Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Llegendaris

Divendres, 29 Juny, 2007

Florenci Clapera: «Abans el cros era cros de veritat»

image

CALLDETENES | M.P.- En Florenci Clapera (Calldetenes, 1935) era d’aquells nens que, com la majoria de la canalla, es passava el dia corrent, jugant, empaitant… i així començà a córrer com a debutant cap als dotze anys. Fou cap a l’any 1950 que «a Calldetenes s’organitzà una cursa de debutants i després d’aquí seguiria corrent tres anys més com a debutant».
A principis dels anys 50 «eren uns temps durs i difícils», apunta en Florenci. Recorda l’odissea que va viure per anar a un Campionat Provincial de cros a Cornellà. «Anàvem 7 o 8 i vam agafar el tren cap a Barcelona, un cop allà havíem d’anar fins a Cornellà i anàvem justos, així que vam buscar un taxi perquè ens portés, però cap taxista ens volia agafar. Vam haver d’amagar-nos quatre i que els altres paressin el taxi aleshores sortir els quatre amagats». Fins i tot així els va costar aconseguir un taxi, però després de molt insistir «vam aconseguir que ens portessin, ficats dins el taxi com podíem, encaixonats al terra...». Finalment arribaren a Cornellà just quan estava a punt de començar la prova i es van canviar corre-cuita: «Anàvem amb espardenyes de set vetes!» apunta. «Teníem un molt bon equip de debutants, vam tirar fort i al final vam guanyar el cros».

(0) Trackbacks • Enllaç

Divendres, 22 Juny, 2007

Ramon Balasch: «Vaig jugar amb febre l’únic partit a Primera»

image

VIC | M.P.- Ramon Balasch (Vic, 1940) va començar de ben petit jugant a futbol amb l’equip del Remei: «Fèiem els desplaçaments amb bicicleta» recorda. Seguidament va passar a l’infantil de la Unió Esportiva Vic, coincidint amb històrics del club com Toll, Vila-Balmes, Casadevall o López. De l’entrenador aleshores, en Joan Toll pare, en guarda molt bons records: «Era un veritable set-ciències del futbol». Recorda quan es reunien tots al bar de l’hotel Colom, «amb els dibuixos d’en Maurici a la pissarra i quan en Toll demanava onze tasses, onze gots i sobre la taula muntava un partit. Disfrutava molt en aquella època».
Balasch tenia només 14 anys quan va fitxar per l’Espanyol, on aleshores també hi jugava el vigatà Davi. Des de petit havia estat del Barça: «Recordo l’època de mitjans dels 50 quan venien jugadors del Barça als partits dels carrers de Gurb i Manlleu». Fins i tot en una ocasió el futbolista uruguaià del Barça, Villaverde li va demanar a Balasch que li anés a comprar unes sabatilles. Tot i així, «després de tants anys a l’Espanyol també sento molt els seus colors».

(0) Trackbacks • Enllaç

Divendres, 15 Juny, 2007

Màrius Dordal: «El complicat era saber-ho mantenir»

n El vigatà Màrius Dordal va formar part del grup de joves que van arrencar el bàsquet a la ciutat de Vic

image

VIC | M.P.- Màrius Dordal (Vic, 1932) era un dels nois de 17 a 20 anys que el 1949 Josep Sala i Orri va reclutar per fer un equip de bàsquet a Vic per al Frente de Juventudes. Un grup de nois que «no sabíem res de bàsquet, que no coneixíem les regles» i que van començar a fer els seus primers entrenaments al pati de l’escola Sant Miquel, els diumenges al matí, estudiant llibres sobre les regles i tècnica del bàsquet.
D’aquells primers entrenaments al pati recorda en Màrius com fins i tot «les dones que passaven per allí ens deien de tot perquè anàvem amb calces curtes». Sota el nom de l’equip del Frente de Juventudes, Dordal i companyia jugarien els primers partits contra equips de categoria comarcal, debutant contra el Granollers. També van jugar «un partit a la plaça Major per donar a conèixer l’equip i el bàsquet a Vic, on no hi havia gaire tradició».
Mica en mica l’equip anava evolucionant, i per entrar a la competició oficial es va demanar als jugadors que s’afiliessin al Frente de Juventudes, cosa que no van acceptar. «A nosaltres ja ens semblava que hi estàvem massa ficats en el Frente, i afiliar-s’hi ja era massa». Així, la colla es va reunir i «vam decidir deixar l’equip i espavilar-nos pel nostre compte».

Enllaç

Dijous, 24 Maig, 2007

Ramon Font: «No podíem viure de la bicicleta»

Conegut com el Nano de Calldetenes, Font va córrer durant vuit anys diferents curses arreu d’Osona i Catalunya
image

CALLDETENES | M.P.- La trajectòria de Ramon Font (Calldetenes, 1937) al damunt de la bicicleta va transcórrer del 1953 al 1961. Tenia uns quinze o setze anys quan treballava a ca l’Arumí de Vic. El seu tiet tenia una botiga de fruita, on «hi tenien una bicicleta d’aquelles antigues de manillar gros, que me la van deixar per poder anar del poble a Vic cada dia». A partir d’aquí va agafar l’afició pel ciclisme i també la forma física. Amb aquella bicicleta guanyaria una de les seves primeres curses, durant un festival rural celebrat a Taradell. Però aquella bicicleta no era la més adequada i era necessari tenir-ne una altra. «Vaig saber d’un noi que me’n venia una, de manera que la podia pagar mica en mica», i amb aquella bicicleta correria més curses per tota la comarca.
El 1953 entrava a la Unió Ciclista Vic i amb les primeres curses com a federat ja lluita colze a colze amb ciclistes ja consolidats dins el món amateur. «La veritat és que jo pujava molt, segurament perquè era més aviat petit».
Amb el temps, aquesta altra bicicleta «també es va fer vella i després ja en vaig comprar una de nova al Vicreu que també em van deixar pagar a terminis».
En un principi els entrenaments eren poc constants, ja que per la feina no tenia temps, «però vaig canviar de feina i aquí ja em deixaven dues tardes lliures per entrenar i també per córrer les curses que es corrien entre setmana», curses on coincidia amb gent com «en Ramon Coll, en Badia, en Bassaganya, en Gallifa… sempre a un nivell amateur».

Enllaç

Dijous, 17 Maig, 2007

Joan Ferran: «Érem quatre amics de Sant Hipòlit»

VIC | M.P.- Joan Ferran (Vic, 1968) va començar al món de l’hoquei amb set anys, jugant amb el seu veí Xevi Sala, fill del president del Voltregà Pep Sala, «un referent com a president, gràcies a ell vaig començar a jugar a hoquei». Tot i ser de Vic, per aquesta relació amb Xevi Sala, es van apuntar al Voltregà, on al poc temps ja començà a jugar partits. Primer com a prebenjamí i anar pujant fins els juvenils.
En categories inferiors ja aconseguiria els seus primers èxits: «Victòries en campionats provincials, no campions específics perquè en aquell temps les competicions no estaven tan definides i organitzades com ara».

SEGUIR LLEGINT...

(0) Trackbacks • Enllaç
Pàgina 1 de 13 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2674049 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5076 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 21
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/11/2010 10:42 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19