin de mesura dissuasòria en actes vandàlics que ha patit la població. Unes 150 instàncies denunciant actes vandàlics els darrers quatre anys, el que representa un acte cada deu dies, és el detonant d’aquesta mesura.

L’Ajuntament de Roda de Ter va obtenir el desembre passat el permís de la Comissió de vídeo vigilància de la Generalitat de Catalunya per poder instal·lar càmeres a cinc punts del poble de Roda, procés que feia mesos que es treballava. El mes de maig de l’any passat, l’Ajuntament del municipi va presentar la documentació pertinent a la Comissió de vídeo vigilància de la Generalitat per sol·licitar l’autorització per instal·lar càmeres per vigilar el trànsit. Però el mes de juny arribava la desautorització, per la qual cosa es van haver de tornar a començar els tràmits per sol·licitar-les, aquesta vegada, per a la seguretat ciutadana. El nou projecte preveu la instal·lació de 22 càmeres fixes en 5 punts del poble: la rotonda de la Creu de Codines, a la plaça Major, al carrer Bon Amic, a la cruïlla entre l’avinguda Tecla Sala i la carretera de Manlleu, i a la zona de la benzinera.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Roda de Ter, format per IPR-PSC i CiU, considera que les càmeres de vigilància seran un element dissuasiu davant als reiterats actes vandàlics que es produeixen a la població, sobretot, durant les nits del cap de setmana. L’alcalde de Roda de Ter, Antoni Llach (IPR-PSC), ha repetit en diverses ocasions que el poble de Roda no pot assumir una plantilla de 10 o 12 agents municipals, que seria el nombre necessari per cobrir les 24 hores tots els dies de l’any. Per aquest motiu, les càmeres són una eina per oferir més vigilància a Roda de Ter i reforçar i garantir la seguretat ciutadana.
El primer tinent d’alcalde, Esteve Franch (CiU), explica que quan es va sol·licitar el permís per a les càmeres es va acompanyar amb més de 150 instàncies d’incidents i un informe dels Mossos d’Esquadra que notificava les diverses trucades que havien rebut de veïns de Roda sobre incidents relacionats amb la seguretat ciutadana.
Segons Franch, valoren tres aspectes. D’una banda, «creiem que serà un element de dissuasió». De l’altra, «en cas d’actes criminals o vandàlics, les imatges són del tot legals i es poden utilitzar com a prova». Tercer, «té el cost d’instal·lació equivalent a una persona, quan pot donar el suport de quatre o cinc persones».

3 INCIDÈNCIES AL MES
Aquesta és una de les principals raons que s’esgrimeix. Tot i això, els més crítics apunten que 150 instàncies en quatre anys són poc menys de tres al més, una xifra que es considera ridícula i que no justifica aquesta «vigilància i control de les persones».
Franch insisteix en el fet que la instal·lació de les càmeres «no atempta contra cap dret del ciutadà i sí juguen a favor de la convivència». També afegeix que ja hi ha quasi 70 municipis de Catalunya que han instal·lat càmeres de vigilància. Entre aquests cal destacar les càmeres que va instal·lar Vic al carrer Sant Pere, i que han servit perquè baixés l’elevat índex de delinqüència i conflictivitat que hi havia en aquell punt fa uns anys.
El pressupost de les càmeres i la seva instal·lació té un cost aproximat de 29.000 euros i, en aquests moments, des de l’Ajuntament s’està valorant quina és la millor oferta dels 3 pressupostos sol·licitats. Franch reconeix que «s’està estudiant i esperem que en un termini de dos mesos les càmeres ja puguin estar en funcionament».
En principi, les imatges només es revisaran en cas que s’hagi produït algun incident. Aquestes càmeres garanteixen la intimitat dels veïns ja que, tal i com marca la normativa, no poden enfocar les façanes dels habitatges, només poden visionar els carrers i les voreres.

Enllaç

El poble de Martí i Pol o un Gran Hermano

Tot i que ja feia temps que el tema estava sobre la taula de l’equip de govern de PSC i CiU de Roda, no va ser fins a l’últim ple, que esquerra no va treure a la llum pública que l’Ajuntament ja tenia el permís per instal·lar les 22 càmeres, que sumades a les 6 que ja funcionen a l’ascensor del Pont Vell, serviran per ‘controlar’ el vandalisme a la població.
Jordi Serra, exalcalde i portaveu dels republicans a Roda de Ter, va denunciar que «aquesta no és la mesura més adequada i adient per la seguretat del poble» i «tampoc crec que sigui una inversió adequada, sobretot després de tancar l’escola d’adults per falta de pressupost».

MÉS DUBTES
Un altre dels dubtes que va manifestar Serra, és sobre el temps que els vigilants municipals dedicaran al seguiment de les càmeres, «reduint encara més el temps de vigilància que efectuen pels carrers del municipi». A més, segons el portaveu d’Esquerra, «aquesta no és la millor imatge que pot donar Roda, a més de limitar i condicionar la llibertat i intimitat dels nostres veïns».
Serra també va explicar a Osona Comarca que, la Direcció General de Policia de la Generalitat no havia autoritzat el primer projecte demanat per l’equip de govern, que «era per la vigilància del trànsit dins el casc urbà», i per aquest motiu PSC i CiU «havien variat el projecte i finalment van demanar permís per instal·lar 28 càmeres de seguretat exclusivament per a fets delictius», cosa que va ser autoritzada per la Generalitat de Catalunya.

MULTES I DELICTES
Les càmeres però, serviran a més per multar infraccions de trànsit, a part dels delictes que es pugui produir. Un dels altres motius que els republicans tenen per rebutjar aquest sistema és de la privacitat dels rodencs. Teòricament, l’alcalde i els vigilants municipals hauran de «vetllar i informar de la instal·lació de les càmeres i el dret de les persones a accés i cancel·lació de les imatges i que només siguin utilitzades per a fets delictius i no siguin cedides a tercers».
Així doncs, Esquerra es posa al capdavant de la defensa del dret a la intimitat i contra aquestes mesures que ja s’han consolidat a altres ciutats, amb èxits desiguals.
Els republicans ja havien mostrat el seu desacord en la instal·lació de les 6 existents a l’ascensor del Pont Vell, i ara han tornat a aixecar el crit al cel. A més, l’Ajuntament no havia fet públic el permís d’instal·lació, cosa que també va irritar als membres d’Esquerra Republicana.
Jordi Serra, va lamentar que Roda de Ter «es convertirà amb aquesta polèmica mesura, un Gran Hermano», i va recordar que ells ja estan d’acord en incrementar la seguretat del municipi, però «no a costa de la privacitat dels seus habitants».

Enllaç

Dijous, 18 Febrer, 2010

«Fa un any no pensàvem en la fusió, però era necessària»

El president de Caixa Manlleu, Joan Contijoch, el director general Dídac Herrero i el sotsdirector Tomàs Moreta van coincidir en la presentació de resultats del 2009, que amb la fusió amb les caixes de Terrassa, Sabadell i Girona «hi guanyarem, segur».
Joan Contijoch va destacar que «fa un any ni ens ho plantejàvem», però que veien les perspectives macroeconòmiques i la situació actual «teníem el handicap del ‘tamany’ i això ens tancava les portes del mercat europeu. Era necessari per ser forts». Contijoch va afegir, a més, que «a més de ser una única caixa, pretenem ser quatre caixes petites cadascuna al seu territori per poder donar bon servei i personalitzat a la gent que coneixem». Precisament aquest és un dels valors que destaquen de la fusió, ja que la proximitat és un valor, així com la capacitat per gestionar cadascú al seu territori es diners destinats a Obra Social.
Dídac Herrero també afirma que Caixa Manlleu va ser des de l’inici en el projecte i que això «ens permet optar a la fusió amb solvència elevada i a tenir una forta representativitat a la nova caixa. Venien uns anys 2010 i 2011 difícils i el moment en que estem ens permetrà ser més forts i encarar-los amb més optimisme que per separat».
Recordem que el repartiment a la nova caixa és el següent: Caixa Sabadell i Terrassa tindran un 35% cadascuna dels representants dels òrgans de Govern, mentre que Caixa Girona, el 23% i Caixa Manlleu, el 7%. Aquest repartiment s’ha previst en funció del volum d’actius de cada entitat.
Herrero també va explicar que el calendari de la fusió, un cop arribi «la imminent» aprovació del projecte de fusió per part del Banc d’Espanya, pot permetre convocar els consells d’administració de les quatre entitats d’estalvi abans de finalitzar aquest mes, cosa que permetria convocar les assembles generals a mitjans del mes d’abril. Amb aquestes dates, a finals de maig o primers de juny «serem una nova caixa», ha afegit el director general.

Enllaç

Caixa Manlleu guanya 4,2 milions perquè aposta per la prudència

Caixa Manlleu ha tancat l’exercici 2009, el que podria ser el seu últim en solitari, amb uns guanys de 4,2 milions d’euros. Aquest benefici podria haver estat més gran si l’entitat no hagués apostat per la prudència i hagués destinat 20 milions d’euros a sanejament i a prevenir el possible augment de la morositat. Precisament la ràtio de morositat, que ha augmentat un 0,44% per arribar al 4,27%, és una de les coses que van destacar en la presentació de resultats d’aquest dimarts, ja que la xifra és inferior a la mitjana de l’estat.

MANLLEU I Pep Portet.- Caixa Manlleu va presentar aquest dimarts els comptes de l’exercici 2009, que els màxims responsables de l’entitat han qualificat com a «magnífics» o «els millors de la història», segons el president Joan Contijoch i que tot i l’actual cojuntura econòmica i segons el Director General Dídac Herrero, «són uns resultats excepcionalment favorables i que superen les previsions fetes, que eren molt negatives i apuntaven fins i tot a que alguna entitat tancaria l’exercici amb pèrdues».
Caixa Manlleu va guanyar el 2009 un total de 4,288 milions, el que representa una caiguda del 28,95%, respecte l’exercici anterior. Tot i això, aquestes xifres podien haver estat molt més altes si l’entitat no hagués optat per la prudència i no hagués destinat 20 milions a dotacions per eventuals sanejaments, molt per sobre del que estaven obligats per llei. 12 milions van ser aportació voluntària per fer front a un increment previsible de la morositat durant l’exercici del 2010.
Joan Contijoch reconeix que «tot i els nervis per la magnitud de la crisi actual, el personal de Caixa Manlleu ha tingut un treball magnífic en el dia a dia».

MOROSITAT CONTROLADA
Una de les notes que més han destacat en la presentació dels resultats els responsables de Caixa Manlleu és que «la ràtio de morositat registrada va ser del 4,27%, un 0,44% més que el 2008, però unes xifres que estan molt per sota de la mitjana», que ha estat del 4,7%.
La morositat referida només al crèdit va tancar el 2009 en un 5,83% i sense el desembors d’adjudicacions patrimonials s’hagués situat en 7,33%, segons ha reconegut Dídac Herrero.
A diferència de l’exercici anterior, en que Caixa Manlleu no va haver de portar a terme adjudicacions immobiliàries, en aquest 2009 ho va fer per un import total de 30 milions d’euros. Sense aquestes adjudicacions la morositat hagués estat superior al 5%.
Precisament parlant d’immobles i hipoteques, Dídac Herrero va destacar que el 82% del crèdit de Caixa Manlleu, 2.235 milions, correspon a crèdit amb garantia real, que comporta un risc inferior. D’aquests, només el 7% està per sobre del 80% del valor de l’immoble, ja que «es van concedir tenint en compte taxacions reals i ajustades, i encara que baixi el preu de mercat la garantia és pràcticament total».

ESCENARI COMPLICAT
El mateix Herrero destaca que l’escenari que es dibuixa els pròxim mesos, amb increments de morositat i caigudes dels marges financers per uns tipus d’interès força baixos, fa preveure que el sector necessiti fer noves aportacions per insolvències i que es preveu «un 2010 i un 2011 difícils i durs». Tot i això, també han volgut recordar que l’any 1993 la morositat va arribar al 10% i que amb una reacció ràpida i es va aconseguir sortir de la situació.
El director general explica l’esforç de dotacions que s’ha realitzat aquest any 2009, que és cinc vegades més gran que l’aportació en aquest concepte que es va fer fa dos anys, i suposen destinar a dotacions el 75% dels beneficis del 2009. El 2009 es van aportat 20 milions, 12 dels quals no eren obligatoris, el 2008 la dotació va ser de 8 milions, el 2007 de 4,7 milions i el 2006 ja es van aportar 4 milions més.

LIQUIDESA ESTABLE
Altres punts que van destacar els representants de Caixa Manlleu són, per exemple, la ràtio d’eficiència, que ha millorat respecte l’any anterior, passant d’un 72,6% a un 61,5%. Pel que fa a la liquidesa, Dídac Herrero destaca que «es troba en una posició de forta estabilitat, superant el 259 milions d’euros, un 9,8% dels actius del grup».
Pel que fa al comportament dels marges, el marge d’interessos va tancar en 55,158 milions, amb una millora del 30,67%, el marge brut del negoci va registrar un resultat de 68,5 milions, amb un increment positiu del 17,86% i resultat de les activitats d’explotació va tancar amb 18,318 milions, un increment del 139%. Al final, després de restar els impostos i les dotacions van deixar un resultat net consolidat de 4,288 milions, el 28,95% menys.

Enllaç
Pàgina 1 de 64 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2678498 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5230 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/13/2010 12:56 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19