Usuaris registrats:
Accedir-hi
-Seccions
-Arxius mensuals
- Octubre 2008
- Setembre 2008
- Agost 2008
- Juliol 2008
- Juny 2008
- Maig 2008
- Abril 2008
- Març 2008
- Febrer 2008
- Gener 2008
- Desembre 2007
- Novembre 2007
- Octubre 2007
- Setembre 2007
- Agost 2007
- Juliol 2007
- Juny 2007
- Maig 2007
- Abril 2007
- Març 2007
- Febrer 2007
- Gener 2007
- Desembre 2006
- Novembre 2006
- Octubre 2006
- Setembre 2006
- Agost 2006
- Juliol 2006
- Juny 2006
- Maig 2006
- Abril 2006
- Març 2006
- Febrer 2006
- Gener 2006
- Desembre 2005
- Tot l'arxiu
- Per categories
-Darreres entrades
- El complex esportiu de Can Garrofa estarà fet el 2010
- Agredeix un mosso i fuig amb la seva arma
- Els boletaires temen una temporada curta
- Comencen les reclamacions per l’avaria de Movistar
- L’alcalde de Vic té clar que «en cap cas Osona es pot separar del Ripollès»
- Xevi Pons pren el relleu de Solà com a campió estatal
- L’autor de l’apunyalament de Torelló ja és a la presó
- Vic sorteja 56 pisos de protecció oficial al Nadal
- Vic estrena els primers espais de benvinguda educativa de Catalunya
- Caixa Manlleu permet ajornar el pagament de la hipoteca
- Vic tornarà a ser la capital de la música del país i ho vol ser també de tot l’Estat
- La marxa dels vigatans supera rècords de participació
- 11 de setembre
- El millor cartell de la història a l’Open de Vic de tennis taula
- Roger Puigbò i Rafa Botello, a punt pel debut als Paralímpics
-Subscriure
Llegendaris
Divendres, 16 Març, 2007
Josep Maria Collell: «En aquella època érem famosos»
L’exfutbolista Manlleuenc va començar al juvenil de la seva ciutat i va jugar al mític UE Vic dels anys 60
MANLLEU | M.P.- Josep Maria Collell (Manlleu, 1941) es va iniciar al món del futbol quan estudiava al col·legi La Salle de Manlleu: «Els dijous fèiem festa a la tarda i anàvem a jugar a futbol a Roda de Ter». A partir d’aquí va entrar a jugar amb els juvenils del Manlleu, entre els 15 i els 18 anys. «Tenia un molt bon equip de juvenils i el camp sempre estava ple, mig Roda ens venia a veure».
Amb 19 anys va escollir fer el servei militar voluntari a Girona. Durant aquesta època Collell va jugar a l’Anglès, que es trobava a la categoria Preferent. Aquell any i mig, dues temporades, «van ser molt bones, vaig marcar 70 gols!». I és que abans el futbol era molt diferent. Ell jugava al davant «de número 8», aleshores es jugava amb cinc davanters, «tres defenses, dos mitjos i cinc al davant, clar, hi havia més ocasions de gol i els resultats eren molt més amplis, en canvi ara el futbol… res!».
Divendres, 09 Març, 2007
Trini Solà: «No volia ser esclava de la natació»
La vigatana es va erigir a finals dels 50 com a nena prodigi de la natació estatal i fou ‘recordwoman’ l’any 1958
VIC | M.P.- La carrera esportiva de l’exnedadora Trini Solà (Vic, 1943) va ser curta però intensa. En només tres anys –del 1956 al 1958– va acumular multitud de victòries i rècords en campionats de Catalunya, campionats d’Espanya i també en travessies, i tot entre els dotze i els catorze anys.
Tot va començar «molt per casualitat», com ella mateixa admet. L’afició per la natació no era gaire present en ella, però sí en el seu pare, qui la duia a la piscina de Vic gairebé cada dia durant l’estiu. Ella hi anava per divertir-se i jugar, però quan nedava «van veure que tenia facultats i que si entrenava tindria possibilitats d’arribar lluny». I així va ser. La van animar a entrenar més seriosament i de seguida, gairebé sense saber com, va entrar al que seria el Club Natació Vic on «al matí anava més a jugar i a la tarda a entrenar». En aquells temps no hi havia piscina coberta a la ciutat de Vic, per la qual cosa només podia entrenar a l’estiu «si hagués pogut entrenar tot l’any igual encara hauria arribat més lluny, però jo tampoc tenia gaire interès». De fet, Solà admet que si es va dedicar a la natació va ser més pel seu pare: «A mi no és que m’interessés molt, ho vaig fer sobretot per fer-lo content, ja que a ell li feia molta il·lusió que jo m’hi dediqués».
Divendres, 02 Març, 2007
Jordi Salvans: «L’atletisme és un esport molt sacrificat»
Fou un dels fundadors del Club Bàsquet Vic i després va destacar al Club Atlètic Vic corrent curses de tanques
VIC | M.P.- Jordi Salvans (Vic, 1925) és un home d’esport en tots els sentits. Com ell mateix diu «mai he pogut parar quiet, sempre he de fer alguna cosa». I és que des que va fundar el Club Bàsquet Vic juntament amb tota la colla dels Gallifa, Dordal, Aceves o Formentí l’any 1949, ha fet de tot, des del bàsquet a l’atletisme (la seva principal activitat), el tennis i actualment la petanca.
Tot va començar tornant del servei militar, amb la fundació de l’equip de bàsquet de Vic en la qual també hi va participar el seu germà Josep. «Vam fer les taules de les cistelles al nostre taller, i vam haver d’anivellar el terreny que ens van deixar al costat del camp de futbol». A l’equip de bàsquet s’hi va estar tres anys, però el seu germà –que un any abans ja havia deixat el bàsquet per l’atletisme, fent llançament de disc i de pes– i una colla d’amics el van convèncer perquè es passés a l’atletisme «i la veritat és que a mi també em tibava més». Així va entrar al Club Atlètic Vic, on hi ha estat vinculat gairebé tota la seva vida.
Divendres, 23 Febrer, 2007
Ramon Vila Balmes: «Aquells anys no es paguen amb diners»
Vila Balmes va jugar durant els seus anys de joventut a la UE Vic, tant al juvenil com al primer equip
VIC | M.P.- Ramon Vila Balmes (Vic, 1933) va començar al món del futbol jugant al carrer, com tots els nens, «al Portalet, on hi ha les teies, ja que per allà no hi passava cap cotxe». Amb 8 anys ja va entrar a l’equip de la penya Losada de Vic, i després jugant als equips de les escoles on anava, dos anys als Maristes de Vic i a l’internat dels Maristes de Mataró, on va anar als 12 anys. Al tornar a Vic va entrar a formar part de l’equip de juvenils de la Unió Esportiva Vic. Era l’any 1952, una època en què l’equip de juvenils va assolir cert prestigi. «Se’n parlava molt, teníem una plantilla que es recitava de memòria: Percet, Riera, Abel, Arbat, Bassols, Armengou, Cuixeras, Bonet, Vila, Roca i Caballeria». Aquell equip jugava a un nivell molt alt i tenien tal èxit de públic que «fins i tot van posar-nos a jugar a la tarda i el primer equip van passar a jugar al matí».
Tenien el local social al desaparegut hotel Colom, al cafè, on tenien unes pissarres «que dibuixava en Maurici Isern, molt treballat i quedava molt maco, i allà anunciava els partits i els resultats». Un cop, però, Isern va haver de dibuixar l’1 a 2 a favor del FC Barcelona Juvenil, un partit que va aixecar força expectació. En aquell partit, recorda en Ramon, «va venir a veure’m la meva mare, que no acostumava a fer-ho. Quan arribaven al camp, vaig veure que hi havia una ambulància i ja vaig pensar “jo em quedo aquí”. I curiosament, al final em vaig acabar lesionant en aquell partit!».
Divendres, 16 Febrer, 2007
Josep Formentí:
«Érem simples treballadors»
VIC | M.P.- Els inicis del bàsquet a Vic, i també a Osona, van estar lligats al Frente de Juventudes de la Falange. Abans de la guerra ja s’havia intentat introduir aquest esport a la comarca però no va arrelar. El 1949, doncs, el Frente de Juventudes buscava joves per formar un equip de bàsquet a Vic i, a través de Josep Sala i Orri, del Club 21 de tennis taula, van reunir un grup de joves interessats en jugar. Un d’aquests joves era en Josep Formentí i Marginet (Barcelona, 1931), instal·lat a Vic des dels catorze anys.
a la secció Osona Comarca • a la secció Llegendaris • (0) Comentaris • (0) Trackbacks • Enllaç
Estadístiques
Aquesta pàgina ha estat visitada 1015322 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4941 segons
Total Entrades: 7276
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/26/2008 12:01 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 8
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 10/13/2008 01:21 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19
