Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Les Centrals

Divendres, 05 Setembre, 2008

Premi Nacional de Cultura

Aquesta setmana hem sabut que el Patronat d’Estudis Osonencs serà guardonat amb un dels Premis Nacionals de Cultura, que entrega la Generalitat de Catalunya, concretament, són entregats des del Departament de Cultura, sota la direcció de Joan Manuel Trasserras, que també presideix el jurat d’aquets premis.
El premi vol reconeixer’“la promoció del patrimoni històric, artístic i cultural d’Osona; pel foment de la investigació científica i per les activitats editorials, expositives i formatives que du a terme”
El premi serà entrega a l’entitat el proper 25 d’octubre al teatre Kursal de Manresa.

image

VIC I Redacció/A.V.- El jurat dels Premis Nacionals de Cultura, que presideix el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha acordat atorgar el Premi Nacional de Cultura Popular al Patronat d’Estudis Osonencs, entre altres 12 entitats i personalitats. El Premi Nacional de Dansa també ha sigut atorgat a un osonenc, Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors de Barcelona. Entre altres, també s’atorgarà el premi de Projecció Social de la Llengua Catalana, a la Plataforma per la Llengua.
Els Premis Nacionals de Cultura, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel Govern l’any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre 1932 i 1938. D’acord amb el que estableix el decret 72/1995, de 7 de març, es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l’any anterior.
L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el pròxim 25 d’octubre al Teatre Kursaal de Manresa.Enguany, el jurat dels premis està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que assisteix a les reunions amb veu però sense vot, i està format per la historiadora i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montserrat Duch; el periodista científic i director del programa El medi ambient de TV3, Xavier Duran; el dissenyador gràfic Anton Granero; el comissari d’exposicions i realitzador de televisió Andrés Hispano; el crític i activista de circ Jordi Jané; l’editora de Vilaweb Assumpció Maresma; la directora del Festival de Músiques del Món de Barcelona, Maricarmen Palma; la directora del Centre d’Art La Panera, de Lleida, Glòria Picazo; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta; el periodista i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Lluís Reales; l’agent literària Anna Soler-Pont; la directora del Teatre L’Escorxador de Lleida, Margarida Troguet, i el cap de Cultura del diari El Punt, Jaume Vidal.

Enllaç

Divendres, 29 Agost, 2008

Els artistes joves d’Osona ja tenen Artèria per expressar-se

Artèria és un grup d’amics i des de fa vuit mesos, una associació. Va néixer amb la voluntat de ser un canal pels artistes joves de la comarca que, com ells, es troben amb dificultats logístiques a l’hora de mostrar les seves creacions. Fins avui el col·lectiu ha organitzat diverses exposicions en espais facilitats per l’ajuntament i altres entitats, però a partir d’aquest estiu Artèria ja disposa de sala d’exposició pròpia al Centre Social Autogestionat La Torratxa. L’associació pretén que aquest espai sigui una plataforma per donar a conèixer l’art dels joves.
image

VIC | Redacció | Fotos: Mia Coll i David Fajula.- Artèria és una associació jove en molts sentits. Amb només vuit mesos de vida, els seus integrants s’han proposat oferir una plataforma d’expressió a la necessitat creadora dels joves de Vic i comarca, començant per ells mateixos. Artèria esta formada per Jordi Farrés, Gerard Rodríguez, Ferran Higueruelo, Gil Serrat, Mia Coll, Eulàlia Sellarès, Maite Coll i Laia Martínez. Tots ells són conscients de la dificultat que té el jovent avui dia per mostrar i compartir inquietuds, també en el món de l’art. Segons ells, l’art jove i independent està poc recolzat, hi ha molt poques galeries i el suport mediàtic és escàs, potser precisament perquè “encara no s’ha descobert el potencial que pot tenir”. Amb aquest panorama i després de comentar la jugada en diverses trobades van crear Artèria, per donar vida i empenta a l’art dels joves de la ciutat.

EXPOSICIONS I ACTIVITATS DUTES A TERME PER ARTÈRIA
A l’art jove li calia una Artroscòpia, i dit i fet, sota Artroscòpia I, Artèria va muntar l’exposició Escultures+02 i també una exposició itinerant de poesia al bar-llibreria l’Occità. Una vintena d’escultures de ceràmica i materials reciclats van lluir al Centre Comunitari i es van exposar a la plaça de St. Miquel de Clariana (la plaça de l’Estudiant). Ja en aquell moment, l’associació va donar a conèixer la seva voluntat d’abastar tants camps artístics com persones amb inquietuds se’ls hi puguin acostar, amb la confiança que des d’un col·lectiu les obres d’art podrien tenir més ressò i acceptació. El 8 de març i coincidint amb el dia de la dona treballadora, el col·lectiu va celebrar el Dia de les Arts al Carrer (PART) a la Plaça de la Catedral. Durant tot el dia es van fer tallers que van comptar amb la presència de grafiteros, dissenyadors, artistes i brakedancers, que van poder crear al carrer amb la participació dels assistents. En aquella ocasió es van vendre “samarretes de merda”, per difondre el bloc de l’associació i deixar petja arreu del món del seu particular concepte de merde. A part d’aquestes activitats organitzades íntegrament per l’associació, artèria també participa en projectes que associacions amigues els hi puguin demanar. Es van encarregar del disseny gràfic de la Caminada Nocturna Escolta, del cartell del Carnestoltes del Remei i del logotip de l’Associació per la Cultura Popular d’Osona. També van assistir com a associació a les Carpes de Ràdio, totes elles activitats no remunerades que els membres d’Artèria han fet de bon grat per contribuir a la xarxa sociocultural de la comarca.

Enllaç

Divendres, 22 Agost, 2008

El Club Atlètic Vic, 80 anys d’història de la ciutat

El CA Vic (Club Atlètic Vic) neix curiosament el 1929, any de la inauguració de l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Durant la seva història, a part d’aconseguir grans gestes atlètiques, ha promogut diversos projectes culturals. Constitiueix un dels centres esportius més antics de la ciutat, ha vist néixer disciplines com l’hoquei o el bàsquet, entre d’altres, i l’any que ve celebrarà el seu vuitantè aniversari amb un ampli programa d’actes.

VIC | Xavier Freixa.- El Club Atlètic Vic és a punt de celebrar el seu vuitantè aniversari, en motiu del qual des de la junta s’ha decidit reprendre la laboriosa tasca de recopilar la seva història en un llibre. Tomàs Masferrer és el coordinador d’aquest projecte, però hi ha un munt de gent al darrere com ara l’equip de redactors originari del Butlletí Atlètic. En aquest sentit cal destacar que aquesta revista del club, nascuda el 1943, va ser la primera revista especialitzada en atletisme que es va publicar en tot el conjunt de l’Estat espanyol. De fet, aquest Butlletí del Club Atlètic Vic ha estat el model per altres clubs de tot Catalunya per fer les seves pròpies publicacions.
Pel que fa al llibre, «el projecte es va començar a projectar en motiu dels cinquanta anys del club, el 1978», explica Joan Freixanet, un dels membres d’aquest equip redactor, «però va ser una iniciativa que no es va poder acabar, perquè hi havia molts altres projectes que tenien prioritat».
L’edició del llibre va recomençar quan s’acostaven els setanta-cinc anys però, altre cop, es va deixar aparcat fins que, finalment, en motiu d’aquest 80è aniversari, Montse Solà, l’actual presidenta del Club, juntament amb el seu predecessor, Víctor Vilalta, han tornat a engegar la iniciativa. Novament, l’elaboració del llibre s’ha encarregat als redactors del butlletí, que estan portant a terme un important treball de síntesi del que ja havien fet. Aquesta obra contindrà la història del club, les millors marques i l’actuació dels atletes. La seva publicació està prevista per al 2009.

80 ANYS D’HISTÒRIA
Les primeres manifestacions atlètiques de la comarca daten de 1915 i sempre han anat molt lligades a l’església. Josep Maria Pallàs, que posteriorment es convertiria en el primer president de la història del club, va quedar enamorat de l’atletisme fent de públic a Montjuïc, quan només tenia catorze anys. Això va provocar que Pallàs, juntament amb Josep Maria Vilà, no deixés d’insistir fins que va aconseguir que el director de la congregació dels Estanislaus, el doctor Esteve Orriols, acabés cedint a les peticions de rodejar el camp de futbol de la congregació de pistes d’atletisme. Des de llavors el C A Vic ha viscut vuitanta anys d’història ininterrompuda dels quals cal destacar moments com el 1931, en què aquestes pistes de la congregació arriben al seu punt àlgid celebrant-s’hi competicions a nivell espanyol amb la participació, fins i tot, d’atletes internacionals; o l’inici de l’atletisme vigatà femení en un cros al mas Serrabou, el 1965.

LES INSTAL·LACIONS ARA I ABANS
Les instal·lacions del C A Vic s’han anat renovant constantment i a hores d’ara ja s’ha arribat a canviar de pistes fins a tres vegades, això sense contar els camps de futbol on els atletes han entrenat, amb la dificulat d’haver de llevar-se més d’hora i senyalitzar-hi els carrils abans d’una competició. Així doncs, les pistes del Club han estat la dels Estanislaus, perduda durant la guerra civil, l’estadi Torras i Bages, compartit una temporada amb l’OAR, i, finalment, l’estadi Josep Maria Pallàs. Amb la construcció d’aquest últim les pistes han passat de ser de cendra, desnivellades i amb quatre carrerons, als inicis, a disposar d’un tartà de qualitat i, fins i tot, de recta coberta. A més les instal·lacions ofereixen un ampli ventall de serveis com el nou gimnàs Josep Maria Vilà i les escoles d’atletisme d’estiu i de temporada. En aquest sentit, la presidenta Montse Solà assegura que «estem en un moment de canvi important en la gestió del club perquè, entre altres coses, tenim nova secció, que és el gimnàs. Crec que és un bon moment en general i el futur el veig bé; s’ha de seguir treballant, tant en qüestions esportives com de gestió, però anem bé».

Enllaç

Dijous, 14 Agost, 2008

L’Escampada de Sant Boi de Lluçanès compleix deu anys

El festival l’Escampada 2008 s’ha celebrat aquest cap de setmana a Sant Boi de Lluçanès. Enguany, L’Escampada compleix 10 anys i ho ha fet amb concerts en directe de Tabalers de les Corts, David Canal i Teràpia de Shock. Després dels concerts, una disco-mòbil amb Dj Fem Festa ha tancat l’edició 2008. L’ESCAMPADAgrup ha estat l’encarregada de l’organització, així com també de l’organització d’altres festes com la Farra d’en Baldiri i la Kubatada image

SANT BOI DE LLUÇANÈS | A. Casasas.- El passat dissabte, dia 9 d’agost, a partir de les 22:00 h del vespre, va tenir lloc la desena edició del festival L’Escampada de Sant Boi de Lluçanès. El cartell d’aquest any va incloure les actuacions en directe de Tabalers de les Corts, David Canal i Teràpia de Shock, i va finalitzar amb una disco-mòbil amb DJ Fem Festa, que es va allargar fins ben entrada la matinada.

UN NOM CURIÓS
El nom del festival deriva d’un lapsus d’un dels organitzadors de la primera festa, quan, tot buscant un nom per batejar-la, va pronunciar “escampada” en lloc d’una “acampada”.

L’ORIGEN DE LA FESTA
La festa va néixer l’estiu de 1999, quanaleshores la comissió de festes del poble, coincidint amb la recent construcció del nou pantà de la població, va voler crear un nou acte inclòs a la Festa Major del poble, però que, tanmateix, servís d’acte alternatiu enfocat concretament al públic jove i que tingués la intenció de promocionar el nou indret. A més, calia dispersar una mica més les activitats de la Festa Major, concentrat¡des tradicionalment a la plaça Nova. Els dos primers anys de l’Escampada, l’organització va anar a càrrec de la comissió de festes municipal. A partir del tercer any, l’organització va passar a mana de l’ESCAMPADAgrup, una agrupació formada per alguns membres de la primera comissió de festes i noves incorporacions. Va ser una decisió que es va haver de prendre per poder continuar muntant la festa, un acte que, ja des del primer dia, va demostrar ser alguna cosa que no es podia deixar perdre. Des de llavors, l’ESCAMPADAgrup s’ha encarregat d’organitzar les vuit darreres edicions del festival, que ha tingut cada cop més èxit.

EL FESTIVAL EN SI
Al llarg d’aquests vuit anys, el festival ha rebut entre 700 i 1000 persones, la qual cosa significa que en tot aquest temps, al voltant de 900.000 persones han gaudit del festival. L’escenari de la festa és l’esplanada del pantà, que es troba situada a 3 km del centre de Sant Boi de LLuçanès. L’accés al pantà s’ha de fer mitjançant transport particular, i aquest any s’ha asfaltat una part del camí.
L’Escampada 2008 ha seguit la mateixa línia que l’any passat: la festa s‘ha dividit en dues parts, ques són l’Escampadarock (concerts en directe) i l’escampada de nit (disco-mòbil). comptat amb tres concerts en directe. L’encarregat d’obrir l’edició, a les 22:00 de la nit, va ser el cantautor lluçanenc David Canal, que va versionar cançons del rock català i va presentar temes propis. A continuació, a les 23:00, va ser el torn del Tabalers de les Corts, que van repetir segon any consecutiu la seva presència a Sant Boi, animant-la amb batuca. En tercer lloc, a les 00:00 van actuar els Teràpia de Shock, els caps de cartell. Nascuts a Les Preses (La Garrotxa) l’estiu de 2006, s’han convertit en un autèntic fenomen social. Cada cop els seus concerts són més multitudinaris i el seu club de fans no para de créixer. Amb influències de bandes com Razorlight, Sum 41, The Libertines, Green Day, i d’altres més properes com Lax’n’busto, els Teràpia de Shock tenen un directe potent , però alhora melòdic. Teràpia de Shock és, segons diverses crítiques, un dels grups catalans amb més projecció en aquests moments. Enguany varen rebre el premi grup revolució del rock en català entregat ara fa uns mesos per la revista Enderrock.
Finalment, els Tabalers de les Corts van repetir l’actuació i van tamcar l’escampadarock. El cartell del 2008 ha estat dissenyat per segon any consecutiu pel jove de la Torre d’Oristà Roger Orriols.

Enllaç

Dijous, 07 Agost, 2008

El casal Boira Baixa de Manlleu tanca un any de transició inaugurant nou local

El casal independentista Boira Baixa de Manlleu ha tancat un any 2007 de transició marcat per la manca de local i la pèrdua del company Albert Puig, i ho ha fet inaugurant, aquest dissabte 26 de juliol, un nou local. L’entitat, formada per una quarentena de persones, conclou l’etapa al carrer del Pont i es prepara per encarar nous reptes i projectes. El nou punt de trobada dels joves estarà situat ara al carrer Rossell, al barri de Dalt Vila. 

MANLLEU | A. Casasas.- El passat dissabte, dia 26 de juliol, a les 7 de la tarda, va tenir lloc la inauguració del nou casal popular Boira Baixa de Manlleu. El casal es troba ara al carrer Rossell número 16, al barri de Dalt Vila. La inaguració del local va anar acompanyada del passi d’un vídeo resum dels últims cinc anys del casal, fotografies, arxius de les activitats que s’han fet, una mostra de la revista Punt de Mira i un piscolabis per als assistents.

EL NAIXEMENT D’UNA ENTITAT
El Casal independentista Boira Baixa va néixer el desembre de 2002, agrupant persones de diferents edats i provinents de diferents grups d’amics i amigues, que es van unir per poder crear una nova entitat que instrumentalitzés i fes operatives les inquietuds socials i polítiques dels veïns de Manlleu. Des del principi ja es va gestar com una entitat independentista, amb la intenció de convertir-se en el referent de l’esquerra independentista del poble, un lloc de trobada pel jovent, un centre cultural on es puguessin celebrar xerrades, debats i tallers. Però on també hi tinguessin cabuda concerts de petit format, jornades de formació i altres activitats lúdiques. Un punt de discussió i de dinamització dels joves, on poder parlar dels temes que els preocupen, com ara la desmobilització, la drogodependència o l’aïllament. Per fer realitat el projecte, es requeria tenir un local fix, i es van instal·lar al carrer del Pont. L’epai es finançava a partir de quotes pels socis que van passar a ser voluntàries.
El col·lectiu de persones que formaven part del casal inicialment, una trentena, s’han convertit en més de quaranta en cinc anys i el casal s’ha guanyat el suport d’uns vuitanta simpatitzants. Tots ells tenen un objectiu final comú, que és l’autodeterminació de Catalunya, més enllà de tots els Estatuts. Estan a favor del català com a llengua oficial i vehicular única i de treure la bandera espanyola dels ajuntaments catalans. No estan d’acord amb la instal·lació de la MAT “ni aquí ni enlloc”, ni amb els transvassaments i reclamen l’alliberació de Franki.
El Casal Independentista Boira Baixa també compta amb una revista pròpia, el Punt de Mira, de la qual se’n van editar 10 números, i que va ser objecte d’una retrospectiva en la inauguració del nou local de Dalt Vila.

Enllaç
Pàgina 1 de 22 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 923662 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4640 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 10
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/05/2008 10:28 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19