Usuaris registrats:
Accedir-hi
Des dels anys seixanta fins avui les piscines d’estiu han ampliat la seva oferta per consolidar la seva posició en el món de l’oci
Tot i que l’aigua és un valor fluctuant i inestable les piscines a la nostra comarca són un valor en alça. Dels 51 municipis de la comarca, 31 tenen com a mínim una piscina. Més d’una trentena de piscines per foragitar la calor, això sense contar que hi ha ciutats que en tenen més d’una. Vic per exemple, té actualment tres clubs, el Club Natació Vic - ETB, que és l’únic centre municipal, i el Club Patí Vic i el Club Tennis Vic, cadascun d’ells amb diverses piscines i amb el projecte sota el braç d’incloure una piscina a la zona multiesportiva de Can Garrofa que l’Ajuntament ha projectat i que suposaria la creació de la segona piscina municipal de la ciutat. Sigui com sigui les piscines tenen tots els atractius que l’imaginari de l’estiu ens evoca. Sol, aigua i si estem de sort una mica de música. Així és com eren les piscines tradicionalment, però avui la piscina no només és això. Al voltant d’ella s’han organitzat un munt d’activitats que contribueixen a donar-li vida, com són els casals d’estiu, les estades multiesportives o les classes de natació de tota la vida que cada cop s’especialitzen més, brindant la possibilitat de nedar a tothom.
CASALS D’ESTIU
El cas dels casals d’estiu exemplifica com es pot establir una relació de simbiosi entre la piscina i els nens: Ells s’ho passen bé dins i fora de la piscina, i aquesta es revitalitza amb l’activitat dels infants prenent un caire més lúdic i festiu. Són molts els municipis que fan servir la piscina i les seves instal·lacions per realitzar el casal, ja sigui anant-hi setmanalment com a activitat de lleure o realitzant-hi íntegrament les seves activitats. La majoria de casals es fan el mes de juliol, mentre els pares fan l’últim esprint laboral abans de les vacances, tot i que hi ha casals que s’allarguen fins al setembre, com una opció més de passar un estiu divertit tot relacionant-se amb altres nens. La piscina resulta ser llavors un espai aglutinador, on els nens aprofiten per jugar entre taller i esport o simplement es remullen per refrescar-se. Tant per els nens, com per els monitors de lleure es fa més fàcil i portable anar a un casal que és a l’aire lliure i té piscina, perquè un punt de diversió per uns i d’entreteniment per els altres, ja el tenen assegurat.
El festival va tancar les portes aquest diumenge després de quatre dies intensos d’activitat
24.000 espectadors, 2.000 més que l’any passat, 1800 participants, i 34 països. Aquestes són les xifres de la vint-i-sisena edició del Festival Internacional de Música de Cantonigròs que es va clausurar aquest diumenge, amb el lliurament dels diferents guardons. El coro vocal Leo, procedent de l’Havana, (Cuba), va guanyar la competició de cors mixtos, mentre que a la categoria de cors infantils, es van imposar els Shkolnye gody de Simferopol, d’Ucraïna; el cor d’Skowronki girl’s choir de Polònia, va guanyar la competició dels cors femenins; Un grup de Manila, (Filipines), va guanyar en la categoria de cors mixtos de música popular. Finalment, un grup provinent de Sèrbia Raska folk dance group va guanyar el premi en la competició de grups de dansa.
La vint-i-sisena edició del Festival Internacional de Música de Cantonigròs ha estat sense cap mena de dubte «el més exitós dels darrers anys, tant pel que fa al nombre de visitants, com per la qualitat dels grups que hi han participat.» Així de contundent s’expressava el president del certamen Josep Maria Busquets, aquest dilluns, dia de fer valoracions per part del comitè organitzador. «Seguint la tònica dels darrers anys, cada cop competeixen al festival cors i grups de dansa que no deixen de ser sorprenents, i espectaculars, pel gran nivell qualitatiu que tenen. Això dona molt prestigi al nostre festival».
n La pressió dels veïns ha fet que l’Ajutnament de Vic aconseguís reunir-se amb l’empresa per treure una antena «esperpèntica»
L’Ajuntament de Vic acaba de saber que torna a entrar a la Llei de Barris i que, per tant, disposarà d’una ajuda econòmica de més de 7 milions d’euros per reformar el nucli antic de la ciutat i La Calla. Unes obres que s`’afegeixen a les que s’estan fent al barri del Remei de Vic, gràcies, també, a la Llei de Barris. Amb aquest dos grans projectes abans de cinc anys la fesomia de Vic pot canviar completament. Ara bé, aquests grans canvis urbanístics que patirà la ciutat han de venir acompanyats de petits detalls que aconsegueixen que la ciutat sigui, o no acollidora. Estem parlant d’aspectes com carrers amb rajoles trencades, carrils bici de cinc metres, canonades trencades que provoquen petites inundacions o infrastructures amb un impacte visual tan clar com l’antena de telefonia mòbil que hi ha al carrer Sant Fidel de Vic, just al costat d’on hi havia hagut el teatre Atlàntida. En aquest cas la normativa municipal té buits evidents que permeten infrastructures tant «esperpèntiques i que fan tan mals d’ulls», tal com diu Enric Aparicio, un dels veïns de la zona, que espatllen la ciutat. En aquest cas concret, fa molt de temps que els veïns requereixen a l’Ajuntament tregui l’antena més cèntrica i voluminosa de la ciutat. Perquè els veïns no només estan preocupats pel problema estètic que comporta l’antena sinó que, sobretot, temen dels possibles efectes sobre la salut que els pot provocar. Hi ha veïns que sovint tenen episodis de mal de cap i, tot i que no en tenen cap constància, comencen a pensar que poden venir provocats per les radiacions de l’antena. Un problema que des de l’Ajuntament i la Generalitat desmenteixen, ja que segons els seus anàlisis les radiacions que fa l’Antena són molt baixes i, per tant, completament inofensives.
Per tot això, des de finals de l’any passat un grup de veïns han tingut diverses trobades ab els responsables de l’Ajuntament i, segons diuen, des del primer moment «ens vam trobar amb una excel·lent predisposició que sembla que aviat pugui donar els seus fruits». Efectivament, el regidor d’Habitatge Jacint Raurell assegura que «a nosaltres també ens preocupa l’impacte visual d’aquesta antena» de manera que partir d’aquell moment van encetar contactes amb Telefónica. Tot i les dificultats que ha posat l’empresa, finalment, es va poder fer una trobada entre ajuntament i empresa i «els responsables de Telefónica van semblar entendre la situació de seguida». De fet, en aquell mateix moment es van comprometre a substituir-la i posar-ne una altra amb un impacte visual molt menys agressiu. A banda, també van assegurar que podrien treure algunes de les subantenes que també hi ha dalt d’aquest edifici, de manera, que el canvi estètic pot ser considerable. Tot i així, Raurell, també explica que des del moment d’aquella reunió, ara fa dos mesos, Telefónica no s’ha tornat a posar en contacte amb ells, cosa per la qual va assegurar que aquesta mateixa setmana els requerirà una altra vegada «perquè la situació es desencalli aviat, perquè fins ara l’única cosa palpable que hem obtingut són bones paraules», explica Raurell.
Aquest dilluns van enterrar a Seva Pep Bassas, excampió d’Espanya i de Catalunya de ral·lis. Bassas, de 49 anys, va morir víctima d’una leucèmia que patia des de feia uns mesos. L’excampió estatal de ral·lis era una persona molt estimada i que al llarg de gairebé 30 anys vivia per i per a l’automobilisme. Des dels seus inicis amb un Renault 8 fins a l’actualitat com a preparador de cotxes a Baporo Motorsport, Bassas ha estat sempre lligat a la seva passió.
SEVA | P.P. - El món de l’automobilisme està de dol. Dissabte va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona l’expilot de ral·lis Pep Bassas, víctima d’una llarga malaltia. A l’expilot de ral·lis de Seva li havien detectat mesos enrere una leucèmia en una revisió mèdica rutinària. Tot i que es trobava en perfectes condicions, davant el més que probable empitjorament del seu estat del salut amb el pas del temps, els metges van recomanar un transplantament de medul·la que es va portar a terme fa uns mesos, el gener. La intervenció, tot i anar bé, no va tenir finalment el desenllaç esperat i dissabte, Bassas moria a causa de diferents problemes que el seu cos, baix de defenses, no va poder suportar.
VIC | P.P.- Josep Maria Membrado (Renault Maxi Megane) va ser el gran dominador de l’edició 40 del Ral·li Osona. El pilot d’Olost no va donar opció a la resta de rivals i es va imposar per sisena vegada consecutiva a la cursa osonenca. Membrado es va imposar als deu primers trams de la prova i únicament va cedir als dos últims davant Albert Orriols (Peugeot 206 WRC), que va ser l’únic que va inquietar el d’Olost.
La cursa va començar bé per l’actual campió de Catalunya, ja que des del principi va prendre el control de la cursa. Tot i això, les diferències amb Orriols eren mínimes a cada tram i només a Fontfreda, al sisè tram, van passar dels quatre segons. Així, a la mitja part, Membrado liderava la cursa amb gairebé 19 segons d’avantatge respecte el vigatà. A la segona part de la prova el domini va seguir fins arribar als 24”, moment en que, amb l’arribada de la nit, el de Renault va prendre algun risc menys i va permetre que Orriols, que havia estat en tots els trams de la tarda molt a prop, aconseguís els dos darrers escratx.
Aquesta pàgina ha estat visitada 924141 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3309 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 10
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2008 04:46 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19