Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Les Centrals

Dijous, 25 Febrer, 2010

Recuperar la memòria dels pobles a través de fotografies antigues

Aquest és l’objectiu del programa “Desvetllem la memòria” que s’exposa aquests dies al Centre Cívic Frederica Montseny de Manlleu. La mostra, que ja ha arribat a la seva quarta edició, neix d’un taller a través del qual els ciutadans aporten les seves fotografies antigues, que posteriorment són comentades, documentades i arxivades. El projecte ja s’ha començat a aplicar al voltreganès i Sant Vicenç de Torelló.

MANLLEU | Àngela Grau | fotos: Josep Maria Garriga.- Des d’aquest mes de febrer, i fins a finals de juny, el Centre Cívic Frederica Montseny acull l’exposició “Desvetllem la memòria”.
L’exposició parteix d’uns tallers a través dels quals s’anima a la gent de la població a portar fotografies antigues que siguin de la seva propietat i compartir-les amb els assistents, amb la voluntat de poder reportar-les a través dels records i experiències dels propis participants. El resultat, són les fotografies que s’exposen a la mostra, i de les quals se’n pot ampliar la informació al Museu Industrial del Ter. L’exposició consisteix en «diferents fotografies amb una breu descripció d’una línia al peu, juntament amb el nom de la persona que ha aportat la fotografia» explica Pere Casals, tècnic del Museu Industrial del Ter, el MIT, des d’on s’ha creat i impulsat el projecte.
Aquella gent que vulgui ampliar la informació de l’exposició i accedir a les experiències dels participants, ho poden fer a través de les fitxes que hi ha al museu «aquestes fitxes, no les deixem a l’exposició. La idea és fer un arxiu, un fons, que la gent ja ha vingut a consultar ja sigui per curiositat, o per a treballs».

RECUPERAR LA MEMÒRIA DEL POBLE A TRAVÉS DE FOTOGRAFIES
Aquest és el principal objectiu del projecte, que a Manlleu ja ha finalitzat la seva quarta edició, i a través del qual ja s’han aconseguit recopilar un total de «800 fotografies, totes elles amb la seva corresponent documentació».
Els tallers es porten a terme un cop a la setmana durant un període de 3 mesos. Els assistents porten les seves fotografies antigues, «les escanegem, les passem a gran format i les comentem entre tots per poder-ne conèixer el rerefons». Als tallers, els participants comencen a comentar què és el que veuen a la imatge, i «entre tots documentem quin lloc és, quines experiències els recorden o quins en són els protagonistes». La idea del projecte és que el resultat final, es a dir, l’exposició que se’n faci posteriorment sigui el resultat de «les aportacions i intervencions dels participants». Des de que es fa el taller fins que es munta l’exposició solen passar entre un i dos mesos.
Preguntant sobre els possibles descobriments que han sorgit arrel dels tallers, Casas explica que a mida que avança el taller es van descobrint aspectes més personals i íntims de les persones. A les primeres fotografies hi apareixen generalment paisatges, i «poc a poc, a mida que avança el taller, cada vegada porten fotografies més personals, i això és el que volem nosaltres, desmarcar-nos». La finalitat principal és precisament aquesta, la de buscar una tipologia de fotografies «diferents de les que estem acostumats a veure en els reculls i llibres on hi apareguin per exemple persones, un casament, gent treballant, ambients familiars, etc». Es tracta d’unes fotografies més personals, més desconegudes, i en definitiva més íntimes. D’aquesta manera, els visitants a l’exposició també poden contemplar imatges que els aporten records de persones «a qui varen conèixer o moments viscuts, i ho poden compartir amb les seves famílies» sense que aquests records es perdin o quedin a l’oblit. Les temàtiques més comuns són les celebracions, l’ensenyament, l’esport, les panoràmiques o el treball.

UNA AMPLIACIÓ DE LA INICIATIVA A ALTRES POBLACIONS
Es tracta d’uns tallers totalment oberts de cara al públic, i que ja s’han començat a realitzar a altres poblacions per petició pròpia de l’indret. La idea va sorgir del propi MIT de Manlleu, a on ja s’ha portat a terme el projecte durant 4 anys. La intenció era la de «que el museu formés part de la societat i del territori, fent activitats perquè la gent hi interactués».
La idea però a despertat l’interès d’altres poblacions, que varen decidir també aplicar el projecte. És el cas de Sant Vicenç per exemple «ha estat el primer any que s’ha fet», o el voltreganès, on «ara tot just hem començat i aquest dijous es fa la segona sessió del taller».
Des del museu expliquen que també tenen coneixement de que s’ha importat la idea a altres poblacions de Catalunya, «que s’han interessat per aplicar la idea».

Enllaç

Dijous, 11 Febrer, 2010

Dijous Llarder a la plaça de Vic

VIC.- Aquest dijous se celebra la 7a edició del Dijous Llarder a la plaça Major. La festa comptarà amb la participació del Col·lectiu Osona Cuina, que aquest dimecres al vespre ja va començar a preparar la festa, amb l’encesa del foc que havia de permetre rostir al llarg de tota la nit els tres porcs, de 90 quilos en canal, que s’han de degustar en el sopar de dijous. Els animals que es rostiran han estat criats a l’ecogranja Salgot.
D’altra banda, el cuiner Nandu Jubany rebrà aquest mateix dijous, al Temple Romà, la Llonganissa d’Or, la distinció que atorguen l’IGP Llonganissa de Vic i ImpeVic en el marc del Dijous Llarder.

Enllaç

Dijous Llarder, botifarra menjaré

Tres porcs, criats a l’ecogranja Salgot, seran una de les grans atraccions d’aquest Dijous Llarder a Vic. Els animals es van començar a rostir aquest dimecres a la tarda i serviran d’àpat en el sopar de dijous al vespre. Es tracta de tres animals d’uns 90 quilos que els degustaran els gairebé 1.000 comensals que s’espera a la jornada.

VIC | Redaccio.- Aquest dijous se celebra la 7a edició del Dijous Llarder que organitza l’ImpeVic i que tindrà com escenari principal la plaça Major de Vic. La festa comptarà com és habitual amb la participació del Col·lectiu Osona Cuina, que aquest dimecres al vespre ja va començar a preparar la festa. Aquests primers preparatius consisteixen amb l’encesa del foc que ha de permetre rostir al llarg de tota la nit els tres porcs, de 90 quilos en canal, que s’han de degustar en el sopar de dijous.
Precisament l’origen d’aquests porcs és una de les novetats d’aquesta edició. Els animals que es rostiran han estat criats a l’ecogranja Salgot, de l’Empresa Salgot, que els ha cedit. Valeri Salgot, expresident de l’IGP Llonganissa de Vic, s’ha mostrat molt orgullós de poder col·laborar amb el Dijous Llarder. Salgot afirma que «la novetat d’aquest any té a veure amb l’evolució del sector i la introducció d’una nova filosofia que ha de permetre donar llarga vida al sector ramader» ja que els porcs que es rostiran han estat criats a partir d’un mètode totalment ecològic. Salgot assegura que «la matèria primera està molt ben cuidada i el resultat final és de molt bona qualitat».
L’escenari principal de la diada és la plaça Major de Vic i comptarà amb dos espais: la carpa gastronòmica i la carpa d’activitats. En la carpa gastronòmica es podrà degustar l’esmorzar (7 euros), el dinar i el sopar (15 euros) cuinats per Osona Cuina i servits pels alumnes de l’Escola d’Hostaleria d’Osona. De fet, aquesta jornada és una atracció no només a nivell de Vic, sinó a nivell de comarca, amb una gran quantitat de persones que no dubten a desplaçar-se per participar de la festa. Els protagonistes de l’esmorzar són el llom, els diferents tipus de botifarres, i les mongetes, entre d’altres. L’any passat es van servir 364 esmorzars. Pel que fa al dinar -l’any passat se’n van servir 920- destaca l’arròs de matança, a més d’amanides, i també la carn de porc i les botifarres. Pel sopar, amb els porcs rostits com a protagonistes, la referència són els 800 tiquets que es van vendre l’any passat.

FESTA EMBLEMÀTICA I CONSOLIDADA
El Dijous Llarder és una de les cites més important del calendari firal i des de la organització es treballa any rere any per millorar i consolidar una festa popular i tradicional que ha tingut molt èxit en les darreres edicions.
Josep Burgaya, president d’ImpeVic, reconeix que aquesta festa se celebra arreu però «a Vic encara és més important perquè és capital del sector porcí», afegint que «és una festa popular per sortir, trobar-se i degustar però també és una bona oportunitat per explicar cap on va el futur del porc». Burgaya també remarca que des de l’Ajuntament de Vic «volem donar suport al sector i potenciar les activitats porcines osonenques com a segell de qualitat, i una mostra d’això serà la nova illa càrnia». De fet, aquesta jornada és una de les que té el porc com a protagonista, igual que l’Europorc i també el Mercat del Ram.
La col·laboració de la granja ecològica Salgot i del Col·lectiu Osona Cuina la valora molt positivament el president de l’ImpeVic. Els primers animant-los a seguir treballant per garantir el futur del sector porcí de qualitat i d’Osona Cuina «per la seva difusió de la gastronomia del territori».
A banda dels diferents àpats gastronòmics, la iniciativa també compta amb múltiples i diverses activitats dirigides a tots els públics. En aquest sentit, Quima Vila explica que des de la organització s’ha volgut apostar per «una festa lúdica però remarcant els valors de la sostenibilitat, el reciclatge i la importància de menjar sa i de qualitat». En aquest sentit, durant la jornada es podrà veure una exposició de dibuixos de porquets que han estat fets amb materials reciclats pels alumnes de les escoles de Vic.
D’altres activitats que es portaran a terme són la campanya “Per esmorzar o per berenar fes-te un entrepà amb llonganissa de Vic”, una demostració de com cuinar menjar sa i saludable amb porc a càrrec de Manel Molera, un taller d’elaboració de mandonguilles amb els Xarcuters del Gust o l’espectacle infantil “Festuc, el cuc drapaire”.

Enllaç

Dijous, 04 Febrer, 2010

CENTRALS P24-25

El Cau de Bruixes i la rua de Centelles donen el tret de sortida a les festes de carnaval a Osona

Enllaç

Centelles dóna el tret de sortida als carnavals de la comarca

Centelles celebra aquest cap de setmana el seu 30è carnaval, una celebració que comptarà amb una actuació estelar, un concert de rock del conegut grup musical dels anys 80 Los Rebeldes. Dissabte serà el torn de la Gran Rua de Carnaval, que preveu rebre un miler de participants.

CENTELLES | Àngela Grau | fotos: David Fajula.- Aquest cap de setmana Centelles dóna el tret de sortida als carnavals de la comarca, i de tot el territori català. Aquest fet es deu a el carnestoltes de Centelles va néixer paral·lelament al de Torelló, i al tractar-se de dos celebracions que es portaven a terme a la mateixa comarca, es va decidir «per no fer competència amb el de Torelló, fer-ho sempre una setmana abans de la data oficial» que es situa sempre 40 dies abans de setmana santa, explica David Camps, Tècnic de cultura de l’Ajuntament de Centelles. Aquest fet converteix al Carnestoltes de Centelles, en el primer que es celebra cada any a Catalunya.

CONVIDATS D’HONOR AL TRENTÈ ANIVERSARI, LOS REBELDES
La celebració arrancarà aquest divendres amb la primera de les rues, la Rua de les escoles, que començarà a les deu del matí al centre de la població. A aquesta primera rua hi participen un total de «800 nens i nenes de la població».
Es tracta d’una rua que compta cada any amb una temàtica central diversa, «totes les escoles es coordinen entre elles per anar disfressades del mateix, i aquest any el tema central és el món del circ» explica Camps. Posteriorment a la rua tindrà lloc el primer ball de Carnaval, el dels més menuts.
Aquest any però, si hi ha un acte a destacar per sobre de la resta és el concert que, com cada any, tindrà lloc el dia abans de la gran rua, divendres. Aquest any el concert és especial, ja que coincidint amb la celebració del 30é aniversari del carnaval de la població, es comptarà amb uns convidats de luxe: Los Rebeldes. Una banda de rock dels anys 80 que han ballat milers de persones de diverses generacions, amb cançons tant conegudes com “Mediterráneo” o “Cervezas, chicas y rockabilly”. Altres grups que també formaran part de la festa seran Igor Paskual y Jorge Otero i Sleazy Trigger.

UNS CONCERTS QUE VAN NÉIXER AMB LA DEMOCRÀCIA
Cada any, coincidint amb la celebració del carnaval, la població acull un concert de rock. Aquesta tradició també es remunta als inicis del carnestoltes, quan «un grup d’amics, que ara ronden els 50 anys, van decidir començar a fer la celebració a títol personal». Aquesta festa es va mantenir any rere any fins al 1986, que es va perdre, tot i que uns anys més tard «l’Ajuntament de la celebració ho tornaria a reprendre, i des de llavors fins ara s’ha fet ininterrompudament». El carnestoltes a aquella època «sempre estava marcat per un concert de rock, per celebrar l’arribada de la democràcia». Posteriorment quan es va voler recuperar la festa, també es va voler mantenir «aquest concert, com a un aspecte tradicional».

LA GRAN RUA DE CARNAVAL ATREU UN MILER DE PARTICIPANTS
La Gran Rua de Carnaval començarà dissabte a dos quarts de 7 de la tarda amb sortida de la Residència Sant Gabriel. Es tracta d’un acte que any rere any ha anat creixent en relació al volum de participants, arribant a assolir una participació d’un miler de persones els darrers anys. «Ve molta gent, i últimament encara hi ha més gent, ja que ve públic tant de la comarca d’Osona com del Vallés» explica Camps.
Finalment diumenge tindrà lloc la darrera celebració, l’enterrament de la sardina. Aquest acte, que enguany correrà a càrrec del Grup Escènic Centelles GEC, tindrà lloc al Casal Francesc Macià, i es calcula que comptarà amb una participació d’entre «d’unes 200 i 300 persones, com cada any».

Enllaç
Pàgina 1 de 35 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2663698 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5040 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/10/2010 01:44 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19